dilluns, 12 de desembre del 2016

12+1, SORTIDA PER LA TERRA DE MORDOR

Els senyors i senyores del temps climatològic que va desprès del telediari per aquestes dates i per les nostres contrades, no canvien gaire les explicacions i la seva paraula meravellosa

ANTICICLÓ = a dies de boira constants i perduradors, amb l'efecte nevera de manteniment de 4 º C i afegit a vegades la famosa boira pixanera,

(et queda aquella sensació que fas la pregunta, som els únics tontos que tenim aquest temps? )
I com passa sempre,en aquest aspecte no hi manem, pertant a equipar-se i agafar la bike.

Avui, es feia el dinar del Club i  permetia fer una sortida aglutinadora de la gent amb ganes de pedalar.
Desprès de diverses converses pel nostre canal de radio macuto, finalment el nostre company Pep M, faria de sherpa.

Matinal que tots els integrants sabien que tocaria rodar buscant pistes camins durs, amb la climatologia que tenim instaurada la boira desde fa dies no ens permet tirar cap a corriols o senders, massa mullats però la paraula de presi té molt vot.

Iniciar la  marxa i  ja s'adonen que tal com tenim el terreno acabaran bruts si o si, esgarxit per aquí esgarxit per allà, en aquestes, un del integrants fa un " petit quiebro", més per deures familiars que res, però tot i  així el grup es compacte i acabem fen la parada de l'avituallament al punt d'Adar, (no farem aquí l'explicació si es un complexe astronòmic o per anar a buscar la fecunditat)



 fotos @nano

Tant es així que desprès de fer tombs i tombets, algun que altre integrant avui el nord el tenia descolocat, per l'insistència s'acaba fent les senderes comprovant que el factor sort es sempre al costat del qui realment el busca.

Ruta finiquitada amb els seus corresponents 52 kms, del que seria un bon entrant pel dinar.

Aquest any amb noves incorporacions a la taula i el famós però breu discurs del presi remarcant per les pertinents dones i parelles que el millor encara ha d'arribar.

seguim fem país, producte de casa


Dinar que dona per inciada la temporada o més ben dit la continuació.

SALUT I PEDALS!!

dilluns, 14 de novembre del 2016

A LA TARDOR, ESMORZAR DEL CLUB

Arribats ja a aquesta tardor tardanera, perquè ens altres anys per aquestes dates ja teniem el nostre amic anticicló i la seva germana boira instalats, tot i que ahir els núvols a primera hora van estar per allí però el sol va acabant imposant-se,  per fer l'acte lúdic-gastròmic del Club:

l'esmorzar al Refugi, i enguany voliem compartir amb els companys del Club Ciclista Fraga fent un antaulat conjunt de "fratenitat" retornant-los així la seva acollida durant aquest any 2016 en dies i sortides puntuals que ells han organitzat.


sumant i sumant efectius

I qui es nega davant una"Kedada" betteril davant una bona taula parada?? No cal respondre massa a la pregunta, 

El company Nano, va ser el cicerone preparant una sortida pel terme, inicialment anant a buscar als btteros que venien de Fraga i ensenyar-los els corriols i senders
que tenim al costat de casa amb una sortideta per rodar i fer cap al nostre "santuari gastronòmic" del refugi.



dies així s'haurien de repetir de tant en tant
Ruta calculada per arribar amb 30 kms i unes 2 horetes per fer gana i posar-nos a fer l'acte socialment més saludable: compartir una bona taula i beure davant el foc a terra deleitant les viandes dolçament preparades.


Aquí si que hem de dir que cal felicitar la tasca de logística, preparació, acondicionament i feina mai pagada dels nostres xefs particulars que tenent moltes estrelles i que sense ells tot aixó no seria possible. Los nostres "fogoneros professionals"  

Mil gràcies a Agusto, Josep, Albert i Xavi, vosaltres sous els cracks de la jornada.



parada  per comprovar les habilitats tènciques dels companys

S'intenta fer  una ruta que ens permeti arribar a lloc de l'esmorzar, i posteriorment cadascú desprès àpat el retorn sigui segons ganes de pedalar allargant una mica de kms o el cos li demani.



taula llarga, la gana al seu punt just

Xarrar i "confraternitzar"




Dins la consciència de grup que tenim, es va voler donar suport al projecte de #PorUnaLeyJusta, que ha fet la companya Anna González  per fer veure a la societat de la indefensió que patim els ciclistes davant situacions en els accidents de trànsit.

Podeu veure i participar,  signant perquè arribi al Congrès por una ley justa.





El C.C SERÒS C.CFRAGA donem el nostre suport.

Donant el nostre suport



Volem donar també les gràcies a tots/es socis, que any rera any fan que aquest acte sigui més nombrós i demostra que a la gent li mola ser del CC.Seròs i lluir els seus colors.

@fotos gentilesa dels socis

SALUT I PEDALS!!!

dimecres, 26 d’octubre del 2016

FENT GANA PER L'ESMORZAR CLUB




Bon dia a tots i totes, 
fa uns dies us vàrem fer un primer tastet de les activitats de final d'any i com ja va essent un clàssic us esperem el proper:


Imatge inserida 2


DIUMENGE DIA 13 DE NOVEMBRE PER FER ESMORZAR al REFUGI,
agafeu-vos a la proposta que us vagi millor


A les 8.30 h  kedada amb la btt per sortida pel terme, sense apretar al personal

o bé qui s'estimi més fer cap directament al Refugi a les 10 h que serà inici previst de l'esmorzar.

Per poder tenir la logística de menjar i beure a punt, seria bo que anessiu fent reserva de plat i cadira, a qualsevol de la Junta, per aquest mail del Club o passeu en horari pel  Poliesportiu.


Així mateix aquest any hem pensat a convidar també als integrants del C.C Fraga, perquè ens acompanyin i mantenir la cordialitat que durant aquesta temporada hem tingut les dos entitats.

Sumar sempre es bo.


Us  hi esperem!! Recordeu de fer la vostra reserva.


dilluns, 17 d’octubre del 2016

ESMORZAR DE FRATERNITAT

Agafem avui una mítica frase per resumir l'activitat d'aquest cap de setmana,



En l'argot ciclista arribats a principis de tardor es temps d'emprendre's les sortides un pèl més suaus, bé això en teoria perquè dista molt de la realitat,  resumida seria la famosa frase, aquí ningú entrena ni fa res i tothom surt.

Deixant a banda el fet d'entrenaments que es un tema llarg i farregós on cadascú l'enten a la manera que vol, aquest cap de setmana hem realitzat un altra part de les sortides, la social i com no podia ser de la millor manera que sabem els mediterranis, bici i taula. La gastronomia no va renyida de l'esport.


No cal dir que durant  aquest  darrer any els nostres amics del Club Ciclista Fraga, ja ho hem dit diverses vegades, ens han acollit a formar part de les seves sortides, i una manera de retornar els agraïments de la seva amabilitat es amb un convit a fer parada i fonda: davant una taula per esmorzar, tant en serossà com en fragatí seria  ASMORSAR.



Amb tres trucades i una mica de nova tecnologies d'això del Whatsapp tot enllestit,

La Kedada seria fàcil,  esmorzar al Pirata de Seròs, pertant només calia programar:

la gent del C.C.Fraga sortirien en direcció Mequinensa i els integrants del C.C.Seròs també, com l'exemple dos trens surten,  un del punt A i l'altre del punt B en quin lloc es trobaran?

Allí fem una reagrupació, i refem camí, encara fem bona grupetta 14 integrants i de cara al bocata.

taula parada i preparada, falta personal a asseure a la cadira
Lo mestre del mocador al cap, Vicente, alies lo Pirata ja ens tenia preparada la brasa, desprès l'alimentar l'ànima i l'estómac i un bon rato la xarrera es decideix refer la marxa per acabar fent una sortideta amb ganes de tornar-hi.


Experiència a repetir les vegades que calgui, el calendari es extens però ha d'haver-hi espai per tot.


SALUT I PEDALS!!

dimecres, 5 d’octubre del 2016

SOLIDARITAT+GENT FER ESPORT+CCSERÒS= TRANSPLANTBIKE UNA MARXA BTT DIFERENT

Amics i amigues, ja hem estrenat el mes d'octubre i cal aprofitar per pedalar que el bon temps ja s'acaba.

Va fer presència a la primera marxa Btt per la conscienciació per la  DONACIÓ D'ORGANS, LA TRANSPLANTBIKE,  
quin photocall més xulo

 Aquest cap de setmana es va celebrar a la població d'Alfarràs (Lleida), un  esdeveniment únic a nivell estatal on participaven diferentes persones amb  algun organ trasplantat,  (fetge, cor, i majoritariament de ronyó), inscrits  vinguts d'arreu de diferentes zones d'Esànya, perque era un esdevniment únic i alhora pioner en aquest tipus de proves, amb ganes de pedalar com qualsevol altre biker amb ganes de pedalar, però amb un fet diferencial:

haver tingut una intervenció quirurgica per una trasplant i que també l'esport es possible, a part de millorar la seva qualitat de vida i el seu estat anímic.

La gent del Rocko d'Almenar i Alfaventur d'Alfarràs (uns artistes amb molta experiencia en realitzar esdeveiments betteterils), ens vàrem preparar uns recorreguts  molt divertis i alhora durs per la zona al voltant d'Alfarras, Ivars de Noguera amb la pujada a l'Ermita de Cèrvoles coneguda per molts i els voltants d'Os de Balaguer, amb uns senders i corriols en un perfecte estat.
En  circuits diferents de 15, 30 i 60 kilòmetres que permeteien gaudir dels paissatges de la zona.

Hi ha noteu alguna diferencia?? A que no??
Al finalitzar la marxa es va celebrar un dinar popular per als participants i acompanyants que ho desitgessin al  poliesportiu del poble,on es va finalitzar amb un acte cloenda amb les declaracions i agraíments de 5 participants transplantats cada un amb la seva historia diferent. Tots però son uns lluitadors i el fet que no cal dur una etiqueta sinó al contrari veure que proutes ja en duiem en aquesta vida.

Segurament molts i moltes estem acostumats a apuntar-nos en aquest tipus de marxes, possiblement mes dures i possiblement mes conegudes en el calendari, però segurament no tenen un fons tan “Social” com la Transplantbike. Durant el reconegut vam poder compartir experiencies amb persones que al llarg de la seva vida havien estat transplantades d’algun organ i que havien trobat en l’esport i en la bicicleta una via per sentir-se vius. Les coses passen sense saber quan i tots hem d’estar preparats per afrontar-les però la satisfació i l’agraïment que mostraven els corredors es contagiava en l’ambient.

Qui mes qui menys téun amic, conegut o familiar que ha patit algun trasplant o malatia greu però a vegades falta estar concienciat amb la causa per entendre que la donació d’organs es una manera de salvar vides. Si mes no, la Transplantbike dona a coneixer aquests aspectes i desde l’organització ens consta que hi han hagut persones que s’han interessat en fer-se donants d’organs, lo qual ens omple d’alegria. 


Pedaleu, reflexioneu sobre aquest tema i disfruteu de la vida i la familia.

Crònica del nostre soci Oriol C.

Nota fotos de transplantbike  fetes per @genaro masot


SALUT I PEDALS,

dilluns, 5 de setembre del 2016

RECORDEM A JAVIER I A JUANJO, AVUI MÉS QUE MAI.


Escriure un text a vegades pot resultar fàcil, d'altres és tant difícil fins i tot per trobar les paraules amb que es vol expressar allò que volem dir i avui és un d'aquests dies.

Les setmanes i els mesos passen i els nostres companys Javier i Juanjo no els tenim per compartir el que tant els agradava: dels amics i de la bici, malauradament no podrem tornar enrera per borrar aquell matí de fa un any.

Un buit que ens han deixat i que difícilment ompliriem. Ells ens transmetien la passió i les ganes pel nostre esport.

D'altra banda hem de mirar endavant i també pels nostres dos companys, Pere i Xavier i també per tots nosaltres a superar aquest repte que la vida ens ha posat al davant.

Voldríem donar tot el nostre suport vers les famílies per encarar i tirar endavant el dia a dia, sabedors i recordant que tots hem de ser prudents alhora de sortir a practicar aquest esport que tant ens agrada. Cal quedar-nos amb les bones estones i tot el que hem aprés, ells segur que així ho haguessin volgut.


En proposta del President i recolzada per la mateixa Junta Directiva, davant aquesta amargor de les famílies i la que portem tots plegats no es realitzarà cap acte però entenem que cadascú a títol personal faci el que el seu cor i cap li demani.


Sí que amb un futur no gaire llunyà hi ha el projecte de fer un recordatori per ells dos i per les famílies, però en aquests dies creiem i pensem que hem de deixar que les ferides es curin i es tanquin poc a poc, sense pressa.

Ànims i sabeu que aquí teniu als vostres amics pel que faci falta.



Un record per ells, amb aquella frase que tantes vegades havien escoltat:  Voleu ben amunt "GORRIONES".
                                           Imatge inserida 2
L'Equip de la Junta Directiva.

dimecres, 17 d’agost del 2016

NOU REPTE ACONSEGUIT, LA PURITO 2016

Anem entrant al blog i veiem que els nostres companys i companyes no paren de fer coses i això en aquests periodes de vacances demostra que tots tenim ganes de bici, "mono de bici".

Es temps que ens permet desplaçar-nos per altres territori i de fet també ens permet veure altres espectables, altres paissatges.

Com no podia ser millor que el nostre soci i company Jeremi S. lluint com no els colors del Club arreu on va,  que s''ha brindat a fer una crònica desde la seva interioritat en la marxa de ciclisme que pot esser un referent per la seva situació orografica propera relativament i pel que rep en diferents comentaris.

FELICITATS JEREMI

“LA PURITO” 2016 - ANDORRA

Qui m’anava a dir a mi mesos enrere, que acabaria fent “La Purito” 2016, la que molts consideren la marxa més dura d’Europa.
El viatge va començar setmanes abans, quan un dels meus millors amics i company de fatigues, el Joanet, i jo, vam decidir marcar el diumenge 14 d’agost al calendari, ja que tenia lloc una cursa no apta per nosaltres, ja que no portàvem un ritme d’entrenament prou fort com per anar tranquils. Però si no t’agrada patir, la bicicleta no és el teu esport, així que ja sabíem el que ens tocava…entrenament, entrenament i si sobrava temps…seguir entrenant, fins l’últim dia.
Arribem al dissabte 13 d’agost i m’aixeco a les 7:00h. No vull deixar-me res abans de sortir i acabo de carregar les coses a les bosses. Nomes vaig 2 dies fora i sembla que marxi 1 setmana. Casco, mitjons, sabates, ulleres, gels, isotònic, recovery, GPS, bidons...crec que a la bossa ho tinc tot per començar a pedalar. Acabo de preparar una altra bossa amb roba de recanvi i marxem cap al garaig. Allí m’esperen impacients les 2 “flaques”...la del meu company i la meva. Les carrego al porta bicis i sortim direcció Andorra. Dic sortim, perquè m’acompanya la persona que sempre va on faci falta, sigui a curses trail, bicicleta, duatló…la meva assistent i animadora Marta.
2:30h després de sortir de Seròs, arribem a Sant Julià de Lòria. Allí havíem quedat amb Joanet i la seva parella, així que vam decidir parar a dinar i agafar els dorsals de la cursa (dorsal 2395). Al recinte dels dorsals ens trobem amb Beloki i alguna altra celebritat, però nosaltres anàvem per feina, així que una vegada ho vam tenir tot, vam marxar direcció Andorra la Vella, on teníem l’hotel.
Només instal·lar-nos a l’hotel, ens vam canviar de roba i vam sortir a rodar una mica, per tal d’acabar de ficar la posta a punt a la bici i les cames. No res...1h i tornada cap a l’hotel. A mig camí vam aprofitar i vam parar a comprar una càmera per si de cas punxavem, ja que en aquestes curses mai saps que pot passar i només cal que punxis en un lloc que no hi ha ningú per haver de busca’t la vida.
Una vegada a l’hotel...dutxa, de passeig pels carrers d’Escaldes Esgordany, sopar lleuger i a descansar...però abans d’això...hem prenc un Recovery Night, que a mi hem funciona i no vull patir el dia clau.
Son les 6:00h del diumenge 14. Hem quedat a la recepció de l’hotel els 4 companys del poble: Enric, Roser, Joanet i jo. Hem decidit asmorçar junts i marxar en bici fins Sant Julià de Lòria, lloc de la sortida de la cursa. Seran uns 8km de baixada que ens serviran per escalfar una mica abans de patir de debò.
El nostre torn és a les 8:30h, després dels del recorregut llarg (a les 8:00h) i de la Cronometrada (a les 8:20h).
Arriba el moment i ens fiquem en posició de sortida. Estem al ben mig de tots, així que haurem de parar compte de no tenir problemes només començar.
Joanet, Roser i jo havíem decidit anar junts durant tot el recorregut, a no ser que un de nosaltres tingués algun problema per continuar o seguir el ritme dels altres, així que a les 8:30h tocades, iniciem la nostra aventura.
Només començar i quan només portem uns 300m, PAM!!! El primer port, “La Rabassa”, un port de 1a Categoria, de 13,4 km i 6,8% de mitja. Ja m’havia informat prèviament sobre els desnivells dels ports i sabia que encara que fos el primer de tots, calia no malgastar forces de cara al final.


Durant els primers 5 km, encara que tothom sabia que eren els més durs (amb pendents que anaven del 11% al 15%), no es perdia l’oportunitat per fer bromes i parlar amb els demés ciclistes. És al km 5 que arribem al poble de Juberri i el port es torna bastant assequible, amb alguna punta del 10-11%, però poca cosa.

Així que, després del primer tram, agafem un bon ritme i ens dirigim a coronar aquest primer port, aconseguint-ho quan el Garmin marcava 1:11h. La veritat es que no estem cansats i amb la quantitat de ciclistes que havien a l’avituallament, decidim no parar, així que, ens prenem un gel amb cafeïna i fem els 13 km de baixada per l’altra vessant del port, el costat de “La Peguera”, la vessant més “fluixa” segons diuen...
La veritat és que no baixo dels més ràpids, però tampoc sóc gens lent. Això hem permet adelantar a bastants ciclistes i distanciar-me dels meus companys Joanet i Roser, encara que els vaig esperar uns minuts a l’arribar a baix, tal i com haviem parlat abans de començar.
Son les 10:12h del matí i ens endinsem en el que deien que era el plat fort de la cursa...el port del “Coll de la Gallina”, un port “Hors Catégorie de 12 km i 8,5% de desnivell mig…terrible i bonic!!!
Només començar, veiem que Roser no pot seguir el ritme marcat per Joanet i un servidor i ens demana que no l’esperéssim, que ja arribaria. Així doncs, agafem un ritme còmode, forçant el just com per a superar les rampes que ens anàvem trobant.

Si una cosa destaca en aquest port, és que no hi ha cap quilòmetre on no et trobis alguna rampa per sobre del 10%...i això ho varem comprovar d’un primer moment.
Els primers 2,5 km els fem més ràpid del que esperàvem, encara que no hem forçat i és aquí, al “Coll de Jou”, on ens permetem estirar una mica les cames i agafar forces de cara al que ens espera. Baixem 500 m i tornem pit amunt. És a partir de llavors que tot comença a ser com abans....bueno...no tot, perquè escoltem que alguns ciclistes als que avancem, comenten que els km 8 i 9 son els més durs de tots.
Nosaltres decidim mantenir el nostre ritme i anar fent quilòmetre a quilòmetre, sense cap objectiu més que la pendent que teníem davant.
Després de passar la població de Fontaneda (km 6), la carretera ens comença a avisar del que ens trobaríem més endavant. Dos quilòmetres amb un seguit de rampes per sobre de 11-12% que anem pujant prou ràpid, no se si per que portem les cames calentetes, els gels o que...però no ens va semblar tan dur com pensàvem.

Passem la Borda del Gastó i allí si que comença el millor...corba a dretes i bbbfff...vaig contar uns 5 o 6 ciclistes que ja pujaven caminant. Una gran recta amb rampes que anaven del 13 al 18%...jo, per si de cas...preferia no mirar el GPS, pel que pogués ser.
Aquell va ser el primer moment on vaig ficar el 34-28, però hauria donat el que fos per tenir un 34-30...encara que hauria patit igual. Metre a metre, suant com mai i recordant-me de la gallina, el gall i tota la seva familia, aconseguim arribar a un petit tram de “descans” del 9% que ens porta a la senyal dels 2km finals. Aquets dos quilòmetres els fem a un ritme prou alegre com per anar xarrant de coses nostres.
Una vegada passem la senyal dels últims 500 m...el meu company s’anima i proba un sprint fins l’avituallament però jo la veritat es que ni volia, ni podia. Hem tardat 1:09h en pujar el port, això vol dir que portem 3 hores pedalant i només 40,5 km.
Aquí si que vam decidir parar a rehidrata’ns una mica. Fruita, donuts, isotònic...qualsevol cosa ens sabia a gloria després de l’esforç que havíem fet uns minuts abans. Decidim esperar a Roser i fer-nos la foto de rigor, abans de baixar el port en direcció Andorra...i al cap de 7 o 8 min la veiem arribar, juntament amb uns companys d’Ascó.
Així doncs...amb les piles ben carregades, ens llancem carretera avall, direcció Andorra. Son 13 km que disfruto molt, ja que trobo un seguit de corbes enllaçades, una darrera l’altra. Durant aquesta baixada agafo els 65 km/h, senyal de que disfrutava. Només arribar a la carretera entre Andorra i Sant Julià, m’aturo en una gasolinera a esperar a Joanet, que pujant és molt bo, però no li agrada gens baixar ràpid (tal com diu ell).
Quatre minuts després el veig arribar i marxem junts a buscar el tercer port del dia, l’Alt de la Comella, un port de 2a Categoria de “només” 4,3 km i 7,9% de pendent mig.
Ja m’ho va dir Pau Marzà: “vigila perquè La Comella enganya molt!!!” i deunidor si enganya...son 4 km però molt exigents. Així que ens ho prenem amb calma i, com havíem fet al port anterior… anàvem fent quilòmetre a quilòmetre.

De tant en tant, la carretera et donava un respir i baixava el desnivell al 7,5% o 8% i és allí on nosaltres apretavem una mica més i ens trèiem del damunt a uns quants ciclistes més, però ràpidament tornàvem a baixar ritme, ja que sabem que ens queda un últim port terrible i no volem petar abans d’hora.
A partir del km 3, la cosa va millor, és només a l’alçada de la “Comella Park” que trobem l’última pendent forta (12% segons GPS) que ens porta a l’avituallament.
Decidim parar i recuperar forces abans de l’última espenta, així que tornem a menjar fruita, isotònic i jo, personalment, hem prenc el que seria el meu segón i últim gel. No sabia com de dur seria l’últim port, però per si de cas, jo ho volia acabar de donar tot.
10 min després vam decidir que era hora de marxar i en aquell moment ens trobem a Roser, que acabava d’arribar dalt. La saludem, parlem amb ella 1 min però ens diu que nosaltres tirem, que tranquils. Així que, baixem els que serien, pràcticament, els últims 4 km de baixada d’aquí fins al final.
Vaig mirar el meu GPS i hem va espantar una mica el fet de veure que ens faltaven 1400 m de desnivell en només 16 km, però bueno…és el que hi ha i aquí hem vingut a triomfar…així que, a donar-ho tot!!!

Enllacem amb la carretera CG-2 que porta a la població d’Encamp i és allí on ens desviem en direcció a l’estació d’esquí de “Els Cortals d’Encamp”, un port de 1a Categoria, de 13,2 km i 7,3% de desnivell mig.
Només deixar la rotonda de la carretera principal (km 4 del port), noto que alguna cosa no va be…hem noto una mica fluix de cames i decideixo afluixar el ritme fins trobar-me millor. Joanet i un amic del CC Ascó, van més ràpid i els tinc a 25 o 30 m tota l’estona, sense poder atrapar-los.
La veritat és que les rampes no ajuden, ja que les mitges no baixen del 9% i en algun moment puja al 13%. Però aquí he vingut a patir i disfrutar, així que toca apretar les dents.
Sobre el km 6 o 7 començo a trobar-me millor i aconsegueixo agafar als dos companys, però no se si es que jo apreto massa o ells han afluixat, però al km 8 hem trobo completament sol. Miro enrere unes quantes vegades, però no veig a ningú, ni als meus companys ni a cap ciclista més, només veig als que tinc davant i que, per sort, vaig adelantant poc a poc. No és moment d’afluixar ara, així que continuo amb el mateix ritme fins veure el cartell dels últims 2 km.
Ara si que si, toca acabar de donar-ho tot d’aquí fins al final, però les cames hem demanen que no hem passi gaire tampoc, així que només pujo el ritme una mica, per intentar baixar de les 5:30h.
Ja es veu el final, la gent a dalt de tot, amb els 3 arcs de META allí plantats. La veritat és que la part final d’aquest port no te cap dificultat, però sembla que no arribis mai (potser per la quantitat de km i desnivell que portes acumulats). La gent no deixa d’animar en cap moment, et fan sentir especial i això es d’agrair.
Per fi arribo a la línia de meta i paro el temps en 5:32h, amb 79km i 3300m D+.
Si una cosa tinc clara és que l’any que ve penso tornar i la veritat…potser m’animo a fer el recorregut llarg, però això ja són paraules majors.


per tots nosaltes ja ets dins el nostre Club fa dies  però avui has demostrat que ets patidor com el primer

SALUT I PEDALS!!



dimarts, 16 d’agost del 2016

PROPOSTA PER FER SUPORT A ACTIVITATS DEL TERRITORI

En aquest nostre petit territori, costa que el turisme faci acte de presència, no tenim platjes amb bandera blava,  piscines espectaculars això si que en tenim, i també un desconegut riu Segre.

però quant dins els nostres cercles de pobles que som veïns ens arriba una novedosa proposta no podem ni pensar-ho un moment  Hem de donar-hi suport.

Que diversos Ajuntaments del Baix Segrià en posin d'acord en fer tot un acte ludico-esportiu que alhora fa una aposta seriosa per vertebrar el territori no ens hi podem quedar sense participar-hi.

Si que potser l'activitat de l'aigua, el riu, el rem potser no tinguin res a veure o poques conexions, però en l'activitat de la ribera de riu sempre hi han estat els camins que acompanyen a aquest eix fluvial, i que moltes vegades com usuaris de la bici de btt ens fa d'enllaç per poder fer ús.

Bé us fem arribar el diptic per si us interessa el PROPER DIUMENGE 28 D'AGOST, participar en el 1 er descens de piragües,


DIPTIC DELS HORARIS I RECORREGUTS

Els socis o no socis que hi vulguin fer l'acompanyament recordar-vos que el nostre Club dóna suport  però qui ho organitza es directament els Ajuntaments promotors i es on cal dirigir-se per saber de tota la info.

Dir-vos que es recomanable ús de la bici de btt perquè es circularà per camins de terra que van paral·lels al riu.

Podeu trobar tota la info 




Recomanem com sempre precaució si es porta nens petits perquè no hi ha gran dificultat del recorregut (uns 17 kms  sortida del pont de Torres de Segre) però si per l'època de l'estiu i la calor que ens pugui fer aquest diumenge.

Recordeu que us podeu acollir a la pedalada en qualsevol punt del recorregut.





dilluns, 15 d’agost del 2016

ALTRE COP COMPANY T'HAS SUPERAT

No podem deixar de fer un fàcil copy paste però estem davant d'un periode dificil en el tema redacció del blog  que no vol dir tenir-lo desocupat i mennys amb les diverses i variades activitats que fan els nostres socis, portant el nom del club més enllà de les nostres contrades.

Com va èssent un clàssic de l'agost el nostre Presi i company  NANO,  amb el seu afany de provar i provar coses  ens deixa una excepcional crònica de la seva aventurilla com diu ell mateix de la triatló olimpica de Tarragona,  penseu que nadar, pedalar i correr no es moco de pavo i sempre li toca a les millors hores, es a dir, a l'hora de la calor.

Altre cop com diu el títol  T'HAS SUPERAT,   FELICITATS 


per fer més ràpida la lectura us deixem enllaç directe al seu blog  lo blog del Nano

dimecres, 3 d’agost del 2016

ESTIU, 2 MESSOS

Arribats a la mitat de l'estiu, segons dates que no es segons temperatua, trobem dins el nostre Club unes diversificacions per tal de mouren's en bici.

Que diem amb això que en les anteriors entrades ja vàrem explicar la situació que tenim en  aquests messos de calor i de treball de la recollida de la fruita.

Tot fa que a dia d'avui la secció de btt estigui desperdiga, però no quieta.

però com diu la dita  sense ganes no es fan les coses.

Us deixem entrada del nostre company Sergi P.

Arribats en aquest punt de l’estiu, que la feina ens comença a deixar respirar i despres de 2 mesos de completa inactivitat, el diumenge vaig treure el pols de la bici una bona engrassada i a les 7 del mati com cada  dia de sortida, vam quedar al bar de Oto amb el Ramon Agusti.

Quan ja estavem fent el café van apareixre l’Enrric i el Raul.

A l’hora de marxa, els dilemes de sempre (fins on anem, pla o costa, pista o senda,….) Vàrem començarar a ocupa el tema de conversa. Finalment i desores de la meva insistencia en que feia molt que no treia la bici a passejar, vam decidir de fer pla, aixi que la ruta va anar direcció a les lliteres.
Vam recorrer la vora del canal d’Arago i Catalunya, fins arrivar a Ramat. Alli ens vam desviar direcció Montagut, i seguint camins i caminets, varem fer cap a la carretera de Gimenells, que vam remuntar fins tornar a trobar el camí del canal, per deixar-lo al cap de poc per encarar direcció a Soses. Alli vam saltar a les hortes per seguir el camí de la via, que ens va portar ja fins Seròs.

Per ser que feia molt que no sortim la ruta el gps va acabar marcant  68 km, aixó si poc desnivell, que va ser suficient per fer-me arriva a casa amb les cames ben toves.



Resultado de imagen de fotos btt calor
la calor impera en aquest petit racó de món i potser seria millor opció aquesta manera de fer bike




SALUT I PEDALS!!

dimarts, 19 de juliol del 2016

GRUPPETTA PER FER VOLTETA

Amb l'explicació que ja varem fer a l' anterior post d'aquest blog perquè en aquests temps tenim menys companys per fer sortides, està clar que aquest cap de setmana la gent tenia ganes de bici,

però com sempre passa les regles estant i les exepcions per trencar-les.

Així diumege de bon matí, encara que per la tarda del dissabte hi havia quorum al whassatp, però realment al punt de trobada només 4 valents apareixen i cap on anem que fem que volem fer??

Un que nomes pot fer tant minuts, l'altre que no voldria fer tard,  en total la Grupetta desprès de les diverses deliberacions s' inicia camí direcció a la propera i amiga  Comunitat de l' Aragó cap a Mequinensa falta gent i anar a pujar el portet, amb el seu segment strava marcat.  no cal dir-ho es del nostre froom serossà   que no Froome.



Com diu aquell asserin asserran, cadascú al seu ritmillo, per acabar fent la volta fins al desvio de Nonasp, aquí el company Nano desfà camí  i inicia el seu retorn.

No així els altres que s'encaren per anar cap a la pujada el 8% de Casp  i com en l'altra cadascú al seu ritmillo.

aqui la discussió era aigua o una altra cosa??
Com que la cosa anava en bona manera al arribar altre cop a Mequinensa amb el seu corresponent avituallament líquid, i es va allargar fins Fraga i anar a buscar l'esperat recovery a l'arribada a Seròs.
alineats com toca

Bona volta i millor companyia, matí distret per acabar amb el marcador en 115 kms.

No cal dir també que el dissabte el nostre company Jeremy  va anar a fer la pujadaal tourmalet català al MontCaro,  on van fer recorregut de Benifallet-Caro-Benifallet

Mite'l que majo a dalt i ni suat

Bé una altra entrada al nostre blog que recau en tornar a veure que la gent segeueix mirant de sortir en bici

SALUT I PEDALS !!




dimecres, 13 de juliol del 2016

GANES DE PEDALAR, ESTIU I VACANCES

Arriben les esperades vacances, són aquelles dates on podem deleitar-nos amb el nostre hobby de la bici, però alhora també es  temps on molts dels nostres socis i sòcies aprofiten per també relaxar-se i potser per compromissos familiars i que l'economia local requereix en aquest temps encara un esforç més per part de tots  tenim parons, o com diuen els entessos  "relaxing", en l'apartat de redacció també pot arribar a succeir en aquest blog.

Perquè som i estem en un poble petit i vivim i som partíceps que a l'estiu cal fer calaix MONEY,  cal dipositar els esforços ver poder realitzar la recollida de la fruita, "osease" toca anar a collir i la veritat sigui dita,  un amb la calor, stress per intentar poder fer quadrar a l'agenda les seves activitats es fàcil que la bici quedi en un segon o fins i tot tercer lloc.

Que anem a dir en això, que en les properes setmanes es possible que l'entrada a aquest blog estigui un pèl aturada, hiep  que no vol dir tancada.

Hans al contrari, dins el nostre petit grup tenim persones que intenten dins les seves possibilitats que cadascú pot aconseguir,  de conciliar vacances, feina, tasque agrícoles i d'altres andrònimes però mirar de sortir en bike ni que sigui un petit ratet o matinant farà que aquest racó no quedi en sac buit.

Així que desprès del pròleg vamos al tema que ens toca:

Aquest cap de setmana hem tingut diverses representacions pel territori més llunyà de la montanya pirinenca amb els companys, Nano i Albet, que van fer una excursió per zona del Pallars:
Vall de Cardos.


i també a la clàssica de les Marxes Cicloturistes de les de com abans  Marxa de Mequinensa.Como las de antes



Sortida d'un clàssic com es la pujada al Pla de Negua, una bona curtida per fer el bocata fins dalt es d'uns 13 kms, es tota per pista amb els seus primers 3 kms realment durs amb rampes que arriben de mitjana sostinguda del 10%, però que arribats a dalt de tot les vistes deixen enrera qualsevol mal pensament de no tornar-hi.

sembla pla, pos no sinyors aquí marcava vora el 10% de pendent

pas per la tartera de Cassibròs

vistes del pirineu en un matí assolellat


FITA ACONSEGUIDA, roca del Pla de Nègua. Lluint colors del CCSeròs

Vistes per emmarcar abans iniciar el corriol de baixada


Baixada aquí no cal dir-ho per corriol entre bosc de pins per arribar fins la zona del riu i la seva famosa tartera.  altres 13 kms de pur montainbike.

Per deixar testimoni tenim les fotos.
En la secció de carretera road, estrena de la nostra sòcia a la Marxa Cicloturista de Mequinensa,  amb la cara sembla que ja ho diu tot.

Enguany amb menys integrants en participació serossana però "es lo que hay en aquest temps".


De passar de veure els toros desde la barrera a participar,  oletu  oletu


Felicitats parella.



També aquest cap de setmana era pas del Tour de France   per terres properes tant es així que el soci Oriol també hi va anar a lluir el colors del Club dissabte (ens deixa testimoni fotogràfic)




 I diumenge els que van fer ruta btt , van poder disfrutar del pas del ciclistes pro's que anaven cap a Andorra  van tenir l'oportunitat de veure-ho en directe a la població de Llavorsí. (una mica més endavant A.Contador es va retirar pujant port del Cantó)
Bé la cosa tampoc com veieu tampoc està parada, perquè la bici es per l'estiu.

SALUT I PEDALS!!