Tornem a tenir una molt bona crònica del nostre company de Club el J.S, que té sang de competició i de treure el millor d'ell.
Des d'aquí volem agrair la feina que té posar-se davant un text i reflectir aquells sentiments que sorgeixen damunt la bici: merci nneng.
Per si no esteu al cas, aquí us deixem la info de la prova on va anar a pedalar costablancabikerace
COSTABLANCA BIKE RACE 2018
El dia 27
de gener iniciava la segona cursa de la temporada, després de la Pica, però la
primera prova de foc, on no arribava amb les millors condicions, ja que al no
poder fer una pretemporada com voldria i que durant els últims dies no hem
trobava gaire fi de la panxa…sabia que patiria de valent.
El
divendres 26 surto de Seròs en direcció l’Aldea, població on deixaré el cotxe i
hem passará a buscar la meva parella d’equip, Isake, la seva parella Lidia,
Arantxa Salvadó i Carles. Per davant tenim 3h de viatge que ens servirá per
analitzar les 2 etapes que tindriem per davant.
Una
vegada arribem a l’hotel que lorganització te a l’Alfás del Pi, el primer que
fem és recollir els dorsals. Allí ens trobem amb l’entrega de trofeus de
l’etapa 2 de la FULL CBBR. Moment per veure a Carlos Coloma, Sergio Mantecón,
Tiago Ferreira i altres.
ETAPA 1 CBBR – 55km / 1400m +D (Benidorm –
Villajoyosa)
La cursa
s’iniciava a les 10:00h per categoría Èlit i a les 10:30h per a la resta, per
tant, el meu company i jo decidim aixecar-nos a les 8:30h. Unes torrades amb
oli i pernil, suc, café i cap a la platja, lloc de sortida de la etapa 1.
Una
vegada hem escalfat, ens situem al calaix de sortida. No hem tingut sort, ja
que no podiem dir que estiguessim molt endavant, però que hi farem…hi ha molt
nivel i qualsevol detall conta.
A les
10:30h es dóna el tret de sortida…i deunidor…mai havia fet una sortida tant
ràpida com aquí. La gent està molt forta i volen demostrar-ho ben aviat. Hem
d’apretar per anar guanyant posicions, ja que qualsevol tap que et trovis, són
minuts que no recuperes.
El
recorregut és un seguit de senderes i senderes, enllaçant una darrere l’altra,
a quina més técnica, on alguna vegada vaig haver de ficar el peu a terra, però
millor això que acabar caient.
Al
quilòmetre 15km noto que el canvi toca a una pedra i fa que la patilla es
doblegués una mica. Això feia tocar el canvi als pinyons i no podía pujar
marxa. Res…parem i forcem una mica la patilla i bueno…sembla ser que almenys
aguantarà.
Hem
perdut 4 min i això fa que haguessim d’apretar una mica més del compte, primer
per recuperar aquest temps i després per anar guanyant posicions.
A partir
del quilòmetre 35 i fins al final, el recorregut es torna molt trencacames,
pujada per pista i sendera i baixades molt ràpides, pedregoses, i amb el
terreny molt sec, cosa que feia que haguessim d’anar amb molt de compte. El meu
company es trova amb un millor estat físic, així que l’hi tocava a ell torar
del carro, fent que jo anés al 120%.
Durant
tota la cursa vam estar adelantant a ciclistes, tant individuals com parelles,
així que teniem la sensació que molt malament no podía anar, així que els
últims 5km vam apretar una miqueta més, passant per la mateixa platja i acabant
al passeig marítim de Villajoyosa.
Al final
vam tardar 3:22h, cosa que ens situa desens a la classificació. Això fa que ens
il·lusionem de cara a l’etapa 2 del dia següent.
Després
de dinar i de la sessió de electroestimulador, anem a voltar per la zona
d’Alfàs del Pi, lloc on es troven la majoria de companys i amics, com els
germans Marrasé, Pau Marzà, Xavi Jornet… companys que corren la FULL CBBR i que
porten a Benidorm desde dimecres.
Aprofitem
per comentar l’etapa d’aquell dia i la del dia següent. Moment en que comença a
ploure de valent i sense descans.
L’organització
ja havia advertit que plouria durant tota la nit i que l’etapa final es podría
suspendre.
Nosaltres
seguim amb la nostra intenció de millorar posicions i el fet de trobar el
terreny enfangat, no ens importa.
Tornem
cap a l’hotel, ja que toca engrasar la bici pel dia següent, preparar el sopar
i descansar. Plat d’arros, tonyina i a dormir.
ETAPA 2 CBBR – 40km / 1600m +D (Polop -
Polop)
La
rutina del diumenge va variar una mica, ja que ens vam haver d’aixecar a les
7:30h, ja que haviem de preparar-nos les coses, així podriem deixar l’hotel
abans de marxar a la cursa.
Hem
quedat a les 9:00h a Alfás del Pi per recollir a Arantxa i Carles, aquest últim
competeix en format individual.
Són les
9:40h que arribem a Polop, lloc d’on surt aquesta etapa 2, etapa que ens ha
d’ajudar a pujar posicions en la general, encara que el terreny no acompanyava
gaire.
L’organització
va decidir que el recorregut no es modificaria, així que tocava apretar de
valent i crear els dits per no patir cap averia i/o accident.
La
sortida s’inicia a les 10:30h, com el dia anterior i un altre cop, rapidíssim!!
Però avui és diferent…al quilòmetre de començar, PAM!! Primera pujada llarga i
asfaltada, amb una mitja del 12-13%. És a partir de llavors, només començar,
que es comença a veure qui aguantarà el ritme fins al final.
El dia
anterior, Pau Marzà ja ens va avisar…sortiu amb calma, que els últims 15km són
molt trencacames i la gent ho acaba patint.
Nosaltre
l’hi vam fer cas…a mitges, ja que encara que no anavem a fondo, aprofitavem
totes les baixades per avançar tot el posible i a les pujades anavem turnant
apretades amb ritme constant, sempre amb cadencia alta.
El
recorregut trataba de dos pujades molt llargues per pista i baixada per
sendera, amb trams preciosos i tècnics, on el fang no ajudava gaire i alguna
patinada vam tenir. Davant nostre vam veure més d’un accident per culpa de
menysprear el terreny, així que nosaltres anavem amb 4 ulls.
A partir
del quilòmetre 25, el recorregut canvia i ens endinsem amb un seguit de pujades
curtes i baixades més curtes encara, enllaçant senderes de pujada com de
baixada, singlestracks envejables per més d’un i que de ben segur, si el
terreny estigues sec, es difrutarien molt més.
Aquet
dia també vam agafar un bon ritme de cursa per tal d’anar adelantant rivals per
la general i sabiem que anvaem be, però no fins on. Era qüestió d’acabar i
esperar.
Quan
només faltaven 2km per arribar a meta ens donem compte d’una cosa… només queden
1,5 km però falten per pujar 200m de desnivell, cosa que ens feia preparar el
Ganivet entre les dents i apretar de valent.
2 corves
en zigzag i ja ho tenim…la pujada final al poble de Polop, rampes que et fan
inclinar cap endavant per tal de no caure cap enrrere. El públic no para
d’animar ni un sol instant i això fa que encara apretis més. És llavors quan
travessem tot un carrer de pujada que, si no m’equivoco, el GPS marcava un 18%
durant 100m, però que després de tot el que portes, allò semblava un 25%.
Quan
veiem l’avituallament final i pensem que arribem a meta, ens fixem que l’arcada
es troba més amunt, a dalt el Castell i que encara hem de pujar els últims 300m
amb una pendent mitja del 13%. Jo personalment estic fos, així que ho pujo el
més ràpid que puc, encara que el meu company disposava de molt més gas.
L’any
que ve tornar, això segur… i espero poder millorar el resultat d’enguany.
Salut i
pedals!!
