Continuant amb les diferentes activitats que els socis ens fan arribar us deixem la crònica del nostre company Jere per terres properes al costat de casa, lectura del dimarts:
V TRANSVELILLENSE 2017
El dia 5 de febrer es va celebrar la V Transvelillense a Velilla de
Cinca, cursa que enguany formava part del Circuit Provincial BTT series “Open
Aragó”, cosa que feia que arribessin ciclistes de nivel.
Dies abans de la cita no feia més que mirar la web del temps, perque
tothom informava que plouria i faria vent, així que dia si i dia també, no
podia faltar una ullada al temps.
El meu amic Joanet ja hem va informar dies enrrere de que es quedaría
a dormir a Seròs, per tal de no fer un viatge llarg i anar més tranquil, així
que va manar a dormir ben d’hora, amb el despertador a les 6:45h.
L’entrega de dorsals es realitza entre 7:30h i 8:30h, així que a les
8:00h arribem a Velilla. Es fácil aparcar, perque tothom entra per la part de
darrere del poble i això fa que nosaltres puguessim entrar per l’entrada
principal, crear el poble i aparcar al cosatat de la Sortida/Meta.
El fred i el vent eren innegables, però dubtavem si plouria o no, però
encara així ens vam vestir amb culotte curt i jaqueta, per si les mosques.
Son les 8:50h i ens dirigim a la sortida, només queden 10 min i molts
ciclistes han agafat el seu lloc. De totes maneres, ens fiquem a la part
davantera lateral.
Són les 9 tocades quan donen el tret de sortida i pam!! la pluja fa de
les seves, encara que no duraría gaire.
Els primers 5km de cursa, fins tornar novament al poble, són
neutralitzats, cosa que fa que, encara que hi han molt adelantament, no puguis
avançar tot el que un volgués.
Durant aquell primer tram, el fang i l’aigua fan de les seves i molts
ciclistes semblem sortits de la guerra, però això es BTT i forma part de la
cursa (foto 1).
Després de sortir del poble per segona vegada, comencem a planejar uns
quilòmetres fins el km 8, moment en que fem la primera pujada del dia, encara
que fácil, seguint pel camí de la Cabañera, on es trova el primer avituallament
(km 10).
A continuació fem un seguit de ràpides pujades i baixades que fan
allargar els grups que s’havien format. El ritme és molt alt degut a les llargues
esplanades que trobem durant el recorregut.
Arribem al km 12 i trobem la primera pujada forta del dia, la pujada de
“los Castellasos”. La veritat és que és una pujada forta, però la gent trobo
que exagerava una mica amb la seva duresa, ja que molts hem deien que
necessitaria ficar-me un 30 per no patir…però la veritat és que es va pujar a
un ritme alt per la duresa que tenia (12km/h).
Després d’agafar tot un seguit de camins de fruiters, ens dirigim al
primer gran descens del dia, la trialera de San Valero. Una trialera molt
bonica i técnica (km 25), que m’hauria agradat baixar-la amb el terreny sec, ja
que el fet de trobar-se enfangat, va fer que tots anessim amb molt de compte i
més lent del normal.
A partir d’allí seguim pujant i baixant per una zona de finques i la
baixada del Melero (km 33), que ens portarà al camí de l’ermita de San Valero
(foto 2), momento en que planejarem fins al poble, pel camí de Boba.
Durant els últims 5 quilòmetres, vaig intentar agafar al ciclista que
tenia davant, però es trobava massa lluny i les forces eren les justes, ja que
el ritme de cursa m’havia deixat sota mínims.
Al final arribo a meta en 2ª posició del recorregut curt (mitja de 21
km/h), a 21 segons del primer classificat i 2:30 min abans que el meu company
Joanet, 3er classificat.
Ara només falta esperar la següent cursa del meu calendari, el duatló
trail de Garcia.
Salut i pedals
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada