dimarts, 24 de gener del 2017

TRES VERSIONS PER LA MATEIXA TONADA

En l'aspecte climatològic la plana lleidatana i més en concret la zona baixa del Segrià on tenim el nostre "fuerte comanxe" té aquella cosa que la fa diferent en molts aspectes i un d'aquest es que quant per la tele van dient que s'atansa una onada de fred molt freda, tots sabem que aquí serà bonansa, així mateix fa que les diferents seccions, grupettes i sobretot ganes de fer bici facin el que toca sortir en bici i aquest cap de setmana no ha sigut diferents, però anem a parts tenim diversos fronts oberts que poden explicar.

Dissabte tarda iniciant ja un protocol establert  toca fer els preparatius de base o doblar sessions per fer front als reptes que en no res els tindrem a prop encara que ara semblen llunyants en el temps.


Quina pillada!!!
Els companys amb la bici de road van fer la clàssica volteta a la ribera del Cinca, i la sorpresa va fer que fessin un entrenament de tècnica, a la carretera vella de Alcolea a Chamalera van trobar-se que els treballs de pavimentació diguem que estaven en fase de preparació  ara tot s'ha de dir quedarà niquelada al acabament final,van fer el tricki tracke o lo que l'argot nou de ciclisme  GRAVEL o dit entreno damunt bolos de cantera de riu.





Xòfer falta molt per arribar?  Tu suavecito que no pot ser que duro massa això

Per altre costat, amb els preparatius com Co-organitzadors de la Xallenge David Duaigües 2017  pel proper dia 19 de març,  i veure com està el territori desprès de setmanes de no poder fer ús per temes de fang, un petit grupet de companys diumenge matinal van fer ruta pre-xdd que va permetre fer provatures i donar diverses opinions per encara poder fer més atractiva aquesta prova que ens deixa el pati de casa niquelat.


Xallenge David Duaigues



i com no podia ser d'altra manera de la tercera versió de com disfrutar del cap de setmana betteril, el nostre company Jere  ens deixa la seva crònica de visitar món amb la seva participació a la prova també decana de la província de Tarragona, lapica, us deixem crònica fotos encara no les hem trobat, a la pròxima més i millor:

LA PICA 2017

Picamoixons, 22 de gener de 2017.

Mala sort e impotencia…així es podría resumir el meu pas per La Pica 2017.

Enguany era el 10é aniversari d’aquesta coneguda marxa btt, encara que mai m’havia cridat l’atenció, però clar…quan t’ajuntes amb depen qui, acabes anant a totes les curses possibles.

Desde feia dies que el tema de converça entre amics i coneguts era el temps que faria el dia de la cursa…que si donen pluja, que si farà fred, vent…en fi…moltes incògnites per un final molt diferent a l’esperat.

Eren les 8:30h que arribem a Picamoixons i aquí trobem el primer problema…no hi ha cap zona o descampat que faci la funció de “parquing”, així que nomes podem seguir les indicacions dels guies i aparcar pel mig del poble.

Aparquem i ens dirigim a buscar els dorsals. Allí ens trobem que ens regalen també uns mitjons i un maillot, ambdos del 10é aniversari de “La Pica”.

Només ficar els dorsals a les bicis i comprobar que hot enim tot al lloc, comencem a escalfar les cames, ja que sabem que ens espera una cursa llarga i dura…no pel desnivell en si (vora 50km i 1200 m D+), sinó per la quantitat de gent que hauriem d’adelantar si voliem fer una bona cursa.

Una cursa a la que et trobes un volum tant gran de gent, la veritat és que, per una banda, no es agradable, però és una marxa i les marxes són així, i ho sabiem per adelantat…

Són les 9:40h i ens dirigim a la sortida. Encara falten 20min per començar i ja hi ha un munt de gent preparats per sortir. Potser tenim 200 o 300 bikers davant nostre i molts més al darrere, així que decidim apretar i cremar les cames els primers 20km, moment en el que trobarem el desviament de circuit blau (curt) i vermell (llarg), circuit que feiem nosaltres.

Només donar el tret de sortida, iniciem el que haviem planejat abans, sortir durs i ràpid, per tal d’adelantar al màxim nombre de ciclistes. Així va ser, planejar per asfalt durant els primers 5 o 7 quilòmetres va facilitar la feina i ens vam situar en una bona posició per tal d’anar agafant el nostre ritme real.

Sobre el km 7 passem per la població de Valls i d’allí ens dirigim a Masmolets (km 10). Semblava que no, però poc a poc anavem agafant desnivell positiu, ja que desde que vam pasar la població de Masmolets, ens endincem en un seguit de pistes de terra amb falsos plans que a més d’un “dominguero” va pasar factura. Ens trobem amb bones sensacions i les cames les tenim perfectes, així que poc a poc anem adelantant a molta gent. Sabem que seguint aquest ritme, sense arribar a apretar, acabariem la cursa amb bona nota, que d’això es tracta.

Arriba el moment final de la meva aventura, al km 12.

No feia ni un minut que haviem passat el primer avituallament, que arribem a una corva tancada, el qual ens feia frenar bastant als 4 bikers que anavem al grup. El fet de haver de frenar tant, va fer que hagués de fer una forta arrancada per tal de no perdre massa inercia i poder mantenir el bon ritme que portava abans. Aquí va ser on vaig escoltar el soroll que hem va fer baixar a la terra. Tota esperança i ganes de fer una bona cursa, van desapareixer al moment de mirar el canvi… CADENA TRENCADA!!!
Pensava que la podia arreglar amb un eslavó ràpid, però la cadena va quedar una mica doblegada i era imposible fer res, així que…vaig haver d’agafar la meva impotencia i la rabia que portava dins i caminant, vaig arribar a l’avituallament.

Dins de tota la mala sort de trencar la cadena i anar-te’n “al palco”, vaig tenir la “bona sort” (si es pot dir així) de que hem passes a només 5 min caminant del primer avituallament, així que…qui no te cap te peus hem vaig dirigir cap allí.

No feia ni 5 min que haviem passat per allí i no havia ningú, però va ser arribar caminant i deunidor quina burrada de gent. Vaig demanar que si algú hem podia portar a Picamoixons, ja que estaba clar que jo no podia desplaçar-me. No hem van ficar cap problema, però això si…m’havia d’esperar a que passes tothom i puguessin recollir-ho tot!!!
Ho vaig trobar normal, ja que no podien deixar allò sense ningú, però vaig acabar esperant-me 1 hora allí plantat i agafant fred. Sort que hem van oferir ficar-me dins el cotxe, perque sinó m’hagués donat algo.

Una vegada va marxar l’últim ciclista, vam poder carregar la bicicleta dins d’un dels vehicles i ens vam dirigir a Picamoixons, on vaig comprobar que m’havia perdut l’arribada dels primers classificats dels dos recorreguts…però no passava res, jo el que volia era acabar la cursa, i tot el que no fos això, hem donava igual.

El que si vaig voler fer va ser carregar la bici al meu cotxe, ficar-me roba d’abric i anar a veure arribar a la resta de companys de la grupeta MB2, especialment al meu company Joanet, i poder fer alguna foto.

Ara només falta esperar al dia 5 de febrer, dia que es celebra la Transvelillense, a Velilla de Cinca. Aquell dia espero que tot vagi sobre rodes i pugui, com a mínim, acabar la cursa.


Salut i pedals

dimarts, 17 de gener del 2017

TENIM UN GALGO AL CLUB I NO HO SABÍEM

Inciem una nova manera de reemprendre el nostre blog, el racó que ens permet deleitar-nos en lectures que fan que d'una manera o altra ens hi veiessim reflectits.

Encentem així que el company de Club, el Jeremi que com dirien en l'argot es un galgo, li va això de corre i posar-se a punt damunt la bici i d'altres modalitats, ens ha sorprès amb la seva capacitat de superar-se tant que ens ha escrit una crònica en primera persona.


OPEN TARRAGONA XC 2017

Tarragona, 15 de desembre de 2017.

Enguany es celebra, gracies als companys de Megabici i després de molts anys, l’Open Tarragona XC, campionat que consta de 3 curses…a Tarragona (Pont del Diable), Miami i Masdenverge (antic circuit del campionat d’Espanya XC).
terreny immillorable




Cal dir que no va fer falta matinar gaire per tal de preparar-nos de cara a la primera cursa de la temporada, ja que aquesta donava el tret de sortida a les 10:00h, al parc del Pont del Diable, a Tarragona.

L’entrega de dorsals començava a partir de les 8:30h, pel que el meu company de fatigues, el Joan, i jo, vam quedar a les 8:45h al centre de la ciutat, amb un grup de companys i amics, entre els que es trobava el nostre trainer Pau Marzá. D’allí aniriem amb bicicleta fins el Parc del Pont del Diable, lloc on es trobava el circuit de l’Open.


Una vegada tenim el dorsal (número 88), ens reunim un bon grupet de bikers i donem 2 o 3 voltes per la zona més “famosa” e interesant de la cursa…la famosa zon de “la viga”, zona amb arrels, salts i pedres…una part tant bonica com dificil.

Son les 9:45h i ens situem a la linia de sortida. Deunidor…quin nivel trobem a la primera fila…Pau Marzá, Pau Romero, Marrasé, Roger Serrano, Xavi Jornet, Sergio Vivancos, Marcos Vazquez…bbbffff…sabia d’un inici que no tenia res a fer, però…poder competir amb gent de tant nivell, et fa millorar i treure el millor de tu mateix.

mireu quina destressa de l'obrer
Només a la sortida notes la diferencia entre uns i altres…però jo estic molt tranquil…no es la meva guerra lluitar amb els “galgos” i agafo el meu ritme de cursa i vaig fent volta a volta.

Cal dir que la cursa consistia en 4 voltes a un circuit de 7,2 km. Circuit pedregós durant molta part del circuit, senderes ràpides i precioses, salts de 2 pams d’alçada i pujades pedregoses i molt exigents, en definitiva…circuit molt i molt tècnic.

Normalment la primera volta et pot servir per estudiar la millor traçada de cara a la resta de la cursa, però ja coneixia el terreny del dia anterior, així que ja sabia on ficar la roda a cada moment. Això hem va ajudar a l’hora d’anar adelantant a uns quants bikers.

Arribada
Després de finalitzar la segona volta, hem vaig trobar que no tenia ningú darrere, i la diferencia amb el de davant era tal que podia pujar una mica el ritme (el que hem donaven les cames), d’aquesta forma, a la zona de “la viga” vaig poder agafar a 2 bikers més.

L’última volta va ser una lluita per aconseguir una bona posició de cara a la classificació de la categoría (M-30), pel que ens vam estar adelantant mutuament durant els últims instants.

Al final vaig arribar en la posició 31 de la categoría M-30 (d’un total de 55), ja que a l’Open Tarragona XC, la classificació és per categories. La veritat és que no està gens malament, tenint en compte que M-30 és la categoría més difícil i el nivell que havia a la cursa era molt i molt alt.

Ara toca pensar en la següent cursa de la Temporada…”La Pica”, però sense perdre de vista la propera batalla de l’Open, que tindrà lloc a Miami, el proper 18 de març.
famos pont del diable

















les fotos son @gentilesa del mateix cronista J.S

Salut i pedals

dilluns, 9 de gener del 2017

QUIEN DIJO MIEDO

gebrada
Inici del 2017 tal com vàrem deixar el 2016, l'hivern ja s'ha instal·lat aquí per aquestes latituds que fan clot també ha vingut el nostre amic Anticicló, el que vol dir dies de boires continuades al gener,  amb baixada de temperatures  ahir efecte nevera o congelador  -3 graus o més i el fet de boira ens permet tenir unes imatges que realment semblen de postal.

Realment es desconegut el país lleitadà si el sabessim aprofitar turísticament seria ja de traca i mocador.

Tant per bici de carretera com btt, que ara per ara potser millor aquesta opció.



los del primer torn matiners



Aquest primer diumenge de mes ja tenim diversos "comandos"  per mirar de trobar el sol que coses del destí massa massa llunyà no el tenim però que cal patir abans no el trobem i la tornada es com posar-se a la gola del lloc, ves coses de viure en el pais dels contrastos, hiverns freds i estius calurosos, però sortir en bike es mira de sortir.

segon torn. està clar que l'equipació nova mola i es veu
Paraules com Gorotex, Coolmax, Apex, Primaloft, Sympatex, Thinsulate o Windstopper,  un sotisficació llingüística que mereixeria una apartat extens per la gran quantitat de teixits, fibres i compostos cada un amb nom més estrany però que ens fa que poguem sortir en bici i almenys no tinguem menys exagerada la sensació de fred al nostre cos que no vol dir que no en patim.













Plaça de Llardecans, cara d'enlluernats 


Ara cal tenir dos aspectes concrets del terreny es canviant,  per la baixada del termòmetre el que suposa tenir una rodada dura i si es va on toca sol el perill de desglaç per pujada de temperatura afegit a com ja teniem el sòl per les pluges rebudes durant la tardar es fangar segur i cal vigilar no es faci una destrossa mecànica o una pillada, cosa més que probable si es marxa massa del camí dur.
la famosa inversió tèrmica, sol solet vine a veurem


platja o montanya??
 
Suposem que la gent va sortint, a veure si agafem el fil de quedar i mirar de tornar a fer grupetta bona.

@fotos gentilessa de Nano, Sergi i Guerau

SALUT I PEDALS!!





RESUMINT O FENT AGENDA, TRIEU



Arribats ja a finals o inici d'any, passem del 2016 al 2017, fer una ullada endarrera  i poder triar  alguna de les dues opcions.

                                                  fer resum o bé mirem el futur

Cadascú que s'agafi al que vulgui  som un Club que respecta l'opinió de la gent i en aquesta nova entrada no serem diferents es per això que:

ESPEREM QUE  VULGUEU TORNAR A PEDALAR, DISFRUTAR DE LA NOSTRA COMPANYIA I PARTICIPAR EN LES ACTIVITATS RELACIONADES O NO AMB LA BICI.




                                                   SALUT I PEDALS!!