UN DOS TRES i CAP A FORA

Inciem aquest 2018 amb ganes, el fred està encara per les nostres terres però sempre hi ha que van a buscar el bon temps per terres una pelet més avall, no gaire més uns kilometrets i cap a terres valencianes falta gent.

Tornem a tenir una molt bona crònica del nostre company de Club el J.S, que té sang de competició i de treure el millor d'ell.
Des d'aquí volem agrair la feina que té posar-se davant un text i reflectir aquells sentiments que sorgeixen damunt la bici: merci nneng.


Per si no esteu al cas,  aquí us deixem la info de la prova on va anar a pedalar  costablancabikerace

COSTABLANCA BIKE RACE 2018

El dia 27 de gener iniciava la segona cursa de la temporada, després de la Pica, però la primera prova de foc, on no arribava amb les millors condicions, ja que al no poder fer una pretemporada com voldria i que durant els últims dies no hem trobava gaire fi de la panxa…sabia que patiria de valent.

El divendres 26 surto de Seròs en direcció l’Aldea, població on deixaré el cotxe i hem passará a buscar la meva parella d’equip, Isake, la seva parella Lidia, Arantxa Salvadó i Carles. Per davant tenim 3h de viatge que ens servirá per analitzar les 2 etapes que tindriem per davant.

Una vegada arribem a l’hotel que lorganització te a l’Alfás del Pi, el primer que fem és recollir els dorsals. Allí ens trobem amb l’entrega de trofeus de l’etapa 2 de la FULL CBBR. Moment per veure a Carlos Coloma, Sergio Mantecón, Tiago Ferreira i altres.

Amb els dorsals a la mà, tornem a pujar a la furgoneta i ens dirigim al nostre hotel, al mateix Benidorm. Descarreguem equipatges i bicicletes i comencem a preparar el sopar…una mica de pasta i tonyina per carregar el cos de carbohidrats i aviat a dormir, que al dia següent tocava batalla.

ETAPA 1 CBBR – 55km / 1400m +D (Benidorm – Villajoyosa)

La cursa s’iniciava a les 10:00h per categoría Èlit i a les 10:30h per a la resta, per tant, el meu company i jo decidim aixecar-nos a les 8:30h. Unes torrades amb oli i pernil, suc, café i cap a la platja, lloc de sortida de la etapa 1.

Una vegada hem escalfat, ens situem al calaix de sortida. No hem tingut sort, ja que no podiem dir que estiguessim molt endavant, però que hi farem…hi ha molt nivel i qualsevol detall conta.

A les 10:30h es dóna el tret de sortida…i deunidor…mai havia fet una sortida tant ràpida com aquí. La gent està molt forta i volen demostrar-ho ben aviat. Hem d’apretar per anar guanyant posicions, ja que qualsevol tap que et trovis, són minuts que no recuperes.

El recorregut és un seguit de senderes i senderes, enllaçant una darrere l’altra, a quina més técnica, on alguna vegada vaig haver de ficar el peu a terra, però millor això que acabar caient.

Al quilòmetre 15km noto que el canvi toca a una pedra i fa que la patilla es doblegués una mica. Això feia tocar el canvi als pinyons i no podía pujar marxa. Res…parem i forcem una mica la patilla i bueno…sembla ser que almenys aguantarà.

Hem perdut 4 min i això fa que haguessim d’apretar una mica més del compte, primer per recuperar aquest temps i després per anar guanyant posicions.

A partir del quilòmetre 35 i fins al final, el recorregut es torna molt trencacames, pujada per pista i sendera i baixades molt ràpides, pedregoses, i amb el terreny molt sec, cosa que feia que haguessim d’anar amb molt de compte. El meu company es trova amb un millor estat físic, així que l’hi tocava a ell torar del carro, fent que jo anés al 120%.

Durant tota la cursa vam estar adelantant a ciclistes, tant individuals com parelles, així que teniem la sensació que molt malament no podía anar, així que els últims 5km vam apretar una miqueta més, passant per la mateixa platja i acabant al passeig marítim de Villajoyosa.

Al final vam tardar 3:22h, cosa que ens situa desens a la classificació. Això fa que ens il·lusionem de cara a l’etapa 2 del dia següent.

Una vegada ens prenem el recuperador i mengem alguna cosa, carreguem les bicis i cap a l’hotel a recuperar forces.

Després de dinar i de la sessió de electroestimulador, anem a voltar per la zona d’Alfàs del Pi, lloc on es troven la majoria de companys i amics, com els germans Marrasé, Pau Marzà, Xavi Jornet… companys que corren la FULL CBBR i que porten a Benidorm desde dimecres.

Aprofitem per comentar l’etapa d’aquell dia i la del dia següent. Moment en que comença a ploure de valent i sense descans.

L’organització ja havia advertit que plouria durant tota la nit i que l’etapa final es podría suspendre.

Nosaltres seguim amb la nostra intenció de millorar posicions i el fet de trobar el terreny enfangat, no ens importa.

Tornem cap a l’hotel, ja que toca engrasar la bici pel dia següent, preparar el sopar i descansar. Plat d’arros, tonyina i a dormir.

ETAPA 2 CBBR – 40km / 1600m +D (Polop - Polop)

La rutina del diumenge va variar una mica, ja que ens vam haver d’aixecar a les 7:30h, ja que haviem de preparar-nos les coses, així podriem deixar l’hotel abans de marxar a la cursa.

Hem quedat a les 9:00h a Alfás del Pi per recollir a Arantxa i Carles, aquest últim competeix en format individual.

Són les 9:40h que arribem a Polop, lloc d’on surt aquesta etapa 2, etapa que ens ha d’ajudar a pujar posicions en la general, encara que el terreny no acompanyava gaire.

L’organització va decidir que el recorregut no es modificaria, així que tocava apretar de valent i crear els dits per no patir cap averia i/o accident.

La sortida s’inicia a les 10:30h, com el dia anterior i un altre cop, rapidíssim!! Però avui és diferent…al quilòmetre de començar, PAM!! Primera pujada llarga i asfaltada, amb una mitja del 12-13%. És a partir de llavors, només començar, que es comença a veure qui aguantarà el ritme fins al final.

El dia anterior, Pau Marzà ja ens va avisar…sortiu amb calma, que els últims 15km són molt trencacames i la gent ho acaba patint.

Nosaltre l’hi vam fer cas…a mitges, ja que encara que no anavem a fondo, aprofitavem totes les baixades per avançar tot el posible i a les pujades anavem turnant apretades amb ritme constant, sempre amb cadencia alta.

El recorregut trataba de dos pujades molt llargues per pista i baixada per sendera, amb trams preciosos i tècnics, on el fang no ajudava gaire i alguna patinada vam tenir. Davant nostre vam veure més d’un accident per culpa de menysprear el terreny, així que nosaltres anavem amb 4 ulls.

A partir del quilòmetre 25, el recorregut canvia i ens endinsem amb un seguit de pujades curtes i baixades més curtes encara, enllaçant senderes de pujada com de baixada, singlestracks envejables per més d’un i que de ben segur, si el terreny estigues sec, es difrutarien molt més.

Aquet dia també vam agafar un bon ritme de cursa per tal d’anar adelantant rivals per la general i sabiem que anvaem be, però no fins on. Era qüestió d’acabar i esperar.

Quan només faltaven 2km per arribar a meta ens donem compte d’una cosa… només queden 1,5 km però falten per pujar 200m de desnivell, cosa que ens feia preparar el Ganivet entre les dents i apretar de valent.

2 corves en zigzag i ja ho tenim…la pujada final al poble de Polop, rampes que et fan inclinar cap endavant per tal de no caure cap enrrere. El públic no para d’animar ni un sol instant i això fa que encara apretis més. És llavors quan travessem tot un carrer de pujada que, si no m’equivoco, el GPS marcava un 18% durant 100m, però que després de tot el que portes, allò semblava un 25%.

Quan veiem l’avituallament final i pensem que arribem a meta, ens fixem que l’arcada es troba més amunt, a dalt el Castell i que encara hem de pujar els últims 300m amb una pendent mitja del 13%. Jo personalment estic fos, així que ho pujo el més ràpid que puc, encara que el meu company disposava de molt més gas.

Arribem a meta amb 3:11h, en setena posición de l’etapa i setena posición de la GENERAL.

L’any que ve tornar, això segur… i espero poder millorar el resultat d’enguany.

Salut i pedals!!

BTT SOLIDARI I REDESCOBRINT TERRITORI PROPER

A vegades no cal buscar cap excusa per poder ser solidari amb els altres i menys si amb la nostra petita aportació  ho fem amb l'esport, alhora ens permetrà veure o pedalar per territoris que normalment no hi anem,SER SOLIDARI ES GRATIS.

Fa un anys dins el calendari btt de la província de Lleida i per proximitat, a la població d'Almenar es realitzava una prova molt representativa, La Santapedalada, i la l'ultima va ser el 2013, ho diem amb passat perquè ja molt temps que ha caigut d'aquest calendari però aquest any per segona edició s'ha organitzat  aquest passat cap de setmana: la TRANSPLANTBIKE 

Conjuntament el Club Esportiu Rocko d'Almenar i Alfaventur d'Alfarràs han dissenyat dos recorreguts que han permès rodar per aquests territoris propers del Pantà de Santa Anna i ermita de Cèrvoles.

Una marxa solidària i alhora per fer divulgació i promoció amb la DONACIÓ D'ÒRGANS, i perquè que no pedalar fora de les nostres contrades.

Dins el Club som i serem solidaris i no podiem faltar a l'esdeveniment,  es per això que els nostres dos companys, Nano i Xavi  van fer acte de presència.

Us deixem la cròncia que ens ha fet arribar X.F i us deixem l'enllaç del seu blog de Nano

Per segon any  i per part meva intentare no faltar-hi mai, hem anat junt amb Nano a Almenar a la Transplantbike.

treball d'equip

Arrenca a les 9:00 amb un grup d’uns 250 bikers, comença pels carrers d’Almenar fins arribar dalt dels plans, la primera pujada aguantant als que porten la iniciativa de la cursa ens fa treure la carbonilla. Aguantem amb el grup de davant fins al km 10, fem la primera baixadeta i a la següent remontada es comença a estirar el grup. Nano be, però jo fa massa temps que no pedalo i l’esforç hem comença a pasar factura. Arriben els primers corriols i la primera trialera, NO ESTA MAL!!! . 



Remontem pel costat del sifó del canal de pinyana i arribem al partidor entre curta i llarga i com teniem planejat ens encarem cap a la curta i cap a casa, nomes queden 9 km planets i llest!

Destacar que aquesta cursa té l’objectiu de fomentar i recolzar els projectes relacionats amb el mon del transplant d’òrgans i l’exercici físic i fomentar la seva DONACIÓ, motius suficients que fan que mentre hi puguem ser no s´hi pot faltar i més quan algú en qui hi tens una gran amistat hi està involucrat!

bon recorregut vàrem fer

També voldria dir que tant l’organització com el circuït, que per ser de 30 km combinava camins i corriols suficients per divertir-te, i el marcatge del mateix que estava perfectament senyalitzat van estar de 10!!

I finalment vora 400 mts de desnivell d'una sortideta realment explosiva però amb moltes ganes de tornar a agafar ritme de btt.

Quant hi ha gent que sap el que es fa, els resultats son bons!!

Felicitats i fins la TRANSPLANTBIKE 2018

Com sempre ens esperava el nostre company de l'equip a l'arribada, encara no pot pedalar, però que tant fa de teammanager et fa un ou ferrat, merci Xavi

Salut i Pedals!!

fotos gentilesa de @transplantbike, @genaromassot i @x.ferran i @x.t

DIA DE LA BICI, amb ganes tot es fa

Es el relleu o la continuació, de veure les ganes dels més menuts perquè arribi el dia de la bicicleta, dins el calendari del nostre Club es una data que remarquem.

Participació plena

Desprès d'anys amb variacions i buscant novetats,  enguany no podia ser menys,  es va dissenyar una ruta amb poc desnivell per fer rodatge als iniciats i una mica més llarg pels habituals.



A l'arribada,  com sempre ens vàrem torbar el merescut esmorzar per reposar forçes, que grans sous els nostres "fogoneros".


Veient les cares no podem dir res més que gràcies per participar en aquest acte i disfrutar, sense vosaltes  no seria igual, es per això que ja començarem a preparar per la propera edició, això es per no parar.

planter amb nova sava

SALUT I PEDALS !!

Agrair a l'Ajuntament de Seròs la seva predisposició per deixar-nos el material, a tots i cadascun dels voluntaris per dur a terme l'acte.

@fotos gentilesa de F.R

PREPARATS PER LA SETMANA SANTA

Cap de setmana intens al club pel que fa de poder estar a diferents fronts oberts, avui tocarà una lectura llarga potser es antesala de la setmana santa.

Per una part dissabte,  els  4 companys que van anar a fer un dissabtematinal de btt, coses de calendari no van poder realitzar tot el recorregut però van aprofitar un primer tast de la granfondopriorat,  que esperem en facin una petita crònica de la seva aventura.

Per altre costat dissabte migdia-tarda, un altre grupillo ja amb més integrant també amb btt, que van posar color a la  TROTAMONS , marxa a la població propera de Fraga, i on els nostres companys organitzadors del C.C.Fraga  hi posen ganes cada any  i es com un entrenament cara la Monegros.

Aquí aprofitem del nostre benvolgut Aleix, que ens deixa la seva crònica.

Trotamons 2017

Com aquell qui no vol la cosa, el passat dissabte em vaig trobar a la línia de sortida de la Trotamons 2017, com si d'una processó es tractés, donada la proximitat de la Setmana Santa. Enguany no tocava, perquè la setmana anterior havia estat a la Gran Fondo Cambrils Park i el tute va ser considerable. Però entre uns i altres em van embolar ben embolat. De fet, em vaig inscriure diumenge passat a les 20.00 hores i les inscripcions les tancaven a mitjanit. Sabia que alguns companys del Club hi anaven també. Amb alguns em vaig veure antes de sortir. Vaig saludar a Enric, Josep i Sergi, concretament. Però la ruta la vaig fer amb l'amic Toni de Benicarló, l'embolador número u. Vam pactar de fer-la junts i de passar-ho bé, gaudint de la bici...  I jo sabia que això volia dir que acabaríem suant de veritat, vaja.  

D'entrada cal donar una matrícula d'honor a l'organització. Els amics del Club Ciclista Fraga es van superant cada any. Tot ben senyalitzat, el pavelló del Sotet feia goig, tot perfectament distribuït, els avituallaments ben posats i aprovisionats, classificacions puntuals, fotos gratuïtes i els regals per als ciclistes, insuperables!: maillot, botella de vi, barreta energètica i un sorteig, en el qual em va tocar una equipació ciclista.

I així les coses, a les 13.00 hores es donava el tret de sortida a la marxa. Més de 800 bikers sortien disposats a recórrer els termes de Fraga i d'alguns municipis del voltant. El recorregut era l'habitual, una mica més curt que l'any passat, això sí. Enguany eren 104 Km, l'any passat 121 em sembla recordar. El desnivell el mateix si fa no fa, uns 1100 metres. Cal destacar que enguany va fer moltíssima calor. De fet, abans de sortir el garmin em va arribar a marcar 32 graus.

Toni i jo vam anar fent via sense pressa però sense pausa. Bé, al final sí que vam apretar una mica. La inèrcia de la marxa sense adornar-te'n t'hi portava. És una marxa molt rodadora, això sí. Al principi vam trobar els taps habituals, però després de les primeres rampes la cosa ja es va anar alleugerint. La major part del desnivell el fas dins els 20 quilometres primers, més o menys. Després es anar fent, anar rodant, perquè et queden més de 80 quilòmetres. Nosaltres vam parar dues vegades a carregar bidons perquè feia tanta calor que calia hidratar-se bé. I anàvem agafant rodes, fent relleus i així fins al final, pedregal de Velilla a Fraga inclòs. Vam tardar unes quatre hores i quart, a una mitja de velocitat en moviment de gairebé 25 km/h, que es va quedar en poc més de 24 per les dues parades. Als companys de Seròs ja no els vaig veure més, però tothom va acabar bé i content pel que sé. 

L'any que ve, si es pot, hi tornarem. I, si pot ser, la setmana d'abans  intentarem no apretar massa.

Aleix C.

i un tercer grup, i mai millor dir de tres,  que van anar a fer la Granfondopriorat, en sessió diumenge matinal de btt   però en la versió:  més gent, més polseguera i potser més calor i tot, però que no vol dir que no disfrutessin com xalantes, el trio Germans Baró.

preparats per la batalla ens van relatar

Intentar ficar més de 200 bikers per aquests senders del Priorat,  fa que la processó sigui si o si de caminante més que de circulante.

Al final, però veient les cares de felicitat també poden dir que aquest cap de setmana ha sigut ple ple.

SALUT I PEDALS!!

A L' ABRIL, O AIGUA O VENT

Iniciem un nou mes i amb el canvi d'horari tenim pels que practiquen esports a l'aire lliure una de més de possibilitats per fer sortides, tant per matinar com per la tarda allargar i en el nostre cas això es tota una molt bona notícia.

Arribats al mes d'abril, el calendari es veu ja marcat per moltes creutes, es l'inici de la primavera i també el fort en aquest messos que venen amb diferents marxes arreu del territori tant de btt com amb la bici de road, fins i tots es pot triar si es vol amb dissabte o diumenge.

La primera en encetar l'entrada primaveral, enguany li ha tocat a la GRAN FONDO CAMBRILS, en dissabte hi havia la marxa cicloturista de road-flaki que ja porta 4 edicions i amb els recorreguts que surten de la població tarragonina de Cambrils i s'endinsa al Priorat, compartin part del recorregut als primers 55 kms i ja desprès a gust i ganes de cadascú.

per alguns el recorregut llarg es fa curt

i altres el curt es fa llarg

Enguany amb l'alicient que durant la setmana les previsions deien molt i molt vent pel dissabte, cosa que per aquella zona no deia res bo però les ganes son les ganes, val a dir que finalment no va ser tant com en un principi deient i la jornada va anar encara prou bé.

Aire de cara, de costat i també d'esquena.

Prova on quatre companys del Club s'han desplaçat a participar-hi, tres amb intencions de fer la distància curta i un més agoserat cap a la llarga, no cal dir que tots han representat l'esència que diu "si s'hi ha d'anar s'hi va ara a disfrutar com bé es pugui"  però com indicava el títol de l'entrada, el april, abril o monat april per ser internacionals,  es un mes que o es passat per aigua o es ventós i aquest dissabte tocava aire. 2500 agosserats més es van plantar a la sortida. que ja son ciclistes rodes i pedals.

La bici es lo que té, et permet poder fer les coses com cadascú li agradi més.

La crònica es fàcil de fer-la, amatinar per estar al lloc i fer una recorregut on veus de tot, gent que els passes pujant, altres que t'adelanten i desprès els trobes a l' avituallament i dius "pa que tant corre", delitar-te en veure que pujant no vas mal però baixant no t'adelanta ningú, veure noves incorporacions femenines al món ciclista i marxes (cosa que la veritat es una cosa encara en minoria), amb les noves apps com strava pots saber si et menteixen o no els altres, veure que aquells que disfruten fen allò que un vol no està mai ben pagat, agrair la feina de voluntaris, i agent dels mossos pel control de punts i rotondes, veure que mai s'ha d'abandonar al company, que baixant cara platja amb el vent de cul i mirar i dir coi si anem a 60 km/h, avançara a un tractor que al pobre conductor li ha degut de quedara la cara que vaig amb reductora,

ara també veus indeseables que van a passar-te a tocar roda o colze i dius tio no serà que no hi ha lloc, "sujetos" que segueixen tirant els envoltoris de les barretes i ells tant pantxos, vamos que de rucs pel món n'hi ha a patades siguis d'on siguis i vinguis d'on vinguis.

El resum final sempre es anar amb bona companyia i poder disfrutar d'allò que ens agrada.

No cal dir que desprès de a "toro pasado" les conclusions han sigut: hem disfrutar i potser qui lo sap hi tornarem però això ja son figues d'un altre paner.


SALUT I PEDALS!!

QUATRE CAVALQUEN PER AQUESTS ANDURRIALS

S'atansa la Xallenge D. D  i ganes de pedalar en té tothom, aprofitant que ho tenim al costat de casa, quatre "jinetes"  van fer la FASE 2 de provatures per comprovar el terreny.

Es per això que el nostre company X.F  ens deixa la seva crònica i sensacions d'aquest passat diumenge.

Seròs 5 de març de 2017

En vista que el pròxim cap de setmana és la primera prova de la VIII XALLENGE DAVID DUAIGÜES a Almatret i per tal de reconèixer una mica més el terreny com si no ja tinguessim prou apamat, Nano, Jordi, Josep  i un servidor vam quedar per fer ruta llarga i exigent per acabar de preparar les cames. 

Vam sortir direcció Almatret (feia moolts dies que no pedalàvem els quatre junts i tots en teniem ganes)amb un ritme una mica altet per les intencions que portàvem, que no eren més que intentar anar desde Seròs a Almatret, mirar de fer el recorregut de la XDD de 2016 i tornar cap a casa, s'ha de pensar que la distància més directa per pujar de Seròs fins Almatret es aprox de 26 kms, sempre amb tendència cap amunt per guanyar el desnivell entre les dos poblacions.

Arribem a Almatret no sense fer alguna “Casporrada” que a algú li passara factura més endavant. Fem la baixada per senda fins al Monument  a David Duaigües, mengem una mica, passem conversa amb uns cilicstes que ja eren allí i anem a fer la trialera de la mina Ricart. Osti tú!!! Hem trobo genial damunt la bici baixant, disfrutem tots com a críos!!. Arribats a baix remontem des de l’embarcadero on Jordi i Nano agafen distancia perquè un servidor no les té totes, potser va passa factura la casporrada que no tocava fer, sort que el Sejo hem fa companyia.

Arribem dalt i anem a buscar la trialera nova del 2016. 

Fua!! Està el terreny IM-PRESIONANT, DPM, INMILLORABLE!!! No cal dir com vam disfrutar!!! 

Ara toca remuntar el camí del Tormo i tornar cap a Seròs. 


Ho fem per les granges del Gili el camí més recte per anar cap a casa. 




Agafrem el cami de tornada i al arribar al de Ramonet i com que havia plogut uns dies abans, allí sempre s´hi queda l’aigua  i al intentar passar pel bancal, oh my good!! Era tot fang, Au bici bruta i cap a casa!! i a tocar de casa

Al final una sortida amb moltes rialles, disfrute total i algún que altre patiment! Però el poder retrobar-nos els quatre i disfrutar com ho vam fer, no es pot demanar més

no serà per ganes de puja baixa

Ara a veure com tindrem el cos per fer-la a ritme de cursa.


SALUT I PEDALS !!

GRUPPETTA PER FER VOLTETA

Amb l'explicació que ja varem fer a l' anterior post d'aquest blog perquè en aquests temps tenim menys companys per fer sortides, està clar que aquest cap de setmana la gent tenia ganes de bici,

però com sempre passa les regles estant i les exepcions per trencar-les.

Així diumege de bon matí, encara que per la tarda del dissabte hi havia quorum al whassatp, però realment al punt de trobada només 4 valents apareixen i cap on anem que fem que volem fer??

Un que nomes pot fer tant minuts, l'altre que no voldria fer tard,  en total la Grupetta desprès de les diverses deliberacions s' inicia camí direcció a la propera i amiga  Comunitat de l' Aragó cap a Mequinensa falta gent i anar a pujar el portet, amb el seu segment strava marcat.  no cal dir-ho es del nostre froom serossà   que no Froome.

Com diu aquell asserin asserran, cadascú al seu ritmillo, per acabar fent la volta fins al desvio de Nonasp, aquí el company Nano desfà camí  i inicia el seu retorn.

No així els altres que s'encaren per anar cap a la pujada el 8% de Casp  i com en l'altra cadascú al seu ritmillo.

aqui la discussió era aigua o una altra cosa??

Com que la cosa anava en bona manera al arribar altre cop a Mequinensa amb el seu corresponent avituallament líquid, i es va allargar fins Fraga i anar a buscar l'esperat recovery a l'arribada a Seròs.

alineats com toca

Bona volta i millor companyia, matí distret per acabar amb el marcador en 115 kms.

No cal dir també que el dissabte el nostre company Jeremy  va anar a fer la pujadaal tourmalet català al MontCaro,  on van fer recorregut de Benifallet-Caro-Benifallet

Mite'l que majo a dalt i ni suat

Bé una altra entrada al nostre blog que recau en tornar a veure que la gent segeueix mirant de sortir en bici

SALUT I PEDALS !!

GANES DE PEDALAR, ESTIU I VACANCES

Arriben les esperades vacances, són aquelles dates on podem deleitar-nos amb el nostre hobby de la bici, però alhora també es  temps on molts dels nostres socis i sòcies aprofiten per també relaxar-se i potser per compromissos familiars i que l'economia local requereix en aquest temps encara un esforç més per part de tots  tenim parons, o com diuen els entessos  "relaxing", en l'apartat de redacció també pot arribar a succeir en aquest blog.

Perquè som i estem en un poble petit i vivim i som partíceps que a l'estiu cal fer calaix MONEY,  cal dipositar els esforços ver poder realitzar la recollida de la fruita, "osease" toca anar a collir i la veritat sigui dita,  un amb la calor, stress per intentar poder fer quadrar a l'agenda les seves activitats es fàcil que la bici quedi en un segon o fins i tot tercer lloc.

Que anem a dir en això, que en les properes setmanes es possible que l'entrada a aquest blog estigui un pèl aturada, hiep  que no vol dir tancada.

Hans al contrari, dins el nostre petit grup tenim persones que intenten dins les seves possibilitats que cadascú pot aconseguir,  de conciliar vacances, feina, tasque agrícoles i d'altres andrònimes però mirar de sortir en bike ni que sigui un petit ratet o matinant farà que aquest racó no quedi en sac buit.

Així que desprès del pròleg vamos al tema que ens toca:

Aquest cap de setmana hem tingut diverses representacions pel territori més llunyà de la montanya pirinenca amb els companys, Nano i Albet, que van fer una excursió per zona del Pallars:

Vall de Cardos.

i també a la clàssica de les Marxes Cicloturistes de les de com abans  Marxa de Mequinensa.Como las de antes

Sortida d'un clàssic com es la pujada al Pla de Negua, una bona curtida per fer el bocata fins dalt es d'uns 13 kms, es tota per pista amb els seus primers 3 kms realment durs amb rampes que arriben de mitjana sostinguda del 10%, però que arribats a dalt de tot les vistes deixen enrera qualsevol mal pensament de no tornar-hi.

sembla pla, pos no sinyors aquí marcava vora el 10% de pendent

pas per la tartera de Cassibròs

vistes del pirineu en un matí assolellat

FITA ACONSEGUIDA, roca del Pla de Nègua. Lluint colors del CCSeròs

Vistes per emmarcar abans iniciar el corriol de baixada

Baixada aquí no cal dir-ho per corriol entre bosc de pins per arribar fins la zona del riu i la seva famosa tartera.  altres 13 kms de pur montainbike.

Per deixar testimoni tenim les fotos.

En la secció de carretera road, estrena de la nostra sòcia a la Marxa Cicloturista de Mequinensa,  amb la cara sembla que ja ho diu tot.

Enguany amb menys integrants en participació serossana però "es lo que hay en aquest temps".

De passar de veure els toros desde la barrera a participar,  oletu  oletu

Felicitats parella.

També aquest cap de setmana era pas del Tour de France   per terres properes tant es així que el soci Oriol també hi va anar a lluir el colors del Club dissabte (ens deixa testimoni fotogràfic)

 I diumenge els que van fer ruta btt , van poder disfrutar del pas del ciclistes pro's que anaven cap a Andorra  van tenir l'oportunitat de veure-ho en directe a la població de Llavorsí. (una mica més endavant A.Contador es va retirar pujant port del Cantó)

Bé la cosa tampoc com veieu tampoc està parada, perquè la bici es per l'estiu.

SALUT I PEDALS!!

LA MUSSARA versió 3.0

Per tercer any consecutiu la representació del nostre club envers la marxa cicloturista per terres tarragonines,  LA MUSSARA POLAR, WEB OFICIAL
es pot  resumir com un exitasso.

Tatxat, marcat, senyalat el dia aquest al calendari, fa messos que es van agotar les inscripcions, a part nose sap però cada any tenim més integrants a voler-la fer.

Bateig per alguns, intencions de rebaixar temps en altres, reptes aconseguits per uns altres, passar un dia amb companys o no trobar-los amb els altes 4000 participants però  això sí amb ganes i amb el record dels que no hi son o no han pogut venir, aquest any 2016 ha sigut una marxa diferent per a molts.

una part dels integrants abans de la sortida

La Mussara, es una marxa que té sortida de la població de Reus i fa un recorregut per les serres interiors, com a cosa que la diferencia, tots els participants rebent un maillot i han de participar amb aquest portant-lo per gaudir dels serveis que té l'organització.

Es un criteri que pot o no agradar.











Us deixem la crònica del nostre petit samurai Pere M.B

Era el dia previst, 14 de maig. Teníem un gran dia per endavant. 
Ens esperaven 97,6km i 1600 metres de desnivell. Els nervis es podien controlar i no em preocupaven gaire.

 A les 6:40 vaig arribar a la Fira de Reus, aviat per poder anar tranquil i col.locar-me al calaix de sortida. Casualitats, a uns 50 metres d'on havíem aparcat el cotxe em vaig trobar amb els companys de Seròs, Nano, Martino, Guerau i Ramon. Vam anar junts fins als nostres llocs de sortida.

A les 7:30, amb molta puntualitat, van donar la sortida als primers grups que feien la "Gran Fonds" i així successivament, fins a  les 8:10 del matí que vam sortir els de la "Mig Fonds".
Com aquell que diu, al principi tothom apreta una mica per adelantar posicions, jo també ho vaig fer i els primers 15 km vaig anar en solitari i a un ritme bo.

En arribar a l'inici del port de la Mussara, vaig començar ha agafar roda de grupets de gent que trobava, però no els aguantava massa ja que el seu ritme pujant el trobava dur i em quedaven molts quilometres per endavant. Era millor anar tranquil i al meu ritme. 
M'anaven passant molts grups i en vaig trobar un, d'uns deu ciclistes, que anaven al meu ritme i em va semblar comode i molt portador. 
Com aquell que diu vaig fer tota la marxa amb aquella bona gent, fins a la meitat del segon port, que em va agafar una xafugor i un cansament molt extrany. Vaig decidir pendre'm els gels isotònics i les barretes energètiques. Amb tot això, aquell grup ja m'havia marxat per endavant i vaig acabar de pujar el port en solitari. 
Quan ja feia el descents, que em quedaven uns 25-30 quilòmetres vaig trobar-me tres ciclistes que anaven junts i vaig unir-me a ells fent relleus fins arribar a Reus.

Ho vaig fer amb un temps de 04:59:22. Estic content, ha estat una bona experiència i m'ha agradat molt. Espero que l'any que bé pugui tornar.

Carles, presente  amb la companyia del CCFraga

Jeremy, presente

enguany si que hi era

Aquesta cap de setmana la febre per redactar ha sigut molt profitosa,

aquí teniu enllaç del blog de NANO, que més que cronica sembla la redacció de classe de català 


així mateix també ens ha deixat una delicia de crònica el company   ALEIX, ell com sempre de menys a més.



SALUT I PEDALS!!

LA TEMPORADA DE VOLTAR MÓN JA S'HA INICIAT (CAMBRILS PARK)

Avui  tenim doble racció de lectura

per una part el company Carles A. ens dona la seva visió interior de com li ha anat a la

CANYON CAMBRILS PARK
Aquest any la Canyon Cambrils Park sols ha tingut un participant de part del Club Ciclista Seròs. Tot i això, Calu ens compta la seva experiència en aquest cap de setmana.

Aquest comença el divendres per la tarda, amb la recollida dels dorsals al Centre de Convencions del resort Cambrils Park. Aquí aquest any hi havia montant una petita de fira, amb la presència de varis stands (Silincode, Canyon, Catlike, …). La veritat és que la recollida de dorsals no es va fer molt llarga, tot i que hi havia una gran quantitat de gent.

Ja amb el corresponent dorsal, vam procedir a allotjar-nos a la zona de Salou (població pròxima al lloc de sortida). I tot just quan estàvem preparats per sortir a sopar, rebem la trucada de Tejero. Sí senyors, varis components del C. C. Fraga també estaven allotjats a Salou i ens convidaven a sopar. Així que canvi de plans i cap a veure als companys de Fraga. 

Ramón, David, Andrés, Pablo, Tejero i Miguel tenien montada la seva pasta party per a sopar i ens van fer partíceps d’ella. Moltes riatlles, excel·lent menjar i primers comentaris sobre els plans del dia D. 

16/04/2016. 06:15 hores. Sona el despertador. Estranyament, he pogut descansar i dormir totes les hores. Sí senyor, 06:15 hores, no estic boig!!! El llit està situat a tan sols 5-6 km de la línia de sortida, però hem quedat a les 7:00 amb els companys del C. C. Fraga que els passaria a buscar. Així que tot i que és estrany per mi, em sobra temps per esmorzar tranquilament, preparar la bici i la roba, … 

Lo nostre fosforito entre els companys del CCFraga

Passo a buscar als companys i arranquem cap al Cambrils Park i arribem amb 20 minuts de marge. A sobre, ens acaben de dir que hi ha un accident a l’autopista de Barcelona - Tarragona en sentit Salou, per la qual cosa els Mossos d’Esquadra destinats a la prova estan a l’esmentat accident. Resultat: es retrassa la sortida a les 8:20.

Al final moment de la sortida, un any més la velocitat en el moment de l’arrancada és molt elevada. Pablo ens marca el ritme i anem sortejant gent, bidons, salts pels passos de peatons, … 

I arribem al primer port de la jornada, Colldejou. Pugem a un ritme massa elevat per mi. El pulsòmetre marca 102% durant massa estona, així doncs és el moment de prendre una barreta i baixar el ritme, deixant que els companys marxin pit amunt. En coronar el port em trobo el 1r avituallament líquid, i allí als membres del C.C. Fraga. M’han tret 1’30”. Temps per agafar un got d’Aquarius i cap avall. Sempre se m’han donat millor les baixades que les pujades. No podem dir el mateix d’alguns participants. Enmig de la baixada i tot traçant una corba tancada, sorpresa. De la banda externa de la corba apareix un cap del mig d’unes herbes i a continuació un mallot tot trencat i la cara desencaixada del ciclista. Sempre hi ha gent que es pren qualsevol prova ciclista com a professionals, quan som simples aficionats.

La prova continua tot enfilant camí cap a Falset. Anem tots junts i amb la presència de Paco Aixut, que tot i estar jubilat està fort com un xaval de 20 anys.

De Gratallops a Escaladei comencen els problemes pel grup. En aquesta pujada Pablo comença a notar-se que no va massa fi, per la qual cosa deixem marxar el grup i ens quedem Ramon i jo a fer costat a Pablo. Arribem a Escaladei i enfilem camí cap a Porrera per la T-702, però al desviar-nos a la T-7041, a Pablo li comença a agafar calambres als abductors. Mala notícia: ens queden 50 km per l’arribada i els ports de Porrera i la Teixeta pel davant. Aquest últim és llarg, però almenys jo el trobo més portador que alguns dels que hem pujat durant la jornada. 

Recorregut que va "cascar-se" lo amigo

L’últim km se li fa molt pesat a Pablo, tant que es planteja parar per descansar. Tot i això, arribem a l’últim avituallament sòlid i líquid i a la seva següent baixada. El descens de la Teixeta per la cara de Duesaigües és de les més boniques que he fet darrerament. Tècnica, ràpida, envoltat de naturalesa, … qué més es pot demanar?

I per acabar 20 km d’enllaç fins a la meta final. Pablo va molt tocar i el vent que ens entra lateral molesta bastant. Decidim junt amb Ramon d’anar a intercanviant els relleus per patir menys i poder portar a Pablo fins a la meta. 

Aquest any l’arribada ha estat diferent de la de l’any passat, tot prevalent la seguretat dels ciclistes. Per aquest motiu, no s’ha passat per l’antiga carretera nacional i creuar tota la població de Cambrils.

Resumint: Una prova que cada any es supera, tant en participants com a nivell organitzatiu, i totalment recomanable.

El mateix dissabte dos integrants del CCSeròs també tenien ganes de pedalar prop de l'anterior cronista, us deixem la de X.F

GANES DE PRIORAT

Ara ja sabeu perquè l'anomenem la ruta del 5.

Tot i que ja anem recuperant efectius al grupet de flaqueros, cosa que ens alegra moltíssim, aquest dissabte 16 només vam poder ser dos integrants, Ramon i un servidor, que vam decidir anar a fer l’anomenada Ruta del 5, una ruta que vam fer l’any passat JX , Pere i un servidor per Setmana Santa i es diu així perquè passes per 10 o 12 pk 5 de diferents carreteres.

                

Quan et prepares per un esdeveniment, com és la marxa de la Mussara, diuen que el millor és veure el que t’espera i ja feia dies que li deia a Ramon que haviem d’anar a rodar per les terres del Priorat i fer algún dels trams per on La Polar Mussara hi passarà el 14 de Maig.

Sortint del poble de Garcia i enfilem direcció el Molar,com no, pujant fent  honor al nom de la ruta trobem el primer pk5 del dia. Les possibilitats son nombroses i totes circulars si es vol.


Si una cosa es característica del Priorat és que no té ni un pam de pla, o puges o baixes. 

Continúem  direcció Bellmunt de Priorat i aquesta vegada si, si vam poder creuar el riuet que l’any passat ens va fer retallar una mica les intencions que portavem al començament. Desprès d’algunes rampetes del 15 i 16% de desnivell arribem a bellmunt, poble històricament miner i de paisatges escarpats i curiosament plens de vinya. 

@gentilesa de Cyclo tour

Continuem cap a Falset, allí esperavem trobar-nos amb els participants de la Marxa Canyon Cambrils Park que conincidiriem durant algún dels trams que teniem previst fer, però encara no hi havien arribat  i ens va fer sentir protagonistas perquè anavem obrint la cursa i ens va anar trobant els cartells i punts d’avituallament per on passaria la cursa. 

Cara de felicitat al coronar 

Passem les poblacions de Gratallops , La Vilella Baixa, La Vilella Alta i encarem direcció Escaladei, aquí comença una de les dos pujades podriem dir dures de la ruta, la que arriba fins la Morera de Montsant . Realment són 4 quilòmetres però el primer fa que s’enganxin les rodes al terra i deu nidó el que costa de moure la bici. Té el mal nom de "no ploris nen".

Arribats a dalt foto de rigor i satisfets, però cal estar de peus a terra, avui l’hem pujat quan duiem 40 km a les cames, a la Mussara en portarem 136 i no serà el mateix.

Continúen cap a Cornudella, Porrera, Torroja de Priorat, La vilella Baixa i ens desviem cap a Cabacés, Tot un seguit de puja baixa continu que van fent treballar les cames sense parar. Ara ja encarant l’ultim tram de la ruta, ens dirigim a fer la segona pujada dureta, la que ens porta a la Figuera, foto i comença la baixada llaaaarga, per cert està reesfaltada i es un plaer!!!! passe per la població del Molar i finalment Garcia d’on hi hem sortit ja fa una estoneta.

Contents pels 117.3 km i 2370 m desnivell+, ho celebrem amb una cervesseta al bar Pas de l’Ase.

Salut i Pedals!!