ENTREU AMB GANES AL 2019

Benvolguts socis i sòcies, ens agradaria felicitar-vos per aquest dia i que tingueu una molt bona vetllada i entrada d'Any Nou.

Salutacions de l'Equip de Junta Directiva

NADALS PESSEBRISTES

Dates nadalenques, dies de vacances qui en pugui fer i també dies per retrobar l'activitat d'anar a posar el pessebre, enguany repetim el que sempre ens diu un bon amic i soci:  TRADICIÓ O DEVOCIÓ, i com que som mig aixuts o mustios no dubtem a fer-ho.








Cada any es diferent la seva col·locació i com el temps sempre ens depara sorpreses, tarda amb sol per anar a posar el pessebre i aprofitar per fer ruta betteteril, per desprès fer la torronada.

els artistes pessebristes

Aprofitem per felicitar les festes nadalenques a tots i totes.

Gràcies i si podem repetirem

SALUTS I PEDALS!!



@fotos gentilesa de  X.F i S.P

GANA DE CAPTARRERES ABANS DEL DINAR CLUB

Una tardor amb bastants dies de pluja ha fet que realment el terreny que tenim prop de casa nostra,  per fer sortides amb la btt haguin sigut dies difícils i no ha donat per gaire en temes  de poques sendereres i corriols:

En part perquè el fang ha estat present cap de setmana si cap de setmana també.

Una matinal de btt que segons termòmetres anirem de menys a més, disseny de la rutakedada amb 16 integrants delirosos per evidenciar el que entre tots sabem, de ganes sempre n'hi ha.

Val a dir que la cosa només d'inici ja es veia que el personal hi tenia ganes.



Primera incursió i com era d'esperar, terreny immillorablement immillorable. 

Però els astres i les bonanses climatològiques a vegades donent per molt i el nostre 
SherpaLocalPresi i conegut del territori, Nano,  sabia que aquest diumenge la cosa en faria tenir dentetes per testar totes i cadascuna de les possibles variables de senders i corriols que tenim apamats, totes i cadascuna de les captarreres possibles a fer.

Aprofitarem que la motivació escriptora tenia avui el seu punt, http://nanocling.blogspot.com/

Portàvem uns dies que la meteorologia no donava treva per poder agafar la bici, de rodes grosses, i fer altra cosa que no fos pista. Però aquesta setmana, en motiu del dinar del club, teníem la cita, ja gairebé podríem dir tradició, de fer una sortida matinal amb BTT.

     A principis de setmana els pronòstics més optimistes apostaven perquè els camins estarien en perfecte estat per poder rodar però, desprès de passar 3 setmanes sense poder endinsar-nos en cap senda, la gran incògnita era si aquest cop les captarreres estarien ciclables o si ens hauríem de conformar en fer pista pistera cascabelera.

     La mica d'aire de dimarts i dijous, les poques pluges de dimecres i les ullades de sol que ha anat fent durant la setmana, han avivat l'esperança dels més trialeros i això s'ha deixat veure a l'hora de fer quòrum per sortir aquesta matinal. 16 ciclistes, feia molt temps que no coincidíem tantes rodes un diumenge al matí, hem sortit a gaudir del recorregut i de la companyia a les 8:00.

     Com és d'esperar quan hi ha tanta gent rodant junta el principi ha estat lent, el personal parla amb un i altre i ningú vol agafar la capdavantera de la grupeta per marcar ritme, però sobretot ningú vol decidir el recorregut a seguir. Com a Presi, i sobretot perquè tenia que ser a l'hora a lloc, m'he vist obligat a agafar una mica el paper de sherpa i de ritmòmetre per no perdre temps divagant per pistes i camins.

     

Un cop marcat el ritme, sense que ningú es quedés enrere, tocava decidir la ruta a seguir. Tenia claríssim que ens havíem de fer petar alguna senda de baixada, però no sabia quina. Per això primer he decidir d'anar rodant fins al refugi, tot per camí ample i en bon estat, i, un cop allí, fer una mica de debat sobre què podíem fer que no estès massa a l'obaga, perquè els camins estan bé, però a les obagues encara s'hi deixa beure fang i tolls d'aigua, per tant a les sendes encara ho trobaríem pitjor.

     La pujada fins al refugi ha servit per anar ficant les cames a lloc i anar igualant estats de forma. Un cop tots reagrupats la grupeta ha decidit de fer el "bosquet de domingo", pujar la "costa del bocadillo" i encarar la primera baixada per la "senda del cabirol". Tot aquest tram transcorre per cara sol (sobretot la senda del cabirol, el sol feia poc que s'havia aixecat i donava directament als ulls) i l'estat del terreny estava perfecte. Tothom pujava i baixava al seu ritme, sense apressurar ningú a ningú i, al tornar a ajuntar-nos tots ha començat els canvis d'impressions sobre la primera baixada. Els ànims estaven ben amunt, ja solament pensàvem a veure quina altra baixada podíem encarar ara.

     Ens deixem anar fins a trobar la pista i rodem una mica fins l'entrada de la "senda de la cabra". Aquesta la faríem de pujada. La darrera senda que vam poder fer, ara fa 3 setmanes o 4, va ser aquesta de baixada i encara hi vam trobar fang a les zones més planes. Per anar al per de Montmaneu i desviar-nos cap a la "senda de la cucaratxa negra".

     Torno a ficar-me davant a la pujada, amb Jordi empegat a la roda. Tal i com anàvem pujant em venia a la ment la darrera part d'aquesta ascensió, si la fas fins dalt de tot, que té un regall i hi ha molta pedra solta....... ja se'm feia pesada sol de pensar-hi, entre això, les ganes de tornar a baixar i el poc poder de convicció que li ha fet falta a Jordi, enlloc d'arribar fins dalt ens hem desviat per baixar la "senda del Boc" (també s'ha de dir que ningú ha discrepat d'aquesta opció).

    

 

L'estat d'aquesta senda, tot i poder-se baixar, ja no era tan bo. Es feia tota bé i es podia fer rapideta, però s'havia d'anar amb compte perquè a les zones menys empinades hi havia fang i no controlaves la bici.

   

Un cop a baix, amb dos membres menys ( Albert i Pere havien hagut de marxar per obligacions familiars), Hem pujat pel barranc de la mina (espessa Balaguera) per, planejant de nou, anar a buscar la "senda de la cucaratxa negra". L'estat de tota la pujada és perfecte, ara hi ha aquell agarre que deixa més marge a error sense que et marxi la roda.

     I agafem la Cucaratxa negra, i l'agafem amb ganes. El començament està de pel·lícula, però desprès passa com amb la "senda del Boc", no pots deixar-te anar del tot perquè pots llepar en qualsevol lloc. De fet així m'ha passat a mí. A la part del final, quan la pendent ja es suau i et pots deixar anar perquè no hi ha girs tancats, m'ha aparegut una rodada plena d'aigua i fang i no he tingut temps a fer res més que no fos mirar de caure el més tou possible ( em consta que hi ha hagut alguna altra caiguda, alguna pujant i tot).

     Remuntem per la vall fera fent saltar algun que altre tap de l'oli, solament dels que han volgut provar com anaven de compressió al motor, i acabem pujant cap a l'esquerra fins a la costa dels pantanos. Aquí JX ens ha fet un birli-birloque marxant per un costat i tornant per un altre (ja ho té ell això) i desprès, quan ja tornàvem a ser tots junts, s'ha decidit de fer el mas de l'hereu de baixada ( la majoria dels que estàvem allí sempre l'havíem fet de pujada i, la veritat, no se m'hagués acudit a mi de fer-ho així. No m'imaginava que pogués ser tan entretinguda). Ens encarem cap avall i obrim gas. És baixada per camí estret, una mica trencat a llocs i una mica brut, però no es pot anomenar senda. 

Ademés és ràpid, però hi ha alguna curva que s'ha d'anar amb compte perquè sorts de traça ràpid. L'hem gaudit com pocs pensàvem, al menys jo no m'ho esperava.

   

  A partir d'aquí a mi se m'ha fet tard i he hagut de deixar la grupeta i, tot i que hem fet el mateix camí de tornada, no he pogut acabar de compartir les rialles amb ells, i menys la cerveseta del final, i he apretat fins arribar a casa.

     Encara han sortit, tot i les parades per fer consensos, més de 45 kms i 900m de desnivell. Però en dies com aquest no es valoren les distàncies si no les companyies.

     Gracies a tots per alegrar matins com aquest.

Felicitar com no, amb la seva presència al nou integrant al grup Joan, vas aprovar i amb nota alta.



L' u sempre va amb el dos, i es  la segona part,  es el temps per compartir amb les famílies una taula i també temps per oferir-los el nostre respecte envers la seva paciència.

Una bona taula i una millor sobretaula.

No cal dir que sempre que es pot des del Club volem agrair aquesta predisposició que tenen aquestes persones tant properes de familia i acompanyants.

Gràcies per endavant   SALUT I PEDALS!!


@potographers  Nano, Jordi,Alejandro, Guerau, Gerard, Xavier i Carles.

QUE NO ES PERDIN LES BONES COSTUMS

Mes de novembre, programació feta ja feia moltes setmanes, mails i convocatòries enviavades per fer saber als socis que per aquestes dates tenim al calendari intern del Club marcat l'ESMORZAR AL REFUGI,
la logisitica en marxa i només falten els integrants, com sempre EXITÀS.

Els dies d'apretar per sumar ja han passat, (ara tocarà qui ho vulgui i en tingui ganes)  valorar i planificar si es pot la temporada passada i la vivent, la moda es estic fent BASE.



Però una cosa que mirem de que no canvïi es poder fer aquest acte ludic-social-esportiu ja arrelat per aquestes dates  i es que els de caràcter mediterrani tenim que una reunió no es reunió sinó es davant una bona taula i una bona conversa.







Estem dins una dinàmica on la pressa i la inèrcia ens fa perdre avegades sense voler-ho l'acte més important que tenim les persones, el riure, els companyerisme però sobretot disfrutar d'aquestes petites estones.

Com sempre petita KEDADA de RUTA BTT, per poder fer cap a la taula ben parada i acondicionada que sempre amb voluntariatat i gratitud ens ofereixen els nostres professionals de la brasa, els nostres FOGONEROS.







Sense ells tot això no seria possible, altre cop infinitats de gràcies per la vostra paciència i per saber cuidar-nos tant i tant BÉ.











Enguany ja hem començat a tenir dos seccions, el PROTILLOS que per ganes no els guanyarem i  per altre costat la secció de PROTOUR, que van realitzar un acollida a la gent convidada que teniem avui.

Seguint la tradició, la gent del Club Ciclista Fraga ens han fet un inmillorable acompanyament, aquí si que es la màxima, companyerisme compartit.









Altre cop agrair a tots i totes per poder dir que un altre any hem complert les expectatives i podem ja quedar per la propera.


photos @gentilesa de Nano, Alejandro 


SALUT I PEDALS!!

VACANCES I MÉS VACANCES

El mes d'agost es sinónim d'aturada en l'aspecte social de grupettes, per una part perquè en l'àmbit de  l'economia del nostre petit poble tot  gira al voltant de la fruticultura i son per aquestes dates quant hi ha més feina, i com ja tots sabem cal recollir per passar un millor hivern i molts dels nostres socis  han de compaginar  tasques de recollida i esport, i l'altre aspecte que fa minvar l'assistència es el mateix mes estiuenc que fa que calgui complementar les activitats familiars de visita a la platja o a la piscina a part dels viatges que puguin sorgir.


Però sempre hi ha excepcions, i aquest cap de setmana la sorpresa dels bikers que tenien ganes de pedalar va ser poder fer una bona grupetta en numero d'assistents.

Es per això que aprofitem que tenim un bon amic Nano que deixa constància al seu blog   http://nanocling.blogspot.com   per també fer dos cròniques per explicar l'esmentat dia.


Com que estem en aires de vacance,  farem un copy/paste



Disfruteu de la seva lectura:

Sortides de diumenge..... Les que més es troben a faltar.

 

  Si es vol assolir un objectiu esportiu no hi ha altra opció que entrenar per aconseguir-ho. Passa igual si vols anar millorant la teva condició física, a l'inici amb poc que facis ja millores però, a mesura que vas agafant forma, la cosa es complica i, si no portes una rutina i una disciplina marcada, t'estanques aviat.

     Aquest fet et porta, al menys a mi, a fer moltes sortides sol. L'ideal seria poder fer una grupeta amb característiques similars i mateixos objectius, però això pocs cops passa.

     Jo no dic que entrenant sol no gaudeixi, perquè sí que disfruto, però, desprès, les sortides com la d'aquest diumenge, amb una bona grupeta, sense cap objectiu d'intensitat, amb llibertat per fer el que et surti dels c......., les xales molt més.

     La ruta començava a les 7:15 des del lloc de sortida habitual. Ens vam congregar 11 ciclistes disposats a passar un bon matí pedalant.

     El recorregut a seguir el va escollir Pep aquest cop; anar a fer la Trialera de la Picarda, a veure com estava, remuntar cap al Monegre i fer la senda rocosa i desprès ja cap a casa.

     L'anada va ser en mode passeig, sense apretar a ningú i parant quan feia falta. Ademés jo vaig arrancar amb la roda de darrera perdent aire per la junta de la coberta amb la llanta. Al arribar al mas de l'hereu em va tocar parar a ficar la càmera perquè no hi havia manera que parés ( per sort el problema era que la darrera sortida en un escaló es va deure destalonar, perquè un cop a casa la vaig repassar i al tornar a inflar-la es va solucionar el problema), aquesta seria la primera parada d'unes quantes més que ens tocaria fer avui.

     Arribem a les antenes, on s'inicia la senda de la Picarda, i parem a fer una mossegada i a donar sortida a les primeres risses intenses de la jornada, el trajecte fins aquí ja havia estat entretingut, parlant amb uns i altres i amb algun punt còmic, però el moment de l'avituallament va ser com el colofó.

     Per sort havíem pogut riure de valent abans de començar la baixada, perquè el descens va ser llastimós. Les pluges havien esbarrancat tota la primera part de la senda, la que havia de ser més fàcil i factible, la segona part, ja complicada de per sí, estava impossible. Això deixava solament la part final per poder gaudir una mica de la bici.

     Aquí ens deixa Jordi, ha començat a pedalar fa dues o tres setmanes per lesió inguinal i encara no està per massa apretades, i nosaltres creuem el pont de Mequinensa per emprendre una pujada llarga i costosa. Hem de donar sort que el temps acompanya. Ens trobem, segurament, en una de les millors èpoques per poder pedalar en quan a climatologia i temperatura.

     La pujada cadascú la fa al seu ritme i aguantant el seu patiment, no entraré en detalls sobre qui ho va fer primer o darrer. Tots vam passar el nostre calvari particular, o almenys amb la intensitat que vam voler.

     Un cop remuntat el Monegre no ens va caldre pedalar gaire per arribar a la segona baixada de la jornada. Vam fer la foto de grup abans de començar el descens i aviat vam comprovar com aquesta senda tampoc estava per filigranes. Bici al coll i a patejar a tots els revolts. El Siux va trencar els rails del seient en un escaló que va agafar sense anar calat. Els demés a entrepussades vam poder sortejar la primera part, que era la més malmesa, i desprès ens vam anar deixant anar. Estàvem tots desperdigats, això sí. Els que van agafar la davantera es van precipitar al enllaçar amb la segona part de la senda i van acabar baixant per camí. Els que ens vam quedar més endarrere encara la vam poder gaudir en la part final.

     Amb el grup partit, Xavi, que va arribar amb els primers a Mequinensa, decideix d'anar tirant a veure si pot arribar a casa pedalant sobre la punta del seient.

     Al poc, mentre esperaven, Guerau veu que la roda de darrere li perd aire i no li sella. També decideix de fer via a veure si pot arribar a casa sense haver de ficar la càmera.

     Els demés esperen a que ens reagrupem i iniciem la tornada a casa. Una tornada a casa que, degut a les diferents parades que hem anat fent, als contratemps i a la lentitud de les baixades, ha de ser alegre. Ens enfilem els 8 que quedem i, a relleus per la carretera, anem fent kilòmetres a bon ritme. Fins que trobem a Guerau parat en una entrada de camí mirant de canviar la roda. Parem l'expedició i, entre tots, fem la feina que podia fer un ( s'ha de dir que la roda ja portava càmera i estava tota enganxada del líquid sellant que hi havia i va dificultar la tasca bastant).

     Finalment, sense cap punxada ni trencadissa més, vam fer carretera i manta fins tancar la sortida amb 55 kms i 850m de desnivell. Però si la matinal es fa amb bona companyia el que s'ha de valorar no són les dades sinó la experiència.

Salut!

   

@fotos gentilesa  Xavi F, Alejandro, Gerard i X.T

Que sigui un bon inici del que ens depara la propera tardor, però que això encara no s'ha acabat.


SALUT I PEDALS !!

SEMPRE ES BO DONAR VEU A QUI S'ESFORÇA

Com sempre ens passa, fem activitats i tenim socis benevolents que ens envient les seves cròniques de sortides però a vegades sigui perquè ja anem prou de bòlit en aquest vida quotidiana, sigui que es va deixant per una setmana vivnent ja ho enviaré, al final sempre  es queden com es diria en l'argot informàtic,  a la safata de borradors. 

Aquesta setmana volem donar visió al nostre soci Guerau que va fer ja fa dies la seva participació a la

cat i gat, i ens ha enviat la seva visió personal.

La prova que la veritat el seu format es totalment diferent a una marxa convencional de btt, pel caràcter integrador de poder fer les coses conjuntament i donar una feina de coordinació de planificació envers al territori en aquest cas el Pla d'Urgell.

Ja hi havia ganes de ficar-se un dorsal davant del manillar. Independentment de la condició física a la que et troves sempre t’ho acabes prenent una mica com una competició encara que sigui contra un mateix per vuere fins on pots arribar. Ja feia un parell d’anys que tenia ganes de fer la Catigat pero entre unes coses i unes altres fins enguany no hi he pogut anar. 

Recorreguts de 45, 75 i 105 km. Per debutar vaig triar el llarg de 105, GAASS!

Catigat o potser millor CatiFANG ¿?

Les previsions donaven una mica d’aigua durant tot el mati i una mica de vent a ratxes, i la veritat es que van encertar les 2 coses tot i que de aigua no se n’esperaba tanta. 

El cas es que em vaig plantar a les 8 a Vilanova de Bellpuig que enguany era el poble que organitzava l’event, al ser un circuit on es passen pels 18 pobles del Pla d’Urgell cada any van canviant de poble organitzador. De fet vaig arribar just de temps, tant just que nomes em va donar temps de anar a buscar la bossa del corredor i canviar-me de roba. 

Les prediccions meteorologiques donaven aigua i cel ennuvolat tot el dia, pues CLAVAT! Tot just arranquem a pedalar i sortim del poble comença a plovisquejar, a ratos pluja fina i a ratos res pero va ser una pluja que ens va acompanyar tot el matí fins just abans d’arribar a meta. 

El primer tram de circuit em va resultar divertit perque com que vaig començar per la part de darrere anava avançant ciclistes al mateix temps que es va formar una grupeta de 6 o 7 prou  maja on tots colaboravem tirant del carro(fins i tot un biker amb bici de gravel que vam anar junts casi tota la marxa) intentant atrapar una grupeta capdavantera que teniem a uns 100 metres que era cap de cursa, pero ells anaven a un ritme mes fort que nosaltres. 

La principal característica d’aquesta marxa es que té molt poc desnivell , la orografía del pla d’urgell es així, pero no sabia que al pas per Miralcamp hi havia una versió reduída del “Muro de Huy”, potser només eren 40 metros pero almenys a mi em va semblar que estaba al 20%, aquesta no me l’esperava, a punt de ficar el peu a terra menos mal que era un carrer asfaltat dins del poble sino m’hauria tocat baixar de la burra. Uns km després de MIralcamp i previ pas per un tram on vaig acabar enfangat fins a les orelles, vam fer la única senda del circuit, plana i fácil. 

La resta de la marxa va ser tota per pista en bon estat, pasos per totes les poblacions de la comarca i algún que altre tram de carretera. Tenia previst parar a avituallar al km58 i així ho vaig fer, la putada va ser que fins al avituallament anava en un grupet de 4 a un bon ritme i em van caure els collons a terra al veure que jo era l’unic que vaig parar auto-convençut de que els altres també pararien. S’escapa la meva grupeta, no passa res jo havia de parar SI o SI, necessitava repostar. 

Em va tocar tirar jo sol uns 10km, amb vent de cara i plovent fins que vaig veure que 100 metres darrera venia un grup a un ritme molt paregut al meu. Després de lluitar contra el vent un bon rato lo millor era afluixar i deixar que m’agafessin. A partir d’aquí i fins arribar al Bike-park a Vilasana vaig anar en aquest grup, allí ens esperava un “speaker” que ens donava anims, la veritat es que poder rodar pel circuit de BMX va ser un detall curiós i original. Al sortir del bike-park la grupeta se’m va escapar  uns metres, i després d’un repetxonet van ser uns metres mes, nois estic fundit!!!

L’ultim tram el faig com puc, el sol ja fa una estona que ha sortit per quedar-se ja tot el dia i l’entrada a meta a Vilanova de Bellpuig amb molta gent aplaudint s’agraeix i mes si vas enfangat de dalt a baix. 

L’any que be si es pot s’ha de venir en grupeta del club.

SALUT I PEDALS!!

DIA DE LA BICI 2018, sempre tenim alternatives

A la programació per aquest mes de maig hi tenim encerclat el diumenge 13 de maig per celebrar el DIA DE LA BICICLETA.

Dies abans preparatius: posar en ordre tot el material necessari, compres,encàrrecs i alhora coordinar a les persones per les tasques de l'avituallament a l'arribada.

Els nostres "fogoneros" excepcionals, que sense ells aquest acte no es podria dur a terme,  són el nostre pal de paller.

L'altra part es l'emoció i les ganes que hi posen els més menuts en rodar conjuntament amb els seus amics/gues en aquesta matinal, es el dia de lluir la bici i també el casc.

Però com sempre passa a la primavera, el temps es incontrolable, bonansa i calor durant la setmana el que toca per aquest temps però ai ai,  dissabte a la tarda  passen bromes es posa negre i tenim bona tronada deixant una ristra de 16 litres de pluja, camins enfangats,  trucades a l'organització i surt la consulta: potser haurem de postposar l'acte?? La resposta ja veurem.

Instruccions de la part organitzatiu 

Ens plantem al matí, i quina es la nostra sorpresa que la gent ens espera, vol fer sortir a pedalar.


Reunió ràpida amb vista encara més ràpida per veure com han quedat els camins que haviem pensat per realitzar el recorregut, fem una variació però tothom enten que donades les circumstàncies cal ser previssor.

No cal dir que sempre mantenim l'esperit que ja fa molts anys vam posar en pràctica, cal pensar amb els que van ràpid i també amb aquells que no hi van tant.

Preparats tots i totes??

Dissenyats dos recorreguts per fer ganes pels més agoserats i valents i un altre per iniciats en això de donar-li als pedals.

Tots dos grups com no sempre per fer cap lloc on trobem la rebuda esperada, el bon esmorzar a la brasa preparada amb la cura dels nostres "xefs particulars".

Comentaris, fotos, rialles  i disfrutar de les bones viandes  per reposar les forces gastades, i veure les cares de felicitat dels nostres petits i petites.

Arribada i cap a la feina d'esmorzar

Hem tornat a passar un matí de veure que aquest acte es l'esència per continuar en la direcció d'iniciar als més menuts en l'esport de la bici.

Bona feina feta, a per la pròxima.














Altre cop felicitar a l'equip de voluntaris per portar a terme aquest acte: moltes gràcies.






SALUT I PEDALS !!

@fototeca gentilesa d' E.Martinez i X.T

MATINAR PER PODER FER LA FEINA AVIAT

Iniciats ja els messos de bon temps primaveral, una de les sortides a la que ens conviden la gent del C.C Fraga des de ja fa uns anys, es la de desplaçar-nos a terres que molts cops ens costaria anar-hi, els Pirineus.

Desprès de moltes setmanes pendents del temps i de cabòries de com anirien els transports aquest dissabte l'hem pogut realitzar.

Puntuals a la Kedada per, a les 5.30 h de dissabte, iniciar el viatge.  Com sempre tenim un bon cronista per acabar de relatar amb molt bones descripcions una jornada matinal per emmarcar.

Aquí deixem les impressions del nostre company Nano:

   

 Sempre es agradable de poder rodar amb una bona grupeta i si, a sobre, ho fas per zones que no sols passar, encara més.

     Dissabte vam anar a una sortida que organitzava un grup de companys del Club Ciclista Fraga per Jaca. Del nostre club hi anàvem 4; Xavi "Sioux", JX, Calú i un servidor.

     Com sempre cadascú hi anava amb les seves expectatives i intencions. Uns a passar una jornada contemplativa rodant acompanyat, uns altres a preparar alguna marxa que tinguessin propera, altres a fer el que poguessin. Però la tònica general era anar a passar un bon dia amb bona companyia, i així va ser.

     La jornada començava molt aviat, com no podia ser d'altra manera si havíem d'arribar a Jaca per iniciar la ruta a les 8:00, a les 4:30 m'alçava del llit i iniciava un dia una mica atapeït.

     L'hora de sortida, des de l'estació d'autobusos de Fraga, era a les 5:30 però, com passa sempre que vas gent, es va sortir una mica més tard.   

     Viatge de 2 hores i escacs, que es va fer molt portador, i ens disposem a descarregar les bicis i acabar-nos de vestir...... amb una mica més de fresca de la que ens esperàvem però, tot i això, el tipus de vestimenta a portar seguia sent calça curta, "manguitos" i "xaleco". En part perquè esperàvem una millora considerable de la temperatura, en part perquè no portava res més.

     Amb 10' de retrás sobre l'horari marcat comencem la ruta que, segons el plànol, ens duria a fer 102 kms i 1600m de desnivell passant per les localitats de; Jaca, Castiello de Jaca, Aratorés, Borau, Aisa, Jasa, Puente de la Reina, Santa Cruz de la Seròs, el Monestir de San Juan de la Peña, i a Jaca de nou.

      No cal dir que, encara que els nivells físics eren diferents ( tants caps tants nivells), sempre mires de pedalar acompanyat i anar reagrupant-te per no despenjar o no despenjar-te molt dels companys. Per tant cadascú viu la ruta de forma particularment diferent a la resta del grup. En conseqüència les impressions i vivències que llegireu en aquest blog són les meves que poden variar, i segurament ho fan, amb els altres 16 components de l'expedició.

     Amb moltes ganes, gairebé les mateixes que fred, encarem els primers kilòmetres del recorregut en grupeta. Les primeres vistes dels pirineus feien preveure que seria una ruta marcada per la vistositat del paisatge, i així va ser. Continuament, sobretot quan rodàvem per carreteres embarrancades, agafaven ganes de parar i immortalitzar els quadres que anàvem descobrint pel camí.

     L'inici del recorregut és amb tendència baixadora, això accentua encara més la sensació de "rasca matutina", però dura poc. Sobre el Km 5, amb escassos 10 minuts de ruta, la tendència canvia i iniciem una pujada suau que no acabaria fins al cap de 10 Kms.

Això dels ports és curiós, hem estat pujant 10 Kms però de port solament n'hem fet 3....... a partir de quin % es considera port i en quin no?

     La primera baixada ha estat entretinguda, amb alguna curva compromesa, però es podia fer bé i rapideta. I, com que per aquestos "lares" o es puja o es baixa, sol deixar la baixada tornem a agafar port. 3 kms més per guanyar un altre cop 200m de desnivell.

     El 1r, 2n i 3r ports han estat molt pareguts, tant en llargada com en pendents. Força portadors ja que no hi ha hagut cap pendent que fos dura i llarga. La única diferència que hi ha hagut ha estat en l'estat de l'asfalt. Sobretot en el 3r, desprès d'Aisa que agafàvem una pista "asfaltada", pujant ja es veia que la conservació no era massa bona, però és que baixant......... baixant ha estat una odissea. Tramades de més de 100 m amb grava grossa i trencada durant uns 5 Kms, de fet ha estat en aquest tram on hem tingut la única punxada de la jornada. Però bé, les imatges un cop hem sortit d'aquesta zona gravel, han fet oblidar molt aviat el petit calvari passat.

Al agafar la carretera bona, amb tendència baixadora fins a Puente de la Reina de Jaca, la grupeta s'ha ficat a fer relleus. Ha estat un dels moments engrescadors del dia, veure com van passant els kilòmetres amb rapidesa, amb el vent a la cara i amb poc esforç......... És una de les drogues d'aquesta modalitat de bici.

     I Parada a repostar. A Puente de la Reina teníem reservat l'esmorzar. Entrepans de TXistorra, llonganissa i bacó amb formatge, amb el pa sense sucar amb tomàquet això sí..... estem a mig camí entre Huesca i Pamplona, Truita de patates, truita de TXistorra i torreznos. Evidentment aquestes viandes no es poden remullar si no és amb vi i, amb molta moderació, així ho vam fer.

     45 minuts més tard repreníem la marxa. Aquesta segona part havíem de recórrer els mateixos kilòmetres que la primera i més o menys el mateix desnivell, però era on hi havia la pujada més llarga i, alhora, amb les pendents més fortes encara que eren curtes.

     Amb l'esmorzar encara sense pair començar a pedalar s'ha fet dur, i al iniciar la primera pujada la Txistorra i la oliassa dels torreznos no han trigat a treure el cap. Per a més INRI aquesta primera pujada ha estat la més llarga, 8 kms, encara que les pendents han estat portadores fins desprès del Monestir vell de San Juan de la Peña, parada obligada a fer foto. Desprès hi ha un parell de rampons on he vist passar del 20% la pantalla del GPS. Però tot es poc quan la baixada s'ho mereix, i la que hem fet desprès s'ho mereixia, pel traçat i per les vistes.

     Per acabar encara quedava la darrera ascensió, per alguns agosarats la penúltima, amb un perfil semblant a les tres primeres, però amb un kilòmetre menys. Les cames encara tenien gasolina i he mirat de treure'n una mica..... per allò de no arribar a casa amb la sensació d'haver pogut fer més.

Al final el Sioux i jo hem marxat una mica a la bretona, doncs a la tarda teníem un compromís.

     Si s'ha de resumir la ruta en una frase diria que ha estat una ruta espectacular, amb una companyia inmillorable..... jornada memorable.

@fotos gentilesa de X.F, Joaquin M, X.T, i Nano

Salut i Pedals!!!!