dimarts, 11 d’abril de 2017

PREPARATS PER LA SETMANA SANTA

Cap de setmana intens al club pel que fa de poder estar a diferents fronts oberts, avui tocarà una lectura llarga potser es antesala de la setmana santa.

Per una part dissabte,  els  4 companys que van anar a fer un dissabtematinal de btt, coses de calendari no van poder realitzar tot el recorregut però van aprofitar un primer tast de la granfondopriorat,  que esperem en facin una petita crònica de la seva aventura.




Per altre costat dissabte migdia-tarda, un altre grupillo ja amb més integrant també amb btt, que van posar color a la  TROTAMONS , marxa a la població propera de Fraga, i on els nostres companys organitzadors del C.C.Fraga  hi posen ganes cada any  i es com un entrenament cara la Monegros.

Aquí aprofitem del nostre benvolgut Aleix, que ens deixa la seva crònica.

Trotamons 2017

Com aquell qui no vol la cosa, el passat dissabte em vaig trobar a la línia de sortida de la Trotamons 2017, com si d'una processó es tractés, donada la proximitat de la Setmana Santa. Enguany no tocava, perquè la setmana anterior havia estat a la Gran Fondo Cambrils Park i el tute va ser considerable. Però entre uns i altres em van embolar ben embolat. De fet, em vaig inscriure diumenge passat a les 20.00 hores i les inscripcions les tancaven a mitjanit. Sabia que alguns companys del Club hi anaven també. Amb alguns em vaig veure antes de sortir. Vaig saludar a Enric, Josep i Sergi, concretament. Però la ruta la vaig fer amb l'amic Toni de Benicarló, l'embolador número u. Vam pactar de fer-la junts i de passar-ho bé, gaudint de la bici...  I jo sabia que això volia dir que acabaríem suant de veritat, vaja.  

D'entrada cal donar una matrícula d'honor a l'organització. Els amics del Club Ciclista Fraga es van superant cada any. Tot ben senyalitzat, el pavelló del Sotet feia goig, tot perfectament distribuït, els avituallaments ben posats i aprovisionats, classificacions puntuals, fotos gratuïtes i els regals per als ciclistes, insuperables!: maillot, botella de vi, barreta energètica i un sorteig, en el qual em va tocar una equipació ciclista.

I així les coses, a les 13.00 hores es donava el tret de sortida a la marxa. Més de 800 bikers sortien disposats a recórrer els termes de Fraga i d'alguns municipis del voltant. El recorregut era l'habitual, una mica més curt que l'any passat, això sí. Enguany eren 104 Km, l'any passat 121 em sembla recordar. El desnivell el mateix si fa no fa, uns 1100 metres. Cal destacar que enguany va fer moltíssima calor. De fet, abans de sortir el garmin em va arribar a marcar 32 graus.

Toni i jo vam anar fent via sense pressa però sense pausa. Bé, al final sí que vam apretar una mica. La inèrcia de la marxa sense adornar-te'n t'hi portava. És una marxa molt rodadora, això sí. Al principi vam trobar els taps habituals, però després de les primeres rampes la cosa ja es va anar alleugerint. La major part del desnivell el fas dins els 20 quilometres primers, més o menys. Després es anar fent, anar rodant, perquè et queden més de 80 quilòmetres. Nosaltres vam parar dues vegades a carregar bidons perquè feia tanta calor que calia hidratar-se bé. I anàvem agafant rodes, fent relleus i així fins al final, pedregal de Velilla a Fraga inclòs. Vam tardar unes quatre hores i quart, a una mitja de velocitat en moviment de gairebé 25 km/h, que es va quedar en poc més de 24 per les dues parades. Als companys de Seròs ja no els vaig veure més, però tothom va acabar bé i content pel que sé. 



L'any que ve, si es pot, hi tornarem. I, si pot ser, la setmana d'abans  intentarem no apretar massa.




Aleix C.



i un tercer grup, i mai millor dir de tres,  que van anar a fer la Granfondopriorat, en sessió diumenge matinal de btt   però en la versió:  més gent, més polseguera i potser més calor i tot, però que no vol dir que no disfrutessin com xalantes, el trio Germans Baró.

preparats per la batalla ens van relatar

Intentar ficar més de 200 bikers per aquests senders del Priorat,  fa que la processó sigui si o si de caminante més que de circulante.


Al final, però veient les cares de felicitat també poden dir que aquest cap de setmana ha sigut ple ple.

SALUT I PEDALS!!

dimarts, 4 d’abril de 2017

UN DIUMENGE QUE NO VOLEM TORNAR A REPETIR MAI MÉS



Aquest diumenge malauradament hem tingunt que tornar a fer un acte que no ens agrada gens i no ens agradaria a ningú tenir que repetir-se.


Son actes on es el sentiment de societat, de Club i com persones individualment ens fa estar on cal estar, sense dir-nos gran cosa, ens hi vam apuntar perquè ens ho vam demanar i no podiem dir que no, per nosaltres mateixos, per ells i també pels que no hi són.

Val a dir que va ser un matí on molts de nosaltres que hi vàrem assistir amb una mirada ens ho vam dir tot, no calien paraules. Segurament dins nostre en algun moment el record pels qui no hi son va fer que tinguessim el cor encongit. 

Es en aquest moment on ens permetem tots i cadascun de nosaltres agafar les paraules tant ben redactades del nostre President del Club Ciclista Seròs, amic i company Fernando R, Nano per expressar aquestes mirades que deiem anteriorment.







Diumenge va ser un d'aquells dies que, tot i saber que és difícil, esperes no haver de tornar a repetir mai més.

El dia que nosaltres, el col·lectiu ciclista, tenim marcat al calendari com a jornada d'esplai, divertiment, escapada de les rutines setmanals i un llarg etcètera de substantius referits a conceptes positius, es va convertir en un dia de record, per aquelles persones que havien arribat a conèixer al Jeroni, i de suport a la família i amics, per aquells que no havíem tingut la sort ni el plaer d'haver-lo conegut.

El passat 11 de març un camió va envestir la bici que portava el Jeroni mentre circulava per un tram de carretera L-310 fent que aquest morís a conseqüència de l'impacte.

Ja són moltes, massa (sobretot si tenim en compte que solament una mort ja és excessiva), les morts que hem hagut de patir per accidents entre vehicles a motor i biciclistes.

Bé, el fet és que, com no podia ser d'altra manera, un grup de membres del nostre club, el Club Ciclista Seròs, ens vam atansar fins a Agramunt per donar suport a l'acte en record a aquest company.
Cadascú pels seus mitjans, no hem d'oblidar que Agramunt ens cau una mica lluny, vam anar-hi 8 membres de la nostra entitat.
L'acte es va fer en dos moments diferents:
Un primer al poble d'Agramunt. Aquest va ser més institucional, amb un parlament del President del Club Ciclista Agramunt i de l'alcalde. On es va donar inici a la jornada reivindicant el tan anelat respecte en vers al ciclista i donant suport a la família del difunt.
El segon acte, molt més emotiu va tenir lloc en el camí prop del lloc de l'accident. Hi vam anar amb bici des d'Agramunt, escortats per la policia local i els mossos d'esquadra. Un cop al lloc es van llegir uns escrits i es van recitar un parell de cançons en record al Jeroni.
Suposo que per tots va estar un matí dur, però...... per aquells que, desgraciadament, ens trobem en la situació d'haver viscut la pèrdua d'algun company en aquestes circumstàncies tant properes, bé, almenys per mi, se'm va fer molt ferragós.
 Si ja normalment quan surts amb bici, sobretot amb la de carretera, penses amb ells, en actes com aquests encara els tens molt més presents.



Intentes tornar a sortir a pedalar i divertir-te, però sempre tens aquell moment de record ( i que crec que no s'ha de perdre perquè d'aquesta manera ells encara ens acompanyen en algun tram del recorregut).

Durant l'acte em vaig assabentar que ell, el Jeroni, no anava amb bici de carretera. Anava amb la de muntanya, la btt però el recorregut de creuar d'un camí d'on venia per encarar l'altre havia de xafar 100 metres de carretera que enllaçaven els dos camins. Solament 100 metres, amb bici són 30" com a molt.... aquest va ser l'encert de la desgràcia.

Realment aquestes coses et donen molt per pensar, però al final..... val més no donar voltes al que no pots canviar ja.
Cap amunt i a pedalar de nou, esperant no trobar cap conductor despistat, adormit, borratxo o intolerant que pugui arrebatar-te la vida quan estàs gaudint de l'activitat que més t'agrada.

Descansa en Pau Jeroni.


Salut i sort per tots/es.

dilluns, 3 d’abril de 2017

A L' ABRIL, O AIGUA O VENT




Iniciem un nou mes i amb el canvi d'horari tenim pels que practiquen esports a l'aire lliure una de més de possibilitats per fer sortides, tant per matinar com per la tarda allargar i en el nostre cas això es tota una molt bona notícia.

Arribats al mes d'abril, el calendari es veu ja marcat per moltes creutes, es l'inici de la primavera i també el fort en aquest messos que venen amb diferents marxes arreu del territori tant de btt com amb la bici de road, fins i tots es pot triar si es vol amb dissabte o diumenge.

La primera en encetar l'entrada primaveral, enguany li ha tocat a la GRAN FONDO CAMBRILS, en dissabte hi havia la marxa cicloturista de road-flaki que ja porta 4 edicions i amb els recorreguts que surten de la població tarragonina de Cambrils i s'endinsa al Priorat, compartin part del recorregut als primers 55 kms i ja desprès a gust i ganes de cadascú.


per alguns el recorregut llarg es fa curt

i altres el curt es fa llarg
Enguany amb l'alicient que durant la setmana les previsions deien molt i molt vent pel dissabte, cosa que per aquella zona no deia res bo però les ganes son les ganes, val a dir que finalment no va ser tant com en un principi deient i la jornada va anar encara prou bé.

Aire de cara, de costat i també d'esquena.

Prova on quatre companys del Club s'han desplaçat a participar-hi, tres amb intencions de fer la distància curta i un més agoserat cap a la llarga, no cal dir que tots han representat l'esència que diu "si s'hi ha d'anar s'hi va ara a disfrutar com bé es pugui"  però com indicava el títol de l'entrada, el april, abril o monat april per ser internacionals,  es un mes que o es passat per aigua o es ventós i aquest dissabte tocava aire. 2500 agosserats més es van plantar a la sortida. que ja son ciclistes rodes i pedals.

La bici es lo que té, et permet poder fer les coses com cadascú li agradi més.

La crònica es fàcil de fer-la, amatinar per estar al lloc i fer una recorregut on veus de tot, gent que els passes pujant, altres que t'adelanten i desprès els trobes a l' avituallament i dius "pa que tant corre", delitar-te en veure que pujant no vas mal però baixant no t'adelanta ningú, veure noves incorporacions femenines al món ciclista i marxes (cosa que la veritat es una cosa encara en minoria), amb les noves apps com strava pots saber si et menteixen o no els altres, veure que aquells que disfruten fen allò que un vol no està mai ben pagat, agrair la feina de voluntaris, i agent dels mossos pel control de punts i rotondes, veure que mai s'ha d'abandonar al company, que baixant cara platja amb el vent de cul i mirar i dir coi si anem a 60 km/h, avançara a un tractor que al pobre conductor li ha degut de quedara la cara que vaig amb reductora,

ara també veus indeseables que van a passar-te a tocar roda o colze i dius tio no serà que no hi ha lloc, "sujetos" que segueixen tirant els envoltoris de les barretes i ells tant pantxos, vamos que de rucs pel món n'hi ha a patades siguis d'on siguis i vinguis d'on vinguis.

El resum final sempre es anar amb bona companyia i poder disfrutar d'allò que ens agrada.



No cal dir que desprès de a "toro pasado" les conclusions han sigut: hem disfrutar i potser qui lo sap hi tornarem però això ja son figues d'un altre paner.


SALUT I PEDALS!!