dimecres, 30 d’agost de 2017

VOLTANT PEL PETIT MÓN DEL PAÍS DELS PIRINEUS

Seguint amb les possibilitats que ens permet l'estiu, avui uns deixem la crònica del nostre company J.Sanchez  per terres Andorranes, com ens havia promès."lo prometido es deuda".


Ell l'ha fet per segona vegada en aquesta novedosa marxa amb bici de carretera  LA PURITO   organitzada per l'exciclista Joaquim Rodriguez  més conegut com Purito (resident a aquest petit país i per això el nom de la prova).

No cal dir que el nostre company amb les seves explicacions ens fa posar la boca aigua, ja que els ports que anomena per on ha passat  mítics que han sigut etapes del Tour o la Vuelta.



 VEURE QUE ENS COMPTA




STAGE A ANDORRA

Tal i com vam fer l’any passat, la primera setmana d’agost tocava pujar a Andorra.
La Purito 2017 ens esperaba i nosaltres no vam fallar…o si.

Enguany vam aprofitar i vam arribar el divendres dia 4, dos dies abans de la marxa cicloturista, per tal de tenir temps per descansar i preparar-nos per tot el que ens vindria diumenge.

Dissabte 5, el meu company de fatigues, Joan, i jo, vam decidir sortir un ratet a estirar les cames, per tal de no agafar-nos freds el dia següent, però bueno… ja sabem el que passa en aquestes ocasions…que la gent t’enreda i acabes fent més del que pensaves en un inici.
Vam acabar pujant d’Encamp (on teniem l’hotel) al Coll d’Ordino i d’allí vam baixar a Canillo, per tal de baixar fins Encamp novament. Total… 1200m de desnivell i 44km. Ara tocava descansar per la guerra que ens esperaba el dia següent.




Diumenge 6, el dia “P”, el dia de La Purito.
Quedem per aixecar-nos a les 7:00h, així tenir temps d’asmorçar i arribar fins Sant Julià de Lòria, lloc d’on surt la marxa.



Són les 7:50h i ens dirigim a la sortida, però abans d’arribar al destí, ens creuem amb els ciclistes del recorregut llarg (145km / 5300m +D). És quan puc veure per primer cop a José Hermida, Joaquím “Purito” Rodriguez, Ibon Zugasti, Beloki i un seguit d’exprofesionals.





Són les 8:10h i ens plantem a la linia de sortida. Són moments de concentració i de decidir estrategia per acabar de la millor manera i a ser posible…rebaixar temps respecte l’any passat.
El meu company i jo ho tenim clar…tranquils fins el tercer port, l’alt de la Comella, saltar-nos el primer avituallament i no perdre temps als demés. Només fent això, rebaixariem temps.
Són les 8:30h i donen el tret de sortida. Ens esperen “La Rabassa”, “La Gallina”, “l’Alt de La Comella” i “Cortals d’Encamp”… 80km i 3400m +D…quasi res.
Només portem 5min damunt la bici, comença a ploure una mica fort. És moment en el que per sorpresa, molts donen mitja volta i tornen cap a casa. Per sort només van ser 10 min de pluja i poc a poc va anar sortint el sol i a fer calor.
El ritme que portem és més alt que l’any anterior, però ens trobem amb bones sensacions, suposem que és per l’entrenament.
Així doncs, poc a poc anem mantenint el ritme de cursa i anant guanyant alçada.
El port de “La Rabassa” l’acabem pujant quasi sense donar-nos compte, ja que vam rebaixar el temps 10 min respecte l’any anterior.
Una vegada dalt, quedem en no aturar-nos i anar directes a buscar el segón port de la marxa…”La Gallina”. És llavors quan poc a poc ens anem distanciant el meu company i jo, ja que ell no és molt de baixades i l’asfalt no es trobava en condicions de baixar molt rapid.

Quan només faltava 1 km per arribar al poble de Sant Julià, tinc un petit ensurt en una corba tancada, ja que la roda de davant hem va lliscar al pasar per damunt d’una tapa de clavegueram. Per sort no hem vaig a terra, però hem va fer parar durant un parell de minuts, temps suficient per veure com 4 o 5 ciclistes anaven al terra pel mateix motiu que jo.
Tot seguit, un motoristes hem venen i diuen que el meu company havia punxat 3 o 4 corbes mes amunt i que demanava que l’esperés… però clar… al final van ser 20 min!!!
Finalment ens tornem a trobar i tornem a la marxa, pero PAM!!! El tio va i torna a punxar!! Total… que entre una cosa i l’altra perdem al voltant de 40 min. Fet que va fer que el meu amic es desmotives i hem demanes saltar-nos el segón port i anar directe al tercer, “l’Alt de la Comella”.
Com és una marxa i a un company no se l’abandona mai, vaig aceptar i ens vam dirigir cap a l’esmentat port.
Aquest port és curt, uns 4 km, però enganya… i molt, ja que el primer quilòmetre es dur de collons, amb rampes del 9-10%, però com no ens trobem fatigats, podem pujar a molt bon ritme.
Quan arribem dalt, decidim parar 2 min per carregar els bidons d’aigua, menjar fruita i agafar forces pel port final.
Fem la baixada cap a Escaldes Esgordany, una baixada rápida i sense dificultats, ja que l’asfalt es trova sec i presenta molts trams rectes i és després d’una recta en baixada, que iniciem el fals pla fins la localitat d’Encamp, punt d’inici del port cronometrat de “Cortals d’Encamp”.


Aquest port trobo que no presenta la dificultat de “La Gallina”, però no es pot pendre a la lleugera, ja que els primers 5 km són molt exigents, ja que el desnivell no baixa del 9% practicament, amb rampes del 10-12% en alguns trams.
Des d’un primer moment tinc clar que en aquets últims 9 km treuré tot el que hem queda dins, ja sigui per la impotencia de no poder fer-la sencera, com per rebaixar temps en la cronometrada.
El ritme que porto és bastant alt comparat amb l’any passat, encara que porto 1000m menys de desnivell, però encara així hem trobo molt be. Els quilòmetres, per durs que siguin, van passant sense donar-me’n compte, quan hem trobo a 2,5 km de la meta, moment en que puc observar l’arc d’arribada i la gent que no ha volgut perdre’s aquesta experiencia.
Decideixo no apretar més del compte, ja que trobo que el temps que porto ja és prou bo, però com hem conec… a l’últim quilòmetre apretó una mica més, passant per l’arc amb un temps de 3:42:18, rebaixant en 7 min la cronometrada de “Cortals d’Encamp” de l’any anterior.

Justament, 7 minuts després arriba el meu company, content per poder pujar sense problemas d’esquena però fotut per les punxades a La Rabassa.


Dilluns 7, dia per desfogam.

Després de l’experiencia del dia anterior, vaig decidir que no podía marxar d’Andorra sense tornar a sortir i completar els 1000m que hem faltaven per fer La Purito, és per això que cap allà les 8:00h maixeco, hem vesteixo i surto direcció al Pas de la Casa, en dejú.
La intenció que tenia era la de pujar el Port d’Envalira, port que desde la població d’Encamp te una distancia de 21,3 km (1562m +D) i supera els 2400 m snm.
Aquest port és preciós, les vistes són increíbles a mesura que anem guanyant alçada i és nota que ens trobem en una zona d’alta muntanya, ja que les vaques i cabres fan acte de presencia.
No presenta cap dificultat, tret de la distancia que cal recorrer, ja que tret d’algun petit tram, no hi ha descansos, però el desnivell és molt asequible.
Potser, la part més difícil són els últims 2-3 km, amb unes quantes corbes molt tancades, però res comparat amb tot el que havia pujat el dia anterior.
Finalment, completo la pujada en 1:30 h. moment per disfrutar de les vistes, fer unes fotos i dirigir-me cap a l’hotel el més ràpid posible, ja que havia de dutxar-me i preparar les coses abans de tornar cap a casa.



Durant els 3 dies que vam estar a Andorra, vaig fer un total de 142,8 km i 5606 m de desnivell positiu, acumulant 7:47 h.

No cal dir que es un crack, I HA TORNAR-HI LA PROPERA. 

SALUT I PEDALS!!

dilluns, 7 d’agost de 2017

REPTES ESTIUENCS QUE REPETEIXEN I AMB GANES


Els messos d'estiu permeten un millor entrenament o sortides  amb més hores de sols, uns horaris més laxe i alhora si hi ha les merescudes vacances  per disfrutar i fer de l'esport que ens agrada, aquells reptes que al llarg de la primera part del semestre un ha preparat.



Al nostre petit Club tenim entre els socis dos cercles ben marcats a l'agenda viatjera, en part perquè són repetidors de les proves (i això vol dir si o si que s'intentarà millorar en allò que sigui possible, o les sensacions o temps)  i alhora permet compartir també amb la família un cap de setmana diferent.

tanto monta monta tanto     PLATJA O MONTANYA???

MARXA AMB BICI CARRETERA LA PURITO  que el nostre company Jeremi S.  ens passarà crònica en breu  


NANOCLING I LA SEVA TRIATLÒ A TARRAGONA, que en això de les tres disciplines es un artista consagrat, 




@gentilessa de Mikel Azparren






Esperem que la lectura sigui de l'agrat de tothom  




SALUT I PEDALS!!







I com diria el refrany,  tria i disfruta






dimarts, 11 de juliol de 2017

129 KM DE BONA FEINA

O també es podria titular: El Segrià i el Baix Cinca és pla.

Diumenge al matí, alguns integrants del Club se’n va a la Marxa Cicloturista de Mequinensa, altres optem per anar amb el C. C. Fraga a rodar.

7:00. Estació d’Autobusos de Fraga i sol 6 persones. Es nota que és estiu i que la gent té molts compromisos socio-familiars. Normalment el grup hauria estat molt més nombròs. Tot i això, el fet de poder rodar amb grup i per carretera, et fa sentir més protegit i visible de cara al trànsit de cotxes i camions.

Ruta: Fraga - Binéfar - Tamarite (esmorzar al Joselito) - Altorricó - Almacelles - Gimenells - Fraga.

Sembla el cap de setmana de les improvisacions. Arribem a Saidí i enlloc de tirar cap a Albalate i pujar cap a Binéfar es decideix tirar directament cap a Altorricó i allí decidirem si pugem a Binéfar o anem a Tamarite. 

A falta d’1 km per arribar a Saidí ens hem trobat al Carles (lo gendre de l’Aixut) que s’uneix al grup. Ell ha sortit d’Almacelles a buscar-nos i ja porta una punxada i reparació. 

Sol fem que sortir de Saidí i encarar cap a Vencilló i 2a punxada del dia per a Carles. Fem reparació ràpida i Tejero ens fot a ritme militar per recuperar temps. Que fuerte estás pequeño!!!

Passat Vencillón li toca el turno a Tejero de punxar. 2a reparació de roda amb tot el grup. Ara és Villas i Tejero els que marquen el ritme per recuperar temps. Tots els altres callats com a putes i a roda, que prouta feina tenim per no quedar-nos penjats.

Arribem a Tamarite en bona hora. La noia del Joselito es pensa que enlloc de ciclistes som una banda de joves que tornen de festa. Li arrasem la barra de tapes. Ella contenta i nosaltres amb el cul calent a tornar a pedalar. Durant l’esmorzar ha arribat Joaquin Buenacasa, el seu nebot i 2 socis més. 

Va, a la feina. Ens aixequem de la taula i decidim allargar la ruta cap a Alfarràs i després cap a Almacelles (així recuperem km). Passem una zona de carretera bastant dolenta i ja estem a Almacelles.

Fem el retorn per Gimenells i tenim algún atac de’n Carles quan sona el “Bandera verde!!!”. I el Froome fragatí, alias Tejero, s’encarrega de neutralitzar l’atac. Bon intent, Carles.

Hora prevista per arribar a Alcarràs? 12:00. Hora d’arribada 11:48. Anem bastant bé, així que decidim fer el retorn cap a Fraga per Seròs. Això sí, hem de respectar l’arribada a La Bodeguita abans de les 13:00.

Puntuals a l’hora, cervesa en mà i compartir 2 riures i l’amistat del grup. Bona gent aquests fragatins…

129,59 km en 4:26 hores.