dimarts, 28 de febrer del 2017

PROVANT, PROVANT UN DOS TRES FASE 1

Si ja queda menys, en poques setmanes tenim en un tancar i obrir d'ulls la XALLENGE DAVID DUAIGÜES en la seva ja 8 ena edició aquí a tocar, tenim el territori preparat, les pedres fora de la traçada i ara quedava la fase de provatures i millores si es donés el cas.

El cap de setmana  de deliri de btt i bon temps, ha permés començar a fer el que ens agrada dels preparatius,  és a dir fer proves i més proves i veure com va quedant l'ideat i dissenyat pel proper diumenge 19 de març,
Cal fer millores? si sempre cal millorar allò que sigui millorable no?? pertant els nostres sherpes de casa, coneixedors de cada pam i cada clot varen fer matinal damunt el terreny.

Mil gràcies a totes aquestes persones que ens ajuden amb el seu anonimat però avui ens permetem el luxe de posar-los cara.  Merci Xavi.





Dies que ens donen per a molt i alhora poder fer partíceps a tots aquells que posen el seu granet perquè aquest projecte sigui encara més engrescador.


La famosa dita "assaig -error", ens va demostrar aquest passat cap de setmana que anem per bon camí


Esperem de tots vosaltres per a disfrutar encara més del nostre petit jardí.


SALUT I PEDALS !!!

dilluns, 20 de febrer del 2017

PREPARANT EL JARDÍ DE CASA

En dates properes tenim la nostra presentació davant el grand públic, i el fet de tenir a casa nostra un petit Jardí de btt, de vegades cal fer una revisió del seu estat de conservació i a poques setmanes per iniciar una nova edició de la xallenge david duaigues, XDD, aquest cap de setmana vàrem fer kedada per posar a lloc aquelles cosetes que observem que podem encara millorar més pel proper 19 de març.



Es el dia també de fer petar la xarrada amb un aspecte més lúdic de netejar i afegir més cohesió al grup, que dir que sempre es d'agrair la complicitat dels companys, i unes rialles fan que la feina encara sigui més divertida.

preparda la porta de benvinguda als participants de la XDD
Netejar i cuidar el nostre espai ens reconforta perquè sabem que al final nosaltres mateixos som els més beneficiats, i alhora fem la tasca de conservació del paisatge.

No fem res que en un futur ens perjudiqui hans al contrari li donem una visió d' arrelament per seguir disfrutant de la btt i que els que vinguin encara surtin amb més ganes de tornar-hi.







net i polit com ha de ser
com diriem amb l'argot biker  preparem terreno que vindrà l'esmolet.



 


fotos @gentilesa de E.T

Que dir que us esperem per la XDD amb ganes que disfruteu de casa nostra.

SALUT I PEDALS!!

dimarts, 7 de febrer del 2017

RIDING AGAIN THE MACHINE


Continuant amb les diferentes activitats que els socis ens fan arribar us deixem la crònica del nostre company Jere per terres properes al costat de casa, lectura del dimarts:


V TRANSVELILLENSE 2017

El dia 5 de febrer es va celebrar la V Transvelillense a Velilla de Cinca, cursa que enguany formava part del Circuit Provincial BTT series “Open Aragó”, cosa que feia que arribessin ciclistes de nivel.

Dies abans de la cita no feia més que mirar la web del temps, perque tothom informava que plouria i faria vent, així que dia si i dia també, no podia faltar una ullada al temps.

El meu amic Joanet ja hem va informar dies enrrere de que es quedaría a dormir a Seròs, per tal de no fer un viatge llarg i anar més tranquil, així que va manar a dormir ben d’hora, amb el despertador a les 6:45h.

L’entrega de dorsals es realitza entre 7:30h i 8:30h, així que a les 8:00h arribem a Velilla. Es fácil aparcar, perque tothom entra per la part de darrere del poble i això fa que nosaltres puguessim entrar per l’entrada principal, crear el poble i aparcar al cosatat de la Sortida/Meta.

El fred i el vent eren innegables, però dubtavem si plouria o no, però encara així ens vam vestir amb culotte curt i jaqueta, per si les mosques.

Son les 8:50h i ens dirigim a la sortida, només queden 10 min i molts ciclistes han agafat el seu lloc. De totes maneres, ens fiquem a la part davantera lateral.

Són les 9 tocades quan donen el tret de sortida i pam!! la pluja fa de les seves, encara que no duraría gaire.

Els primers 5km de cursa, fins tornar novament al poble, són neutralitzats, cosa que fa que, encara que hi han molt adelantament, no puguis avançar tot el que un volgués.

Durant aquell primer tram, el fang i l’aigua fan de les seves i molts ciclistes semblem sortits de la guerra, però això es BTT i forma part de la cursa (foto 1).





Després de sortir del poble per segona vegada, comencem a planejar uns quilòmetres fins el km 8, moment en que fem la primera pujada del dia, encara que fácil, seguint pel camí de la Cabañera, on es trova el primer avituallament (km 10).

A continuació fem un seguit de ràpides pujades i baixades que fan allargar els grups que s’havien format. El ritme és molt alt degut a les llargues esplanades que trobem durant el recorregut.

Arribem al km 12 i trobem la primera pujada forta del dia, la pujada de “los Castellasos”. La veritat és que és una pujada forta, però la gent trobo que exagerava una mica amb la seva duresa, ja que molts hem deien que necessitaria ficar-me un 30 per no patir…però la veritat és que es va pujar a un ritme alt per la duresa que tenia (12km/h).

Després d’agafar tot un seguit de camins de fruiters, ens dirigim al primer gran descens del dia, la trialera de San Valero. Una trialera molt bonica i técnica (km 25), que m’hauria agradat baixar-la amb el terreny sec, ja que el fet de trobar-se enfangat, va fer que tots anessim amb molt de compte i més lent del normal.

A partir d’allí seguim pujant i baixant per una zona de finques i la baixada del Melero (km 33), que ens portarà al camí de l’ermita de San Valero (foto 2), momento en que planejarem fins al poble, pel camí de Boba.


Durant els últims 5 quilòmetres, vaig intentar agafar al ciclista que tenia davant, però es trobava massa lluny i les forces eren les justes, ja que el ritme de cursa m’havia deixat sota mínims.

Al final arribo a meta en 2ª posició del recorregut curt (mitja de 21 km/h), a 21 segons del primer classificat i 2:30 min abans que el meu company Joanet, 3er classificat.

Ara només falta esperar la següent cursa del meu calendari, el duatló trail de Garcia.


Salut i pedals

UNA MICA DE PRESSA I POQUES PAUSES


Salt de mes i això vol dir increment de les hores de disponibilitat per gaudir de la bici, però ohhhh aquest inici d'any ens porta mal temps capdesetmana si captdesetmana també, afegit al que hem dit ja molts cops, terreny tovet de tants i tants dies de ploure.

Alguns dels nostres integrants estan ja preparant els entrenaments en vista a grans reptes, tant es així que avui el company Xavi F., en deixa crònica:

Dissabte 4 de febrer

Quedem al rentador Aleix, Jordi, Josep i un servidor amb intencions de fer una ruta llarga, pensant que el 9 d'abril està aquí mateix per la Gran Fondo Priorat, falta poc i s'ha de començar a fer alguna provatura amb una mica de desnivell, sinó a Falset patirem.


Enfilem cap a Llardecans pujant tot per pista, donat que les plujes del divendres feien impracticable qualsevol opció a rodar fora del dur.
Des del principi ja es veia que el ritme no seria per adormir-se i menys amb les tres "gaceles" que duia com company. Avui la ruta l'havia ideat el Pep i com no ens va portar cap al seu "terreno".
Ande estamos???
Arribats a la població de Llardecans varem creuar la carretera i a fer la primera pujadeta intensa pero constant, ningú es volia despenjar i uns patint més que d'altres varem coronar. 32 kms fets i ja amb 650 mts desnivell i encara no estavem ni a la meitat, foto de rigor i s'han tormen-hi.

Ara tocava una mica de baixadeta fins fer cap a la carretera de Flix, amb la sorpresa de trobar-nos dos bons javalins que ens van creuar uns metres abans que nosaltres, fuiiii per un pensament, cadascú va seguir el seu camí, ells cap amunt nosaltres cap avall fins al punt kilomètric 92.  I enfilem cap a la població d'Almatret on fariem abans dos ascensos llarguets.

Parada a la plaça Major, on ens poques setmanes allí mateix hi haurà una bona concentració de bikers perquè es fa la 8ena Xallenge David Duaigües, https://www.xallengedavidduaigues.com/.

los 4 maccnyificos

Replenar bidons a la font  i mossada, portem ja 65 kms i 1250 mts desnivell, ara tocava anar direcció cap a casa tot i que encara no en teniem prou i en arribar a la pista mines ens vàrem dirigir cap al Refugi, un altre punt de pas de la XDD i fer el corriol a petició d'un servidor, al menys avui s'havia de fer una.
Ritme constant, bones pujades i el més important.... amb molt bona companyia.

Fotos @gentilesa del mateix X.F

Salut i pedals!!




Veieu