Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #aunvaparar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #aunvaparar. Mostrar tots els missatges

dimarts, 11 d’abril del 2017

PREPARATS PER LA SETMANA SANTA

Cap de setmana intens al club pel que fa de poder estar a diferents fronts oberts, avui tocarà una lectura llarga potser es antesala de la setmana santa.

Per una part dissabte,  els  4 companys que van anar a fer un dissabtematinal de btt, coses de calendari no van poder realitzar tot el recorregut però van aprofitar un primer tast de la granfondopriorat,  que esperem en facin una petita crònica de la seva aventura.



Per altre costat dissabte migdia-tarda, un altre grupillo ja amb més integrant també amb btt, que van posar color a la  TROTAMONS , marxa a la població propera de Fraga, i on els nostres companys organitzadors del C.C.Fraga  hi posen ganes cada any  i es com un entrenament cara la Monegros.

Aquí aprofitem del nostre benvolgut Aleix, que ens deixa la seva crònica.

Trotamons 2017

Com aquell qui no vol la cosa, el passat dissabte em vaig trobar a la línia de sortida de la Trotamons 2017, com si d'una processó es tractés, donada la proximitat de la Setmana Santa. Enguany no tocava, perquè la setmana anterior havia estat a la Gran Fondo Cambrils Park i el tute va ser considerable. Però entre uns i altres em van embolar ben embolat. De fet, em vaig inscriure diumenge passat a les 20.00 hores i les inscripcions les tancaven a mitjanit. Sabia que alguns companys del Club hi anaven també. Amb alguns em vaig veure antes de sortir. Vaig saludar a Enric, Josep i Sergi, concretament. Però la ruta la vaig fer amb l'amic Toni de Benicarló, l'embolador número u. Vam pactar de fer-la junts i de passar-ho bé, gaudint de la bici...  I jo sabia que això volia dir que acabaríem suant de veritat, vaja.  

D'entrada cal donar una matrícula d'honor a l'organització. Els amics del Club Ciclista Fraga es van superant cada any. Tot ben senyalitzat, el pavelló del Sotet feia goig, tot perfectament distribuït, els avituallaments ben posats i aprovisionats, classificacions puntuals, fotos gratuïtes i els regals per als ciclistes, insuperables!: maillot, botella de vi, barreta energètica i un sorteig, en el qual em va tocar una equipació ciclista.

I així les coses, a les 13.00 hores es donava el tret de sortida a la marxa. Més de 800 bikers sortien disposats a recórrer els termes de Fraga i d'alguns municipis del voltant. El recorregut era l'habitual, una mica més curt que l'any passat, això sí. Enguany eren 104 Km, l'any passat 121 em sembla recordar. El desnivell el mateix si fa no fa, uns 1100 metres. Cal destacar que enguany va fer moltíssima calor. De fet, abans de sortir el garmin em va arribar a marcar 32 graus.

Toni i jo vam anar fent via sense pressa però sense pausa. Bé, al final sí que vam apretar una mica. La inèrcia de la marxa sense adornar-te'n t'hi portava. És una marxa molt rodadora, això sí. Al principi vam trobar els taps habituals, però després de les primeres rampes la cosa ja es va anar alleugerint. La major part del desnivell el fas dins els 20 quilometres primers, més o menys. Després es anar fent, anar rodant, perquè et queden més de 80 quilòmetres. Nosaltres vam parar dues vegades a carregar bidons perquè feia tanta calor que calia hidratar-se bé. I anàvem agafant rodes, fent relleus i així fins al final, pedregal de Velilla a Fraga inclòs. Vam tardar unes quatre hores i quart, a una mitja de velocitat en moviment de gairebé 25 km/h, que es va quedar en poc més de 24 per les dues parades. Als companys de Seròs ja no els vaig veure més, però tothom va acabar bé i content pel que sé. 



L'any que ve, si es pot, hi tornarem. I, si pot ser, la setmana d'abans  intentarem no apretar massa.




Aleix C.



i un tercer grup, i mai millor dir de tres,  que van anar a fer la Granfondopriorat, en sessió diumenge matinal de btt   però en la versió:  més gent, més polseguera i potser més calor i tot, però que no vol dir que no disfrutessin com xalantes, el trio Germans Baró.

preparats per la batalla ens van relatar

Intentar ficar més de 200 bikers per aquests senders del Priorat,  fa que la processó sigui si o si de caminante més que de circulante.


Al final, però veient les cares de felicitat també poden dir que aquest cap de setmana ha sigut ple ple.

SALUT I PEDALS!!

dilluns, 20 de febrer del 2017

PREPARANT EL JARDÍ DE CASA

En dates properes tenim la nostra presentació davant el grand públic, i el fet de tenir a casa nostra un petit Jardí de btt, de vegades cal fer una revisió del seu estat de conservació i a poques setmanes per iniciar una nova edició de la xallenge david duaigues, XDD, aquest cap de setmana vàrem fer kedada per posar a lloc aquelles cosetes que observem que podem encara millorar més pel proper 19 de març.



Es el dia també de fer petar la xarrada amb un aspecte més lúdic de netejar i afegir més cohesió al grup, que dir que sempre es d'agrair la complicitat dels companys, i unes rialles fan que la feina encara sigui més divertida.

preparda la porta de benvinguda als participants de la XDD
Netejar i cuidar el nostre espai ens reconforta perquè sabem que al final nosaltres mateixos som els més beneficiats, i alhora fem la tasca de conservació del paisatge.

No fem res que en un futur ens perjudiqui hans al contrari li donem una visió d' arrelament per seguir disfrutant de la btt i que els que vinguin encara surtin amb més ganes de tornar-hi.







net i polit com ha de ser
com diriem amb l'argot biker  preparem terreno que vindrà l'esmolet.



 


fotos @gentilesa de E.T

Que dir que us esperem per la XDD amb ganes que disfruteu de casa nostra.

SALUT I PEDALS!!

dimarts, 7 de febrer del 2017

UNA MICA DE PRESSA I POQUES PAUSES


Salt de mes i això vol dir increment de les hores de disponibilitat per gaudir de la bici, però ohhhh aquest inici d'any ens porta mal temps capdesetmana si captdesetmana també, afegit al que hem dit ja molts cops, terreny tovet de tants i tants dies de ploure.

Alguns dels nostres integrants estan ja preparant els entrenaments en vista a grans reptes, tant es així que avui el company Xavi F., en deixa crònica:

Dissabte 4 de febrer

Quedem al rentador Aleix, Jordi, Josep i un servidor amb intencions de fer una ruta llarga, pensant que el 9 d'abril està aquí mateix per la Gran Fondo Priorat, falta poc i s'ha de començar a fer alguna provatura amb una mica de desnivell, sinó a Falset patirem.


Enfilem cap a Llardecans pujant tot per pista, donat que les plujes del divendres feien impracticable qualsevol opció a rodar fora del dur.
Des del principi ja es veia que el ritme no seria per adormir-se i menys amb les tres "gaceles" que duia com company. Avui la ruta l'havia ideat el Pep i com no ens va portar cap al seu "terreno".
Ande estamos???
Arribats a la població de Llardecans varem creuar la carretera i a fer la primera pujadeta intensa pero constant, ningú es volia despenjar i uns patint més que d'altres varem coronar. 32 kms fets i ja amb 650 mts desnivell i encara no estavem ni a la meitat, foto de rigor i s'han tormen-hi.

Ara tocava una mica de baixadeta fins fer cap a la carretera de Flix, amb la sorpresa de trobar-nos dos bons javalins que ens van creuar uns metres abans que nosaltres, fuiiii per un pensament, cadascú va seguir el seu camí, ells cap amunt nosaltres cap avall fins al punt kilomètric 92.  I enfilem cap a la població d'Almatret on fariem abans dos ascensos llarguets.

Parada a la plaça Major, on ens poques setmanes allí mateix hi haurà una bona concentració de bikers perquè es fa la 8ena Xallenge David Duaigües, https://www.xallengedavidduaigues.com/.

los 4 maccnyificos

Replenar bidons a la font  i mossada, portem ja 65 kms i 1250 mts desnivell, ara tocava anar direcció cap a casa tot i que encara no en teniem prou i en arribar a la pista mines ens vàrem dirigir cap al Refugi, un altre punt de pas de la XDD i fer el corriol a petició d'un servidor, al menys avui s'havia de fer una.
Ritme constant, bones pujades i el més important.... amb molt bona companyia.

Fotos @gentilesa del mateix X.F

Salut i pedals!!




Veieu

dimarts, 17 de gener del 2017

TENIM UN GALGO AL CLUB I NO HO SABÍEM

Inciem una nova manera de reemprendre el nostre blog, el racó que ens permet deleitar-nos en lectures que fan que d'una manera o altra ens hi veiessim reflectits.

Encentem així que el company de Club, el Jeremi que com dirien en l'argot es un galgo, li va això de corre i posar-se a punt damunt la bici i d'altres modalitats, ens ha sorprès amb la seva capacitat de superar-se tant que ens ha escrit una crònica en primera persona.


OPEN TARRAGONA XC 2017

Tarragona, 15 de desembre de 2017.

Enguany es celebra, gracies als companys de Megabici i després de molts anys, l’Open Tarragona XC, campionat que consta de 3 curses…a Tarragona (Pont del Diable), Miami i Masdenverge (antic circuit del campionat d’Espanya XC).
terreny immillorable




Cal dir que no va fer falta matinar gaire per tal de preparar-nos de cara a la primera cursa de la temporada, ja que aquesta donava el tret de sortida a les 10:00h, al parc del Pont del Diable, a Tarragona.

L’entrega de dorsals començava a partir de les 8:30h, pel que el meu company de fatigues, el Joan, i jo, vam quedar a les 8:45h al centre de la ciutat, amb un grup de companys i amics, entre els que es trobava el nostre trainer Pau Marzá. D’allí aniriem amb bicicleta fins el Parc del Pont del Diable, lloc on es trobava el circuit de l’Open.


Una vegada tenim el dorsal (número 88), ens reunim un bon grupet de bikers i donem 2 o 3 voltes per la zona més “famosa” e interesant de la cursa…la famosa zon de “la viga”, zona amb arrels, salts i pedres…una part tant bonica com dificil.

Son les 9:45h i ens situem a la linia de sortida. Deunidor…quin nivel trobem a la primera fila…Pau Marzá, Pau Romero, Marrasé, Roger Serrano, Xavi Jornet, Sergio Vivancos, Marcos Vazquez…bbbffff…sabia d’un inici que no tenia res a fer, però…poder competir amb gent de tant nivell, et fa millorar i treure el millor de tu mateix.

mireu quina destressa de l'obrer
Només a la sortida notes la diferencia entre uns i altres…però jo estic molt tranquil…no es la meva guerra lluitar amb els “galgos” i agafo el meu ritme de cursa i vaig fent volta a volta.

Cal dir que la cursa consistia en 4 voltes a un circuit de 7,2 km. Circuit pedregós durant molta part del circuit, senderes ràpides i precioses, salts de 2 pams d’alçada i pujades pedregoses i molt exigents, en definitiva…circuit molt i molt tècnic.

Normalment la primera volta et pot servir per estudiar la millor traçada de cara a la resta de la cursa, però ja coneixia el terreny del dia anterior, així que ja sabia on ficar la roda a cada moment. Això hem va ajudar a l’hora d’anar adelantant a uns quants bikers.

Arribada
Després de finalitzar la segona volta, hem vaig trobar que no tenia ningú darrere, i la diferencia amb el de davant era tal que podia pujar una mica el ritme (el que hem donaven les cames), d’aquesta forma, a la zona de “la viga” vaig poder agafar a 2 bikers més.

L’última volta va ser una lluita per aconseguir una bona posició de cara a la classificació de la categoría (M-30), pel que ens vam estar adelantant mutuament durant els últims instants.

Al final vaig arribar en la posició 31 de la categoría M-30 (d’un total de 55), ja que a l’Open Tarragona XC, la classificació és per categories. La veritat és que no està gens malament, tenint en compte que M-30 és la categoría més difícil i el nivell que havia a la cursa era molt i molt alt.

Ara toca pensar en la següent cursa de la Temporada…”La Pica”, però sense perdre de vista la propera batalla de l’Open, que tindrà lloc a Miami, el proper 18 de març.
famos pont del diable

















les fotos son @gentilesa del mateix cronista J.S

Salut i pedals