Per una part dissabte, els 4 companys que van anar a fer un dissabtematinal de btt, coses de calendari no van poder realitzar tot el recorregut però van aprofitar un primer tast de la granfondopriorat, que esperem en facin una petita crònica de la seva aventura.
Per altre costat dissabte migdia-tarda, un altre grupillo ja amb més integrant també amb btt, que van posar color a la TROTAMONS , marxa a la població propera de Fraga, i on els nostres companys organitzadors del C.C.Fraga hi posen ganes cada any i es com un entrenament cara la Monegros.
Aquí aprofitem del nostre benvolgut Aleix, que ens deixa la seva crònica.
Trotamons 2017
Com aquell qui no vol la cosa, el passat dissabte em vaig
trobar a la línia de sortida de la Trotamons 2017, com si d'una processó es
tractés, donada la proximitat de la Setmana Santa. Enguany no tocava, perquè la
setmana anterior havia estat a la Gran Fondo Cambrils Park i el tute va
ser considerable. Però entre uns i altres em van embolar ben embolat. De fet,
em vaig inscriure diumenge passat a les 20.00 hores i les inscripcions les
tancaven a mitjanit. Sabia que alguns companys del Club hi anaven també. Amb
alguns em vaig veure antes de sortir. Vaig saludar a Enric, Josep i Sergi,
concretament. Però la ruta la vaig fer amb l'amic Toni de Benicarló,
l'embolador número u. Vam pactar de fer-la junts i de passar-ho bé, gaudint de
la bici... I jo sabia que això volia dir
que acabaríem suant de veritat, vaja.
D'entrada cal donar una matrícula d'honor a l'organització.
Els amics del Club Ciclista Fraga es van superant cada any. Tot ben
senyalitzat, el pavelló del Sotet feia goig, tot perfectament distribuït, els
avituallaments ben posats i aprovisionats, classificacions puntuals, fotos
gratuïtes i els regals per als ciclistes, insuperables!: maillot, botella de
vi, barreta energètica i un sorteig, en el qual em va tocar una equipació
ciclista.
I així les coses, a les 13.00 hores es donava el tret de
sortida a la marxa. Més de 800 bikers sortien disposats a recórrer els termes
de Fraga i d'alguns municipis del voltant. El recorregut era l'habitual, una
mica més curt que l'any passat, això sí. Enguany eren 104 Km, l'any passat 121
em sembla recordar. El desnivell el mateix si fa no fa, uns 1100 metres. Cal
destacar que enguany va fer moltíssima calor. De fet, abans de sortir el garmin
em va arribar a marcar 32 graus.
Toni i jo vam anar fent via sense pressa però sense pausa.
Bé, al final sí que vam apretar una mica. La inèrcia de la marxa sense
adornar-te'n t'hi portava. És una marxa molt rodadora, això sí. Al principi vam
trobar els taps habituals, però després de les primeres rampes la cosa ja es va
anar alleugerint. La major part del desnivell el fas dins els 20 quilometres
primers, més o menys. Després es anar fent, anar rodant, perquè et queden més
de 80 quilòmetres. Nosaltres vam parar dues vegades a carregar bidons perquè
feia tanta calor que calia hidratar-se bé. I anàvem agafant rodes, fent relleus
i així fins al final, pedregal de Velilla a Fraga inclòs. Vam tardar unes
quatre hores i quart, a una mitja de velocitat en moviment de gairebé 25 km/h,
que es va quedar en poc més de 24 per les dues parades. Als companys de Seròs
ja no els vaig veure més, però tothom va acabar bé i content pel que sé.
L'any
que ve, si es pot, hi tornarem. I, si pot ser, la setmana d'abans intentarem no apretar massa.
Aleix C.
i un tercer grup, i mai millor dir de tres, que van anar a fer la Granfondopriorat, en sessió diumenge matinal de btt però en la versió: més gent, més polseguera i potser més calor i tot, però que no vol dir que no disfrutessin com xalantes, el trio Germans Baró.
preparats per la batalla ens van relatar |
Intentar ficar més de 200 bikers per aquests senders del Priorat, fa que la processó sigui si o si de caminante més que de circulante.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada