MIRANT SI ENS HAN CANVIAT LES PEDRES DE LLOC, TESTEJANT

El fet de tenir a prop de casa un espai per la pràctica del nostre esport, encara que el tinguis molt visitat, pedalejat i/o patejat, fa que avegades tinguis de tornar-hi a passar perquè ningú el faci els que les males llengües diuent  "m'han canviat de lloc les pedres que tenia memoritzades a la traçada".

I es què segons el calendari intern del Club, en poques setmanes tornem a presentar aquest petit espai a la societat betteril altre cop, la data ja està ficada   XDD 2018,
com sempre anem a treure la pols i a netejar-li la perquè estigui amb la millor cara per rebre altre cop a la gent desitjosa de pedalar pel MONTMANEU TERRITORI BIKER.

Aquest diumenge hi havia KEDADA per testejar el terreny, veure si el que s'havia plantejat, dissenyat i alhora sabedors de cada racó del terme era factible i què caldria retocar en els pròxims dies, dit en altres paraules anar a provar aquestes idees fetes i pensades durant molts messos anteriors i que surten damunt un paper es transformin en un fet que enguany serà ja la seva 9 ena edició amb format Xallenge.

Dos inicis de sortida i dos grups de testejadors diferents però alhora amb el mateix desig de disfrutar d'un matí que donava per a molt. Lo caloret s'atansa alguna cuixa a l'aire ja s'ha vist aquesta matinal.

Semblaria que juguessim a un joc, com el Coyote i Correcaminos, a veure qui la faria més grossa, però està clar que a vegades amb les ganes cal afegir-li la companyia.


Els més ànsies o d'horari reduït feien de sherpes i anaven per davant obrint camí, el segon grup diriem anavem a reduir espai que no temps perquè la cosa pintava com peliaguda.

alguna cara, que feia dies no veiem per aquests andurrials

L'equip de treball anava per darrera mirant de superar escolls per no defallir en una lluita desigual, però com diu un bon amic "entre cors de colom i cors de paloma ha semblat cucurrucucú", avui ens hem guanyat lo dinar.

matinal per lluir

preparatius de processons

Si fem una valoració del test, seria amb positiu, les pluges de les darreres setmanes han deixat molt millor del que ens podiem pensar el terreny i els treballs preparatoris de disseny per aquest any així ens ho demostren.














Aquesta ha sigut la tònica a estonetes, altres no calia, entrenament de processó que deia el mestre.










Com en tot procés de disseny, cal estar-hi al damunt i si cal es fan provatures, doncs avui ha sigut d'aquells matins per millorar petits detalls que donen color als altres dies que no tenim la vistositat de llum.

En no res la tenim aquí i la disfrutarem, esperem la XDD 2018.

SALUT I PEDALS!!


@fotos gentilesa de X.T i Nano

A L'ALTRE COSTAT DE L'EBRE HI HA MOLT TERRENY, LA TRANSEBRE

12 edició de la TRANSEBRE,  a Mequinensa.

Si mirem per anys això vol dir primer que van èsser una de les primeres marxes del costat de casa i per altre costat arribar avui dia, dins aquest calendari ludico-esportiu tant ple, es tot un repte i tenir gent fidelitzada any rera any.

aqui el:  nose, nose  vols dir que u fem bé això, si home tranquil 

Aquest diumenge un petit comité de bikers del nostre Club, com ja va essent en aquest primers dies de maig, han fet acte de presencial acompanyant a la gent del Club Ciclista Mequinenza, que sempre ens han cuidat molt i es també una manera de potenciar allò que tenim proper.










Amb una temperatura ideal per disfrutar d'una matinal de btt, avui ja de ple estiu,  a les 8.30 h, es donava la sortida neutralitzada fins passar el Puente España, i encarar el camí de damunt la Presa, bé això de neutralitzada es un dir perquè aquí ja es veia qui volia arribar aviat a la cansalada que esperava preparada pels voluntaris


Inici del recorregut que ja als primers 10 kms hi havia el premi del Jamón, i com deia un company (aquí la gracia no es arribar primer a dalt de tot per rebre el pernil, el que seria premi seria dur el pernil fins l'arribada,  però crec que al final potser ningú arribaria a dalt per tal de no dur tant pesada peça.)

bici neta que sino no ens deixaran entrar a casa

Cal felicitar a l'organització perquè en cap moment hi havia perill de perdre's, marcatge i voluntaries en cada punt de creuament dificultós, cosa que es d'agrair.



El company Xavi.F  ens deixa la seva impresió des de damunt de la bici.

Transebre btt 2017

Com cada any i potser ja van 8 que personalment acudeixo a la cita, aquest edició amb la presència de 9 bikers  companys del Club.

Ultims preparatius, una mica de calentament i sortida. Dels integrants del C.C Seròs, Aleix , Jordi i jo vam decidir d'anar a fer la xcm de 70 km , apretant i intentant fer-la junts.

Aranquem molt enrera i coneixedors del terreny els hi comento que hem d'anar endevant perquè la pujada que ens espera hi trobarem massa gent i possibles taps i al tram de carretera és mes facil guanyar posicions. Al meu parer aquest any sembla que hi ha bastant nivell i deu nido com tira el personal!!

Tres pujades seguides per arribar dalt, hem portat molt bon ritme i comentem que potser hauriem d'afluixar una mica ja que la marxa és llarga i només portem 12 km dels 70, ho fem i anem planejant fins arribar a la primera baixadeta, sempre va beper treure l'adrenalina que acumules!!

Arribats al partidor de llarga i curta continuem planejant i arriba el primer mur del recorregut, alguns el coneixeiem perquè l'haviem fet de baixada però mai havia pujat. Dura, molt dura, però sobretot per que el terreny estava molt trencat i amb pedres soltes que feien quasi impossible ciclar, jo la vaig acabar amb la bici pel ramal!

Arribats a dalt toca planejar una estona fins arri bar a la segona trialera de baixada, be be m'agrada!!! .

Parem al segon avituallament, replenem i ens espera el segon mur, l'any passat va ser el premi a la muntanya, no ens l'esperavem, però no hi ha remei, s'ha de pujar... amunt amb ganes i ja hi som!!.

Continuem planejant arribats a dalt i ja ens encarem cap a buscar el Gr99. 

Ultima baixada del circuit i la més espectacular que et porta fins al pantà, la disfruto molt com sempre i ja hi sóm! només ens queden 8-9 km vorejant el pantà de Mequinensa per arribar a meta, ens afilerem els tres i fent relleus ens plantem al pont.

Ens queda molt bon gust de boca perquè hem pogut portar bon ritme i fer-la els tres junts, mitja de 20.85, no es pot demanar més!

los tres pardalos i no van esperar al que feia el quartet

   
L'any que ve repetirem!!!


@gràcies al fotogràfs del ccmequinenza pel report Luima.E

sempre en positiu

Per altre costat  dins l'agenda esportiva,  el nostre company que li va això dels triatlons, va anar fins a Gimenells a fer la prova en la modalitat de half  i com sempre li va anar de les millors maneres, rebaixant temps.


Esperem de la seva crònica al seu blog  Nanocling  que ens contarà.


SALUT I PEDALS!!

QUATRE CAVALQUEN PER AQUESTS ANDURRIALS

S'atansa la Xallenge D. D  i ganes de pedalar en té tothom, aprofitant que ho tenim al costat de casa, quatre "jinetes"  van fer la FASE 2 de provatures per comprovar el terreny.

Es per això que el nostre company X.F  ens deixa la seva crònica i sensacions d'aquest passat diumenge.

Seròs 5 de març de 2017

En vista que el pròxim cap de setmana és la primera prova de la VIII XALLENGE DAVID DUAIGÜES a Almatret i per tal de reconèixer una mica més el terreny com si no ja tinguessim prou apamat, Nano, Jordi, Josep  i un servidor vam quedar per fer ruta llarga i exigent per acabar de preparar les cames. 

Vam sortir direcció Almatret (feia moolts dies que no pedalàvem els quatre junts i tots en teniem ganes)amb un ritme una mica altet per les intencions que portàvem, que no eren més que intentar anar desde Seròs a Almatret, mirar de fer el recorregut de la XDD de 2016 i tornar cap a casa, s'ha de pensar que la distància més directa per pujar de Seròs fins Almatret es aprox de 26 kms, sempre amb tendència cap amunt per guanyar el desnivell entre les dos poblacions.

Arribem a Almatret no sense fer alguna “Casporrada” que a algú li passara factura més endavant. Fem la baixada per senda fins al Monument  a David Duaigües, mengem una mica, passem conversa amb uns cilicstes que ja eren allí i anem a fer la trialera de la mina Ricart. Osti tú!!! Hem trobo genial damunt la bici baixant, disfrutem tots com a críos!!. Arribats a baix remontem des de l’embarcadero on Jordi i Nano agafen distancia perquè un servidor no les té totes, potser va passa factura la casporrada que no tocava fer, sort que el Sejo hem fa companyia.

Arribem dalt i anem a buscar la trialera nova del 2016. 

Fua!! Està el terreny IM-PRESIONANT, DPM, INMILLORABLE!!! No cal dir com vam disfrutar!!! 

Ara toca remuntar el camí del Tormo i tornar cap a Seròs. 


Ho fem per les granges del Gili el camí més recte per anar cap a casa. 




Agafrem el cami de tornada i al arribar al de Ramonet i com que havia plogut uns dies abans, allí sempre s´hi queda l’aigua  i al intentar passar pel bancal, oh my good!! Era tot fang, Au bici bruta i cap a casa!! i a tocar de casa

Al final una sortida amb moltes rialles, disfrute total i algún que altre patiment! Però el poder retrobar-nos els quatre i disfrutar com ho vam fer, no es pot demanar més

no serà per ganes de puja baixa

Ara a veure com tindrem el cos per fer-la a ritme de cursa.


SALUT I PEDALS !!

RIDING AGAIN THE MACHINE

Continuant amb les diferentes activitats que els socis ens fan arribar us deixem la crònica del nostre company Jere per terres properes al costat de casa, lectura del dimarts:

V TRANSVELILLENSE 2017

El dia 5 de febrer es va celebrar la V Transvelillense a Velilla de Cinca, cursa que enguany formava part del Circuit Provincial BTT series “Open Aragó”, cosa que feia que arribessin ciclistes de nivel.

Dies abans de la cita no feia més que mirar la web del temps, perque tothom informava que plouria i faria vent, així que dia si i dia també, no podia faltar una ullada al temps.

El meu amic Joanet ja hem va informar dies enrrere de que es quedaría a dormir a Seròs, per tal de no fer un viatge llarg i anar més tranquil, així que va manar a dormir ben d’hora, amb el despertador a les 6:45h.

L’entrega de dorsals es realitza entre 7:30h i 8:30h, així que a les 8:00h arribem a Velilla. Es fácil aparcar, perque tothom entra per la part de darrere del poble i això fa que nosaltres puguessim entrar per l’entrada principal, crear el poble i aparcar al cosatat de la Sortida/Meta.

El fred i el vent eren innegables, però dubtavem si plouria o no, però encara així ens vam vestir amb culotte curt i jaqueta, per si les mosques.

Son les 8:50h i ens dirigim a la sortida, només queden 10 min i molts ciclistes han agafat el seu lloc. De totes maneres, ens fiquem a la part davantera lateral.

Són les 9 tocades quan donen el tret de sortida i pam!! la pluja fa de les seves, encara que no duraría gaire.

Els primers 5km de cursa, fins tornar novament al poble, són neutralitzats, cosa que fa que, encara que hi han molt adelantament, no puguis avançar tot el que un volgués.

Durant aquell primer tram, el fang i l’aigua fan de les seves i molts ciclistes semblem sortits de la guerra, però això es BTT i forma part de la cursa (foto 1).

Després de sortir del poble per segona vegada, comencem a planejar uns quilòmetres fins el km 8, moment en que fem la primera pujada del dia, encara que fácil, seguint pel camí de la Cabañera, on es trova el primer avituallament (km 10).

A continuació fem un seguit de ràpides pujades i baixades que fan allargar els grups que s’havien format. El ritme és molt alt degut a les llargues esplanades que trobem durant el recorregut.

Arribem al km 12 i trobem la primera pujada forta del dia, la pujada de “los Castellasos”. La veritat és que és una pujada forta, però la gent trobo que exagerava una mica amb la seva duresa, ja que molts hem deien que necessitaria ficar-me un 30 per no patir…però la veritat és que es va pujar a un ritme alt per la duresa que tenia (12km/h).

Després d’agafar tot un seguit de camins de fruiters, ens dirigim al primer gran descens del dia, la trialera de San Valero. Una trialera molt bonica i técnica (km 25), que m’hauria agradat baixar-la amb el terreny sec, ja que el fet de trobar-se enfangat, va fer que tots anessim amb molt de compte i més lent del normal.

A partir d’allí seguim pujant i baixant per una zona de finques i la baixada del Melero (km 33), que ens portarà al camí de l’ermita de San Valero (foto 2), momento en que planejarem fins al poble, pel camí de Boba.

Durant els últims 5 quilòmetres, vaig intentar agafar al ciclista que tenia davant, però es trobava massa lluny i les forces eren les justes, ja que el ritme de cursa m’havia deixat sota mínims.

Al final arribo a meta en 2ª posició del recorregut curt (mitja de 21 km/h), a 21 segons del primer classificat i 2:30 min abans que el meu company Joanet, 3er classificat.

Ara només falta esperar la següent cursa del meu calendari, el duatló trail de Garcia.

Salut i pedals