ENTREU AMB GANES AL 2019

Benvolguts socis i sòcies, ens agradaria felicitar-vos per aquest dia i que tingueu una molt bona vetllada i entrada d'Any Nou.

Salutacions de l'Equip de Junta Directiva

MATINAR PER PODER FER LA FEINA AVIAT

Iniciats ja els messos de bon temps primaveral, una de les sortides a la que ens conviden la gent del C.C Fraga des de ja fa uns anys, es la de desplaçar-nos a terres que molts cops ens costaria anar-hi, els Pirineus.

Desprès de moltes setmanes pendents del temps i de cabòries de com anirien els transports aquest dissabte l'hem pogut realitzar.

Puntuals a la Kedada per, a les 5.30 h de dissabte, iniciar el viatge.  Com sempre tenim un bon cronista per acabar de relatar amb molt bones descripcions una jornada matinal per emmarcar.

Aquí deixem les impressions del nostre company Nano:

   

 Sempre es agradable de poder rodar amb una bona grupeta i si, a sobre, ho fas per zones que no sols passar, encara més.

     Dissabte vam anar a una sortida que organitzava un grup de companys del Club Ciclista Fraga per Jaca. Del nostre club hi anàvem 4; Xavi "Sioux", JX, Calú i un servidor.

     Com sempre cadascú hi anava amb les seves expectatives i intencions. Uns a passar una jornada contemplativa rodant acompanyat, uns altres a preparar alguna marxa que tinguessin propera, altres a fer el que poguessin. Però la tònica general era anar a passar un bon dia amb bona companyia, i així va ser.

     La jornada començava molt aviat, com no podia ser d'altra manera si havíem d'arribar a Jaca per iniciar la ruta a les 8:00, a les 4:30 m'alçava del llit i iniciava un dia una mica atapeït.

     L'hora de sortida, des de l'estació d'autobusos de Fraga, era a les 5:30 però, com passa sempre que vas gent, es va sortir una mica més tard.   

     Viatge de 2 hores i escacs, que es va fer molt portador, i ens disposem a descarregar les bicis i acabar-nos de vestir...... amb una mica més de fresca de la que ens esperàvem però, tot i això, el tipus de vestimenta a portar seguia sent calça curta, "manguitos" i "xaleco". En part perquè esperàvem una millora considerable de la temperatura, en part perquè no portava res més.

     Amb 10' de retrás sobre l'horari marcat comencem la ruta que, segons el plànol, ens duria a fer 102 kms i 1600m de desnivell passant per les localitats de; Jaca, Castiello de Jaca, Aratorés, Borau, Aisa, Jasa, Puente de la Reina, Santa Cruz de la Seròs, el Monestir de San Juan de la Peña, i a Jaca de nou.

      No cal dir que, encara que els nivells físics eren diferents ( tants caps tants nivells), sempre mires de pedalar acompanyat i anar reagrupant-te per no despenjar o no despenjar-te molt dels companys. Per tant cadascú viu la ruta de forma particularment diferent a la resta del grup. En conseqüència les impressions i vivències que llegireu en aquest blog són les meves que poden variar, i segurament ho fan, amb els altres 16 components de l'expedició.

     Amb moltes ganes, gairebé les mateixes que fred, encarem els primers kilòmetres del recorregut en grupeta. Les primeres vistes dels pirineus feien preveure que seria una ruta marcada per la vistositat del paisatge, i així va ser. Continuament, sobretot quan rodàvem per carreteres embarrancades, agafaven ganes de parar i immortalitzar els quadres que anàvem descobrint pel camí.

     L'inici del recorregut és amb tendència baixadora, això accentua encara més la sensació de "rasca matutina", però dura poc. Sobre el Km 5, amb escassos 10 minuts de ruta, la tendència canvia i iniciem una pujada suau que no acabaria fins al cap de 10 Kms.

Això dels ports és curiós, hem estat pujant 10 Kms però de port solament n'hem fet 3....... a partir de quin % es considera port i en quin no?

     La primera baixada ha estat entretinguda, amb alguna curva compromesa, però es podia fer bé i rapideta. I, com que per aquestos "lares" o es puja o es baixa, sol deixar la baixada tornem a agafar port. 3 kms més per guanyar un altre cop 200m de desnivell.

     El 1r, 2n i 3r ports han estat molt pareguts, tant en llargada com en pendents. Força portadors ja que no hi ha hagut cap pendent que fos dura i llarga. La única diferència que hi ha hagut ha estat en l'estat de l'asfalt. Sobretot en el 3r, desprès d'Aisa que agafàvem una pista "asfaltada", pujant ja es veia que la conservació no era massa bona, però és que baixant......... baixant ha estat una odissea. Tramades de més de 100 m amb grava grossa i trencada durant uns 5 Kms, de fet ha estat en aquest tram on hem tingut la única punxada de la jornada. Però bé, les imatges un cop hem sortit d'aquesta zona gravel, han fet oblidar molt aviat el petit calvari passat.

Al agafar la carretera bona, amb tendència baixadora fins a Puente de la Reina de Jaca, la grupeta s'ha ficat a fer relleus. Ha estat un dels moments engrescadors del dia, veure com van passant els kilòmetres amb rapidesa, amb el vent a la cara i amb poc esforç......... És una de les drogues d'aquesta modalitat de bici.

     I Parada a repostar. A Puente de la Reina teníem reservat l'esmorzar. Entrepans de TXistorra, llonganissa i bacó amb formatge, amb el pa sense sucar amb tomàquet això sí..... estem a mig camí entre Huesca i Pamplona, Truita de patates, truita de TXistorra i torreznos. Evidentment aquestes viandes no es poden remullar si no és amb vi i, amb molta moderació, així ho vam fer.

     45 minuts més tard repreníem la marxa. Aquesta segona part havíem de recórrer els mateixos kilòmetres que la primera i més o menys el mateix desnivell, però era on hi havia la pujada més llarga i, alhora, amb les pendents més fortes encara que eren curtes.

     Amb l'esmorzar encara sense pair començar a pedalar s'ha fet dur, i al iniciar la primera pujada la Txistorra i la oliassa dels torreznos no han trigat a treure el cap. Per a més INRI aquesta primera pujada ha estat la més llarga, 8 kms, encara que les pendents han estat portadores fins desprès del Monestir vell de San Juan de la Peña, parada obligada a fer foto. Desprès hi ha un parell de rampons on he vist passar del 20% la pantalla del GPS. Però tot es poc quan la baixada s'ho mereix, i la que hem fet desprès s'ho mereixia, pel traçat i per les vistes.

     Per acabar encara quedava la darrera ascensió, per alguns agosarats la penúltima, amb un perfil semblant a les tres primeres, però amb un kilòmetre menys. Les cames encara tenien gasolina i he mirat de treure'n una mica..... per allò de no arribar a casa amb la sensació d'haver pogut fer més.

Al final el Sioux i jo hem marxat una mica a la bretona, doncs a la tarda teníem un compromís.

     Si s'ha de resumir la ruta en una frase diria que ha estat una ruta espectacular, amb una companyia inmillorable..... jornada memorable.

@fotos gentilesa de X.F, Joaquin M, X.T, i Nano

Salut i Pedals!!!!

MIRANT SI ENS HAN CANVIAT LES PEDRES DE LLOC, TESTEJANT

El fet de tenir a prop de casa un espai per la pràctica del nostre esport, encara que el tinguis molt visitat, pedalejat i/o patejat, fa que avegades tinguis de tornar-hi a passar perquè ningú el faci els que les males llengües diuent  "m'han canviat de lloc les pedres que tenia memoritzades a la traçada".

I es què segons el calendari intern del Club, en poques setmanes tornem a presentar aquest petit espai a la societat betteril altre cop, la data ja està ficada   XDD 2018,
com sempre anem a treure la pols i a netejar-li la perquè estigui amb la millor cara per rebre altre cop a la gent desitjosa de pedalar pel MONTMANEU TERRITORI BIKER.

Aquest diumenge hi havia KEDADA per testejar el terreny, veure si el que s'havia plantejat, dissenyat i alhora sabedors de cada racó del terme era factible i què caldria retocar en els pròxims dies, dit en altres paraules anar a provar aquestes idees fetes i pensades durant molts messos anteriors i que surten damunt un paper es transformin en un fet que enguany serà ja la seva 9 ena edició amb format Xallenge.

Dos inicis de sortida i dos grups de testejadors diferents però alhora amb el mateix desig de disfrutar d'un matí que donava per a molt. Lo caloret s'atansa alguna cuixa a l'aire ja s'ha vist aquesta matinal.

Semblaria que juguessim a un joc, com el Coyote i Correcaminos, a veure qui la faria més grossa, però està clar que a vegades amb les ganes cal afegir-li la companyia.


Els més ànsies o d'horari reduït feien de sherpes i anaven per davant obrint camí, el segon grup diriem anavem a reduir espai que no temps perquè la cosa pintava com peliaguda.

alguna cara, que feia dies no veiem per aquests andurrials

L'equip de treball anava per darrera mirant de superar escolls per no defallir en una lluita desigual, però com diu un bon amic "entre cors de colom i cors de paloma ha semblat cucurrucucú", avui ens hem guanyat lo dinar.

matinal per lluir

preparatius de processons

Si fem una valoració del test, seria amb positiu, les pluges de les darreres setmanes han deixat molt millor del que ens podiem pensar el terreny i els treballs preparatoris de disseny per aquest any així ens ho demostren.














Aquesta ha sigut la tònica a estonetes, altres no calia, entrenament de processó que deia el mestre.










Com en tot procés de disseny, cal estar-hi al damunt i si cal es fan provatures, doncs avui ha sigut d'aquells matins per millorar petits detalls que donen color als altres dies que no tenim la vistositat de llum.

En no res la tenim aquí i la disfrutarem, esperem la XDD 2018.

SALUT I PEDALS!!


@fotos gentilesa de X.T i Nano

SORTIDA DE CLUB PRE-ESTIU, Noguera paradise

Pedalar amb bona companyia és de les millors coses d'aquest esport de la bike, sigui en la modalitat que es trii, anem a pams i expliquem el perquè de tot plegat.

Avui aquesta crònica ens donarà per escriure molt sembla que serà llargaaaaaaaaaaaaa:

Com cada any es prepara un sortida-ruta fora dels límits de les nostres contrades, (un any platja i l'altre de mitja montanya o montanya), i enguany tocava aquesta darrera, així que la feina fou buscar primer un lloc atractiu amb una ruta prevista, (gràcies pel consell company C. Pujol), el company Sioux fa la busqueda i la proposta i descarregar-la al Gps i apa a pedalar, es una matinal que permet moltes vegades poder fer cohesió de grup que diuen els entessos, per altre costat, l'altra tasca es de buscar lloc per dinar, el tema logistica i tenir als acompanyants contents, mans a l'obra enguany cap a la comarca de la Noguera, a la població d'Àger, restaurant localitzat,  servei de dutxes per desprès treure el salobre de la suada i millor un bon dinar.

Aquest cap de setmana serà per emmarcar a la memòria per explicar si arribem a vells, per les rialles, per la ruta en sí o pel pedregal que vam passar, bé de pedregal a tartera nose jo si hi ha alguna diferència potser de tamany de les pedres i poc més i que tampoc ens esperavem al finalitzar, però que seria de les sorpreses en aquesta vida.

I ara a fer el que toca, disfrutar d'una sortideta., enguany cap a la Noguera tot i que la tenim a prop relativament i es fan diverses proves al llarg de l'any ens cau una mica a desamà, ruta que tenia dos "punxetes" de pujada, una vista al balconet de Santa Alinya, que tot s'ha de dir nosaltres som de territori d'aigua i ens va sorprendre i per finalitzar una baixada per arribar al lloc d'inici, quasi com una etapa de pro's, 

Finalment per temes d'agenda 14 bikers amb les seves montures de btt  han fet una  matinal per realitzar el desplaçament a la ruta prevista  que tenia inici i finalització a Ager, i dos més amb rodes fines de bici de carretera que sortirien de Seròs per arribar a lloc de dinar.

52 kms i poc més de 1300 mts desnivell +, a l'horeta a dinar

Iniciem la ruta i com sempre passa cap a munt hi falta gent i com que als serossans ens agrada saber del món, al passar pel costat de l'ermita de Sant Llobí la pregunta es fàcil i si fem un foto?? i clar com que tots portem aquests megamòbils, au un primer selfie sexmachine.

Proseguim segons el track i ens portarà a una bona remontada del 20% res un tramet curt i iniciem  un descens amb bona traçada cap al Massos de Millà, nose perquè però sempre en aquests llocs de pedres i dificultat tècnica no tenim mai fotos.

raonablement aquesta es la part baixa i es de més facilitat ciclacle.

Tots a l'arribar a baix, van fer comentari,que si la ruta hagues sigut al inreves hagués sigut pillada total però mira aquesta vegada: encertada no ha calgut fer cap paraula malsonant.

paissatge talment noguera, pedres, matalls baixos, sembrats i serretes

Seguint camí, descent planer i suau a buscar ja el creuament amb la carretera i directes el punt d'avituallament, la gent comença a tenir gana, es en aquest punt on surt la frase que constituirà la tònica pel que queda de ruta.

Val més ser  Cap de ratolí que cua de lleó,  amb això està tot dit.

el que en l'argot bikers es: o jugues a champions o a segona regional, tu tries on vols estar.

La calor de juny es enganyosa i cal tenir una previsió de repostatge d'aigua i líquid, en aquest cas al bar personalitza't de la població de Santa Alinya punt intermig en quilometratge, segons càlculs anem bé de temps.

Equip fosforito, reomplir i cap al balconet

(truques a un telf i t'obren i et fan un tracte individualitzat).

pel qui vulgui una taronjada diferent, també en tenen

Reagrupament i anem cap al Balcó amb vistes al pantà de Camarasa, que permet fruir dels paissatges que tenim al costat de casa.

Es el punt de recomanació visual de la ruta d'avui., com sempre el oH oH  que xulo que macuuuu

es la frase més escoltada.

toma 1  provando provando, falta un sobra això ....

que bonic   es el selfie 

aquest si, la foto d'equip

Van refer camí i a remontar cadascú al seu ritme,  fins a coronar dalt del port

un petit tram incial amb posada a to de l'habilitat tècnica dels integrants que cadascú passa amb molt bona nota.

bé les imatges es un recopilatori de tot un tram que no cal dir cal provar per dir desprès, crec que ningú va veure res.

Ahí va eso:

La calçada de la Via Romana d'Àger tenia una amplada regular de quatre metres i mig, es a dir que permetia el pas de carruatges i esdevenia així una important via de comunicació comercial.

La Via Romana d'Àger era un ramal secundari de la Via Augusta que partint de  l'antiga ciutat de Ruscino (l'actual Castell Rosselló aprop de Perpinyà) travessava els Pirineus per la Cerdanya ,passava per la ciutat romana d'Aeso (l'actual Isona del Pallars Jussà) i es dirigia cap al  Mons Sectus (Montsec)  travessant-lo pel Coll d'Àres, baixava després fins a Àger i tornava a remuntar la carena de la Serra de Montclús, a l'altre banda de la vall, fins al "Cap de la Creu" (aquesta era la designació toponímica d'aquest coll abans que fos rebatejat, com a Port d'Àger, en fer la carretera nova). Es dirigia tot seguit cap a Balaguer i Lleida, a les terres del Segre, i posteriorment continuava per la depressió de  l'Ebre fins a Caesaraugusta (l'actual Saragossa).

Com se sap la Via Augustaera una de les més importants vies de comunicació de l'Imperi a Hispània i era la continuació de la Via Domitia que procedent de Roma travessava la Gàl·lia per la província Narbonensis, enllaçava amb la Tarraconensis i corria paral·lela al Mare Nostrum (us sona això del Corredor Mediterrani passant per les importants ciutats de Gerunda (Girona), Tarraco (Tarragona), Dertosa (Tortosa), Saguntum (Sagunt), Valentia (València), Saetabis (Xàtiva), Ilici (Elx), Carthago Nova (Cartagena); per travessar després la Bètica i arribar fins a Corduba (Córdoba), Hispalis (Sevilla), Portus Gaditanus (El Puerto de Santa Maria), Gades (Cadis) i les Columnes d'Hércules (Gibraltar) a les portes d'Àfrica.

ara ja quedava només un pensament de no res tot i tenir que remontar un petit rierol per arribar fins el poble i tancar el cercle, com sempre cal guardar l'ultim cartutxo i la traca final creuar pont i "rampon "de formigó per deixar les cames tivietes que diu sempre el presi.

Ruta perfecte  companyia perfecta i resultat :

Resultat final, un selfie més per posar

BONA SORTIDA PER  REPETIR



fotos gentiles@ nano, raul, pep, jordi, xavi's,carles,sergi i delfi



SALUT I PEDALS!!! I FINS LA PRÒXIMA

JA HO DIU LA DITA, SI VAS A BALAGUER ESMORZA PRIMER

La dita ja ho diu, però desprès la podriem canviar per:  Tapa't si vas a Balaguer.

Sembla que fos ahir mateix, quant entre les diferents propostes a l'inici del Calendari i en les tertúlies biciclistes (que cadascú es fa personalment per assistència a les diferents marxes), alguns dels nostres socis/es deient d'anar a fer la:
 MONTSEC-MONTSEC, WEB i aquest cap de setmana, s'ha arribat a la data i s'hi ha anat, per disfrutar cadascú de la millor manera possible.

Per recorreguts no serà, es poden triar segons ganes, temps i sobretot voluntat per rodar pels majestuosos paissatges a tocar de casa. L'exigència se la posa un mateix.
Però tant i les males previsions que eren per aquest dia la gent no va defallir, el que un havia triat s'havia de fer si o si.

lo Presi, donant les instruccions  com els bons "misters"

el caçador caçat

La gent de C.C Balaguer desprès de diverses edicions només els podem donar les gràcies per portar a terme una Organització impressionant per professionalitat, tracte i sobretot saber fer les coses com ens agradaria a tots, sabedors que ells han vist que una feina ben feta al personal li agrada i ho agraeix. Marxa que no té res a envejar a d'altres que et fan pagar les ganes a l'inscripció i desprès els serveis no estan a l'altura. Aquesta si  amb dinar de festa major final i tot.

Avituallaments per donar i vendre, voluntaris que potser el diumenge proper els pots trobar també pedalant,   marcant les curves perilloses i els forats de la carretera, vamos com si fossin al tour o al giro,serveis completíssim  bé tot allò que ens agrada a tots i que valorem.


Dels nostres socis no cal dir que vam complir amb ganes, per ser representatius assistència als tres recorreguts.

los colors fosforito mola

ham quedat be??? I tant home

per una part los "trio de mosqueters": X.Ferran, Nano i A.Castellnou

les punxetes del dia

Un segon grup van fer el recorregut mitjà,  fent "conjova"  amb la gent del C.C Fraga: C. Agustí, X. i Guerau.

quin numero noi de sortida,  no el tindràs mai més

 bocata de Comiols, bonissim

I per temes d'agenda Pere i Gemma van realitzar la Curta.

secs i a temps per complir 

 està clar que la tria va ser l'encertada, amb la curta no va tocar mullar-se.

assitència rotllo pro, que més es pot demanar

Assistència a tots els frentes.

Està clar que dissabte les cartes del temps estaven donades i si o si l'aigua faria presència, els que van triar el recorregut curt es van salvar però els altres integrants  no, cosa que va complicar un pèl les condicions però sense ganes no es va enlloc i  com deia un:  tot lo pedalat no mullat es guanyat i quina raó més bona tenia l'obrer, fins desprès de les 12,30 h  la cosa no es va complicar, però el fet d'anar en bici i en dos minuts mullar-te es com obrir el ulls i tancar-los  es un pimpam i així va ser.

Però el fet d' aigua i una inoportuna puntxada  va ens deixar amb una situació, de l'argot ciclista amb el cul en l'aire,  a pocs més de 10 kms de l'arribada que passi una cosa així , però sense aventura que seria. 

no era una fira, era l'avituallament del Port de Comiols, punt de l'aventura de la "debacle" que vindria a posteriori

El resum com sempre no es positiu es el següent,

 i com deia sempre el nostre bon amic Juanjo: Jodido pero contento.



L'any vivent  algú hi tornarà amb més ganes a Balaguer.

Salut i pedals!!

@report gentilessa de G, Xavi's, Nano i Pere.