dimarts, 11 de juliol de 2017

129 KM DE BONA FEINA

O també es podria titular: El Segrià i el Baix Cinca és pla.

Diumenge al matí, alguns integrants del Club se’n va a la Marxa Cicloturista de Mequinensa, altres optem per anar amb el C. C. Fraga a rodar.

7:00. Estació d’Autobusos de Fraga i sol 6 persones. Es nota que és estiu i que la gent té molts compromisos socio-familiars. Normalment el grup hauria estat molt més nombròs. Tot i això, el fet de poder rodar amb grup i per carretera, et fa sentir més protegit i visible de cara al trànsit de cotxes i camions.

Ruta: Fraga - Binéfar - Tamarite (esmorzar al Joselito) - Altorricó - Almacelles - Gimenells - Fraga.

Sembla el cap de setmana de les improvisacions. Arribem a Saidí i enlloc de tirar cap a Albalate i pujar cap a Binéfar es decideix tirar directament cap a Altorricó i allí decidirem si pugem a Binéfar o anem a Tamarite. 

A falta d’1 km per arribar a Saidí ens hem trobat al Carles (lo gendre de l’Aixut) que s’uneix al grup. Ell ha sortit d’Almacelles a buscar-nos i ja porta una punxada i reparació. 

Sol fem que sortir de Saidí i encarar cap a Vencilló i 2a punxada del dia per a Carles. Fem reparació ràpida i Tejero ens fot a ritme militar per recuperar temps. Que fuerte estás pequeño!!!

Passat Vencillón li toca el turno a Tejero de punxar. 2a reparació de roda amb tot el grup. Ara és Villas i Tejero els que marquen el ritme per recuperar temps. Tots els altres callats com a putes i a roda, que prouta feina tenim per no quedar-nos penjats.

Arribem a Tamarite en bona hora. La noia del Joselito es pensa que enlloc de ciclistes som una banda de joves que tornen de festa. Li arrasem la barra de tapes. Ella contenta i nosaltres amb el cul calent a tornar a pedalar. Durant l’esmorzar ha arribat Joaquin Buenacasa, el seu nebot i 2 socis més. 

Va, a la feina. Ens aixequem de la taula i decidim allargar la ruta cap a Alfarràs i després cap a Almacelles (així recuperem km). Passem una zona de carretera bastant dolenta i ja estem a Almacelles.

Fem el retorn per Gimenells i tenim algún atac de’n Carles quan sona el “Bandera verde!!!”. I el Froome fragatí, alias Tejero, s’encarrega de neutralitzar l’atac. Bon intent, Carles.

Hora prevista per arribar a Alcarràs? 12:00. Hora d’arribada 11:48. Anem bastant bé, així que decidim fer el retorn cap a Fraga per Seròs. Això sí, hem de respectar l’arribada a La Bodeguita abans de les 13:00.

Puntuals a l’hora, cervesa en mà i compartir 2 riures i l’amistat del grup. Bona gent aquests fragatins…

129,59 km en 4:26 hores.

dilluns, 10 de juliol de 2017

SORTIDA NOCTURNA 2.017


O també es podria titular: 8 eren 8, i com a 8 que eren, 8 van fer

Divendres 07/07/2017, 21:30 hores. Calu està al lloc, però acabant de montar les llums. El tòpic continua.  Seria un dia ideal per estar a Pamplona celebrant els Sant Fermins, però que hi voleu fer, som esportistes i ens agrada la bici.

Avui toca la sortida anual nocturna del C.C. Seròs. 

Amb els dubtes de la gent que serem definitivament, la Junta havia montat un circuit assequible per a totes les edats i estats de forma. Però a l’hora de la veritat solament estàvem 8 persones per a disfrutar d’una nit de pedalades, focus i rellampecs. 

Així doncs, quan tot estava llest començàvem la marxa: Pere, Delfí, Alejandro, Josep d’Escaleta, Víctor Baró, Joan Latorre, el Sioux i Calu.

El recorregut? Meitat el previst, meitat d’imprevist. Vam enfilar la Carrerada i el camí d’Aitona per l’altre costat de riu. La veritat que al ploure el dijous no s’aixecava gaire pols i el pedalar amb grup pels camins es feia més divertit. 

Arribats a la Canadiense vam començar a improvisar. La ruta planejada era el retorn per Aitona i els camins de l’horta cap a Seròs. Però els 8 integrants de l’expedició teníem un nivell força adequat i ens vam plantar a la Canadiense bastant ràpid. Allí vam decidir de tirar cap al secà per tal d’allargar la volta, que ens sortís una mica més de desnivell i aprofitar la nit.

Tirant cap al secà semblava que ens ficàvem a la gola del llop, el cel era tot ennuvolat i es veien els llamps cap a la zona de Maials, però nosaltres a la nostra. Remontada cap a la zona del mas del Teixidó. 

Arribats a aquest punt, 2n moment d’improvisació de la jornada. Fem tornada cap al poble o allarguem més la ruta? “Si sol portem 50 minuts!!!” és sent. A bodes ens convides, allarguem la ruta!!!

Anem direcció la carretera de Maials, creuem cap a Aluminsa i a buscar la Torre del Fideuer. I d’allí cap a les piscines del poble.

Allí teníem una nit de pintxos bascos, amb col·laboració amb Tavosport, on els socis podien disfrutar del bar de les piscines i les seves meravelloses tapes a un preu molt assequible i poder banyar-se a la piscina en modalitat nocturna (i amb alevosia). 

Resumint, bona ruta i millor companyia. 21,82 km de conducció nocturna amb menys de 70 min. No està gens malament

dilluns, 19 de juny de 2017

SORTIDA DE CLUB PRE-ESTIU, Noguera paradise

Pedalar amb bona companyia és de les millors coses d'aquest esport de la bike, sigui en la modalitat que es trii, anem a pams i expliquem el perquè de tot plegat.

Avui aquesta crònica ens donarà per escriure molt sembla que serà llargaaaaaaaaaaaaa:

Com cada any es prepara un sortida-ruta fora dels límits de les nostres contrades, (un any platja i l'altre de mitja montanya o montanya), i enguany tocava aquesta darrera, així que la feina fou buscar primer un lloc atractiu amb una ruta prevista, (gràcies pel consell company C. Pujol), el company Sioux fa la busqueda i la proposta i descarregar-la al Gps i apa a pedalar, es una matinal que permet moltes vegades poder fer cohesió de grup que diuen els entessos, per altre costat, l'altra tasca es de buscar lloc per dinar, el tema logistica i tenir als acompanyants contents, mans a l'obra enguany cap a la comarca de la Noguera, a la població d'Àger, restaurant localitzat,  servei de dutxes per desprès treure el salobre de la suada i millor un bon dinar.

Aquest cap de setmana serà per emmarcar a la memòria per explicar si arribem a vells, per les rialles, per la ruta en sí o pel pedregal que vam passar, bé de pedregal a tartera nose jo si hi ha alguna diferència potser de tamany de les pedres i poc més i que tampoc ens esperavem al finalitzar, però que seria de les sorpreses en aquesta vida.


I ara a fer el que toca, disfrutar d'una sortideta., enguany cap a la Noguera tot i que la tenim a prop relativament i es fan diverses proves al llarg de l'any ens cau una mica a desamà, ruta que tenia dos "punxetes" de pujada, una vista al balconet de Santa Alinya, que tot s'ha de dir nosaltres som de territori d'aigua i ens va sorprendre i per finalitzar una baixada per arribar al lloc d'inici, quasi com una etapa de pro's, 

Finalment per temes d'agenda 14 bikers amb les seves montures de btt  han fet una  matinal per realitzar el desplaçament a la ruta prevista  que tenia inici i finalització a Ager, i dos més amb rodes fines de bici de carretera que sortirien de Seròs per arribar a lloc de dinar.







52 kms i poc més de 1300 mts desnivell +, a l'horeta a dinar

Iniciem la ruta i com sempre passa cap a munt hi falta gent i com que als serossans ens agrada saber del món, al passar pel costat de l'ermita de Sant Llobí la pregunta es fàcil i si fem un foto?? i clar com que tots portem aquests megamòbils, au un primer selfie sexmachine.

Proseguim segons el track i ens portarà a una bona remontada del 20% res un tramet curt i iniciem  un descens amb bona traçada cap al Massos de Millà, nose perquè però sempre en aquests llocs de pedres i dificultat tècnica no tenim mai fotos.
raonablement aquesta es la part baixa i es de més facilitat ciclacle.

Tots a l'arribar a baix, van fer comentari,que si la ruta hagues sigut al inreves hagués sigut pillada total però mira aquesta vegada: encertada no ha calgut fer cap paraula malsonant.

paissatge talment noguera, pedres, matalls baixos, sembrats i serretes


Seguint camí, descent planer i suau a buscar ja el creuament amb la carretera i directes el punt d'avituallament, la gent comença a tenir gana, es en aquest punt on surt la frase que constituirà la tònica pel que queda de ruta.

Val més ser  Cap de ratolí que cua de lleó,  amb això està tot dit.

el que en l'argot bikers es: o jugues a champions o a segona regional, tu tries on vols estar.

La calor de juny es enganyosa i cal tenir una previsió de repostatge d'aigua i líquid, en aquest cas al bar personalitza't de la població de Santa Alinya punt intermig en quilometratge, segons càlculs anem bé de temps.

Equip fosforito, reomplir i cap al balconet

(truques a un telf i t'obren i et fan un tracte individualitzat).

pel qui vulgui una taronjada diferent, també en tenen






Reagrupament i anem cap al Balcó amb vistes al pantà de Camarasa, que permet fruir dels paissatges que tenim al costat de casa.
Es el punt de recomanació visual de la ruta d'avui., com sempre el oH oH  que xulo que macuuuu

es la frase més escoltada.


toma 1  provando provando, falta un sobra això ....









que bonic   es el selfie 



aquest si, la foto d'equip



Van refer camí i a remontar cadascú al seu ritme,  fins a coronar dalt del port



















un petit tram incial amb posada a to de l'habilitat tècnica dels integrants que cadascú passa amb molt bona nota.


bé les imatges es un recopilatori de tot un tram que no cal dir cal provar per dir desprès, crec que ningú va veure res.


Ahí va eso:

La calçada de la Via Romana d'Àger tenia una amplada regular de quatre metres i mig, es a dir que permetia el pas de carruatges i esdevenia així una important via de comunicació comercial.

La Via Romana d'Àger era un ramal secundari de la Via Augusta que partint de  l'antiga ciutat de Ruscino (l'actual Castell Rosselló aprop de Perpinyà) travessava els Pirineus per la Cerdanya ,passava per la ciutat romana d'Aeso (l'actual Isona del Pallars Jussà) i es dirigia cap al  Mons Sectus (Montsec)  travessant-lo pel Coll d'Àres, baixava després fins a Àger i tornava a remuntar la carena de la Serra de Montclús, a l'altre banda de la vall, fins al "Cap de la Creu" (aquesta era la designació toponímica d'aquest coll abans que fos rebatejat, com a Port d'Àger, en fer la carretera nova). Es dirigia tot seguit cap a Balaguer i Lleida, a les terres del Segre, i posteriorment continuava per la depressió de  l'Ebre fins a Caesaraugusta (l'actual Saragossa).

Com se sap la Via Augustaera una de les més importants vies de comunicació de l'Imperi a Hispània i era la continuació de la Via Domitia que procedent de Roma travessava la Gàl·lia per la província Narbonensis, enllaçava amb la Tarraconensis i corria paral·lela al Mare Nostrum (us sona això del Corredor Mediterrani passant per les importants ciutats de Gerunda (Girona), Tarraco (Tarragona), Dertosa (Tortosa), Saguntum (Sagunt), Valentia (València), Saetabis (Xàtiva), Ilici (Elx), Carthago Nova (Cartagena); per travessar després la Bètica i arribar fins a Corduba (Córdoba), Hispalis (Sevilla), Portus Gaditanus (El Puerto de Santa Maria), Gades (Cadis) i les Columnes d'Hércules (Gibraltar) a les portes d'Àfrica.





ara ja quedava només un pensament de no res tot i tenir que remontar un petit rierol per arribar fins el poble i tancar el cercle, com sempre cal guardar l'ultim cartutxo i la traca final creuar pont i "rampon "de formigó per deixar les cames tivietes que diu sempre el presi.

Ruta perfecte  companyia perfecta i resultat :


Resultat final, un selfie més per posar


BONA SORTIDA PER  REPETIR



fotos gentiles@ nano, raul, pep, jordi, xavi's,carles,sergi i delfi



SALUT I PEDALS!!! I FINS LA PRÒXIMA