dimecres, 17 d’agost del 2016

NOU REPTE ACONSEGUIT, LA PURITO 2016

Anem entrant al blog i veiem que els nostres companys i companyes no paren de fer coses i això en aquests periodes de vacances demostra que tots tenim ganes de bici, "mono de bici".

Es temps que ens permet desplaçar-nos per altres territori i de fet també ens permet veure altres espectables, altres paissatges.

Com no podia ser millor que el nostre soci i company Jeremi S. lluint com no els colors del Club arreu on va,  que s''ha brindat a fer una crònica desde la seva interioritat en la marxa de ciclisme que pot esser un referent per la seva situació orografica propera relativament i pel que rep en diferents comentaris.

FELICITATS JEREMI

“LA PURITO” 2016 - ANDORRA

Qui m’anava a dir a mi mesos enrere, que acabaria fent “La Purito” 2016, la que molts consideren la marxa més dura d’Europa.
El viatge va començar setmanes abans, quan un dels meus millors amics i company de fatigues, el Joanet, i jo, vam decidir marcar el diumenge 14 d’agost al calendari, ja que tenia lloc una cursa no apta per nosaltres, ja que no portàvem un ritme d’entrenament prou fort com per anar tranquils. Però si no t’agrada patir, la bicicleta no és el teu esport, així que ja sabíem el que ens tocava…entrenament, entrenament i si sobrava temps…seguir entrenant, fins l’últim dia.
Arribem al dissabte 13 d’agost i m’aixeco a les 7:00h. No vull deixar-me res abans de sortir i acabo de carregar les coses a les bosses. Nomes vaig 2 dies fora i sembla que marxi 1 setmana. Casco, mitjons, sabates, ulleres, gels, isotònic, recovery, GPS, bidons...crec que a la bossa ho tinc tot per començar a pedalar. Acabo de preparar una altra bossa amb roba de recanvi i marxem cap al garaig. Allí m’esperen impacients les 2 “flaques”...la del meu company i la meva. Les carrego al porta bicis i sortim direcció Andorra. Dic sortim, perquè m’acompanya la persona que sempre va on faci falta, sigui a curses trail, bicicleta, duatló…la meva assistent i animadora Marta.
2:30h després de sortir de Seròs, arribem a Sant Julià de Lòria. Allí havíem quedat amb Joanet i la seva parella, així que vam decidir parar a dinar i agafar els dorsals de la cursa (dorsal 2395). Al recinte dels dorsals ens trobem amb Beloki i alguna altra celebritat, però nosaltres anàvem per feina, així que una vegada ho vam tenir tot, vam marxar direcció Andorra la Vella, on teníem l’hotel.
Només instal·lar-nos a l’hotel, ens vam canviar de roba i vam sortir a rodar una mica, per tal d’acabar de ficar la posta a punt a la bici i les cames. No res...1h i tornada cap a l’hotel. A mig camí vam aprofitar i vam parar a comprar una càmera per si de cas punxavem, ja que en aquestes curses mai saps que pot passar i només cal que punxis en un lloc que no hi ha ningú per haver de busca’t la vida.
Una vegada a l’hotel...dutxa, de passeig pels carrers d’Escaldes Esgordany, sopar lleuger i a descansar...però abans d’això...hem prenc un Recovery Night, que a mi hem funciona i no vull patir el dia clau.
Son les 6:00h del diumenge 14. Hem quedat a la recepció de l’hotel els 4 companys del poble: Enric, Roser, Joanet i jo. Hem decidit asmorçar junts i marxar en bici fins Sant Julià de Lòria, lloc de la sortida de la cursa. Seran uns 8km de baixada que ens serviran per escalfar una mica abans de patir de debò.
El nostre torn és a les 8:30h, després dels del recorregut llarg (a les 8:00h) i de la Cronometrada (a les 8:20h).
Arriba el moment i ens fiquem en posició de sortida. Estem al ben mig de tots, així que haurem de parar compte de no tenir problemes només començar.
Joanet, Roser i jo havíem decidit anar junts durant tot el recorregut, a no ser que un de nosaltres tingués algun problema per continuar o seguir el ritme dels altres, així que a les 8:30h tocades, iniciem la nostra aventura.
Només començar i quan només portem uns 300m, PAM!!! El primer port, “La Rabassa”, un port de 1a Categoria, de 13,4 km i 6,8% de mitja. Ja m’havia informat prèviament sobre els desnivells dels ports i sabia que encara que fos el primer de tots, calia no malgastar forces de cara al final.


Durant els primers 5 km, encara que tothom sabia que eren els més durs (amb pendents que anaven del 11% al 15%), no es perdia l’oportunitat per fer bromes i parlar amb els demés ciclistes. És al km 5 que arribem al poble de Juberri i el port es torna bastant assequible, amb alguna punta del 10-11%, però poca cosa.

Així que, després del primer tram, agafem un bon ritme i ens dirigim a coronar aquest primer port, aconseguint-ho quan el Garmin marcava 1:11h. La veritat es que no estem cansats i amb la quantitat de ciclistes que havien a l’avituallament, decidim no parar, així que, ens prenem un gel amb cafeïna i fem els 13 km de baixada per l’altra vessant del port, el costat de “La Peguera”, la vessant més “fluixa” segons diuen...
La veritat és que no baixo dels més ràpids, però tampoc sóc gens lent. Això hem permet adelantar a bastants ciclistes i distanciar-me dels meus companys Joanet i Roser, encara que els vaig esperar uns minuts a l’arribar a baix, tal i com haviem parlat abans de començar.
Son les 10:12h del matí i ens endinsem en el que deien que era el plat fort de la cursa...el port del “Coll de la Gallina”, un port “Hors Catégorie de 12 km i 8,5% de desnivell mig…terrible i bonic!!!
Només començar, veiem que Roser no pot seguir el ritme marcat per Joanet i un servidor i ens demana que no l’esperéssim, que ja arribaria. Així doncs, agafem un ritme còmode, forçant el just com per a superar les rampes que ens anàvem trobant.

Si una cosa destaca en aquest port, és que no hi ha cap quilòmetre on no et trobis alguna rampa per sobre del 10%...i això ho varem comprovar d’un primer moment.
Els primers 2,5 km els fem més ràpid del que esperàvem, encara que no hem forçat i és aquí, al “Coll de Jou”, on ens permetem estirar una mica les cames i agafar forces de cara al que ens espera. Baixem 500 m i tornem pit amunt. És a partir de llavors que tot comença a ser com abans....bueno...no tot, perquè escoltem que alguns ciclistes als que avancem, comenten que els km 8 i 9 son els més durs de tots.
Nosaltres decidim mantenir el nostre ritme i anar fent quilòmetre a quilòmetre, sense cap objectiu més que la pendent que teníem davant.
Després de passar la població de Fontaneda (km 6), la carretera ens comença a avisar del que ens trobaríem més endavant. Dos quilòmetres amb un seguit de rampes per sobre de 11-12% que anem pujant prou ràpid, no se si per que portem les cames calentetes, els gels o que...però no ens va semblar tan dur com pensàvem.

Passem la Borda del Gastó i allí si que comença el millor...corba a dretes i bbbfff...vaig contar uns 5 o 6 ciclistes que ja pujaven caminant. Una gran recta amb rampes que anaven del 13 al 18%...jo, per si de cas...preferia no mirar el GPS, pel que pogués ser.
Aquell va ser el primer moment on vaig ficar el 34-28, però hauria donat el que fos per tenir un 34-30...encara que hauria patit igual. Metre a metre, suant com mai i recordant-me de la gallina, el gall i tota la seva familia, aconseguim arribar a un petit tram de “descans” del 9% que ens porta a la senyal dels 2km finals. Aquets dos quilòmetres els fem a un ritme prou alegre com per anar xarrant de coses nostres.
Una vegada passem la senyal dels últims 500 m...el meu company s’anima i proba un sprint fins l’avituallament però jo la veritat es que ni volia, ni podia. Hem tardat 1:09h en pujar el port, això vol dir que portem 3 hores pedalant i només 40,5 km.
Aquí si que vam decidir parar a rehidrata’ns una mica. Fruita, donuts, isotònic...qualsevol cosa ens sabia a gloria després de l’esforç que havíem fet uns minuts abans. Decidim esperar a Roser i fer-nos la foto de rigor, abans de baixar el port en direcció Andorra...i al cap de 7 o 8 min la veiem arribar, juntament amb uns companys d’Ascó.
Així doncs...amb les piles ben carregades, ens llancem carretera avall, direcció Andorra. Son 13 km que disfruto molt, ja que trobo un seguit de corbes enllaçades, una darrera l’altra. Durant aquesta baixada agafo els 65 km/h, senyal de que disfrutava. Només arribar a la carretera entre Andorra i Sant Julià, m’aturo en una gasolinera a esperar a Joanet, que pujant és molt bo, però no li agrada gens baixar ràpid (tal com diu ell).
Quatre minuts després el veig arribar i marxem junts a buscar el tercer port del dia, l’Alt de la Comella, un port de 2a Categoria de “només” 4,3 km i 7,9% de pendent mig.
Ja m’ho va dir Pau Marzà: “vigila perquè La Comella enganya molt!!!” i deunidor si enganya...son 4 km però molt exigents. Així que ens ho prenem amb calma i, com havíem fet al port anterior… anàvem fent quilòmetre a quilòmetre.

De tant en tant, la carretera et donava un respir i baixava el desnivell al 7,5% o 8% i és allí on nosaltres apretavem una mica més i ens trèiem del damunt a uns quants ciclistes més, però ràpidament tornàvem a baixar ritme, ja que sabem que ens queda un últim port terrible i no volem petar abans d’hora.
A partir del km 3, la cosa va millor, és només a l’alçada de la “Comella Park” que trobem l’última pendent forta (12% segons GPS) que ens porta a l’avituallament.
Decidim parar i recuperar forces abans de l’última espenta, així que tornem a menjar fruita, isotònic i jo, personalment, hem prenc el que seria el meu segón i últim gel. No sabia com de dur seria l’últim port, però per si de cas, jo ho volia acabar de donar tot.
10 min després vam decidir que era hora de marxar i en aquell moment ens trobem a Roser, que acabava d’arribar dalt. La saludem, parlem amb ella 1 min però ens diu que nosaltres tirem, que tranquils. Així que, baixem els que serien, pràcticament, els últims 4 km de baixada d’aquí fins al final.
Vaig mirar el meu GPS i hem va espantar una mica el fet de veure que ens faltaven 1400 m de desnivell en només 16 km, però bueno…és el que hi ha i aquí hem vingut a triomfar…així que, a donar-ho tot!!!

Enllacem amb la carretera CG-2 que porta a la població d’Encamp i és allí on ens desviem en direcció a l’estació d’esquí de “Els Cortals d’Encamp”, un port de 1a Categoria, de 13,2 km i 7,3% de desnivell mig.
Només deixar la rotonda de la carretera principal (km 4 del port), noto que alguna cosa no va be…hem noto una mica fluix de cames i decideixo afluixar el ritme fins trobar-me millor. Joanet i un amic del CC Ascó, van més ràpid i els tinc a 25 o 30 m tota l’estona, sense poder atrapar-los.
La veritat és que les rampes no ajuden, ja que les mitges no baixen del 9% i en algun moment puja al 13%. Però aquí he vingut a patir i disfrutar, així que toca apretar les dents.
Sobre el km 6 o 7 començo a trobar-me millor i aconsegueixo agafar als dos companys, però no se si es que jo apreto massa o ells han afluixat, però al km 8 hem trobo completament sol. Miro enrere unes quantes vegades, però no veig a ningú, ni als meus companys ni a cap ciclista més, només veig als que tinc davant i que, per sort, vaig adelantant poc a poc. No és moment d’afluixar ara, així que continuo amb el mateix ritme fins veure el cartell dels últims 2 km.
Ara si que si, toca acabar de donar-ho tot d’aquí fins al final, però les cames hem demanen que no hem passi gaire tampoc, així que només pujo el ritme una mica, per intentar baixar de les 5:30h.
Ja es veu el final, la gent a dalt de tot, amb els 3 arcs de META allí plantats. La veritat és que la part final d’aquest port no te cap dificultat, però sembla que no arribis mai (potser per la quantitat de km i desnivell que portes acumulats). La gent no deixa d’animar en cap moment, et fan sentir especial i això es d’agrair.
Per fi arribo a la línia de meta i paro el temps en 5:32h, amb 79km i 3300m D+.
Si una cosa tinc clara és que l’any que ve penso tornar i la veritat…potser m’animo a fer el recorregut llarg, però això ja són paraules majors.


per tots nosaltes ja ets dins el nostre Club fa dies  però avui has demostrat que ets patidor com el primer

SALUT I PEDALS!!



dimarts, 16 d’agost del 2016

PROPOSTA PER FER SUPORT A ACTIVITATS DEL TERRITORI

En aquest nostre petit territori, costa que el turisme faci acte de presència, no tenim platjes amb bandera blava,  piscines espectaculars això si que en tenim, i també un desconegut riu Segre.

però quant dins els nostres cercles de pobles que som veïns ens arriba una novedosa proposta no podem ni pensar-ho un moment  Hem de donar-hi suport.

Que diversos Ajuntaments del Baix Segrià en posin d'acord en fer tot un acte ludico-esportiu que alhora fa una aposta seriosa per vertebrar el territori no ens hi podem quedar sense participar-hi.

Si que potser l'activitat de l'aigua, el riu, el rem potser no tinguin res a veure o poques conexions, però en l'activitat de la ribera de riu sempre hi han estat els camins que acompanyen a aquest eix fluvial, i que moltes vegades com usuaris de la bici de btt ens fa d'enllaç per poder fer ús.

Bé us fem arribar el diptic per si us interessa el PROPER DIUMENGE 28 D'AGOST, participar en el 1 er descens de piragües,


DIPTIC DELS HORARIS I RECORREGUTS

Els socis o no socis que hi vulguin fer l'acompanyament recordar-vos que el nostre Club dóna suport  però qui ho organitza es directament els Ajuntaments promotors i es on cal dirigir-se per saber de tota la info.

Dir-vos que es recomanable ús de la bici de btt perquè es circularà per camins de terra que van paral·lels al riu.

Podeu trobar tota la info 




Recomanem com sempre precaució si es porta nens petits perquè no hi ha gran dificultat del recorregut (uns 17 kms  sortida del pont de Torres de Segre) però si per l'època de l'estiu i la calor que ens pugui fer aquest diumenge.

Recordeu que us podeu acollir a la pedalada en qualsevol punt del recorregut.





dilluns, 15 d’agost del 2016

ALTRE COP COMPANY T'HAS SUPERAT

No podem deixar de fer un fàcil copy paste però estem davant d'un periode dificil en el tema redacció del blog  que no vol dir tenir-lo desocupat i mennys amb les diverses i variades activitats que fan els nostres socis, portant el nom del club més enllà de les nostres contrades.

Com va èssent un clàssic de l'agost el nostre Presi i company  NANO,  amb el seu afany de provar i provar coses  ens deixa una excepcional crònica de la seva aventurilla com diu ell mateix de la triatló olimpica de Tarragona,  penseu que nadar, pedalar i correr no es moco de pavo i sempre li toca a les millors hores, es a dir, a l'hora de la calor.

Altre cop com diu el títol  T'HAS SUPERAT,   FELICITATS 


per fer més ràpida la lectura us deixem enllaç directe al seu blog  lo blog del Nano

dimecres, 3 d’agost del 2016

ESTIU, 2 MESSOS

Arribats a la mitat de l'estiu, segons dates que no es segons temperatua, trobem dins el nostre Club unes diversificacions per tal de mouren's en bici.

Que diem amb això que en les anteriors entrades ja vàrem explicar la situació que tenim en  aquests messos de calor i de treball de la recollida de la fruita.

Tot fa que a dia d'avui la secció de btt estigui desperdiga, però no quieta.

però com diu la dita  sense ganes no es fan les coses.

Us deixem entrada del nostre company Sergi P.

Arribats en aquest punt de l’estiu, que la feina ens comença a deixar respirar i despres de 2 mesos de completa inactivitat, el diumenge vaig treure el pols de la bici una bona engrassada i a les 7 del mati com cada  dia de sortida, vam quedar al bar de Oto amb el Ramon Agusti.

Quan ja estavem fent el café van apareixre l’Enrric i el Raul.

A l’hora de marxa, els dilemes de sempre (fins on anem, pla o costa, pista o senda,….) Vàrem començarar a ocupa el tema de conversa. Finalment i desores de la meva insistencia en que feia molt que no treia la bici a passejar, vam decidir de fer pla, aixi que la ruta va anar direcció a les lliteres.
Vam recorrer la vora del canal d’Arago i Catalunya, fins arrivar a Ramat. Alli ens vam desviar direcció Montagut, i seguint camins i caminets, varem fer cap a la carretera de Gimenells, que vam remuntar fins tornar a trobar el camí del canal, per deixar-lo al cap de poc per encarar direcció a Soses. Alli vam saltar a les hortes per seguir el camí de la via, que ens va portar ja fins Seròs.

Per ser que feia molt que no sortim la ruta el gps va acabar marcant  68 km, aixó si poc desnivell, que va ser suficient per fer-me arriva a casa amb les cames ben toves.



Resultado de imagen de fotos btt calor
la calor impera en aquest petit racó de món i potser seria millor opció aquesta manera de fer bike




SALUT I PEDALS!!