XALLENGE DAVID DUAIGÜES 2018

Altre cop  agraïm al nostre company de Club, Sergi P   per fer la crònica en els seu pensaments i deixar en frases 

Després de dos dies ajudant als companys a ultimar detalls i preparatius de la  9ena Xallenge David Duaigües,  http://xallengedavidduaigues.com/

preparant i currant molt dur perquè el mateix dissabte va fer una bona ploguda i caldria veure com estaria el terreny.

Ens vestim per poder pedalar altre any a la segona prova de la XDD a Seròs.

Com cada dia de cursa, els nervis sempre estan presents, i mes si corres a casa ,al teu poble. Però no es pot fer res millor que ficar-te el culot i el maillot i pujar a la bici.

La gent ha començat a ocupar tots els carrers del poble, amb les seves muntures, amunt i avall per a calentar les cames una mica. Fins arribar ven aprop de l’hora que tothom i a va agafant el seu lloc davant l’arc de sortida.

Sense més miraments i després de les paraules de benvinguda i recordatoris pels que ja no hi son amb nosaltres, sempre es bo recordar,  donen el tret de sortida i com era d’esperar i sense defraudar a tot el públic que s’aglomera a les tanques que l'Organització prepara amb cura.

S'arrenca amb un ritme infernal i en molt poca estona ja tenim el “bucle” fet i iniciem la pujada cap a la nostra zona de ciclar, Montmaneu.

La sortida tant forta em passa factura a la pujada i les poques hores d'entreno que duc també  cames calentes als primers quilometres, però tranquilament trobo un bon ritme i començo a estar be amb les meves cames i responc be a les pujades. Com cada marxa que he participat la gent que et trobes pel camí sempre tenen batalletes a contar i al final tothom surt sent mig família.

Després de 2 hores 30 minuts pedalats arribo al segon avituallament i a partir d’aquell punt, la cosa agafa un caire no massa bo, el ritme constant i bo que portava desapareix i comencen les rampes, fins al pont  a 2 kms de l'arribada i ja veient el poble les cames no poden mes, però continuo fen els últims esforços i al final torno a veure l’arc a la punta del carrer i un munt de gent animant a tothom que sento al speaker i la música això la veritat anima i molt quan arribes apuradet.

Després d'una llesca de pa torrat i cansalada i una bona cervessa fresca, el mal de cames desapareix i sol ens queda explicar que com cada any, no ens defrauden.

Aquest de la Xallenge s'ho curren i de quina manera: Enhorabona.

Salut i pedals

@fotos gentilessa dels nostres amics fotografs de la XDD

PREPARATS PER LA SETMANA SANTA

Cap de setmana intens al club pel que fa de poder estar a diferents fronts oberts, avui tocarà una lectura llarga potser es antesala de la setmana santa.

Per una part dissabte,  els  4 companys que van anar a fer un dissabtematinal de btt, coses de calendari no van poder realitzar tot el recorregut però van aprofitar un primer tast de la granfondopriorat,  que esperem en facin una petita crònica de la seva aventura.

Per altre costat dissabte migdia-tarda, un altre grupillo ja amb més integrant també amb btt, que van posar color a la  TROTAMONS , marxa a la població propera de Fraga, i on els nostres companys organitzadors del C.C.Fraga  hi posen ganes cada any  i es com un entrenament cara la Monegros.

Aquí aprofitem del nostre benvolgut Aleix, que ens deixa la seva crònica.

Trotamons 2017

Com aquell qui no vol la cosa, el passat dissabte em vaig trobar a la línia de sortida de la Trotamons 2017, com si d'una processó es tractés, donada la proximitat de la Setmana Santa. Enguany no tocava, perquè la setmana anterior havia estat a la Gran Fondo Cambrils Park i el tute va ser considerable. Però entre uns i altres em van embolar ben embolat. De fet, em vaig inscriure diumenge passat a les 20.00 hores i les inscripcions les tancaven a mitjanit. Sabia que alguns companys del Club hi anaven també. Amb alguns em vaig veure antes de sortir. Vaig saludar a Enric, Josep i Sergi, concretament. Però la ruta la vaig fer amb l'amic Toni de Benicarló, l'embolador número u. Vam pactar de fer-la junts i de passar-ho bé, gaudint de la bici...  I jo sabia que això volia dir que acabaríem suant de veritat, vaja.  

D'entrada cal donar una matrícula d'honor a l'organització. Els amics del Club Ciclista Fraga es van superant cada any. Tot ben senyalitzat, el pavelló del Sotet feia goig, tot perfectament distribuït, els avituallaments ben posats i aprovisionats, classificacions puntuals, fotos gratuïtes i els regals per als ciclistes, insuperables!: maillot, botella de vi, barreta energètica i un sorteig, en el qual em va tocar una equipació ciclista.

I així les coses, a les 13.00 hores es donava el tret de sortida a la marxa. Més de 800 bikers sortien disposats a recórrer els termes de Fraga i d'alguns municipis del voltant. El recorregut era l'habitual, una mica més curt que l'any passat, això sí. Enguany eren 104 Km, l'any passat 121 em sembla recordar. El desnivell el mateix si fa no fa, uns 1100 metres. Cal destacar que enguany va fer moltíssima calor. De fet, abans de sortir el garmin em va arribar a marcar 32 graus.

Toni i jo vam anar fent via sense pressa però sense pausa. Bé, al final sí que vam apretar una mica. La inèrcia de la marxa sense adornar-te'n t'hi portava. És una marxa molt rodadora, això sí. Al principi vam trobar els taps habituals, però després de les primeres rampes la cosa ja es va anar alleugerint. La major part del desnivell el fas dins els 20 quilometres primers, més o menys. Després es anar fent, anar rodant, perquè et queden més de 80 quilòmetres. Nosaltres vam parar dues vegades a carregar bidons perquè feia tanta calor que calia hidratar-se bé. I anàvem agafant rodes, fent relleus i així fins al final, pedregal de Velilla a Fraga inclòs. Vam tardar unes quatre hores i quart, a una mitja de velocitat en moviment de gairebé 25 km/h, que es va quedar en poc més de 24 per les dues parades. Als companys de Seròs ja no els vaig veure més, però tothom va acabar bé i content pel que sé. 

L'any que ve, si es pot, hi tornarem. I, si pot ser, la setmana d'abans  intentarem no apretar massa.

Aleix C.

i un tercer grup, i mai millor dir de tres,  que van anar a fer la Granfondopriorat, en sessió diumenge matinal de btt   però en la versió:  més gent, més polseguera i potser més calor i tot, però que no vol dir que no disfrutessin com xalantes, el trio Germans Baró.

preparats per la batalla ens van relatar

Intentar ficar més de 200 bikers per aquests senders del Priorat,  fa que la processó sigui si o si de caminante més que de circulante.

Al final, però veient les cares de felicitat també poden dir que aquest cap de setmana ha sigut ple ple.

SALUT I PEDALS!!

QUATRE CAVALQUEN PER AQUESTS ANDURRIALS

S'atansa la Xallenge D. D  i ganes de pedalar en té tothom, aprofitant que ho tenim al costat de casa, quatre "jinetes"  van fer la FASE 2 de provatures per comprovar el terreny.

Es per això que el nostre company X.F  ens deixa la seva crònica i sensacions d'aquest passat diumenge.

Seròs 5 de març de 2017

En vista que el pròxim cap de setmana és la primera prova de la VIII XALLENGE DAVID DUAIGÜES a Almatret i per tal de reconèixer una mica més el terreny com si no ja tinguessim prou apamat, Nano, Jordi, Josep  i un servidor vam quedar per fer ruta llarga i exigent per acabar de preparar les cames. 

Vam sortir direcció Almatret (feia moolts dies que no pedalàvem els quatre junts i tots en teniem ganes)amb un ritme una mica altet per les intencions que portàvem, que no eren més que intentar anar desde Seròs a Almatret, mirar de fer el recorregut de la XDD de 2016 i tornar cap a casa, s'ha de pensar que la distància més directa per pujar de Seròs fins Almatret es aprox de 26 kms, sempre amb tendència cap amunt per guanyar el desnivell entre les dos poblacions.

Arribem a Almatret no sense fer alguna “Casporrada” que a algú li passara factura més endavant. Fem la baixada per senda fins al Monument  a David Duaigües, mengem una mica, passem conversa amb uns cilicstes que ja eren allí i anem a fer la trialera de la mina Ricart. Osti tú!!! Hem trobo genial damunt la bici baixant, disfrutem tots com a críos!!. Arribats a baix remontem des de l’embarcadero on Jordi i Nano agafen distancia perquè un servidor no les té totes, potser va passa factura la casporrada que no tocava fer, sort que el Sejo hem fa companyia.

Arribem dalt i anem a buscar la trialera nova del 2016. 

Fua!! Està el terreny IM-PRESIONANT, DPM, INMILLORABLE!!! No cal dir com vam disfrutar!!! 

Ara toca remuntar el camí del Tormo i tornar cap a Seròs. 


Ho fem per les granges del Gili el camí més recte per anar cap a casa. 




Agafrem el cami de tornada i al arribar al de Ramonet i com que havia plogut uns dies abans, allí sempre s´hi queda l’aigua  i al intentar passar pel bancal, oh my good!! Era tot fang, Au bici bruta i cap a casa!! i a tocar de casa

Al final una sortida amb moltes rialles, disfrute total i algún que altre patiment! Però el poder retrobar-nos els quatre i disfrutar com ho vam fer, no es pot demanar més

no serà per ganes de puja baixa

Ara a veure com tindrem el cos per fer-la a ritme de cursa.


SALUT I PEDALS !!

12+1, SORTIDA PER LA TERRA DE MORDOR

Els senyors i senyores del temps climatològic que va desprès del telediari per aquestes dates i per les nostres contrades, no canvien gaire les explicacions i la seva paraula meravellosa

ANTICICLÓ = a dies de boira constants i perduradors, amb l'efecte nevera de manteniment de 4 º C i afegit a vegades la famosa boira pixanera,

(et queda aquella sensació que fas la pregunta, som els únics tontos que tenim aquest temps? )
I com passa sempre,en aquest aspecte no hi manem, pertant a equipar-se i agafar la bike.

Avui, es feia el dinar del Club i  permetia fer una sortida aglutinadora de la gent amb ganes de pedalar.
Desprès de diverses converses pel nostre canal de radio macuto, finalment el nostre company Pep M, faria de sherpa.

Matinal que tots els integrants sabien que tocaria rodar buscant pistes camins durs, amb la climatologia que tenim instaurada la boira desde fa dies no ens permet tirar cap a corriols o senders, massa mullats però la paraula de presi té molt vot.

Iniciar la  marxa i  ja s'adonen que tal com tenim el terreno acabaran bruts si o si, esgarxit per aquí esgarxit per allà, en aquestes, un del integrants fa un " petit quiebro", més per deures familiars que res, però tot i  així el grup es compacte i acabem fen la parada de l'avituallament al punt d'Adar, (no farem aquí l'explicació si es un complexe astronòmic o per anar a buscar la fecunditat)

 fotos @nano

Tant es així que desprès de fer tombs i tombets, algun que altre integrant avui el nord el tenia descolocat, per l'insistència s'acaba fent les senderes comprovant que el factor sort es sempre al costat del qui realment el busca.

Ruta finiquitada amb els seus corresponents 52 kms, del que seria un bon entrant pel dinar.

Aquest any amb noves incorporacions a la taula i el famós però breu discurs del presi remarcant per les pertinents dones i parelles que el millor encara ha d'arribar.

seguim fem país, producte de casa

Dinar que dona per inciada la temporada o més ben dit la continuació.

SALUT I PEDALS!!

VENT i BAIXADA DE TEMPERATURES PERÒ AQUÍ ES CICLA IGUAL

Estem a mitjans de gener, desprès que el reis ja  deixar el que havien de deixar segurament deuen esser a terres més benevoles o bé  recargant piles.
Altres han fet camí al costat de casa amb una altra sensació calorífica, l'home o dona del temps va anunciar per aquest cap de setmana una bona baixada de temperatures., cosa que altrament per aquestes dates ja seria normal i alhora benificiós  tant per altres esports com per la vida mateixa on per les contrades que ens trobem vivim i  com dirien el padrins, "val més que ho faci ara que no més tard".

I afegit a la possibilitat de veure numeros negatius al termometre, era que també es feia una de les nostres festes populars, Sant Antoni, o millor dit la foguera, animals i els tres tombs.
Aixó era indicatiu que calia estar alhora per fer el bocata a la foguera i mirar d'acontentar a tothom.

Tot i així ja tres intrèpits van preparar el dissabte possibles baixes, amb la flaki, per un siacas, rodant buscant el refugi del vent pel que direm carreteres NO LINE NO TRAFFIC.

Volteta com no, per començar a posar a lloc les cames i tornar agafar l'hàbit de moure cadència.

Pel que fa a la part betteril, diumenge de veure ja sobre el territori el blanquet de la capeta de fred  i les basses gelades, i mirant que la calentor de mans i peus no es notés gaire.

Sortida que va permetre veure paissatge llunyà  clar, amb els pirineus també amb una bona capa de color blanc.

Visió amb el Pi Centenari del Segrìa com referent

Alguna que altra zona a descobrir i mirant de posar a punt la maquinària.

En resum, cap de setmana que ha fet que les ganes de pedalar tornessin a fer conversa.



Salut i Pedals!!!

FELICITACIÓ PER TOTS/ES

BIKE, COMPANYS I DINAR QUE MÉS PODEM DEMANAR

Encara que tapats es d'agrair el sol per aquestes dates

Arribats ja per aquestes dates, tenim encerclat aquest dia al nostre calendari particular, es el  petit moment de compartir les diverses coses que  hem tingut al llarg de tot el camí  ciclista durant l'any, anecdotes, aventures, explicacions i sobretot molta bici.

El paisatge comença a tenir nous veïns

I quina manera millor per celebrar-ho que sortint a rodar al matí, poder reunir-nos davant una bona taula i tenir a les nostres famílies al costat per donar al que serà l'inici de noves il·lusions, tindrem un buit això sí però el mirarem d'omplir amb moltes més ganes, més que mai.







Quedada matinal per fer gana per dinar, era dia de fer el que agrada al personal sense pressa però disfrutant de cada racó que tenim al costat de casa.


Vistes del pirineu nevat, que donaven encara més un toc al paisatge per emmarcar

Dies aixì, donem per disfrutar de la bike i dels companys

Agrair a tots i totes per venir i fer d'una activitat que mirarem que perduri.


Saluts i pedals i ganes de continuar per un proper any.

Apostem pels nostres artesants que fan la feina ben feta