dilluns, 9 de juliol de 2018

EN RUTA PELS PIRINEUS 3.0 i més


Estiu, calor, i ganes de bici  no cal més.

iniciem el mes de juliol amb noves cròniques per donar fe que no estem parats en aquest petit Club.

Els tres integrants Albert, X.T i Nano,  que sempre per aquestes dates es busquen l'excusa per anar a fer als fantàstics Pirineus que tenim tant i tant aprop, encara no ho sabem pas si desprès fan més o menys coses,  però sempre ens porten fotos que segurament la  ruta els ha fet disfrutar o almenys les cares així ens les mostren.



Enguany ens han dit que han tastat un dels senders més bónics que es poden trobar pel Pallars.

Heus ací una mostra fotogràfica, ganes d'anar-hi.

buscant la fresqueta 
Ruta que els primers quilòmetres han fet suar fins arribar al coll del Cuco, vaja quin malnom té aixó, remontada per pista de prop de 13 kms sense descans per coronar i veure les vistes que sempre si trobes un dia esplèndid de sol i llum que t'ofereix el Pirineu Català.
ohh  ohhhh ohhhh vistes desde la Collada del Cuco

Inici de la pista des d'Anàs, remontant a mà esquerra pel riu que baixa amb el mateix nom,  fent diverses zetas el camí, on el company Nano feia les seves series entrenant pel seu pròxim objectiu esportiu.
preparats per l'inici del corriol de baixada


temps per fer fotos i parades tècniques


coronar prop del 1800 mts d'alçada no té preu
desprès de remontar s'arriba a l'esperat i bonic corriol pel torrent de de la Selva, al principi  té dos passos molt divertits tecnicament però que no comporten cap risc.


Més corriol de baixada entre arbres amb sombra
L'entrada al corriol que baixa fins Berròs, de lo milloret



Corriol de bosc i cares de felicitat


Finalment cal creuar el torrent i obrir i tancar dos portes fins arribar al poble de Berròs de Sobirà, per encarar un altre bonic descens per pista que comunica entre les dos poblacions  fins a la pressa de la Torrassa.
Aquí s'està fresquet eh, quina calor deu fer ara per Seròs??

El recorregut va baixant seguint el marge del riu Noguera Pallaresa fins la població de Llavorsí per encarar el retorn fins la Vall de Cardós inici de la sortida.






bona puja i millor baixada, 42 kms a la saca.





Per un altre costat sabem que els altres companys integrants que vam quedar per Seròs no van parar tampoc, tot i la calor,  segons hem vist per fotos pirates, esperem que en deleiten amb alguna crònica.



Així mateix també tenim que vam fer presència dels colors del club a la marxa cicloturista de Mequinensa,  amb premi i tot cap a casa.

lluint colors
premi a la constància


Esperem que aquesta no sigui la última i comença la calor, toca bici


Salut i pedalls!!


dilluns, 18 de juny de 2018

CAP A LA PLATJA HI FALTA GENT

Arriba el juny i es l'hora de tastar l'aigua del mar, aquest any la sortida pre-estiu tocava anar fins al mediterrani.

Menys quorum de personal que altres anys,  potser es que ens fem grans i això d'agafar els "bartulos"costa més, però que hi farem a veure si ens properes sortides podem ser més, finalment 29 adults i 13 menors que no es pas mal numero.

Dos seccions  amb la seva planificació per arribar al mateix lloc, engunay hem pogut realitzar un agrupament que potser com a Club no es recordava que s'havia fet mai, al juny anar a Cap Salou.

Des d'aquí volem agrair la gestió feta pel nostre company Xavier F. per les hores perdudes de trucades a l'hotel pels preparatius., merci crack i al nostre Presi per quadrar l'excel de personal i cotxes.

la volta de btt 




Bé al lio macareno, es van programar dos grups, uns a fer ruta zona Montroig amb la bici de btt i rodar per aquells andurrials i els de la bike de carretera fent camí fins al lloc de dinar.

45 kms i 1200 mts de desnivell+






Com sempre a l'arribar les cares de felicitats d'uns i altres demostraven que la tria havia sigut encertada.


Lo nostre Team Manager no falla 





No cal dir que com sempre hi ha la secció logsítica dels que arriben per disfrutar de la sorra i platja, aqusetos ja van a un altre horari i per un altre recorregut, i els que van de cara al plat que ja seria la quarta secció.








de punt A a punt B, de terra endins a mar

115 kms i 1.500 mts desnivell +, 

Puntuals com els veranejants anglesos que ens vàrem trobar, que aquestos ja comencen les vacances antes uns cap a la dutxa i el refrigeri i altres esperant per anar a dinar.


cota màxima

Va que tot es cara avall ara ja

Sex machine selfie

Hiep  que passa noi


Ohh   oHHh  que bonic

L'equip al complert

Brother's in arms

Ganes de refrigeri

lo Montsant de fons


Ara ja els preparatius son per la pròxima sortida que serà fora terme.

fotos @ nanocling, X.F, J.Albà, X.T



SALUT I PEDALS!!

dimarts, 5 de juny de 2018

SEMPRE ES BO DONAR VEU A QUI S'ESFORÇA

Com sempre ens passa, fem activitats i tenim socis benevolents que ens envient les seves cròniques de sortides però a vegades sigui perquè ja anem prou de bòlit en aquest vida quotidiana, sigui que es va deixant per una setmana vivnent ja ho enviaré, al final sempre  es queden com es diria en l'argot informàtic,  a la safata de borradors. 

Aquesta setmana volem donar visió al nostre soci Guerau que va fer ja fa dies la seva participació a la
cat i gat, i ens ha enviat la seva visió personal.

La prova que la veritat el seu format es totalment diferent a una marxa convencional de btt, pel caràcter integrador de poder fer les coses conjuntament i donar una feina de coordinació de planificació envers al territori en aquest cas el Pla d'Urgell.






Ja hi havia ganes de ficar-se un dorsal davant del manillar. Independentment de la condició física a la que et troves sempre t’ho acabes prenent una mica com una competició encara que sigui contra un mateix per vuere fins on pots arribar. Ja feia un parell d’anys que tenia ganes de fer la Catigat pero entre unes coses i unes altres fins enguany no hi he pogut anar. 

Recorreguts de 45, 75 i 105 km. Per debutar vaig triar el llarg de 105, GAASS!

Catigat o potser millor CatiFANG ¿?


Les previsions donaven una mica d’aigua durant tot el mati i una mica de vent a ratxes, i la veritat es que van encertar les 2 coses tot i que de aigua no se n’esperaba tanta. 
El cas es que em vaig plantar a les 8 a Vilanova de Bellpuig que enguany era el poble que organitzava l’event, al ser un circuit on es passen pels 18 pobles del Pla d’Urgell cada any van canviant de poble organitzador. De fet vaig arribar just de temps, tant just que nomes em va donar temps de anar a buscar la bossa del corredor i canviar-me de roba. 

Les prediccions meteorologiques donaven aigua i cel ennuvolat tot el dia, pues CLAVAT! Tot just arranquem a pedalar i sortim del poble comença a plovisquejar, a ratos pluja fina i a ratos res pero va ser una pluja que ens va acompanyar tot el matí fins just abans d’arribar a meta. 

El primer tram de circuit em va resultar divertit perque com que vaig començar per la part de darrere anava avançant ciclistes al mateix temps que es va formar una grupeta de 6 o 7 prou  maja on tots colaboravem tirant del carro(fins i tot un biker amb bici de gravel que vam anar junts casi tota la marxa) intentant atrapar una grupeta capdavantera que teniem a uns 100 metres que era cap de cursa, pero ells anaven a un ritme mes fort que nosaltres. 

La principal característica d’aquesta marxa es que té molt poc desnivell , la orografía del pla d’urgell es així, pero no sabia que al pas per Miralcamp hi havia una versió reduída del “Muro de Huy”, potser només eren 40 metros pero almenys a mi em va semblar que estaba al 20%, aquesta no me l’esperava, a punt de ficar el peu a terra menos mal que era un carrer asfaltat dins del poble sino m’hauria tocat baixar de la burra. Uns km després de MIralcamp i previ pas per un tram on vaig acabar enfangat fins a les orelles, vam fer la única senda del circuit, plana i fácil. 

La resta de la marxa va ser tota per pista en bon estat, pasos per totes les poblacions de la comarca i algún que altre tram de carretera. Tenia previst parar a avituallar al km58 i així ho vaig fer, la putada va ser que fins al avituallament anava en un grupet de 4 a un bon ritme i em van caure els collons a terra al veure que jo era l’unic que vaig parar auto-convençut de que els altres també pararien. S’escapa la meva grupeta, no passa res jo havia de parar SI o SI, necessitava repostar. 

Em va tocar tirar jo sol uns 10km, amb vent de cara i plovent fins que vaig veure que 100 metres darrera venia un grup a un ritme molt paregut al meu. Després de lluitar contra el vent un bon rato lo millor era afluixar i deixar que m’agafessin. A partir d’aquí i fins arribar al Bike-park a Vilasana vaig anar en aquest grup, allí ens esperava un “speaker” que ens donava anims, la veritat es que poder rodar pel circuit de BMX va ser un detall curiós i original. Al sortir del bike-park la grupeta se’m va escapar  uns metres, i després d’un repetxonet van ser uns metres mes, nois estic fundit!!!

L’ultim tram el faig com puc, el sol ja fa una estona que ha sortit per quedar-se ja tot el dia i l’entrada a meta a Vilanova de Bellpuig amb molta gent aplaudint s’agraeix i mes si vas enfangat de dalt a baix. 



L’any que be si es pot s’ha de venir en grupeta del club.

SALUT I PEDALS!!