per una part el company Carles A. ens dona la seva visió interior de com li ha anat a la
CANYON CAMBRILS PARK
Aquest any la Canyon Cambrils Park sols ha tingut un participant de part del Club Ciclista Seròs. Tot i això, Calu ens compta la seva experiència en aquest cap de setmana.
Aquest comença el divendres per la tarda, amb la recollida dels dorsals al Centre de Convencions del resort Cambrils Park. Aquí aquest any hi havia montant una petita de fira, amb la presència de varis stands (Silincode, Canyon, Catlike, …). La veritat és que la recollida de dorsals no es va fer molt llarga, tot i que hi havia una gran quantitat de gent.
Ja amb el corresponent dorsal, vam procedir a allotjar-nos a la zona de Salou (població pròxima al lloc de sortida). I tot just quan estàvem preparats per sortir a sopar, rebem la trucada de Tejero. Sí senyors, varis components del C. C. Fraga també estaven allotjats a Salou i ens convidaven a sopar. Així que canvi de plans i cap a veure als companys de Fraga.
Ramón, David, Andrés, Pablo, Tejero i Miguel tenien montada la seva pasta party per a sopar i ens van fer partíceps d’ella. Moltes riatlles, excel·lent menjar i primers comentaris sobre els plans del dia D.
16/04/2016. 06:15 hores. Sona el despertador. Estranyament, he pogut descansar i dormir totes les hores. Sí senyor, 06:15 hores, no estic boig!!! El llit està situat a tan sols 5-6 km de la línia de sortida, però hem quedat a les 7:00 amb els companys del C. C. Fraga que els passaria a buscar. Així que tot i que és estrany per mi, em sobra temps per esmorzar tranquilament, preparar la bici i la roba, …
Lo nostre fosforito entre els companys del CCFraga |
Passo a buscar als companys i arranquem cap al Cambrils Park i arribem amb 20 minuts de marge. A sobre, ens acaben de dir que hi ha un accident a l’autopista de Barcelona - Tarragona en sentit Salou, per la qual cosa els Mossos d’Esquadra destinats a la prova estan a l’esmentat accident. Resultat: es retrassa la sortida a les 8:20.
Al final moment de la sortida, un any més la velocitat en el moment de l’arrancada és molt elevada. Pablo ens marca el ritme i anem sortejant gent, bidons, salts pels passos de peatons, …
I arribem al primer port de la jornada, Colldejou. Pugem a un ritme massa elevat per mi. El pulsòmetre marca 102% durant massa estona, així doncs és el moment de prendre una barreta i baixar el ritme, deixant que els companys marxin pit amunt. En coronar el port em trobo el 1r avituallament líquid, i allí als membres del C.C. Fraga. M’han tret 1’30”. Temps per agafar un got d’Aquarius i cap avall. Sempre se m’han donat millor les baixades que les pujades. No podem dir el mateix d’alguns participants. Enmig de la baixada i tot traçant una corba tancada, sorpresa. De la banda externa de la corba apareix un cap del mig d’unes herbes i a continuació un mallot tot trencat i la cara desencaixada del ciclista. Sempre hi ha gent que es pren qualsevol prova ciclista com a professionals, quan som simples aficionats.
La prova continua tot enfilant camí cap a Falset. Anem tots junts i amb la presència de Paco Aixut, que tot i estar jubilat està fort com un xaval de 20 anys.
De Gratallops a Escaladei comencen els problemes pel grup. En aquesta pujada Pablo comença a notar-se que no va massa fi, per la qual cosa deixem marxar el grup i ens quedem Ramon i jo a fer costat a Pablo. Arribem a Escaladei i enfilem camí cap a Porrera per la T-702, però al desviar-nos a la T-7041, a Pablo li comença a agafar calambres als abductors. Mala notícia: ens queden 50 km per l’arribada i els ports de Porrera i la Teixeta pel davant. Aquest últim és llarg, però almenys jo el trobo més portador que alguns dels que hem pujat durant la jornada.
Recorregut que va "cascar-se" lo amigo |
L’últim km se li fa molt pesat a Pablo, tant que es planteja parar per descansar. Tot i això, arribem a l’últim avituallament sòlid i líquid i a la seva següent baixada. El descens de la Teixeta per la cara de Duesaigües és de les més boniques que he fet darrerament. Tècnica, ràpida, envoltat de naturalesa, … qué més es pot demanar?
I per acabar 20 km d’enllaç fins a la meta final. Pablo va molt tocar i el vent que ens entra lateral molesta bastant. Decidim junt amb Ramon d’anar a intercanviant els relleus per patir menys i poder portar a Pablo fins a la meta.
Aquest any l’arribada ha estat diferent de la de l’any passat, tot prevalent la seguretat dels ciclistes. Per aquest motiu, no s’ha passat per l’antiga carretera nacional i creuar tota la població de Cambrils.
Resumint: Una prova que cada any es supera, tant en participants com a nivell organitzatiu, i totalment recomanable.
El mateix dissabte dos integrants del CCSeròs també tenien ganes de pedalar prop de l'anterior cronista, us deixem la de X.F
GANES DE PRIORAT
Ara ja sabeu perquè l'anomenem la ruta del 5. |
Quan et prepares per un
esdeveniment, com és la marxa de la Mussara, diuen que el millor és veure el que t’espera i
ja feia dies que li deia a Ramon que haviem d’anar a rodar per les terres del
Priorat i fer algún dels trams per on La Polar Mussara hi passarà el 14 de Maig.
Sortint del poble de Garcia i enfilem
direcció el Molar,com no, pujant fent honor al nom de la ruta trobem el
primer pk5 del dia. Les possibilitats son nombroses i totes circulars si es vol.
Si una cosa es característica del Priorat és que no té ni un pam de pla, o puges o baixes.
Si una cosa es característica del Priorat és que no té ni un pam de pla, o puges o baixes.
Continúem
direcció Bellmunt de Priorat i aquesta vegada si, si vam poder creuar el
riuet que l’any passat ens va fer retallar una mica les intencions que portavem
al començament. Desprès d’algunes rampetes del 15 i 16% de desnivell arribem a
bellmunt, poble històricament miner i de paisatges escarpats i curiosament
plens de vinya.
@gentilesa de Cyclo tour |
Cara de felicitat al coronar |
Arribats a dalt foto de rigor i satisfets, però cal estar de peus a
terra, avui l’hem pujat quan duiem 40 km a les cames, a la Mussara en portarem
136 i no serà el mateix.
Continúen cap a
Cornudella, Porrera, Torroja de Priorat, La vilella Baixa i ens desviem cap a
Cabacés, Tot un seguit de puja baixa continu que van fent treballar les cames
sense parar. Ara ja encarant l’ultim tram de la ruta, ens dirigim a fer la
segona pujada dureta, la que ens porta a la Figuera, foto i comença la baixada
llaaaarga, per cert està reesfaltada i es un plaer!!!! passe per la població del Molar i
finalment Garcia d’on hi hem sortit ja fa una estoneta.
Salut i Pedals!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada