dimecres, 21 de març de 2018

XALLENGE DAVID DUAIGÜES 2018



Altre cop  agraïm al nostre company de Club, Sergi P   per fer la crònica en els seu pensaments i deixar en frases 





Després de dos dies ajudant als companys a ultimar detalls i preparatius de la  9ena Xallenge David Duaigües,  http://xallengedavidduaigues.com/
preparant i currant molt dur perquè el mateix dissabte va fer una bona ploguda i caldria veure com estaria el terreny.

Ens vestim per poder pedalar altre any a la segona prova de la XDD a Seròs.

Com cada dia de cursa, els nervis sempre estan presents, i mes si corres a casa ,al teu poble. Però no es pot fer res millor que ficar-te el culot i el maillot i pujar a la bici.




La gent ha començat a ocupar tots els carrers del poble, amb les seves muntures, amunt i avall per a calentar les cames una mica. Fins arribar ven aprop de l’hora que tothom i a va agafant el seu lloc davant l’arc de sortida.






Sense més miraments i després de les paraules de benvinguda i recordatoris pels que ja no hi son amb nosaltres, sempre es bo recordar,  donen el tret de sortida i com era d’esperar i sense defraudar a tot el públic que s’aglomera a les tanques que l'Organització prepara amb cura.
S'arrenca amb un ritme infernal i en molt poca estona ja tenim el “bucle” fet i iniciem la pujada cap a la nostra zona de ciclar, Montmaneu.

La sortida tant forta em passa factura a la pujada i les poques hores d'entreno que duc també  cames calentes als primers quilometres, però tranquilament trobo un bon ritme i començo a estar be amb les meves cames i responc be a les pujades. Com cada marxa que he participat la gent que et trobes pel camí sempre tenen batalletes a contar i al final tothom surt sent mig família.

Després de 2 hores 30 minuts pedalats arribo al segon avituallament i a partir d’aquell punt, la cosa agafa un caire no massa bo, el ritme constant i bo que portava desapareix i comencen les rampes, fins al pont  a 2 kms de l'arribada i ja veient el poble les cames no poden mes, però continuo fen els últims esforços i al final torno a veure l’arc a la punta del carrer i un munt de gent animant a tothom que sento al speaker i la música això la veritat anima i molt quan arribes apuradet.

Després d'una llesca de pa torrat i cansalada i una bona cervessa fresca, el mal de cames desapareix i sol ens queda explicar que com cada any, no ens defrauden.

Aquest de la Xallenge s'ho curren i de quina manera: Enhorabona.

Salut i pedals





@fotos gentilessa dels nostres amics fotografs de la XDD

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada