dimecres, 10 de maig del 2017

A L'ALTRE COSTAT DE L'EBRE HI HA MOLT TERRENY, LA TRANSEBRE

12 edició de la TRANSEBRE,  a Mequinensa.

Si mirem per anys això vol dir primer que van èsser una de les primeres marxes del costat de casa i per altre costat arribar avui dia, dins aquest calendari ludico-esportiu tant ple, es tot un repte i tenir gent fidelitzada any rera any.

aqui el:  nose, nose  vols dir que u fem bé això, si home tranquil 

Aquest diumenge un petit comité de bikers del nostre Club, com ja va essent en aquest primers dies de maig, han fet acte de presencial acompanyant a la gent del Club Ciclista Mequinenza, que sempre ens han cuidat molt i es també una manera de potenciar allò que tenim proper.










Amb una temperatura ideal per disfrutar d'una matinal de btt, avui ja de ple estiu,  a les 8.30 h, es donava la sortida neutralitzada fins passar el Puente España, i encarar el camí de damunt la Presa, bé això de neutralitzada es un dir perquè aquí ja es veia qui volia arribar aviat a la cansalada que esperava preparada pels voluntaris


Inici del recorregut que ja als primers 10 kms hi havia el premi del Jamón, i com deia un company (aquí la gracia no es arribar primer a dalt de tot per rebre el pernil, el que seria premi seria dur el pernil fins l'arribada,  però crec que al final potser ningú arribaria a dalt per tal de no dur tant pesada peça.)

bici neta que sino no ens deixaran entrar a casa

Cal felicitar a l'organització perquè en cap moment hi havia perill de perdre's, marcatge i voluntaries en cada punt de creuament dificultós, cosa que es d'agrair.



El company Xavi.F  ens deixa la seva impresió des de damunt de la bici.
Transebre btt 2017

Com cada any i potser ja van 8 que personalment acudeixo a la cita, aquest edició amb la presència de 9 bikers  companys del Club.
Ultims preparatius, una mica de calentament i sortida. Dels integrants del C.C Seròs, Aleix , Jordi i jo vam decidir d'anar a fer la xcm de 70 km , apretant i intentant fer-la junts.
Aranquem molt enrera i coneixedors del terreny els hi comento que hem d'anar endevant perquè la pujada que ens espera hi trobarem massa gent i possibles taps i al tram de carretera és mes facil guanyar posicions. Al meu parer aquest any sembla que hi ha bastant nivell i deu nido com tira el personal!!
Tres pujades seguides per arribar dalt, hem portat molt bon ritme i comentem que potser hauriem d'afluixar una mica ja que la marxa és llarga i només portem 12 km dels 70, ho fem i anem planejant fins arribar a la primera baixadeta, sempre va beper treure l'adrenalina que acumules!!
Arribats al partidor de llarga i curta continuem planejant i arriba el primer mur del recorregut, alguns el coneixeiem perquè l'haviem fet de baixada però mai havia pujat. Dura, molt dura, però sobretot per que el terreny estava molt trencat i amb pedres soltes que feien quasi impossible ciclar, jo la vaig acabar amb la bici pel ramal!
Arribats a dalt toca planejar una estona fins arri bar a la segona trialera de baixada, be be m'agrada!!! .

Parem al segon avituallament, replenem i ens espera el segon mur, l'any passat va ser el premi a la muntanya, no ens l'esperavem, però no hi ha remei, s'ha de pujar... amunt amb ganes i ja hi som!!.















Continuem planejant arribats a dalt i ja ens encarem cap a buscar el Gr99. 
Ultima baixada del circuit i la més espectacular que et porta fins al pantà, la disfruto molt com sempre i ja hi sóm! només ens queden 8-9 km vorejant el pantà de Mequinensa per arribar a meta, ens afilerem els tres i fent relleus ens plantem al pont.
Ens queda molt bon gust de boca perquè hem pogut portar bon ritme i fer-la els tres junts, mitja de 20.85, no es pot demanar més!

los tres pardalos i no van esperar al que feia el quartet
   
L'any que ve repetirem!!!


@gràcies al fotogràfs del ccmequinenza pel report Luima.E




sempre en positiu

Per altre costat  dins l'agenda esportiva,  el nostre company que li va això dels triatlons, va anar fins a Gimenells a fer la prova en la modalitat de half  i com sempre li va anar de les millors maneres, rebaixant temps.


Esperem de la seva crònica al seu blog  Nanocling  que ens contarà.


SALUT I PEDALS!!

2 comentaris:

  1. Quines dentetes, amb el que m'agrada aquesta marxa..... però a tot arreu no s'hi pot ser. L'any que ve espero poder tornar-hi.
    Bones cròniques pardals!

    ResponElimina
  2. Home sempre ho tenim al costat de casa per anar-hi, es l'altra costat de riu com diu el títol, per altre costat merci pel teu comentari.

    ResponElimina