INFORMACIÓ PER INCIAR L'ANY

Per totes aquelles persones interessades en la TRAMITACIÓ i PETICIÓ DE LES LLICÈNCIES FEDERATIVES PER AQUEST 2019, el Club gestionarà  les vostres peticions.

Tota la informació la podeu trobar a la web de http://www.ciclisme.cat/contingut/llicencies-assegurances  

Fem recordatori:  només el mateix Club pel sistema on-line de la Federació, es qui pot tramitar la petició de les llicències.

HI HA DOS TIPUS DE LLICÈNCIES  ESPORTIVES NO COMPETITIVES DE  CICLISME A ESCOLLIR: ADJUNT TENIU LA TAULA EXPLICATIVA

Permeten participar a les Marxes i activitats federades, sortides en bici i que inclouen una assegurança d’assistència sanitària en cas d’Accidents i una assegurança de Responsabilitat Civil d’acord amb les prestacions establertes al RD 849/1993. (Detallades en la pòlissa de la Federació)

 114 €      LLICÈNCIA ESPORTIVA UCI/RFEC  (àmbit nacional i internacional)  

(al preu de la llicència esportiva UCI/RFEC incorpora la taxa de 6€ a favor de la Real Federación Española de Ciclismo)

    99 €          Llicència  Esportiva FCC ( àmbit territorial Català)   

Encara no tenim informació de la TARGETA BICI i no us podem detallar les condicions, esperem que en  pròxims dies així ho poguem fer. 

Us recordem que sigui possible que en algunes de les proves de fora de Catalunya,  NO accepten la Llicència Esportiva FCC i que és possible que calgui pagar un increment al formalitzar l'inscripció a la prova o marxa. 

Salut i pedals!!

ENTREU AMB GANES AL 2019

Benvolguts socis i sòcies, ens agradaria felicitar-vos per aquest dia i que tingueu una molt bona vetllada i entrada d'Any Nou.

Salutacions de l'Equip de Junta Directiva

UN ALTRA A LA SACA, MONTSEC-MONTSEC 2018

Enguany la gent del C.C Balaguer que son qui organitzen la marxa cicloturista de la  montsec-montsec,  ja fa setmanes ens van convidar  per anar a realitzar-la, i com no aquí al Club que no es agrada perdre cap liada  ens hi vam presentar amb les millors gales vestits i amb ganes de fer presència lluint colors, i com que tampoc no fem cap lleig a res vàrem voler estar als tres recorreguts pedalant i veient els paissatges de la Noguera, tant propera i tant llunyana.


I com que sabedors que la millor manera es viure-la desde dins  podeu fer lectura de la crònica amb el nostre benvolgut soci i company  Jeremy.

MONTSEC – MONTSEC 2018

Després de 3 anys anant a la marxa del GF La Mussara, enguany tocava la Montsec-Montsec. Cursa de la que havia sentit a parlar molt be i que hem tenia intrigat. Si a això l’hi sumes que uns quants integrants del CC Seròs també estirant presents, ja no queden més raons per anar-hi.

El dia 19 de maig, a les 6:00h, vam quedar tots els valents i valenta, per tal d’anar junts a Balaguer, lloc de sortida de la marxa. Per problemes amb l’hora de tornada a Seròs, per diversos motius, va fer que gairebé tots agafessin els seus vehicles particulars. Així que…Martino, Nano, Aleix, Josep Xavier, Pere, Gemma, Guerau i un servidor vam arribar a Balaguer vora les 6:45h, moment en que s’obria la recollida de dorsals. Allí ens trobem amb Calu, que anava directe de Fraga i alguns integrants del CC Fraga.

Una vegada tots varem recollir el dorsal, ens dirigim a fer els últims preparatius…mirar presions dels pneumàtics (alguns canviant-los a l’últim moment), ficar el dorsal al manillar, preparant els gels, barretes i beguda isotònica, ja que l’esforç que hauriem de fer al cap d’una estona no era per estar tranquil.

Crec que mai m’havia ficat tant menjar a dins el maillot, pero m’esperaven 190km i 3200m +D per davant i tota ajuda era poca.

Martino i Nano van aparcar al costat del meu cotxe, per tant, quan tots 3 varem estar preparats, ens vam dirigir on es trobaven tots els demés, ja que lòrganització ens va separar al moment de l’arribada. Així doncs, li vam demanar a un amic meu que passava per allí i li vam demanar que ens fes la foto de rigor, tots ben plantats i preparats.

A les 7:45h ens dirigim a la sortida, per tal d’agafar un bon lloc. L’ambient es prou bo i es nota que hi han nervis i ganes per començar.

que majos estem

A les 8:00h es dona el tret de sortida, amb uns primers quilòmetres neutralitzats i on cadascú intenta agafar un bon lloc de cara al primer port.

Quan arribem al municipi de Gerb, ens trovem el primer port, Vilanova de la sal, un port asequible, de 8km i 4,3% de mitja. Ben aviat la gent ja busca el seu grupet i comença a tirar, cadascú al seu ritme.

Nano, Guerau, Aleix i Martino es troven 30-40m davant meu, així que intento no perdre’ls de vista, ja que així se que porto un ritme bo i constant.

Sense donar-me compte, comencem el segón port del dia, el Port d’Àger, una pujada de 5,5km i 5,5% de mitja.

Aquest també és un port asequible i relativament ràpid, ja que les pendents no són exigents i l’asfalt es trova en molt bon estat.

Es al coronar el port que hem trobo a Martino, ja que sembla que tingués alguna averia, però que en el momento de trobar-lo, ja l’havia sol·lucionat, així que ell mateix ja hem diu que vagi tirant, que ell també marxava. Dit i fet… no feia ni 1 minut que l’havia passat que m’adelanta com qui no vol la cosa…si arribo a portar pegatines, les hauria d’haver recollit del terra.

Aquest port te una baixada bonica i perillosa, ja que encara que l’asfalt estigui be, la velocitat que es pot arribar a agafar és molt alta i cal anar amb compte.

Una vegada agafem pla, començo a seguir un grupet on havien dos companys del CC Ascó, però quan arribem a la zona del Pas de Terradets, noto que alguna cosa no va bé, ja que les cames no van ni enrrere. El ritme que portavem no era lent, però el podía aguantar perfectament. Encara així, baixo ritme i hem prenc un gel, a veure si així podía millorar, però no…les cames anaven, però no al ritme que podría i voldria.

En aquell moment vaig trobar-me sol durant uns 15-20km…i quan dic sol, és sol, sense ningú davant ni darrere (per moments vaig pensar que m’havia perdut).

No va ser fins deixar la C-74, abans de començar el Coll de Comiols, que no vaig trobar a ningú, de fet van pasar dos coses…jo vaig agafar a un grupet de 3 o 4 ciclistes i tot seguit ens van enxampar un altre de 15-20 ciclistes més.

Vaig agrair trobar-me amb un grupet, ja que anar sol durant tanta estona, crema molt, així que unes vegades més endvant i altres enrrere, vaig anar fent dins del grupet.

Un parell de quilòmetres després, començo a pujar el Coll de Comiols, port de 21km i 3,3% de mitja. Aquest port no te cap tram amb pendent dura, ni molt menys, el tram més dur és del 7% de desnivell, però és un port molt llarg i amb els quilòmetres que un porta damunt, ho fa relativament exigent. Així que, menjo una mica, prenc un gel i cap amunt!

Les cames fa rato que no van com haurien d’anar i és durant aquesta pujada que prenc la decisió de retallar i fer el recorregut mitja de 140km. No és el que voldria, però tampoc és poca cosa… i quan el cos no acompanya i demana afluixar, millor fer-li cas…ja hauran dies millors.

Quan coronem el Coll de Comiols, noto que comença a caure alguna gota, encara que és poca cosa i no pinta que vagi a apretar gaire. De totes formes, intento fer la baixada del port el més ràpid posible.

Molts dels que havien pujat al meu grup s’han parat a l’avituallament, però jo i 3 o 4 més seguim cara avall, per carretera en bon estat i molt rápida. Una señal indica no pasar els 45km/h, però crec jo que pocs ho van cumplir.

Una vegada realitzo la baixada del port, la carretera agafa una combinació de zones planes amb algún repetxonet, on intento exigir-me una mica, per veure com hem trobo, i encara que la resposta és bona, ja tinc decidit no desviar-me i seguir en dirección Balaguer.

Encara que hem trobo sol altre cop, he agafat un ritme bo i vec que poc a poc, als repetxos, vaig adelantant a uns quants ciclistes i és a partir d’Artesa de Segre que començo a apretar, sabent que faltava poc i que ja no m’inportava si les cames deien prou, només sabia que havia de fer un últim esforç per tal d’arribar abans de les 5h, però per això havia de fer una mitja de 30 km/h fins a meta.

Apreto al pla i apretó encara més a les pujades, pensant que m’ho havia de pendre com un entrenament de series. I així és que hem planto a la senyal dels últims 4 km.

En aquest moment se que l’objectiu del plan B (sub 5h) s’ha complert, però encara així faig l’últim esprint, arriban a Balaguer en 4:56h i una mitja de 27,5 Km/h, que… tot i no tenir les cames com voldria, està prou be.

SALUT I PEDALS!!

PER UN NOU 2018

​S'acaba un any i en comença un altre, un per fer resums i un altre per començar a fer nous reptes i com que no volem ser aixuts us volem desitjar una molt bona entrada per aquest 2018.

​

VOLTANT PEL PETIT MÓN DEL PAÍS DELS PIRINEUS

Seguint amb les possibilitats que ens permet l'estiu, avui uns deixem la crònica del nostre company J.Sanchez  per terres Andorranes, com ens havia promès."lo prometido es deuda".


Ell l'ha fet per segona vegada en aquesta novedosa marxa amb bici de carretera  LA PURITO   organitzada per l'exciclista Joaquim Rodriguez  més conegut com Purito (resident a aquest petit país i per això el nom de la prova).

No cal dir que el nostre company amb les seves explicacions ens fa posar la boca aigua, ja que els ports que anomena per on ha passat  mítics que han sigut etapes del Tour o la Vuelta.



 VEURE QUE ENS COMPTA

STAGE A ANDORRA

Tal i com vam fer l’any passat, la primera setmana d’agost tocava pujar a Andorra.

La Purito 2017 ens esperaba i nosaltres no vam fallar…o si.

Enguany vam aprofitar i vam arribar el divendres dia 4, dos dies abans de la marxa cicloturista, per tal de tenir temps per descansar i preparar-nos per tot el que ens vindria diumenge.

Dissabte 5, el meu company de fatigues, Joan, i jo, vam decidir sortir un ratet a estirar les cames, per tal de no agafar-nos freds el dia següent, però bueno… ja sabem el que passa en aquestes ocasions…que la gent t’enreda i acabes fent més del que pensaves en un inici.

Vam acabar pujant d’Encamp (on teniem l’hotel) al Coll d’Ordino i d’allí vam baixar a Canillo, per tal de baixar fins Encamp novament. Total… 1200m de desnivell i 44km. Ara tocava descansar per la guerra que ens esperaba el dia següent.

Diumenge 6, el dia “P”, el dia de La Purito.

Quedem per aixecar-nos a les 7:00h, així tenir temps d’asmorçar i arribar fins Sant Julià de Lòria, lloc d’on surt la marxa.

Són les 7:50h i ens dirigim a la sortida, però abans d’arribar al destí, ens creuem amb els ciclistes del recorregut llarg (145km / 5300m +D). És quan puc veure per primer cop a José Hermida, Joaquím “Purito” Rodriguez, Ibon Zugasti, Beloki i un seguit d’exprofesionals.

Són les 8:10h i ens plantem a la linia de sortida. Són moments de concentració i de decidir estrategia per acabar de la millor manera i a ser posible…rebaixar temps respecte l’any passat.

El meu company i jo ho tenim clar…tranquils fins el tercer port, l’alt de la Comella, saltar-nos el primer avituallament i no perdre temps als demés. Només fent això, rebaixariem temps.

Són les 8:30h i donen el tret de sortida. Ens esperen “La Rabassa”, “La Gallina”, “l’Alt de La Comella” i “Cortals d’Encamp”… 80km i 3400m +D…quasi res.

Només portem 5min damunt la bici, comença a ploure una mica fort. És moment en el que per sorpresa, molts donen mitja volta i tornen cap a casa. Per sort només van ser 10 min de pluja i poc a poc va anar sortint el sol i a fer calor.

El ritme que portem és més alt que l’any anterior, però ens trobem amb bones sensacions, suposem que és per l’entrenament.

Així doncs, poc a poc anem mantenint el ritme de cursa i anant guanyant alçada.

El port de “La Rabassa” l’acabem pujant quasi sense donar-nos compte, ja que vam rebaixar el temps 10 min respecte l’any anterior.

Una vegada dalt, quedem en no aturar-nos i anar directes a buscar el segón port de la marxa…”La Gallina”. És llavors quan poc a poc ens anem distanciant el meu company i jo, ja que ell no és molt de baixades i l’asfalt no es trobava en condicions de baixar molt rapid.

Quan només faltava 1 km per arribar al poble de Sant Julià, tinc un petit ensurt en una corba tancada, ja que la roda de davant hem va lliscar al pasar per damunt d’una tapa de clavegueram. Per sort no hem vaig a terra, però hem va fer parar durant un parell de minuts, temps suficient per veure com 4 o 5 ciclistes anaven al terra pel mateix motiu que jo.

Tot seguit, un motoristes hem venen i diuen que el meu company havia punxat 3 o 4 corbes mes amunt i que demanava que l’esperés… però clar… al final van ser 20 min!!!

Finalment ens tornem a trobar i tornem a la marxa, pero PAM!!! El tio va i torna a punxar!! Total… que entre una cosa i l’altra perdem al voltant de 40 min. Fet que va fer que el meu amic es desmotives i hem demanes saltar-nos el segón port i anar directe al tercer, “l’Alt de la Comella”.

Com és una marxa i a un company no se l’abandona mai, vaig aceptar i ens vam dirigir cap a l’esmentat port.

Aquest port és curt, uns 4 km, però enganya… i molt, ja que el primer quilòmetre es dur de collons, amb rampes del 9-10%, però com no ens trobem fatigats, podem pujar a molt bon ritme.

Quan arribem dalt, decidim parar 2 min per carregar els bidons d’aigua, menjar fruita i agafar forces pel port final.

Fem la baixada cap a Escaldes Esgordany, una baixada rápida i sense dificultats, ja que l’asfalt es trova sec i presenta molts trams rectes i és després d’una recta en baixada, que iniciem el fals pla fins la localitat d’Encamp, punt d’inici del port cronometrat de “Cortals d’Encamp”.

Aquest port trobo que no presenta la dificultat de “La Gallina”, però no es pot pendre a la lleugera, ja que els primers 5 km són molt exigents, ja que el desnivell no baixa del 9% practicament, amb rampes del 10-12% en alguns trams.

Des d’un primer moment tinc clar que en aquets últims 9 km treuré tot el que hem queda dins, ja sigui per la impotencia de no poder fer-la sencera, com per rebaixar temps en la cronometrada.

El ritme que porto és bastant alt comparat amb l’any passat, encara que porto 1000m menys de desnivell, però encara així hem trobo molt be. Els quilòmetres, per durs que siguin, van passant sense donar-me’n compte, quan hem trobo a 2,5 km de la meta, moment en que puc observar l’arc d’arribada i la gent que no ha volgut perdre’s aquesta experiencia.

Decideixo no apretar més del compte, ja que trobo que el temps que porto ja és prou bo, però com hem conec… a l’últim quilòmetre apretó una mica més, passant per l’arc amb un temps de 3:42:18, rebaixant en 7 min la cronometrada de “Cortals d’Encamp” de l’any anterior.

Justament, 7 minuts després arriba el meu company, content per poder pujar sense problemas d’esquena però fotut per les punxades a La Rabassa.

Dilluns 7, dia per desfogam.

Després de l’experiencia del dia anterior, vaig decidir que no podía marxar d’Andorra sense tornar a sortir i completar els 1000m que hem faltaven per fer La Purito, és per això que cap allà les 8:00h maixeco, hem vesteixo i surto direcció al Pas de la Casa, en dejú.

La intenció que tenia era la de pujar el Port d’Envalira, port que desde la població d’Encamp te una distancia de 21,3 km (1562m +D) i supera els 2400 m snm.

Aquest port és preciós, les vistes són increíbles a mesura que anem guanyant alçada i és nota que ens trobem en una zona d’alta muntanya, ja que les vaques i cabres fan acte de presencia.

No presenta cap dificultat, tret de la distancia que cal recorrer, ja que tret d’algun petit tram, no hi ha descansos, però el desnivell és molt asequible.

Potser, la part més difícil són els últims 2-3 km, amb unes quantes corbes molt tancades, però res comparat amb tot el que havia pujat el dia anterior.

Finalment, completo la pujada en 1:30 h. moment per disfrutar de les vistes, fer unes fotos i dirigir-me cap a l’hotel el més ràpid posible, ja que havia de dutxar-me i preparar les coses abans de tornar cap a casa.

Durant els 3 dies que vam estar a Andorra, vaig fer un total de 142,8 km i 5606 m de desnivell positiu, acumulant 7:47 h.

No cal dir que es un crack, I HA TORNAR-HI LA PROPERA. 

SALUT I PEDALS!!

UN DIUMENGE QUE NO VOLEM TORNAR A REPETIR MAI MÉS

Aquest diumenge malauradament hem tingunt que tornar a fer un acte que no ens agrada gens i no ens agradaria a ningú tenir que repetir-se.


Son actes on es el sentiment de societat, de Club i com persones individualment ens fa estar on cal estar, sense dir-nos gran cosa, ens hi vam apuntar perquè ens ho vam demanar i no podiem dir que no, per nosaltres mateixos, per ells i també pels que no hi són.

Val a dir que va ser un matí on molts de nosaltres que hi vàrem assistir amb una mirada ens ho vam dir tot, no calien paraules. Segurament dins nostre en algun moment el record pels qui no hi son va fer que tinguessim el cor encongit. 

Es en aquest moment on ens permetem tots i cadascun de nosaltres agafar les paraules tant ben redactades del nostre President del Club Ciclista Seròs, amic i company Fernando R, Nano per expressar aquestes mirades que deiem anteriorment.

Diumenge va ser un d'aquells dies que, tot i saber que és difícil, esperes no haver de tornar a repetir mai més.

El dia que nosaltres, el col·lectiu ciclista, tenim marcat al calendari com a jornada d'esplai, divertiment, escapada de les rutines setmanals i un llarg etcètera de substantius referits a conceptes positius, es va convertir en un dia de record, per aquelles persones que havien arribat a conèixer al Jeroni, i de suport a la família i amics, per aquells que no havíem tingut la sort ni el plaer d'haver-lo conegut.

El passat 11 de març un camió va envestir la bici que portava el Jeroni mentre circulava per un tram de carretera L-310 fent que aquest morís a conseqüència de l'impacte.

Ja són moltes, massa (sobretot si tenim en compte que solament una mort ja és excessiva), les morts que hem hagut de patir per accidents entre vehicles a motor i biciclistes.

Bé, el fet és que, com no podia ser d'altra manera, un grup de membres del nostre club, el Club Ciclista Seròs, ens vam atansar fins a Agramunt per donar suport a l'acte en record a aquest company.

Cadascú pels seus mitjans, no hem d'oblidar que Agramunt ens cau una mica lluny, vam anar-hi 8 membres de la nostra entitat.

L'acte es va fer en dos moments diferents:

Un primer al poble d'Agramunt. Aquest va ser més institucional, amb un parlament del President del Club Ciclista Agramunt i de l'alcalde. On es va donar inici a la jornada reivindicant el tan anelat respecte en vers al ciclista i donant suport a la família del difunt.

El segon acte, molt més emotiu va tenir lloc en el camí prop del lloc de l'accident. Hi vam anar amb bici des d'Agramunt, escortats per la policia local i els mossos d'esquadra. Un cop al lloc es van llegir uns escrits i es van recitar un parell de cançons en record al Jeroni.

Suposo que per tots va estar un matí dur, però...... per aquells que, desgraciadament, ens trobem en la situació d'haver viscut la pèrdua d'algun company en aquestes circumstàncies tant properes, bé, almenys per mi, se'm va fer molt ferragós.
 Si ja normalment quan surts amb bici, sobretot amb la de carretera, penses amb ells, en actes com aquests encara els tens molt més presents.

Intentes tornar a sortir a pedalar i divertir-te, però sempre tens aquell moment de record ( i que crec que no s'ha de perdre perquè d'aquesta manera ells encara ens acompanyen en algun tram del recorregut).

Durant l'acte em vaig assabentar que ell, el Jeroni, no anava amb bici de carretera. Anava amb la de muntanya, la btt però el recorregut de creuar d'un camí d'on venia per encarar l'altre havia de xafar 100 metres de carretera que enllaçaven els dos camins. Solament 100 metres, amb bici són 30" com a molt.... aquest va ser l'encert de la desgràcia.

Realment aquestes coses et donen molt per pensar, però al final..... val més no donar voltes al que no pots canviar ja.

Cap amunt i a pedalar de nou, esperant no trobar cap conductor despistat, adormit, borratxo o intolerant que pugui arrebatar-te la vida quan estàs gaudint de l'activitat que més t'agrada.

Descansa en Pau Jeroni.

Salut i sort per tots/es.

A L' ABRIL, O AIGUA O VENT

Iniciem un nou mes i amb el canvi d'horari tenim pels que practiquen esports a l'aire lliure una de més de possibilitats per fer sortides, tant per matinar com per la tarda allargar i en el nostre cas això es tota una molt bona notícia.

Arribats al mes d'abril, el calendari es veu ja marcat per moltes creutes, es l'inici de la primavera i també el fort en aquest messos que venen amb diferents marxes arreu del territori tant de btt com amb la bici de road, fins i tots es pot triar si es vol amb dissabte o diumenge.

La primera en encetar l'entrada primaveral, enguany li ha tocat a la GRAN FONDO CAMBRILS, en dissabte hi havia la marxa cicloturista de road-flaki que ja porta 4 edicions i amb els recorreguts que surten de la població tarragonina de Cambrils i s'endinsa al Priorat, compartin part del recorregut als primers 55 kms i ja desprès a gust i ganes de cadascú.

per alguns el recorregut llarg es fa curt

i altres el curt es fa llarg

Enguany amb l'alicient que durant la setmana les previsions deien molt i molt vent pel dissabte, cosa que per aquella zona no deia res bo però les ganes son les ganes, val a dir que finalment no va ser tant com en un principi deient i la jornada va anar encara prou bé.

Aire de cara, de costat i també d'esquena.

Prova on quatre companys del Club s'han desplaçat a participar-hi, tres amb intencions de fer la distància curta i un més agoserat cap a la llarga, no cal dir que tots han representat l'esència que diu "si s'hi ha d'anar s'hi va ara a disfrutar com bé es pugui"  però com indicava el títol de l'entrada, el april, abril o monat april per ser internacionals,  es un mes que o es passat per aigua o es ventós i aquest dissabte tocava aire. 2500 agosserats més es van plantar a la sortida. que ja son ciclistes rodes i pedals.

La bici es lo que té, et permet poder fer les coses com cadascú li agradi més.

La crònica es fàcil de fer-la, amatinar per estar al lloc i fer una recorregut on veus de tot, gent que els passes pujant, altres que t'adelanten i desprès els trobes a l' avituallament i dius "pa que tant corre", delitar-te en veure que pujant no vas mal però baixant no t'adelanta ningú, veure noves incorporacions femenines al món ciclista i marxes (cosa que la veritat es una cosa encara en minoria), amb les noves apps com strava pots saber si et menteixen o no els altres, veure que aquells que disfruten fen allò que un vol no està mai ben pagat, agrair la feina de voluntaris, i agent dels mossos pel control de punts i rotondes, veure que mai s'ha d'abandonar al company, que baixant cara platja amb el vent de cul i mirar i dir coi si anem a 60 km/h, avançara a un tractor que al pobre conductor li ha degut de quedara la cara que vaig amb reductora,

ara també veus indeseables que van a passar-te a tocar roda o colze i dius tio no serà que no hi ha lloc, "sujetos" que segueixen tirant els envoltoris de les barretes i ells tant pantxos, vamos que de rucs pel món n'hi ha a patades siguis d'on siguis i vinguis d'on vinguis.

El resum final sempre es anar amb bona companyia i poder disfrutar d'allò que ens agrada.

No cal dir que desprès de a "toro pasado" les conclusions han sigut: hem disfrutar i potser qui lo sap hi tornarem però això ja son figues d'un altre paner.


SALUT I PEDALS!!

A LA TARDOR, ESMORZAR DEL CLUB

Arribats ja a aquesta tardor tardanera, perquè ens altres anys per aquestes dates ja teniem el nostre amic anticicló i la seva germana boira instalats, tot i que ahir els núvols a primera hora van estar per allí però el sol va acabant imposant-se,  per fer l'acte lúdic-gastròmic del Club:

l'esmorzar al Refugi, i enguany voliem compartir amb els companys del Club Ciclista Fraga fent un antaulat conjunt de "fratenitat" retornant-los així la seva acollida durant aquest any 2016 en dies i sortides puntuals que ells han organitzat.

sumant i sumant efectius

I qui es nega davant una"Kedada" betteril davant una bona taula parada?? No cal respondre massa a la pregunta, 

El company Nano, va ser el cicerone preparant una sortida pel terme, inicialment anant a buscar als btteros que venien de Fraga i ensenyar-los els corriols i senders
que tenim al costat de casa amb una sortideta per rodar i fer cap al nostre "santuari gastronòmic" del refugi.

dies així s'haurien de repetir de tant en tant

Ruta calculada per arribar amb 30 kms i unes 2 horetes per fer gana i posar-nos a fer l'acte socialment més saludable: compartir una bona taula i beure davant el foc a terra deleitant les viandes dolçament preparades.

Aquí si que hem de dir que cal felicitar la tasca de logística, preparació, acondicionament i feina mai pagada dels nostres xefs particulars que tenent moltes estrelles i que sense ells tot aixó no seria possible. Los nostres "fogoneros professionals"  

Mil gràcies a Agusto, Josep, Albert i Xavi, vosaltres sous els cracks de la jornada.

parada  per comprovar les habilitats tènciques dels companys

S'intenta fer  una ruta que ens permeti arribar a lloc de l'esmorzar, i posteriorment cadascú desprès àpat el retorn sigui segons ganes de pedalar allargant una mica de kms o el cos li demani.

taula llarga, la gana al seu punt just

Xarrar i "confraternitzar"

Dins la consciència de grup que tenim, es va voler donar suport al projecte de #PorUnaLeyJusta, que ha fet la companya Anna González  per fer veure a la societat de la indefensió que patim els ciclistes davant situacions en els accidents de trànsit.

Podeu veure i participar,  signant perquè arribi al Congrès por una ley justa.

El C.C SERÒS C.CFRAGA donem el nostre suport.

Donant el nostre suport

Volem donar també les gràcies a tots/es socis, que any rera any fan que aquest acte sigui més nombrós i demostra que a la gent li mola ser del CC.Seròs i lluir els seus colors.

@fotos gentilesa dels socis

SALUT I PEDALS!!!

RECORDEM A JAVIER I A JUANJO, AVUI MÉS QUE MAI.

Escriure un text a vegades pot resultar fàcil, d'altres és tant difícil fins i tot per trobar les paraules amb que es vol expressar allò que volem dir i avui és un d'aquests dies.

Les setmanes i els mesos passen i els nostres companys Javier i Juanjo no els tenim per compartir el que tant els agradava: dels amics i de la bici, malauradament no podrem tornar enrera per borrar aquell matí de fa un any.

Un buit que ens han deixat i que difícilment ompliriem. Ells ens transmetien la passió i les ganes pel nostre esport.

D'altra banda hem de mirar endavant i també pels nostres dos companys, Pere i Xavier i també per tots nosaltres a superar aquest repte que la vida ens ha posat al davant.

Voldríem donar tot el nostre suport vers les famílies per encarar i tirar endavant el dia a dia, sabedors i recordant que tots hem de ser prudents alhora de sortir a practicar aquest esport que tant ens agrada. Cal quedar-nos amb les bones estones i tot el que hem aprés, ells segur que així ho haguessin volgut.

En proposta del President i recolzada per la mateixa Junta Directiva, davant aquesta amargor de les famílies i la que portem tots plegats no es realitzarà cap acte però entenem que cadascú a títol personal faci el que el seu cor i cap li demani.

Sí que amb un futur no gaire llunyà hi ha el projecte de fer un recordatori per ells dos i per les famílies, però en aquests dies creiem i pensem que hem de deixar que les ferides es curin i es tanquin poc a poc, sense pressa.

Ànims i sabeu que aquí teniu als vostres amics pel que faci falta.

Un record per ells, amb aquella frase que tantes vegades havien escoltat:  Voleu ben amunt "GORRIONES".

                                           

L'Equip de la Junta Directiva.

NOU REPTE ACONSEGUIT, LA PURITO 2016

Anem entrant al blog i veiem que els nostres companys i companyes no paren de fer coses i això en aquests periodes de vacances demostra que tots tenim ganes de bici, "mono de bici".

Es temps que ens permet desplaçar-nos per altres territori i de fet també ens permet veure altres espectables, altres paissatges.

Com no podia ser millor que el nostre soci i company Jeremi S. lluint com no els colors del Club arreu on va,  que s''ha brindat a fer una crònica desde la seva interioritat en la marxa de ciclisme que pot esser un referent per la seva situació orografica propera relativament i pel que rep en diferents comentaris.

FELICITATS JEREMI

“LA PURITO” 2016 - ANDORRA

Qui m’anava a dir a mi mesos enrere, que acabaria fent “La Purito” 2016, la que molts consideren la marxa més dura d’Europa.

El viatge va començar setmanes abans, quan un dels meus millors amics i company de fatigues, el Joanet, i jo, vam decidir marcar el diumenge 14 d’agost al calendari, ja que tenia lloc una cursa no apta per nosaltres, ja que no portàvem un ritme d’entrenament prou fort com per anar tranquils. Però si no t’agrada patir, la bicicleta no és el teu esport, així que ja sabíem el que ens tocava…entrenament, entrenament i si sobrava temps…seguir entrenant, fins l’últim dia.

Arribem al dissabte 13 d’agost i m’aixeco a les 7:00h. No vull deixar-me res abans de sortir i acabo de carregar les coses a les bosses. Nomes vaig 2 dies fora i sembla que marxi 1 setmana. Casco, mitjons, sabates, ulleres, gels, isotònic, recovery, GPS, bidons...crec que a la bossa ho tinc tot per començar a pedalar. Acabo de preparar una altra bossa amb roba de recanvi i marxem cap al garaig. Allí m’esperen impacients les 2 “flaques”...la del meu company i la meva. Les carrego al porta bicis i sortim direcció Andorra. Dic sortim, perquè m’acompanya la persona que sempre va on faci falta, sigui a curses trail, bicicleta, duatló…la meva assistent i animadora Marta.

2:30h després de sortir de Seròs, arribem a Sant Julià de Lòria. Allí havíem quedat amb Joanet i la seva parella, així que vam decidir parar a dinar i agafar els dorsals de la cursa (dorsal 2395). Al recinte dels dorsals ens trobem amb Beloki i alguna altra celebritat, però nosaltres anàvem per feina, així que una vegada ho vam tenir tot, vam marxar direcció Andorra la Vella, on teníem l’hotel.

Només instal·lar-nos a l’hotel, ens vam canviar de roba i vam sortir a rodar una mica, per tal d’acabar de ficar la posta a punt a la bici i les cames. No res...1h i tornada cap a l’hotel. A mig camí vam aprofitar i vam parar a comprar una càmera per si de cas punxavem, ja que en aquestes curses mai saps que pot passar i només cal que punxis en un lloc que no hi ha ningú per haver de busca’t la vida.

Una vegada a l’hotel...dutxa, de passeig pels carrers d’Escaldes Esgordany, sopar lleuger i a descansar...però abans d’això...hem prenc un Recovery Night, que a mi hem funciona i no vull patir el dia clau.

Son les 6:00h del diumenge 14. Hem quedat a la recepció de l’hotel els 4 companys del poble: Enric, Roser, Joanet i jo. Hem decidit asmorçar junts i marxar en bici fins Sant Julià de Lòria, lloc de la sortida de la cursa. Seran uns 8km de baixada que ens serviran per escalfar una mica abans de patir de debò.

El nostre torn és a les 8:30h, després dels del recorregut llarg (a les 8:00h) i de la Cronometrada (a les 8:20h).

Arriba el moment i ens fiquem en posició de sortida. Estem al ben mig de tots, així que haurem de parar compte de no tenir problemes només començar.

Joanet, Roser i jo havíem decidit anar junts durant tot el recorregut, a no ser que un de nosaltres tingués algun problema per continuar o seguir el ritme dels altres, així que a les 8:30h tocades, iniciem la nostra aventura.

Només començar i quan només portem uns 300m, PAM!!! El primer port, “La Rabassa”, un port de 1a Categoria, de 13,4 km i 6,8% de mitja. Ja m’havia informat prèviament sobre els desnivells dels ports i sabia que encara que fos el primer de tots, calia no malgastar forces de cara al final.

Durant els primers 5 km, encara que tothom sabia que eren els més durs (amb pendents que anaven del 11% al 15%), no es perdia l’oportunitat per fer bromes i parlar amb els demés ciclistes. És al km 5 que arribem al poble de Juberri i el port es torna bastant assequible, amb alguna punta del 10-11%, però poca cosa.

Així que, després del primer tram, agafem un bon ritme i ens dirigim a coronar aquest primer port, aconseguint-ho quan el Garmin marcava 1:11h. La veritat es que no estem cansats i amb la quantitat de ciclistes que havien a l’avituallament, decidim no parar, així que, ens prenem un gel amb cafeïna i fem els 13 km de baixada per l’altra vessant del port, el costat de “La Peguera”, la vessant més “fluixa” segons diuen...

La veritat és que no baixo dels més ràpids, però tampoc sóc gens lent. Això hem permet adelantar a bastants ciclistes i distanciar-me dels meus companys Joanet i Roser, encara que els vaig esperar uns minuts a l’arribar a baix, tal i com haviem parlat abans de començar.

Son les 10:12h del matí i ens endinsem en el que deien que era el plat fort de la cursa...el port del “Coll de la Gallina”, un port “Hors Catégorie” de 12 km i 8,5% de desnivell mig…terrible i bonic!!!

Només començar, veiem que Roser no pot seguir el ritme marcat per Joanet i un servidor i ens demana que no l’esperéssim, que ja arribaria. Així doncs, agafem un ritme còmode, forçant el just com per a superar les rampes que ens anàvem trobant.

Si una cosa destaca en aquest port, és que no hi ha cap quilòmetre on no et trobis alguna rampa per sobre del 10%...i això ho varem comprovar d’un primer moment.

Els primers 2,5 km els fem més ràpid del que esperàvem, encara que no hem forçat i és aquí, al “Coll de Jou”, on ens permetem estirar una mica les cames i agafar forces de cara al que ens espera. Baixem 500 m i tornem pit amunt. És a partir de llavors que tot comença a ser com abans....bueno...no tot, perquè escoltem que alguns ciclistes als que avancem, comenten que els km 8 i 9 son els més durs de tots.

Nosaltres decidim mantenir el nostre ritme i anar fent quilòmetre a quilòmetre, sense cap objectiu més que la pendent que teníem davant.

Després de passar la població de Fontaneda (km 6), la carretera ens comença a avisar del que ens trobaríem més endavant. Dos quilòmetres amb un seguit de rampes per sobre de 11-12% que anem pujant prou ràpid, no se si per que portem les cames calentetes, els gels o que...però no ens va semblar tan dur com pensàvem.

Passem la Borda del Gastó i allí si que comença el millor...corba a dretes i bbbfff...vaig contar uns 5 o 6 ciclistes que ja pujaven caminant. Una gran recta amb rampes que anaven del 13 al 18%...jo, per si de cas...preferia no mirar el GPS, pel que pogués ser.

Aquell va ser el primer moment on vaig ficar el 34-28, però hauria donat el que fos per tenir un 34-30...encara que hauria patit igual. Metre a metre, suant com mai i recordant-me de la gallina, el gall i tota la seva familia, aconseguim arribar a un petit tram de “descans” del 9% que ens porta a la senyal dels 2km finals. Aquets dos quilòmetres els fem a un ritme prou alegre com per anar xarrant de coses nostres.

Una vegada passem la senyal dels últims 500 m...el meu company s’anima i proba un sprint fins l’avituallament però jo la veritat es que ni volia, ni podia. Hem tardat 1:09h en pujar el port, això vol dir que portem 3 hores pedalant i només 40,5 km.

Aquí si que vam decidir parar a rehidrata’ns una mica. Fruita, donuts, isotònic...qualsevol cosa ens sabia a gloria després de l’esforç que havíem fet uns minuts abans. Decidim esperar a Roser i fer-nos la foto de rigor, abans de baixar el port en direcció Andorra...i al cap de 7 o 8 min la veiem arribar, juntament amb uns companys d’Ascó.

Així doncs...amb les piles ben carregades, ens llancem carretera avall, direcció Andorra. Son 13 km que disfruto molt, ja que trobo un seguit de corbes enllaçades, una darrera l’altra. Durant aquesta baixada agafo els 65 km/h, senyal de que disfrutava. Només arribar a la carretera entre Andorra i Sant Julià, m’aturo en una gasolinera a esperar a Joanet, que pujant és molt bo, però no li agrada gens baixar ràpid (tal com diu ell).

Quatre minuts després el veig arribar i marxem junts a buscar el tercer port del dia, l’Alt de la Comella, un port de 2a Categoria de “només” 4,3 km i 7,9% de pendent mig.

Ja m’ho va dir Pau Marzà: “vigila perquè La Comella enganya molt!!!” i deunidor si enganya...son 4 km però molt exigents. Així que ens ho prenem amb calma i, com havíem fet al port anterior… anàvem fent quilòmetre a quilòmetre.

De tant en tant, la carretera et donava un respir i baixava el desnivell al 7,5% o 8% i és allí on nosaltres apretavem una mica més i ens trèiem del damunt a uns quants ciclistes més, però ràpidament tornàvem a baixar ritme, ja que sabem que ens queda un últim port terrible i no volem petar abans d’hora.

A partir del km 3, la cosa va millor, és només a l’alçada de la “Comella Park” que trobem l’última pendent forta (12% segons GPS) que ens porta a l’avituallament.

Decidim parar i recuperar forces abans de l’última espenta, així que tornem a menjar fruita, isotònic i jo, personalment, hem prenc el que seria el meu segón i últim gel. No sabia com de dur seria l’últim port, però per si de cas, jo ho volia acabar de donar tot.

10 min després vam decidir que era hora de marxar i en aquell moment ens trobem a Roser, que acabava d’arribar dalt. La saludem, parlem amb ella 1 min però ens diu que nosaltres tirem, que tranquils. Així que, baixem els que serien, pràcticament, els últims 4 km de baixada d’aquí fins al final.

Vaig mirar el meu GPS i hem va espantar una mica el fet de veure que ens faltaven 1400 m de desnivell en només 16 km, però bueno…és el que hi ha i aquí hem vingut a triomfar…així que, a donar-ho tot!!!

Enllacem amb la carretera CG-2 que porta a la població d’Encamp i és allí on ens desviem en direcció a l’estació d’esquí de “Els Cortals d’Encamp”, un port de 1a Categoria, de 13,2 km i 7,3% de desnivell mig.

Només deixar la rotonda de la carretera principal (km 4 del port), noto que alguna cosa no va be…hem noto una mica fluix de cames i decideixo afluixar el ritme fins trobar-me millor. Joanet i un amic del CC Ascó, van més ràpid i els tinc a 25 o 30 m tota l’estona, sense poder atrapar-los.

La veritat és que les rampes no ajuden, ja que les mitges no baixen del 9% i en algun moment puja al 13%. Però aquí he vingut a patir i disfrutar, així que toca apretar les dents.

Sobre el km 6 o 7 començo a trobar-me millor i aconsegueixo agafar als dos companys, però no se si es que jo apreto massa o ells han afluixat, però al km 8 hem trobo completament sol. Miro enrere unes quantes vegades, però no veig a ningú, ni als meus companys ni a cap ciclista més, només veig als que tinc davant i que, per sort, vaig adelantant poc a poc. No és moment d’afluixar ara, així que continuo amb el mateix ritme fins veure el cartell dels últims 2 km.

Ara si que si, toca acabar de donar-ho tot d’aquí fins al final, però les cames hem demanen que no hem passi gaire tampoc, així que només pujo el ritme una mica, per intentar baixar de les 5:30h.

Ja es veu el final, la gent a dalt de tot, amb els 3 arcs de META allí plantats. La veritat és que la part final d’aquest port no te cap dificultat, però sembla que no arribis mai (potser per la quantitat de km i desnivell que portes acumulats). La gent no deixa d’animar en cap moment, et fan sentir especial i això es d’agrair.

Per fi arribo a la línia de meta i paro el temps en 5:32h, amb 79km i 3300m D+.

Si una cosa tinc clara és que l’any que ve penso tornar i la veritat…potser m’animo a fer el recorregut llarg, però això ja són paraules majors.

per tots nosaltes ja ets dins el nostre Club fa dies  però avui has demostrat que ets patidor com el primer

SALUT I PEDALS!!