UN DOS TRES i CAP A FORA

Inciem aquest 2018 amb ganes, el fred està encara per les nostres terres però sempre hi ha que van a buscar el bon temps per terres una pelet més avall, no gaire més uns kilometrets i cap a terres valencianes falta gent.

Tornem a tenir una molt bona crònica del nostre company de Club el J.S, que té sang de competició i de treure el millor d'ell.
Des d'aquí volem agrair la feina que té posar-se davant un text i reflectir aquells sentiments que sorgeixen damunt la bici: merci nneng.


Per si no esteu al cas,  aquí us deixem la info de la prova on va anar a pedalar  costablancabikerace

COSTABLANCA BIKE RACE 2018

El dia 27 de gener iniciava la segona cursa de la temporada, després de la Pica, però la primera prova de foc, on no arribava amb les millors condicions, ja que al no poder fer una pretemporada com voldria i que durant els últims dies no hem trobava gaire fi de la panxa…sabia que patiria de valent.

El divendres 26 surto de Seròs en direcció l’Aldea, població on deixaré el cotxe i hem passará a buscar la meva parella d’equip, Isake, la seva parella Lidia, Arantxa Salvadó i Carles. Per davant tenim 3h de viatge que ens servirá per analitzar les 2 etapes que tindriem per davant.

Una vegada arribem a l’hotel que lorganització te a l’Alfás del Pi, el primer que fem és recollir els dorsals. Allí ens trobem amb l’entrega de trofeus de l’etapa 2 de la FULL CBBR. Moment per veure a Carlos Coloma, Sergio Mantecón, Tiago Ferreira i altres.

Amb els dorsals a la mà, tornem a pujar a la furgoneta i ens dirigim al nostre hotel, al mateix Benidorm. Descarreguem equipatges i bicicletes i comencem a preparar el sopar…una mica de pasta i tonyina per carregar el cos de carbohidrats i aviat a dormir, que al dia següent tocava batalla.

ETAPA 1 CBBR – 55km / 1400m +D (Benidorm – Villajoyosa)

La cursa s’iniciava a les 10:00h per categoría Èlit i a les 10:30h per a la resta, per tant, el meu company i jo decidim aixecar-nos a les 8:30h. Unes torrades amb oli i pernil, suc, café i cap a la platja, lloc de sortida de la etapa 1.

Una vegada hem escalfat, ens situem al calaix de sortida. No hem tingut sort, ja que no podiem dir que estiguessim molt endavant, però que hi farem…hi ha molt nivel i qualsevol detall conta.

A les 10:30h es dóna el tret de sortida…i deunidor…mai havia fet una sortida tant ràpida com aquí. La gent està molt forta i volen demostrar-ho ben aviat. Hem d’apretar per anar guanyant posicions, ja que qualsevol tap que et trovis, són minuts que no recuperes.

El recorregut és un seguit de senderes i senderes, enllaçant una darrere l’altra, a quina més técnica, on alguna vegada vaig haver de ficar el peu a terra, però millor això que acabar caient.

Al quilòmetre 15km noto que el canvi toca a una pedra i fa que la patilla es doblegués una mica. Això feia tocar el canvi als pinyons i no podía pujar marxa. Res…parem i forcem una mica la patilla i bueno…sembla ser que almenys aguantarà.

Hem perdut 4 min i això fa que haguessim d’apretar una mica més del compte, primer per recuperar aquest temps i després per anar guanyant posicions.

A partir del quilòmetre 35 i fins al final, el recorregut es torna molt trencacames, pujada per pista i sendera i baixades molt ràpides, pedregoses, i amb el terreny molt sec, cosa que feia que haguessim d’anar amb molt de compte. El meu company es trova amb un millor estat físic, així que l’hi tocava a ell torar del carro, fent que jo anés al 120%.

Durant tota la cursa vam estar adelantant a ciclistes, tant individuals com parelles, així que teniem la sensació que molt malament no podía anar, així que els últims 5km vam apretar una miqueta més, passant per la mateixa platja i acabant al passeig marítim de Villajoyosa.

Al final vam tardar 3:22h, cosa que ens situa desens a la classificació. Això fa que ens il·lusionem de cara a l’etapa 2 del dia següent.

Una vegada ens prenem el recuperador i mengem alguna cosa, carreguem les bicis i cap a l’hotel a recuperar forces.

Després de dinar i de la sessió de electroestimulador, anem a voltar per la zona d’Alfàs del Pi, lloc on es troven la majoria de companys i amics, com els germans Marrasé, Pau Marzà, Xavi Jornet… companys que corren la FULL CBBR i que porten a Benidorm desde dimecres.

Aprofitem per comentar l’etapa d’aquell dia i la del dia següent. Moment en que comença a ploure de valent i sense descans.

L’organització ja havia advertit que plouria durant tota la nit i que l’etapa final es podría suspendre.

Nosaltres seguim amb la nostra intenció de millorar posicions i el fet de trobar el terreny enfangat, no ens importa.

Tornem cap a l’hotel, ja que toca engrasar la bici pel dia següent, preparar el sopar i descansar. Plat d’arros, tonyina i a dormir.

ETAPA 2 CBBR – 40km / 1600m +D (Polop - Polop)

La rutina del diumenge va variar una mica, ja que ens vam haver d’aixecar a les 7:30h, ja que haviem de preparar-nos les coses, així podriem deixar l’hotel abans de marxar a la cursa.

Hem quedat a les 9:00h a Alfás del Pi per recollir a Arantxa i Carles, aquest últim competeix en format individual.

Són les 9:40h que arribem a Polop, lloc d’on surt aquesta etapa 2, etapa que ens ha d’ajudar a pujar posicions en la general, encara que el terreny no acompanyava gaire.

L’organització va decidir que el recorregut no es modificaria, així que tocava apretar de valent i crear els dits per no patir cap averia i/o accident.

La sortida s’inicia a les 10:30h, com el dia anterior i un altre cop, rapidíssim!! Però avui és diferent…al quilòmetre de començar, PAM!! Primera pujada llarga i asfaltada, amb una mitja del 12-13%. És a partir de llavors, només començar, que es comença a veure qui aguantarà el ritme fins al final.

El dia anterior, Pau Marzà ja ens va avisar…sortiu amb calma, que els últims 15km són molt trencacames i la gent ho acaba patint.

Nosaltre l’hi vam fer cas…a mitges, ja que encara que no anavem a fondo, aprofitavem totes les baixades per avançar tot el posible i a les pujades anavem turnant apretades amb ritme constant, sempre amb cadencia alta.

El recorregut trataba de dos pujades molt llargues per pista i baixada per sendera, amb trams preciosos i tècnics, on el fang no ajudava gaire i alguna patinada vam tenir. Davant nostre vam veure més d’un accident per culpa de menysprear el terreny, així que nosaltres anavem amb 4 ulls.

A partir del quilòmetre 25, el recorregut canvia i ens endinsem amb un seguit de pujades curtes i baixades més curtes encara, enllaçant senderes de pujada com de baixada, singlestracks envejables per més d’un i que de ben segur, si el terreny estigues sec, es difrutarien molt més.

Aquet dia també vam agafar un bon ritme de cursa per tal d’anar adelantant rivals per la general i sabiem que anvaem be, però no fins on. Era qüestió d’acabar i esperar.

Quan només faltaven 2km per arribar a meta ens donem compte d’una cosa… només queden 1,5 km però falten per pujar 200m de desnivell, cosa que ens feia preparar el Ganivet entre les dents i apretar de valent.

2 corves en zigzag i ja ho tenim…la pujada final al poble de Polop, rampes que et fan inclinar cap endavant per tal de no caure cap enrrere. El públic no para d’animar ni un sol instant i això fa que encara apretis més. És llavors quan travessem tot un carrer de pujada que, si no m’equivoco, el GPS marcava un 18% durant 100m, però que després de tot el que portes, allò semblava un 25%.

Quan veiem l’avituallament final i pensem que arribem a meta, ens fixem que l’arcada es troba més amunt, a dalt el Castell i que encara hem de pujar els últims 300m amb una pendent mitja del 13%. Jo personalment estic fos, així que ho pujo el més ràpid que puc, encara que el meu company disposava de molt més gas.

Arribem a meta amb 3:11h, en setena posición de l’etapa i setena posición de la GENERAL.

L’any que ve tornar, això segur… i espero poder millorar el resultat d’enguany.

Salut i pedals!!

LA BOIRA NO ES CAP IMPEDIMENT EN AQUEST TERRITORI

En aquest racó de Catalunya tenim un fet diferencial  respecte a la resta,  es quant l'home del temps diu la predicció i anomena  la paraula màgica: ANTICICLÓ.

Una tardor sense boira no seria el mateix i rodar amb bici per aquestes contrades de les comarques lleidatanes del Segrià fa que un al final un mateix decideixi si aparca la bici fins al març, carrega la bici i marxa a buscar a altres terres properes el sol o fer com els nostres companys  "au toca que no en fa tanta" que tant dissabte com aquest diumenge van sortir a rodar.

Per fer mostra deixem crònica del nostre amic Aleix que ve de terres on el sol quasi hi es cada dia però que volen o sense voler  enyora la boira i a sortir toca.

Fent pretemporada

Diumenge ens trobàvem al pirata a les 9 del mati Guerau i jo, Aleix, per fer una ruta rodadora com és propi de l'epoca en què estem. Volíem fer quilòmetres i no massa desnivell. Així mateix, el dia es presentava complicat per l'amenaça de la boira. Al final, però, vam decidir fer anar fins a Tamarit però en direcció Lleida, cosa que ni l'un ni l'altre havíem fet mai.

Uns amb solet i d'altres amb aquest paissatge

I vam enfilar cap a la capital de ponent en un dia humit i fred, encara que de moment soportable, i amb l'amenaça de la boira ben a prop. Tot va anar bé fins arribar a Lleida, que estava ocupada per un desplegament de guàrdies urbans. Primer vaig pensar que buscaven algun jihadista donada la imminència dels atemptats de París, però després ens vam adonar que se celebrava un 21k i un 5k. És l'efecte runnig que tot ho abasta. Això ens va a obligar a donar voltes pels carrers de Lleida fins que vam poder enfilar per la carretera d'Osca en direcció a Almacelles. De Lleida a Almacelles va ser el tram més complicat. El perfil de la ruta es va enfilar cap amunt a la Cerdera i la boira, la humitat i el fred van fer acte de presència. Vam baixar dels 6 graus de temperatura, segons el gàrmin. Arribats a Almacelles, però, i en entrar a l'Aragó la boira es va esvair, la temperatura va pujar una mica, vam arribar als 9 graus, i fins arribar a casa la cosa va anar rodada en el sentit literal del terme.

En arribar a Fraga, ens vam separar: Guerau va anar-se'n a casa (ell havia començat la ruta a Fraga, no a Seròs) i jo vaig continuar sol cap a Seròs enfilant Sorolla amunt. Al final em van sortir 99 km i uns 700 metres de desnivell positiu acumulat, que vam fer amb unes 3 hores i 38 minuts pedalats, a una mitja de 27,3 km/h, segons el meu garmin. Va ser una ruta feta sense pressa, amb una pausa i amb bona companyia. No es pot demanar més.  

Salut i pedals companys.