Altre cop agraïm al nostre company de Club, Sergi P per fer la crònica en els seu pensaments i deixar en frases
Després de dos dies ajudant als companys a ultimar detalls i preparatius de la 9ena Xallenge David Duaigües, http://xallengedavidduaigues.com/
preparant i currant molt dur perquè el mateix dissabte va fer una bona ploguda i caldria veure com estaria el terreny.
Ens vestim per poder pedalar altre any a la segona prova de la XDD a Seròs.
Com cada dia de cursa, els nervis sempre estan presents, i mes si corres a casa ,al
teu poble. Però no es pot fer res millor que ficar-te el culot i el maillot i
pujar a la bici.
La gent ha començat a ocupar tots els carrers del poble, amb les seves
muntures, amunt i avall per a calentar les cames una mica. Fins arribar ven
aprop de l’hora que tothom i a va agafant el seu lloc davant l’arc de sortida.
Sense més miraments i després de les paraules de benvinguda i recordatoris pels que ja no hi son amb nosaltres, sempre es bo recordar, donen el tret de sortida i com era d’esperar i sense
defraudar a tot el públic que s’aglomera a les tanques que l'Organització prepara amb cura.
S'arrenca amb un ritme infernal i en molt poca estona ja
tenim el “bucle” fet i iniciem la pujada cap a la nostra zona de ciclar, Montmaneu.
La sortida tant forta em passa factura a la pujada i les poques hores d'entreno que duc també cames calentes als primers quilometres, però tranquilament trobo un bon ritme i començo a estar be amb les
meves cames i responc be a les pujades. Com cada marxa que he participat la
gent que et trobes pel camí sempre tenen batalletes a contar i al final tothom
surt sent mig família.
Després de 2 hores 30 minuts pedalats arribo al segon avituallament i a
partir d’aquell punt, la cosa agafa un caire no massa bo, el ritme constant
i bo que portava desapareix i comencen les rampes, fins al pont a 2 kms de l'arribada i ja veient el poble les cames
no poden mes, però continuo fen els últims esforços i al final torno a veure
l’arc a la punta del carrer i un munt de gent animant a tothom que sento al speaker i la música això
la veritat anima i molt quan arribes apuradet.
Després d'una llesca de pa torrat i cansalada i una bona cervessa fresca, el mal
de cames desapareix i sol ens queda explicar que com cada any, no ens
defrauden.
Aquest de la Xallenge s'ho curren i de quina manera: Enhorabona.
Salut i pedals
@fotos gentilessa dels nostres amics fotografs de la XDD
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada