dimecres, 29 d’agost de 2018

VACANCES I MÉS VACANCES

El mes d'agost es sinónim d'aturada en l'aspecte social de grupettes, per una part perquè en l'àmbit de  l'economia del nostre petit poble tot  gira al voltant de la fruticultura i son per aquestes dates quant hi ha més feina, i com ja tots sabem cal recollir per passar un millor hivern i molts dels nostres socis  han de compaginar  tasques de recollida i esport, i l'altre aspecte que fa minvar l'assistència es el mateix mes estiuenc que fa que calgui complementar les activitats familiars de visita a la platja o a la piscina a part dels viatges que puguin sorgir.


Però sempre hi ha excepcions, i aquest cap de setmana la sorpresa dels bikers que tenien ganes de pedalar va ser poder fer una bona grupetta en numero d'assistents.

Es per això que aprofitem que tenim un bon amic Nano que deixa constància al seu blog   http://nanocling.blogspot.com   per també fer dos cròniques per explicar l'esmentat dia.


Com que estem en aires de vacance,  farem un copy/paste



Disfruteu de la seva lectura:


Sortides de diumenge..... Les que més es troben a faltar.

 





  Si es vol assolir un objectiu esportiu no hi ha altra opció que entrenar per aconseguir-ho. Passa igual si vols anar millorant la teva condició física, a l'inici amb poc que facis ja millores però, a mesura que vas agafant forma, la cosa es complica i, si no portes una rutina i una disciplina marcada, t'estanques aviat.

     Aquest fet et porta, al menys a mi, a fer moltes sortides sol. L'ideal seria poder fer una grupeta amb característiques similars i mateixos objectius, però això pocs cops passa.

     Jo no dic que entrenant sol no gaudeixi, perquè sí que disfruto, però, desprès, les sortides com la d'aquest diumenge, amb una bona grupeta, sense cap objectiu d'intensitat, amb llibertat per fer el que et surti dels c......., les xales molt més.

     La ruta començava a les 7:15 des del lloc de sortida habitual. Ens vam congregar 11 ciclistes disposats a passar un bon matí pedalant.

     El recorregut a seguir el va escollir Pep aquest cop; anar a fer la Trialera de la Picarda, a veure com estava, remuntar cap al Monegre i fer la senda rocosa i desprès ja cap a casa.

     L'anada va ser en mode passeig, sense apretar a ningú i parant quan feia falta. Ademés jo vaig arrancar amb la roda de darrera perdent aire per la junta de la coberta amb la llanta. Al arribar al mas de l'hereu em va tocar parar a ficar la càmera perquè no hi havia manera que parés ( per sort el problema era que la darrera sortida en un escaló es va deure destalonar, perquè un cop a casa la vaig repassar i al tornar a inflar-la es va solucionar el problema), aquesta seria la primera parada d'unes quantes més que ens tocaria fer avui.

     Arribem a les antenes, on s'inicia la senda de la Picarda, i parem a fer una mossegada i a donar sortida a les primeres risses intenses de la jornada, el trajecte fins aquí ja havia estat entretingut, parlant amb uns i altres i amb algun punt còmic, però el moment de l'avituallament va ser com el colofó.

     Per sort havíem pogut riure de valent abans de començar la baixada, perquè el descens va ser llastimós. Les pluges havien esbarrancat tota la primera part de la senda, la que havia de ser més fàcil i factible, la segona part, ja complicada de per sí, estava impossible. Això deixava solament la part final per poder gaudir una mica de la bici.

     Aquí ens deixa Jordi, ha començat a pedalar fa dues o tres setmanes per lesió inguinal i encara no està per massa apretades, i nosaltres creuem el pont de Mequinensa per emprendre una pujada llarga i costosa. Hem de donar sort que el temps acompanya. Ens trobem, segurament, en una de les millors èpoques per poder pedalar en quan a climatologia i temperatura.

     La pujada cadascú la fa al seu ritme i aguantant el seu patiment, no entraré en detalls sobre qui ho va fer primer o darrer. Tots vam passar el nostre calvari particular, o almenys amb la intensitat que vam voler.

     Un cop remuntat el Monegre no ens va caldre pedalar gaire per arribar a la segona baixada de la jornada. Vam fer la foto de grup abans de començar el descens i aviat vam comprovar com aquesta senda tampoc estava per filigranes. Bici al coll i a patejar a tots els revolts. El Siux va trencar els rails del seient en un escaló que va agafar sense anar calat. Els demés a entrepussades vam poder sortejar la primera part, que era la més malmesa, i desprès ens vam anar deixant anar. Estàvem tots desperdigats, això sí. Els que van agafar la davantera es van precipitar al enllaçar amb la segona part de la senda i van acabar baixant per camí. Els que ens vam quedar més endarrere encara la vam poder gaudir en la part final.

     Amb el grup partit, Xavi, que va arribar amb els primers a Mequinensa, decideix d'anar tirant a veure si pot arribar a casa pedalant sobre la punta del seient.

     Al poc, mentre esperaven, Guerau veu que la roda de darrere li perd aire i no li sella. També decideix de fer via a veure si pot arribar a casa sense haver de ficar la càmera.

     Els demés esperen a que ens reagrupem i iniciem la tornada a casa. Una tornada a casa que, degut a les diferents parades que hem anat fent, als contratemps i a la lentitud de les baixades, ha de ser alegre. Ens enfilem els 8 que quedem i, a relleus per la carretera, anem fent kilòmetres a bon ritme. Fins que trobem a Guerau parat en una entrada de camí mirant de canviar la roda. Parem l'expedició i, entre tots, fem la feina que podia fer un ( s'ha de dir que la roda ja portava càmera i estava tota enganxada del líquid sellant que hi havia i va dificultar la tasca bastant).

     Finalment, sense cap punxada ni trencadissa més, vam fer carretera i manta fins tancar la sortida amb 55 kms i 850m de desnivell. Però si la matinal es fa amb bona companyia el que s'ha de valorar no són les dades sinó la experiència.

Salut!
   

@fotos gentilesa  Xavi F, Alejandro, Gerard i X.T

Que sigui un bon inici del que ens depara la propera tardor, però que això encara no s'ha acabat.


SALUT I PEDALS !!

dijous, 19 de juliol de 2018

SUADA DE LES BONES EN UN JULUIOL CALURÓS

A principi d'any des del Club es va deixarà caure que cada certes setmanes podríem iniciar una nova manera de provar de fer sortides per veure territoris propers i alhora desconeguts i poder fer gruppetta i sortir a veure món amb la bike, tant es així que la resposta va ser I Tant!!, vamos allà  SORTIDES FORA TERME.

Però com sempre passa, les agendes van plenes i calia buscar primer un territori on anar a pedalar, dos, algú o algunes persones que busquessin o track o ruta o dissenyar-la i tres evidentment dia per anar-hi. Condició mirar de fer no massa transport en cotxe i desconegut alhora.

Les tres situacions semblaven una pòcima dificil de conjuntar però amb ganes i deliri sempre acaben sortint, tant es així que entre pitos i flautes la cosa es va anar retrasant però....

Mirant el calendari finalment es va decidir a principis de juliol,  diumenge 15  al ataque, si ja se sap que no plou a gust de tothom, temps de feina de collir i arroplegar la fruita, però no quedaven gaires dies lliures més
La segona variable va ser fàcil d'empendre, tenim un soci que feia dies ja ens tenia feta una ruta per la seva zona de residència, Riba-roja d'Ebre, a més sabedor que ens faria de "sherpa local" no hi havia dubtes cap allí hi falta gent, sempre coincideix la marxa de Mequinensa amb la de Riba roja i la gent es decanta per la primera  cosa errada potser.

I qüestió de "kedada va ser un pim pam", organització de vehicles i personal per ficar les bici pel transport i   finalment hora de sortida per poder encarar un mati de pur btt amb un disseny brutal per part del nostre sherpa,  Jere.




Matiners perquè no ens agafês la calorada i poder estar alhora a la piscina.

El recorregut seria per quasi la totalitat del que s'havia realitzat a la prova de la xallenge terres de l'ebre del passat mes de maig la LA FIGOT RACE,

Ja de principi la cosa aniria de puja baixa puja baixa i lo que sortís però al acabar no cal dir que les cares de btt havien valgut la la matinada.

No cal dir que les vistes van ser d'aquelles per recordar,les pujades també i les dos trialeres senderes amb la destressa que cal per tenir una matinal de disfrutar i xalar.



Pujar un km amb percentatges de més del 20%   està clar que deixa a cadascú al lloc que li pertoca, suada de la bona i encara no eren ni les 9 del matí, però es lo que hi ha.

La següent ja seria una sendera  amb algun pas no dificil però si atent, crestejant per la zona que va ser escenari de la batalla de l'ebre.

buscant la sombra si es podia
Reagrupament a la base i a per la segona pujada del dia, en principi segons lo sherpa, de no tanta dificultat, tot s'ha de dir tenia raó l'home.

Ara venia la bona bona, sendera de 4 kms aprox crestejant per fer cap a la pressa de Ribarroja, xalera d'aquelles per recordar  bonics passos i encara més de vistes.

Per acabar d'arrodonir venia la tercera part, una petita remuntada pel Gr99 per encara una baixada ràpida, sense  dificultat per travessar el pon sobre l'Ebre i fer cap a l'esperat avituallament de bar, que bona es la beguda fresqueta a la sombra:


cares de suada i d'hidratació. 
 Resum,  primer de tot agrair la seva paciència i felicitar al nostre sherpa local per una disseny 11 de la sortida,  ets un crack Jere.

Està clar que tornarem a venir almenys pels qui per situacions personals no van poder i alhora per tornar a disfrutar d'aquest recorregut o un altre.

Alhora agrair també als companys que van fer la matinada i suada per poder realitzar la sortida programada,  en temps de calor toca suar, però amb la xalera que vam fer s'hi ha de tornar que total tampoc està tant alluny Riba-roja.

Dir que es una sortida dura fisicament per la calorada i el desnivell en alguns trams de pujada, i alhora cal destresa per passar per algun tramet "peliagudo" a les sendes, però res que sigui difícil o dificilissim  clar tot depenent si t'agrada patir pujant o baixant, sinó això no seria btt.

Al final un xurrac amb quasi 1.100 mts de desnivell positiu en poc més de 30 kms, territori Figot Race.


Au SALUT I PEDALS!!

@fotos i report gentilessa de X.F, X.T, Josep R i G.S


dilluns, 9 de juliol de 2018

EN RUTA PELS PIRINEUS 3.0 i més


Estiu, calor, i ganes de bici  no cal més.

iniciem el mes de juliol amb noves cròniques per donar fe que no estem parats en aquest petit Club.

Els tres integrants Albert, X.T i Nano,  que sempre per aquestes dates es busquen l'excusa per anar a fer als fantàstics Pirineus que tenim tant i tant aprop, encara no ho sabem pas si desprès fan més o menys coses,  però sempre ens porten fotos que segurament la  ruta els ha fet disfrutar o almenys les cares així ens les mostren.



Enguany ens han dit que han tastat un dels senders més bónics que es poden trobar pel Pallars.

Heus ací una mostra fotogràfica, ganes d'anar-hi.

buscant la fresqueta 
Ruta que els primers quilòmetres han fet suar fins arribar al coll del Cuco, vaja quin malnom té aixó, remontada per pista de prop de 13 kms sense descans per coronar i veure les vistes que sempre si trobes un dia esplèndid de sol i llum que t'ofereix el Pirineu Català.
ohh  ohhhh ohhhh vistes desde la Collada del Cuco

Inici de la pista des d'Anàs, remontant a mà esquerra pel riu que baixa amb el mateix nom,  fent diverses zetas el camí, on el company Nano feia les seves series entrenant pel seu pròxim objectiu esportiu.
preparats per l'inici del corriol de baixada


temps per fer fotos i parades tècniques


coronar prop del 1800 mts d'alçada no té preu
desprès de remontar s'arriba a l'esperat i bonic corriol pel torrent de de la Selva, al principi  té dos passos molt divertits tecnicament però que no comporten cap risc.


Més corriol de baixada entre arbres amb sombra
L'entrada al corriol que baixa fins Berròs, de lo milloret



Corriol de bosc i cares de felicitat


Finalment cal creuar el torrent i obrir i tancar dos portes fins arribar al poble de Berròs de Sobirà, per encarar un altre bonic descens per pista que comunica entre les dos poblacions  fins a la pressa de la Torrassa.
Aquí s'està fresquet eh, quina calor deu fer ara per Seròs??

El recorregut va baixant seguint el marge del riu Noguera Pallaresa fins la població de Llavorsí per encarar el retorn fins la Vall de Cardós inici de la sortida.






bona puja i millor baixada, 42 kms a la saca.





Per un altre costat sabem que els altres companys integrants que vam quedar per Seròs no van parar tampoc, tot i la calor,  segons hem vist per fotos pirates, esperem que en deleiten amb alguna crònica.



Així mateix també tenim que vam fer presència dels colors del club a la marxa cicloturista de Mequinensa,  amb premi i tot cap a casa.

lluint colors
premi a la constància


Esperem que aquesta no sigui la última i comença la calor, toca bici


Salut i pedalls!!