CLUB CICLISTA SERÒS: #btt

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #btt. Mostrar tots els missatges

dimecres, 27 de febrer del 2019

NOUS REPTES NOUS PROJECTES

Encetem aquest 2019 amb una nova proposta als amics i companys del món beteril, enguany volem fer un nou projecte per encara més poder ensenyar una part del nostre territori biker.

Es per això que des del CLUB CICLISTA SERÒS us volem anunciar que tenim en ment per aquesta primavera una prova esportiva d'un dia per rodar amb la btt per la zona de Montmaneu, el cim més alt del Baix Segrià i li hem volgut donar el nom de MONTMANEU494. https://montmaneu494.com/

Desprès de molts anys col·laborant i realitzant la Xallenge David Duaigües hem arribat a un acord que aquest any de divesificar els nostres camins, nomès vol dir amb això que farem un periode de reflexionar en la direcció que vulguem buscar entre les dos parts.

Per tant en propers dies us anirem informant de molts més detalls per tenir un més de març preparats per disfrutar del nostre petit territoribiker.

Voldriem des d'aquí
, agrair tota l'experiència, feina i treball que hem realitzat durant aquests darrers buscant el millor de nosaltres mateixos per donar una visió del que som com CLUB i de la seva gent i del tarannà serossà amb tota la voluntat de continuar endavant en noves propostes per fer de l'espai de la bici el nostre petit esport.

Esperem de la vostra presència i alhora col·laboració.

Salut i pedals!!

dilluns, 30 d’octubre del 2017

ESMORZAR AL REFU

Encara que les temperatures no ho marquin per l'àmbient càlid que tenim aquest dies, al calendari ens marca que la tardor ha arribat i per quedar-se.

Els paissatges així ho marquen i en un vist i no vist tindrem altre cop els arbres caducifolis mancats de les seves fulles, amb un colors que veritablement ens fan les delícies però per poder alimentar no només l'ànima sinó també la nostra panxa cal fer el pas que el tenim marcat al nostre petit Club Ciclista, la "kedada" per fer l'esmorzar al nostre benvolgut REFU, un acte en lletres grans que l'enmarquen com lúdic-gastronòmic i social.

Compartir una estona de taula i de conversa amb companys i companyes que durant l'any ens costa a tots per fer una sortida conjunta sigui per agendes però avui es d'aquells dies que qui falta es per raó major.
Brasa, una bona taula, un tall de carn i una torrada fan que els que hi podem ser no deixem de perdre el moment per donar-nos un petit obsequi en forma de companyerisme , enguany la gent del C.C Fraga ha tornat a visitar-nos.

Ja vindran dies d'apretar, de potser no poder sortir per la manca d'objectius o de la nostra preciada boira que encara que tard arribarà.

L'esmorzar al Refugi es un moment que tots esperem,hi ha una feina al darrera de buscar dia, feina de tenir les coses apunt i sobretot la feina que molts cops no es veu però que sense ells tot això no seria possible.

Aquelles persones que anònimament fan que tot estigui al punt, que no falti res i que cada petit detall sigui on cal.

Ells estan i seran els mestres de cerimònies d'aquest matí, MOLTÍSSIMES GRÀCIES SOUS GRANS PERSONES PERÒ ENCARA MILLORS PROFESSIONALS.

Mil gràcies Agusto, als Joseps, Manel, Edgar i com no Gemma, vosaltres sous els cracks de la jornada.

Volem donar també les gràcies a tots/es socis, que any rera any fan que aquest acteal Refugi sigui més nombrós i demostra que a la gent li mola ser del CC.Seròs i lluir els seus colors.

@fotos gentilesa dels socis

SALUT I PEDALS!!

dilluns, 19 de juny del 2017

SORTIDA DE CLUB PRE-ESTIU, Noguera paradise

Pedalar amb bona companyia és de les millors coses d'aquest esport de la bike, sigui en la modalitat que es trii, anem a pams i expliquem el perquè de tot plegat.

Avui aquesta crònica ens donarà per escriure molt sembla que serà llargaaaaaaaaaaaaa:

Com cada any es prepara un sortida-ruta fora dels límits de les nostres contrades, (un any platja i l'altre de mitja montanya o montanya), i enguany tocava aquesta darrera, així que la feina fou buscar primer un lloc atractiu amb una ruta prevista, (gràcies pel consell company C. Pujol), el company Sioux fa la busqueda i la proposta i descarregar-la al Gps i apa a pedalar, es una matinal que permet moltes vegades poder fer cohesió de grup que diuen els entessos, per altre costat, l'altra tasca es de buscar lloc per dinar, el tema logistica i tenir als acompanyants contents, mans a l'obra enguany cap a la comarca de la Noguera, a la població d'Àger, restaurant localitzat, servei de dutxes per desprès treure el salobre de la suada i millor un bon dinar.

Aquest cap de setmana serà per emmarcar a la memòria per explicar si arribem a vells, per les rialles, per la ruta en sí o pel pedregal que vam passar, bé de pedregal a tartera nose jo si hi ha alguna diferència potser de tamany de les pedres i poc més i que tampoc ens esperavem al finalitzar, però que seria de les sorpreses en aquesta vida.

I ara a fer el que toca, disfrutar d'una sortideta., enguany cap a la Noguera tot i que la tenim a prop relativament i es fan diverses proves al llarg de l'any ens cau una mica a desamà, ruta que tenia dos "punxetes" de pujada, una vista al balconet de Santa Alinya, que tot s'ha de dir nosaltres som de territori d'aigua i ens va sorprendre i per finalitzar una baixada per arribar al lloc d'inici, quasi com una etapa de pro's,

Finalment per temes d'agenda 14 bikers amb les seves montures de btt han fet una matinal per realitzar el desplaçament a la ruta prevista que tenia inici i finalització a Ager, i dos més amb rodes fines de bici de carretera que sortirien de Seròs per arribar a lloc de dinar.

52 kms i poc més de 1300 mts desnivell +, a l'horeta a dinar

Iniciem la ruta i com sempre passa cap a munt hi falta gent i com que als serossans ens agrada saber del món, al passar pel costat de l'ermita de Sant Llobí la pregunta es fàcil i si fem un foto?? i clar com que tots portem aquests megamòbils, au un primer selfie sexmachine.

Proseguim segons el track i ens portarà a una bona remontada del 20% res un tramet curt i iniciem un descens amb bona traçada cap al Massos de Millà, nose perquè però sempre en aquests llocs de pedres i dificultat tècnica no tenim mai fotos.

raonablement aquesta es la part baixa i es de més facilitat ciclacle.

Tots a l'arribar a baix, van fer comentari,que si la ruta hagues sigut al inreves hagués sigut pillada total però mira aquesta vegada: encertada no ha calgut fer cap paraula malsonant.

paissatge talment noguera, pedres, matalls baixos, sembrats i serretes

Seguint camí, descent planer i suau a buscar ja el creuament amb la carretera i directes el punt d'avituallament, la gent comença a tenir gana, es en aquest punt on surt la frase que constituirà la tònica pel que queda de ruta.

Val més ser Cap de ratolí que cua de lleó, amb això està tot dit.

el que en l'argot bikers es: o jugues a champions o a segona regional, tu tries on vols estar.

La calor de juny es enganyosa i cal tenir una previsió de repostatge d'aigua i líquid, en aquest cas al bar personalitza't de la població de Santa Alinya punt intermig en quilometratge, segons càlculs anem bé de temps.

Equip fosforito, reomplir i cap al balconet

(truques a un telf i t'obren i et fan un tracte individualitzat).

pel qui vulgui una taronjada diferent, també en tenen

Reagrupament i anem cap al Balcó amb vistes al pantà de Camarasa, que permet fruir dels paissatges que tenim al costat de casa.

Es el punt de recomanació visual de la ruta d'avui., com sempre el oH oH que xulo que macuuuu

es la frase més escoltada.

toma 1 provando provando, falta un sobra això ....

que bonic es el selfie

aquest si, la foto d'equip

Van refer camí i a remontar cadascú al seu ritme, fins a coronar dalt del port

un petit tram incial amb posada a to de l'habilitat tècnica dels integrants que cadascú passa amb molt bona nota.

bé les imatges es un recopilatori de tot un tram que no cal dir cal provar per dir desprès, crec que ningú va veure res.

Ahí va eso:

La calçada de la Via Romana d'Àger tenia una amplada regular de quatre metres i mig, es a dir que permetia el pas de carruatges i esdevenia així una important via de comunicació comercial.

La Via Romana d'Àger era un ramal secundari de la Via Augusta que partint de l'antiga ciutat de Ruscino (l'actual Castell Rosselló aprop de Perpinyà) travessava els Pirineus per la Cerdanya ,passava per la ciutat romana d'Aeso (l'actual Isona del Pallars Jussà) i es dirigia cap al Mons Sectus (Montsec) travessant-lo pel Coll d'Àres, baixava després fins a Àger i tornava a remuntar la carena de la Serra de Montclús, a l'altre banda de la vall, fins al "Cap de la Creu" (aquesta era la designació toponímica d'aquest coll abans que fos rebatejat, com a Port d'Àger, en fer la carretera nova). Es dirigia tot seguit cap a Balaguer i Lleida, a les terres del Segre, i posteriorment continuava per la depressió de l'Ebre fins a Caesaraugusta (l'actual Saragossa).

Com se sap la Via Augustaera una de les més importants vies de comunicació de l'Imperi a Hispània i era la continuació de la Via Domitia que procedent de Roma travessava la Gàl·lia per la província Narbonensis, enllaçava amb la Tarraconensis i corria paral·lela al Mare Nostrum (us sona això del Corredor Mediterrani passant per les importants ciutats de Gerunda (Girona), Tarraco (Tarragona), Dertosa (Tortosa), Saguntum (Sagunt), Valentia (València), Saetabis (Xàtiva), Ilici (Elx), Carthago Nova (Cartagena); per travessar després la Bètica i arribar fins a Corduba (Córdoba), Hispalis (Sevilla), Portus Gaditanus (El Puerto de Santa Maria), Gades (Cadis) i les Columnes d'Hércules (Gibraltar) a les portes d'Àfrica.

ara ja quedava només un pensament de no res tot i tenir que remontar un petit rierol per arribar fins el poble i tancar el cercle, com sempre cal guardar l'ultim cartutxo i la traca final creuar pont i "rampon "de formigó per deixar les cames tivietes que diu sempre el presi.

Ruta perfecte companyia perfecta i resultat :

Resultat final, un selfie més per posar

BONA SORTIDA PER REPETIR

fotos gentiles@ nano, raul, pep, jordi, xavi's,carles,sergi i delfi

SALUT I PEDALS!!! I FINS LA PRÒXIMA

dimecres, 3 de maig del 2017

PERSEGUINT PER LA CAT I GAT

Arrenquem un nou mes d'iniciatives pedaladores i també amb assistència per part dels nostres bikers del Club.

Aquest passat cap de setmana els germans Baró es van atansar fins al Pla d'Urgell amb l'esperit de pedalar per les diferentes poblacions i nuclis i passar un matí distret i conèixer territori.

Comentar que era la desena edició i que a dia d'avui davant l'apretat calendari ludico-festiu-esportiu que tenim es tot ja un referent i aplegar amb aquest event prop de 1000 bikers diriem que es tot un exitàs, es per això que felicitem a l'Organització. CAT i GAT.

Us deixem la crònica pedaladora del nostre company Pere:

Per segon any vam anar pel Pla d’Urgell amb BTT. Vam anar a la CatiGat, una marxa que passa per 18 pobles de l’esmentada comarca, i que aquest any tenia sortida i arribada a Linyola.

A les 7 del matí puntuals els Marians ( Delfí, Raül i jo mateix) estàvem a Linyola. També hi estaven Esther de Tomaset i el seu fill Eduard, i allí ens vam trobar amb el Carles (un company de Tàrrega ) i el seu germà, que al final van decidir fer la distància de 80 km.

Els Marians anàvem per la llarga, aquest any 125 km, tot i que al meu contaquilòmetes en van sortir 132. Ens vam col·locar cap al final perquè ja hi havia molta gent,… per tant ens va tocar avançar gent els primers kms. Quan vam estar ben col·locats, vam agafar ritme i vam rodar bastant depressa… Després d’1 hora, els vaig haver de dir d’afluixar una mica perquè em va semblar que se’m faria llarga…. Regulem una mica i anem devorant kms. A la meitat de la prova hi ha un tros amb més desnivell i fins i tot alguna senda fins que arribem a Miralcamp.

Allí repostem líquids i tornem a tirar,… agafem un grup i aprofitem per fer un bon tros a alta velocitat.

Vam arribar bé amb poc més de 5 hores pedalades…. En acabar bocata, cerveseta, es comenta la jugada.. i cap a casa falta gent.

Esperem que sigui una activitat que per l'any vinent es pugui tornar a repetir.

SALUT I PEDALS!!

dilluns, 13 de març del 2017

XALLENGE DAVID DUIAGÜES 2017 ALMATRET PRIMER ROUND

Un altra vegada tornem a dir que la XALLENGE DAVID DUAIGÜES, la XDD es una part de la nostra història i ja es la 8ena edició, altre cop a posar el nom d'Almatret al món beteril, i la participació del Club Ciclista Seròs com ajudant coorganitzador i alhora participant amb els seus socis o voluntaris fa que sigui un cap de setmana diferent, molt diferent.

El nostre amic David ens va fer veure que ni que estiguem a la punta més allunyada de la capital de Barna amb ganes i amb la idea ben clara, podem aconseguir posar els noms d'Almatret i Seròs oferint els seus tresors amagats de paisatges i diversitat per la pràctica de la btt, edicions que el que fan es que al llarg de diverses setmanes la gent tinguin aquestes poblacions en els seus sommis d'oci de la bici.

com sempre a primera fila los "fosforitos del Seròs"

Bé aquest es el nostre lema: l'important no es que vinguis sinó que tornis.

Però tot això no seria possible sense la feina de tots els voluntaris/es i gent que hi posa tot el sentiment, gent que s'estima el territori i que li agrada ensenyar el que tenim per aquestes contrades, que desprès de tants anys s'ha demostrat que estem amb la linea bona de treball.

Desprès d'aquesta edició podem dir que estem consolidats, a nivell de participació i davant aquesta voràgine de mil activitats esportives, però encara no està del tot al sac i ben lligat, faltarà la següent prova, el proper diumenge a Seròs i allavors podrem fer un resum del que ha estat la Xdd, però no adelantem coses.

Diumenge primaveral amb caloreta però el que realment era important es el fet de tornar a posar el nom d'Almatret al mapa, gran participació amb ganes de disfrutar del personal potser ha faltat algú però devia de ser per alguna cosa prou important per no poder venir, gent de contrades de Tarragona, Barcelona i algun que altre de Girona també de les Comunitats pròximes d'Aragó i de València fins i tot un de Bèlgica, gent amb ganes de bici senders i corriols i tot s'ha de dir Almatret no defrauda mai.

Avui per no fer llarga la crònica, millor qualsevol de les imatges, i com no convidar al personal a gaudir de la prova a Seròs, al nostre petit jardinet que tenim ja més que arreglat, aquesta setmana jugarem a casa.