Un del nostre socis comparteix també equipació amb el seu trainer i aquesta deria cap de setmana si cap de setmana també, realment té el cuc de l'esport ben arrelat.
Avui ens deixa la seva crònica pel pas per la VOLCAT, https://www.volcatbtt.com/ tres etapes de btt dins el cor de Catalunya a Igualada, disfruteu de la lectura com ell va disfrutar la volcat.
VOLCAT 2018
Els dies 30, 31 de març i 1 de d’abril hem trobava amb
la segona cursa per etapes de la temporada i segona prova de foc. Aquesta
vegada ens esperaven les muntanyes de l’Anoia, muntanyes plenes de senders
espectaculars.
El dijous 29 de març, els meus amics Oriol i David i jo,
arribem a Igualada, punt de partida de les 3 etapes i lloc on passem a recollir
els dorsals i bossa del corredor. L’ambient es impresionant, amb bikers de
nivell nacional i/o internacional.
D’allí marxem cap a l’hotel, ja que cal acabar de
preparar les coses, donar els últims retocs a la bici, sopar i descansar per al
dia següent, sempre pensant en la tàctica a seguir a l’etapa 1.
ETAPA 1 (63km / 1700m +D)
Divendres 30 de març.
Hem quedat a les 8:00h al restaurant, per tal de poder
asmorçar com Deu mana i dirigir-nos a la linia de sortida, ja que a les 10:00h
arrancavem motors.
Només iniciar-se la cursa ens donem compte de que la
gent està molt forta, ja que el ritme és ben alt desde el primer minut i cal
apretar les dents si es vol aconseguir una bona posició.
La
intenció és no apretar d’un inici i mirar d’agafar un ritme ràpid però còmode,
ja que són 3 dies durs i no vull desgastar-me més del necessari.
Fins al km 14 trovem la primera pujada, enllaçant rampes
per pista i baixades per curtes senderes. A partir d’allí podem descansar les
cames, ja que ens trovem amb la primera gran sendera de baixada, un singletrack
molt ràpid, amb corves peraltades i arrels, tot un goig.
Arribem quasi a meitat d’etapa, quan iniciem la que
seria la part més dura del dia, combinant rampes per damunt del 13% i senderes
argiloses, que més d’un ensurt hem va donar. El fet d’haver de combinar tantes
pujades i baixades, fa que les cames comencin a cremar i en més d’un moment cal
apretar les dents i tirar endavant.
Una vegada arribo al km 35 per fi puc respirar una mica,
ja que m’esperen 6 km de baixada, enllaçant 3 o 4 singletracks i trams de pista.
A partir d’aquí tot el que queda és disfrutar de lúltima
pujada pistera, no gaire dura però l’etapa està sent exigent i és fa més llarga
del que és realment.
L’última part de la etapa transcorre pels voltants del
poligon industrial d’Igualada, entre horts i ponts de fusta, amb alguna petita
pujada abans d’encarar el que seria l’últim quilòmetre i que es repetiría les
següents 2 etapes.
Al final han sigut 3:46h, més lent del que voldria, però
d’un inici el meu objectiu és ser finisher, res més.
Després de la cursa ens dirigim a l’hotel, on ens
dutxarem i dinarem, ja que després toca sessió de compex, massatge i estirar
cames amb una suau caminata.
Ben aviat, cap allà les 21:00h sopem i es preparem les
coses pel dia següent, ja que es tracta de l’Etapa reina, la més llarga i
exigent de les 3.
ETAPA 2 (74km / 2300m +D)
Dissabte 31 de març.
Són les 7:00h i hem quedat a l’habitació d’un dels meus
companys, per tal d’asmorçar junts, ja que avui la cursa comença a es 9:00h i
no tenim temps d’anar al restaurant.
A les 7:45h carreguem les bicis al cotxe i ens dirigim
cap a Igualada. Les cames es troven perfectament després d’una bona recuperació
i això fa que tingui més ganes de pendre la sortida.
En aquesta segona etapa, la sortida es fa segons la
classificació del dia anterior. Això fa que davant tingui uns quants ciclistes.
Una vegada sortim,el ritme torna a ser alt, però aquesta vegada intento apretar més que el dia anterior, de forma que aconsegueixo adelantar a un bon número de ciclistes, fins juntar-me amb un grupet bo i del meu nivel, almenys durant aquell moment.
Aquesta etapa és molt trencacames, cosa que es demostra
desde ben d’hora, ja que tan aviat baixes una sendera espectacular, com
comences una pujada per damunt del 12%.
Tot això fins arribar al km 35 aproximadament, moment en
que comença, per mi, el tram més dur de la Volcat, un segment de 2 km amb una
mitja del 15% i pics per damunt del 21%.
És aquí on les cames arriben al punt d’ebullició i on
has de apretar les dents més que mai. Un 32-46 és suficient, però no hauria dit
que no a un 50T.
Despres d’aquesta pujada tornem a baixar i a pujar varies
vegades, cada vegada amb és fatiga i més cadencia,alternant pista amb sendera,
aquesta vegada amb zones enfangades, degut a la pluja de la nit anterior.
Després del km 57 ens endinsem a fer l’última pujada
dura de l’etapa i d’allí cap a una zona rocosa i amb tolls amb un pam d’aigua.
Ja ‘estranyava a mi que hagués tanta gent en aquella zona…
Després de superar aquesta zona tornem a enllaçar 2 o 3
singletracks impresionants, amb pedres, arrels i corves rebirades, cosa que fa
oblidar per uns instants el cansament que porto damunt.
Els últims 3 km són pràcticament iguals al dia anterior,
així que apretem una mica (no podía apretar gaire més) i passem l’arc
d’arribada, on ens esperaba un bon plat de pasta per recuperar forces.
Al final han sigut 4:56h. Podia haver reduit temps, però
el meu objectiu és acabar i guardar.
ETAPA 3 (39km / 1100m +D)
Diumenge 1 d’abril.
EL tercer i últim dia toca matinar una mica més, ja que
toca buidar l’habitació i deixar l’hotel, per això a les 6:00 m’aixeco, acabo
de recollir les coses i les carrego al cotxe.
A les 7:30h hem quedat al restaurant de l’hotel per
asmorçar. És l’última etapa i cal carregar les piles pel que pugui ser, ja que
les cames están tocades i caldrà apretar les dents més del compte.
A les 8:45h ens situem a l’arc de sortida segons
classificació i a les 9:00h es dona el tret de sortida.
Els primers classificats de seguida marxen al capdavant, están fets d’una altra pasta i això fa que la cursa es parteixi en 2 grups.
Aquesta etapa no presenta molta dificultat, però el fet
d’arrosegar tants quilòmetres i desnivell, fa que el ritme sigui més baix del
que hauria de ser.
Les pendents no són molt elevades i fins al primer
avituallament (km 14) arribo fácil i relativament ràpid. A partir d’aquí
disfrutem d’una baixada de 6 o 7 km, enllaçant baixades per pista amb alguna
sendera neta, sense pedres, cosa que també s’agraeix després de tant
traqueteig.
Al km 23 trovem lúltima pujada exigent de l’etapa. És
una pujada per pista i allí es pot observar que molta gent pateix l’esforç dels
2 dies anteriors. Són 3 km i després d’allí tot és disfrutar i disfrutar.
Iniciem un tram d’uns 2 km amb tobogans i més tobogans,
on algún que altre salt vam haver de fer. D’allí ens topem amb el que es coneix
com la sendera de la Lluna, lloc mític de la Volcat, on tothom vol fer-se una
foto. Sendera on el més normal seria que fos un rierol, traçada molt tancada,
amb corva i contracorva i terreny argilós.
A partir d’allí arribem a una zona amb més d’un punt amb
fang i on més d’una relliscada vaig tenir, però al final res de res.
Encarem els últims 3 km, com sempre i creuo l’arc
d’arribada i donant per finalitzada la meva participación a la primera Volcat.
Temps final de 2:22h
Temps total: 11:04h
Desnivell total: 5100
m +D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada