UN DOS TRES i CAP A FORA

Inciem aquest 2018 amb ganes, el fred està encara per les nostres terres però sempre hi ha que van a buscar el bon temps per terres una pelet més avall, no gaire més uns kilometrets i cap a terres valencianes falta gent.

Tornem a tenir una molt bona crònica del nostre company de Club el J.S, que té sang de competició i de treure el millor d'ell.
Des d'aquí volem agrair la feina que té posar-se davant un text i reflectir aquells sentiments que sorgeixen damunt la bici: merci nneng.


Per si no esteu al cas,  aquí us deixem la info de la prova on va anar a pedalar  costablancabikerace

COSTABLANCA BIKE RACE 2018

El dia 27 de gener iniciava la segona cursa de la temporada, després de la Pica, però la primera prova de foc, on no arribava amb les millors condicions, ja que al no poder fer una pretemporada com voldria i que durant els últims dies no hem trobava gaire fi de la panxa…sabia que patiria de valent.

El divendres 26 surto de Seròs en direcció l’Aldea, població on deixaré el cotxe i hem passará a buscar la meva parella d’equip, Isake, la seva parella Lidia, Arantxa Salvadó i Carles. Per davant tenim 3h de viatge que ens servirá per analitzar les 2 etapes que tindriem per davant.

Una vegada arribem a l’hotel que lorganització te a l’Alfás del Pi, el primer que fem és recollir els dorsals. Allí ens trobem amb l’entrega de trofeus de l’etapa 2 de la FULL CBBR. Moment per veure a Carlos Coloma, Sergio Mantecón, Tiago Ferreira i altres.

Amb els dorsals a la mà, tornem a pujar a la furgoneta i ens dirigim al nostre hotel, al mateix Benidorm. Descarreguem equipatges i bicicletes i comencem a preparar el sopar…una mica de pasta i tonyina per carregar el cos de carbohidrats i aviat a dormir, que al dia següent tocava batalla.

ETAPA 1 CBBR – 55km / 1400m +D (Benidorm – Villajoyosa)

La cursa s’iniciava a les 10:00h per categoría Èlit i a les 10:30h per a la resta, per tant, el meu company i jo decidim aixecar-nos a les 8:30h. Unes torrades amb oli i pernil, suc, café i cap a la platja, lloc de sortida de la etapa 1.

Una vegada hem escalfat, ens situem al calaix de sortida. No hem tingut sort, ja que no podiem dir que estiguessim molt endavant, però que hi farem…hi ha molt nivel i qualsevol detall conta.

A les 10:30h es dóna el tret de sortida…i deunidor…mai havia fet una sortida tant ràpida com aquí. La gent està molt forta i volen demostrar-ho ben aviat. Hem d’apretar per anar guanyant posicions, ja que qualsevol tap que et trovis, són minuts que no recuperes.

El recorregut és un seguit de senderes i senderes, enllaçant una darrere l’altra, a quina més técnica, on alguna vegada vaig haver de ficar el peu a terra, però millor això que acabar caient.

Al quilòmetre 15km noto que el canvi toca a una pedra i fa que la patilla es doblegués una mica. Això feia tocar el canvi als pinyons i no podía pujar marxa. Res…parem i forcem una mica la patilla i bueno…sembla ser que almenys aguantarà.

Hem perdut 4 min i això fa que haguessim d’apretar una mica més del compte, primer per recuperar aquest temps i després per anar guanyant posicions.

A partir del quilòmetre 35 i fins al final, el recorregut es torna molt trencacames, pujada per pista i sendera i baixades molt ràpides, pedregoses, i amb el terreny molt sec, cosa que feia que haguessim d’anar amb molt de compte. El meu company es trova amb un millor estat físic, així que l’hi tocava a ell torar del carro, fent que jo anés al 120%.

Durant tota la cursa vam estar adelantant a ciclistes, tant individuals com parelles, així que teniem la sensació que molt malament no podía anar, així que els últims 5km vam apretar una miqueta més, passant per la mateixa platja i acabant al passeig marítim de Villajoyosa.

Al final vam tardar 3:22h, cosa que ens situa desens a la classificació. Això fa que ens il·lusionem de cara a l’etapa 2 del dia següent.

Una vegada ens prenem el recuperador i mengem alguna cosa, carreguem les bicis i cap a l’hotel a recuperar forces.

Després de dinar i de la sessió de electroestimulador, anem a voltar per la zona d’Alfàs del Pi, lloc on es troven la majoria de companys i amics, com els germans Marrasé, Pau Marzà, Xavi Jornet… companys que corren la FULL CBBR i que porten a Benidorm desde dimecres.

Aprofitem per comentar l’etapa d’aquell dia i la del dia següent. Moment en que comença a ploure de valent i sense descans.

L’organització ja havia advertit que plouria durant tota la nit i que l’etapa final es podría suspendre.

Nosaltres seguim amb la nostra intenció de millorar posicions i el fet de trobar el terreny enfangat, no ens importa.

Tornem cap a l’hotel, ja que toca engrasar la bici pel dia següent, preparar el sopar i descansar. Plat d’arros, tonyina i a dormir.

ETAPA 2 CBBR – 40km / 1600m +D (Polop - Polop)

La rutina del diumenge va variar una mica, ja que ens vam haver d’aixecar a les 7:30h, ja que haviem de preparar-nos les coses, així podriem deixar l’hotel abans de marxar a la cursa.

Hem quedat a les 9:00h a Alfás del Pi per recollir a Arantxa i Carles, aquest últim competeix en format individual.

Són les 9:40h que arribem a Polop, lloc d’on surt aquesta etapa 2, etapa que ens ha d’ajudar a pujar posicions en la general, encara que el terreny no acompanyava gaire.

L’organització va decidir que el recorregut no es modificaria, així que tocava apretar de valent i crear els dits per no patir cap averia i/o accident.

La sortida s’inicia a les 10:30h, com el dia anterior i un altre cop, rapidíssim!! Però avui és diferent…al quilòmetre de començar, PAM!! Primera pujada llarga i asfaltada, amb una mitja del 12-13%. És a partir de llavors, només començar, que es comença a veure qui aguantarà el ritme fins al final.

El dia anterior, Pau Marzà ja ens va avisar…sortiu amb calma, que els últims 15km són molt trencacames i la gent ho acaba patint.

Nosaltre l’hi vam fer cas…a mitges, ja que encara que no anavem a fondo, aprofitavem totes les baixades per avançar tot el posible i a les pujades anavem turnant apretades amb ritme constant, sempre amb cadencia alta.

El recorregut trataba de dos pujades molt llargues per pista i baixada per sendera, amb trams preciosos i tècnics, on el fang no ajudava gaire i alguna patinada vam tenir. Davant nostre vam veure més d’un accident per culpa de menysprear el terreny, així que nosaltres anavem amb 4 ulls.

A partir del quilòmetre 25, el recorregut canvia i ens endinsem amb un seguit de pujades curtes i baixades més curtes encara, enllaçant senderes de pujada com de baixada, singlestracks envejables per més d’un i que de ben segur, si el terreny estigues sec, es difrutarien molt més.

Aquet dia també vam agafar un bon ritme de cursa per tal d’anar adelantant rivals per la general i sabiem que anvaem be, però no fins on. Era qüestió d’acabar i esperar.

Quan només faltaven 2km per arribar a meta ens donem compte d’una cosa… només queden 1,5 km però falten per pujar 200m de desnivell, cosa que ens feia preparar el Ganivet entre les dents i apretar de valent.

2 corves en zigzag i ja ho tenim…la pujada final al poble de Polop, rampes que et fan inclinar cap endavant per tal de no caure cap enrrere. El públic no para d’animar ni un sol instant i això fa que encara apretis més. És llavors quan travessem tot un carrer de pujada que, si no m’equivoco, el GPS marcava un 18% durant 100m, però que després de tot el que portes, allò semblava un 25%.

Quan veiem l’avituallament final i pensem que arribem a meta, ens fixem que l’arcada es troba més amunt, a dalt el Castell i que encara hem de pujar els últims 300m amb una pendent mitja del 13%. Jo personalment estic fos, així que ho pujo el més ràpid que puc, encara que el meu company disposava de molt més gas.

Arribem a meta amb 3:11h, en setena posición de l’etapa i setena posición de la GENERAL.

L’any que ve tornar, això segur… i espero poder millorar el resultat d’enguany.

Salut i pedals!!

AIGUA, AIGUA I MÉS AIGUA

Un altre cap de setmana on poder realitzar el nostre hobby seria un xic més difícil, res més perquè pintava el tema meterològic una mica revolucionat i com diu la dita: el que no pisca no arrisca.

Tot i aixì la programació de dissabte tarda de dos companys del Club era fer, nova disciplina.

Deixem la crònica de Guerau per situar-vos. 

El dia 27 de febrer  tocava fer el duatló de Fraga, no pintava gens bé ja que donaven aigua i fort vent durant tota la jornada, apart del fred.  Pero per sort la pluja va parar unes hores abans de començar la prova i el vent només es va deixar notar una mica, al tram de bici.

2 intrépids del Club ciclista Seròs,  Prudi i un servidor, participávem a la prova com ja vam fer l’any passat. Al ser la primera competició de l’any el nivell físic tant pedestre com ciclista no és l’óptim i, si a això hi sumem que ens fiquem en un campionat d’aragó, els nostres noms haurien d’apareixer cap al final de la classificació. Pero aquest fet no té gens d’importáncia, l’objectiu del dia era i sempre es “disfrutar sufriendo” com deia un gran amic del nostre club ciclista.

L’estratègia a seguir, apretar fort (pero sense petar) al primer sector de RUN i fer una transició ultrarápida sense cambiarnos el calçat. Tot això per poder agafar un bon grup al tram ciclista. La idea de pedalar amb les bambes de còrrer pot semblar estranya, arriscada o una tonteria, pero al tractar-se de només 26km amb bici de carretera tot estava enfocat a esgarrapar una mica més de temps .

a full gas barrufet

Comença la cursa i el Prudi ja se m’escapa uns metres, no intento atrapar-lo. El tema córrer se li dona bastant bé tot i no haver entrenat gairebé gens. Durant els 5km el tinc a la vista pero poc a poc em va agafant metres de distáncia, jo vaig en un grup amb bastants integrants del C.C Fraga. Entrem al pavelló del Sotet per fer la 1º transició, Prudi en 20’ i jo en 20’25”, transició rapidíssima, el sector de bici es del Sotet fins a Massacoreig i tornar, 2 voltes. Tinc a Prudi instalat amb 4 duatletes més a uns 100 metres i no puc permetre que se m’escapin així que tiro  “a muerte”. Només eren 100 metres de distáncia pero  no puc atrapar-los fins al pont de l’autopista, amb la llengua fora saludo a Prudi i ens animem mutuament.

Fins a Massalcoreig em resguardo dins del grup per recuperar-me de l’esforç. De tornada cap a Fraga ens passa un veterá que va com una moto, A RUEDAAA!! crido al grup. Aquest canvi de ritme fa que la mitja de velocitat pugi i anem engullint molts duatletes.

mite'l  casc amunt  amb ganes tot es igual 

 Al arribar al Sotet per tornar cap a Massacoreig  Prudi comença a patir i es despenja una mica del nostre grup que ara ja es de uns 10. La 2º volta vaig colaborant fent relleus pero sense emocionar-me. Arribem una altra vegada al Sotet parcial de bici 44’58” (34,7km/h) i Prudi 51’39” (30,2km/h). 2º transició també molt rápida i a correr 2,5km més. Entrada a meta, paro el crono en 1:16:03, Prudi en 1:24:09.

Al final hem aconseguit l’objectiu, disfrutar i sufrir que es del que es tracta, l’any que ve si podem ho repetirem

SALUT I PEDALS

I el cap de setmana com que les ganes eren pedalar, i vistos els litres caiguts i que canviar de territori no passa res,  uns valientesi algun que altre negre, van sortir a pistejar a la matinal del diumenge, perqùe massa cosa més no es podia fer, a no ser que el dillums un volgués anar a veure al mecànic.

Aquestos su treballen bé això del senyalitzat tot s'ha de dir

No es podia fer més, fang a dojo i pistejar 

Per tant, buscant els camins durs, asfaltats per no fer cap malessa, sabedors que les Lliteres sempre tenen un tram amagat d'argila van arribar prop de Saidí, retorn per mont ral, i a tenir encara per fer un tercer temps que feia setmanes que no seguiem la tradició.

tot i aixì finalment 62 kms i a lo tonto per aquelles valls i valletes 650 de desn.

Altres companys van fer sortida amb la Flaki amb la gent del CCFRAGA, però com que son així d'aixuts no van fer cap foto ni cap crònica decent.

ara si SALUT I PEDALS!!