Iniciats ja els messos de bon temps primaveral, una de les sortides a la que ens conviden la gent del C.C Fraga des de ja fa uns anys, es la de desplaçar-nos a terres que molts cops ens costaria anar-hi, els Pirineus.
Desprès de moltes setmanes pendents del temps i de cabòries de com anirien els transports aquest dissabte l'hem pogut realitzar.
Puntuals a la Kedada per, a les 5.30 h de dissabte, iniciar el viatge. Com sempre tenim un bon cronista per acabar de relatar amb molt bones descripcions una jornada matinal per emmarcar.
Aquí deixem les impressions del nostre company Nano:
Sempre es agradable de poder rodar amb una bona grupeta i si, a sobre, ho fas per zones que no sols passar, encara més.
Dissabte vam anar a una sortida que organitzava un grup de companys del Club Ciclista Fraga per Jaca. Del nostre club hi anàvem 4; Xavi "Sioux", JX, Calú i un servidor.
Com sempre cadascú hi anava amb les seves expectatives i intencions. Uns a passar una jornada contemplativa rodant acompanyat, uns altres a preparar alguna marxa que tinguessin propera, altres a fer el que poguessin. Però la tònica general era anar a passar un bon dia amb bona companyia, i així va ser.
La jornada començava molt aviat, com no podia ser d'altra manera si havíem d'arribar a Jaca per iniciar la ruta a les 8:00, a les 4:30 m'alçava del llit i iniciava un dia una mica atapeït.
L'hora de sortida, des de l'estació d'autobusos de Fraga, era a les 5:30 però, com passa sempre que vas gent, es va sortir una mica més tard.
Viatge de 2 hores i escacs, que es va fer molt portador, i ens disposem a descarregar les bicis i acabar-nos de vestir...... amb una mica més de fresca de la que ens esperàvem però, tot i això, el tipus de vestimenta a portar seguia sent calça curta, "manguitos" i "xaleco". En part perquè esperàvem una millora considerable de la temperatura, en part perquè no portava res més.
Amb 10' de retrás sobre l'horari marcat comencem la ruta que, segons el plànol, ens duria a fer 102 kms i 1600m de desnivell passant per les localitats de; Jaca, Castiello de Jaca, Aratorés, Borau, Aisa, Jasa, Puente de la Reina, Santa Cruz de la Seròs, el Monestir de San Juan de la Peña, i a Jaca de nou.
No cal dir que, encara que els nivells físics eren diferents ( tants caps tants nivells), sempre mires de pedalar acompanyat i anar reagrupant-te per no despenjar o no despenjar-te molt dels companys. Per tant cadascú viu la ruta de forma particularment diferent a la resta del grup. En conseqüència les impressions i vivències que llegireu en aquest blog són les meves que poden variar, i segurament ho fan, amb els altres 16 components de l'expedició.
Amb moltes ganes, gairebé les mateixes que fred, encarem els primers kilòmetres del recorregut en grupeta. Les primeres vistes dels pirineus feien preveure que seria una ruta marcada per la vistositat del paisatge, i així va ser. Continuament, sobretot quan rodàvem per carreteres embarrancades, agafaven ganes de parar i immortalitzar els quadres que anàvem descobrint pel camí.
L'inici del recorregut és amb tendència baixadora, això accentua encara més la sensació de "rasca matutina", però dura poc. Sobre el Km 5, amb escassos 10 minuts de ruta, la tendència canvia i iniciem una pujada suau que no acabaria fins al cap de 10 Kms.
Això dels ports és curiós, hem estat pujant 10 Kms però de port solament n'hem fet 3....... a partir de quin % es considera port i en quin no?
La primera baixada ha estat entretinguda, amb alguna curva compromesa, però es podia fer bé i rapideta. I, com que per aquestos "lares" o es puja o es baixa, sol deixar la baixada tornem a agafar port. 3 kms més per guanyar un altre cop 200m de desnivell.
El 1r, 2n i 3r ports han estat molt pareguts, tant en llargada com en pendents. Força portadors ja que no hi ha hagut cap pendent que fos dura i llarga. La única diferència que hi ha hagut ha estat en l'estat de l'asfalt. Sobretot en el 3r, desprès d'Aisa que agafàvem una pista "asfaltada", pujant ja es veia que la conservació no era massa bona, però és que baixant......... baixant ha estat una odissea. Tramades de més de 100 m amb grava grossa i trencada durant uns 5 Kms, de fet ha estat en aquest tram on hem tingut la única punxada de la jornada. Però bé, les imatges un cop hem sortit d'aquesta zona gravel, han fet oblidar molt aviat el petit calvari passat.
Al agafar la carretera bona, amb tendència baixadora fins a Puente de la Reina de Jaca, la grupeta s'ha ficat a fer relleus. Ha estat un dels moments engrescadors del dia, veure com van passant els kilòmetres amb rapidesa, amb el vent a la cara i amb poc esforç......... És una de les drogues d'aquesta modalitat de bici.
I Parada a repostar. A Puente de la Reina teníem reservat l'esmorzar. Entrepans de TXistorra, llonganissa i bacó amb formatge, amb el pa sense sucar amb tomàquet això sí..... estem a mig camí entre Huesca i Pamplona, Truita de patates, truita de TXistorra i torreznos. Evidentment aquestes viandes no es poden remullar si no és amb vi i, amb molta moderació, així ho vam fer.
45 minuts més tard repreníem la marxa. Aquesta segona part havíem de recórrer els mateixos kilòmetres que la primera i més o menys el mateix desnivell, però era on hi havia la pujada més llarga i, alhora, amb les pendents més fortes encara que eren curtes.
Amb l'esmorzar encara sense pair començar a pedalar s'ha fet dur, i al iniciar la primera pujada la Txistorra i la oliassa dels torreznos no han trigat a treure el cap. Per a més INRI aquesta primera pujada ha estat la més llarga, 8 kms, encara que les pendents han estat portadores fins desprès del Monestir vell de San Juan de la Peña, parada obligada a fer foto. Desprès hi ha un parell de rampons on he vist passar del 20% la pantalla del GPS. Però tot es poc quan la baixada s'ho mereix, i la que hem fet desprès s'ho mereixia, pel traçat i per les vistes.
Per acabar encara quedava la darrera ascensió, per alguns agosarats la penúltima, amb un perfil semblant a les tres primeres, però amb un kilòmetre menys. Les cames encara tenien gasolina i he mirat de treure'n una mica..... per allò de no arribar a casa amb la sensació d'haver pogut fer més.Al final el Sioux i jo hem marxat una mica a la bretona, doncs a la tarda teníem un compromís.
Si s'ha de resumir la ruta en una frase diria que ha estat una ruta espectacular, amb una companyia inmillorable..... jornada memorable.
@fotos gentilesa de X.F, Joaquin M, X.T, i Nano
Salut i Pedals!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada