Si mirem per anys això vol dir primer que van èsser una de les primeres marxes del costat de casa i per altre costat arribar avui dia, dins aquest calendari ludico-esportiu tant ple, es tot un repte i tenir gent fidelitzada any rera any.
aqui el: nose, nose vols dir que u fem bé això, si home tranquil |
Aquest diumenge un petit comité de bikers del nostre Club, com ja va essent en aquest primers dies de maig, han fet acte de presencial acompanyant a la gent del Club Ciclista Mequinenza, que sempre ens han cuidat molt i es també una manera de potenciar allò que tenim proper.
Amb una temperatura ideal per disfrutar d'una matinal de btt, avui ja de ple estiu, a les 8.30 h, es donava la sortida neutralitzada fins passar el Puente España, i encarar el camí de damunt la Presa, bé això de neutralitzada es un dir perquè aquí ja es veia qui volia arribar aviat a la cansalada que esperava preparada pels voluntaris
Inici del recorregut que ja als primers 10 kms hi havia el premi del Jamón, i com deia un company (aquí la gracia no es arribar primer a dalt de tot per rebre el pernil, el que seria premi seria dur el pernil fins l'arribada, però crec que al final potser ningú arribaria a dalt per tal de no dur tant pesada peça.)
bici neta que sino no ens deixaran entrar a casa |
Cal felicitar a l'organització perquè en cap moment hi havia perill de perdre's, marcatge i voluntaries en cada punt de creuament dificultós, cosa que es d'agrair.
El company Xavi.F ens deixa la seva impresió des de damunt de la bici.
Transebre btt 2017Com cada any i potser ja van 8 que personalment acudeixo a la cita, aquest edició amb la presència de 9 bikers companys del Club.
Ultims preparatius, una mica de calentament i sortida. Dels integrants del C.C Seròs, Aleix , Jordi i jo vam decidir d'anar a fer la xcm de 70 km , apretant i intentant fer-la junts.
Aranquem molt enrera i coneixedors del terreny els hi comento que hem d'anar endevant perquè la pujada que ens espera hi trobarem massa gent i possibles taps i al tram de carretera és mes facil guanyar posicions. Al meu parer aquest any sembla que hi ha bastant nivell i deu nido com tira el personal!!
Tres pujades seguides per arribar dalt, hem portat molt bon ritme i comentem que potser hauriem d'afluixar una mica ja que la marxa és llarga i només portem 12 km dels 70, ho fem i anem planejant fins arribar a la primera baixadeta, sempre va beper treure l'adrenalina que acumules!!
Arribats al partidor de llarga i curta continuem planejant i arriba el primer mur del recorregut, alguns el coneixeiem perquè l'haviem fet de baixada però mai havia pujat. Dura, molt dura, però sobretot per que el terreny estava molt trencat i amb pedres soltes que feien quasi impossible ciclar, jo la vaig acabar amb la bici pel ramal!
Arribats a dalt toca planejar una estona fins arri bar a la segona trialera de baixada, be be m'agrada!!! .
Parem al segon avituallament, replenem i ens espera el segon mur, l'any passat va ser el premi a la muntanya, no ens l'esperavem, però no hi ha remei, s'ha de pujar... amunt amb ganes i ja hi som!!.
Continuem planejant arribats a dalt i ja ens encarem cap a buscar el Gr99.
Ultima baixada del circuit i la més espectacular que et porta fins al pantà, la disfruto molt com sempre i ja hi sóm! només ens queden 8-9 km vorejant el pantà de Mequinensa per arribar a meta, ens afilerem els tres i fent relleus ens plantem al pont.
Ens queda molt bon gust de boca perquè hem pogut portar bon ritme i fer-la els tres junts, mitja de 20.85, no es pot demanar més!
los tres pardalos i no van esperar al que feia el quartet |
L'any que ve repetirem!!!
@gràcies al fotogràfs del ccmequinenza pel report Luima.E
sempre en positiu |
Per altre costat dins l'agenda esportiva, el nostre company que li va això dels triatlons, va anar fins a Gimenells a fer la prova en la modalitat de half i com sempre li va anar de les millors maneres, rebaixant temps.
Esperem de la seva crònica al seu blog Nanocling que ens contarà.
SALUT I PEDALS!!
Quines dentetes, amb el que m'agrada aquesta marxa..... però a tot arreu no s'hi pot ser. L'any que ve espero poder tornar-hi.
ResponEliminaBones cròniques pardals!
Home sempre ho tenim al costat de casa per anar-hi, es l'altra costat de riu com diu el títol, per altre costat merci pel teu comentari.
ResponElimina