dilluns, 22 de juny del 2015

LA QUEBRANTAHUESOS, la QH, la Quebranta

Si algú que practica o fa ciclisme  no li sona  LA QUEBRANTAHUESOS, LA QUEBRANTA   o aquestes dos lletres QH , no està al dia de res o millor dit,  no està a la moda,

 I no parlarem del ocell rapinyaire.

Potser no sap que es la prova més veterana de cicloturisme amb bicicleta de carretera i que es la meca de qualsevol practicant de la bici, es  la que aglutina més participants i que per entrar cal fer reserva  i obtenir plaça amb sorteig.

I aquest any es especial,  es  la  seva 25ena  edició,

L'Organització es fa a càrrec de la Peña Ciclista Edelweiss de Sabiñanigo (Huesca). amb 8.500 participants i prop de 1000 voluntaris.

Aqui  a l'enllaç teniu al director de la prova,    entrevista al Boss Fernando Escartin ex corredor professional, explicant els detalls de tot el montatge organitzatiu.



Recoregut que sempre ha sigut el mateix en  totes les seves edicions. passa pels  Pirineus  pel Somport per creuar-los i fer la vertent francesa, i pujar el famós Col del  Marie Blanque i els seus 4 últims kms infernals i encarar el llarg Portalet i creuar altre cop per entrar Espanya i fer  Hoz de Jaca, ja veieu 4 ports a veure quin més dur.

Al final els seus 205 kms i 3.500 mts desnivell + s'han de fer si un ja té la idea de fer la QH.





(els no tant valent tenen per fer una més curta que s'anomena la Treparriscos, de 98 kms i 1000 mts desnivell+)











El C.C.Seròs sempre hi ha tingut representants que l'han fet però aquest any,  3 valents  ens contaran la seva crònica viscuda desde dins de la marxa.


apa teniu per fer lectura d'Aleix com ho va viure en primera persona i per primera vegada.


Unes 11.000 persones es van donar cita enguany a Sabiñanigo per participar en la Quebrantahuesos i la Trepariscos. Del Club Ciclista Seròs van participar 3 socis: Guerau Serentill, Daniel Pérez i jo mateix, Aleix Castellnou. Si no vaig errat, Daniel Pérez ja hi havia pres part una altra vegada, els altres dos debutàvem enguany.



La jornada anterior a la marxa va ser la dels desplaçaments. Cotxes, furgonetes, caravanes… i tot tipus de vehicles transitaven amunt i avall per Sabiñanigo buscant un lloc on ubicar-se o senzillament per anar a arreplegar el dorsal i a gaudir del que oferien els nombrosos expositors que es van donar cita en aquest municipi aragonés. Es pot dir que hi havia de tot i en quantitat, com es obvi suposar.


El dia de la marxa va començar quan encara era fosc. Jo vaig sortir de Jaca, on estava allotjat, i tot i que encara era de nit pels carrers d’aquest municipi veí ja es veien ciclistes amunt i avall. No cal dir que els hotels estaven ocupats de manera exclusiva per ciclistes.

I així a les 6.00 del matí van obrir els calaixos de sortida amb uns 8 o 9 graus de temperatura. I la gent van anar peregrinant fins trobar una ubicació. Jo hi vaig anar que eren gairebé les 7 hores i em vaig quedar ben lluny de la sortida. Guerau i Dani em sembla que devien estar més endavant. Però donat que cadascú porta el seu xip la ubicació no és problema a no ser per raons d’estratègia.


A les 7.30 va sonar un masclet que va donar el tret de sortida. El grup de ciclistes de Benicarló amb que estava vam tardar gairebé mitja hora a passar per l’arc de sortida. I després gas  i cadascú al seu ritme, buscant els grups adequats al nivell de cadascú. La velocitat en que es rodava els primers quilòmetres va ser prou alta. 

Recordo que hi va haver un moment que planejavem a 50 per hora. De fet Jo vaig arribar a Canfranc i portava una mitja de 31 km/h. Després la cosa es va anar empinant i vam pujar el Somport.

Al meu entendre, el Somport és un port prou portador. Potser perquè encara estàs fresc i val a dir que tampoc té rampes excessives. 
Tal com havia decidit, vaig pujar-lo amb calma, amb molt calma. Vaig arribar a dalt quan portava dues hores de carrera. 
Després una gran baixada ja en territori francès i a planejar una altra vegada.Aquí era important buscar grups de ciclistes i enganxar-t’hi. I així ho vaig fer, juntament amb dos companys del Club Ciclista Baix Maestrat.



I així vam arribar al poble d’Escot i al temut Marie Blanc. Començava a fer calor, però quan ens vam anar endissant dins del port la calor va augmentar de cop.

Sobretot la humitat. Semblava la humitat de Benicarló a l’estiu. Insoportable. La suor rajava a dojo. I puja que pujaràs.
Les rampes bestials. 10, 11, 12, 13 i 14 % .Jo portava un 28 i és quan dius per què no em posava un 40!. 

Però bé, amunt. No és un port llarg, però se’m va fer llarguíssiim. En coronar-lo una banda de gaiters amenitzaven la ruta. I la gent vinga animar al personal.

El crit més sentit era: “aupa, aupa”. No sé si és que tots eren bascos o és que aquest és un crit de guerra universal.



En baixar el port hi havia un gran avituallament que semblava un camp de batalla. Bicicletes escampades, ciclistes desmanegats, tolls d’aigua, papers, restes de fruites... La cosa no era per menys.



I com aquell que no vol la cosa, gairebé sense adonar-m’en em troba ja al portalet. La bateria començava a estar descarregada i m’esperaven 30 quilòmetres de pujada. 
L’amic Juanjo va dir: “el Portalet és el juez i el verdugo”. Cuanta raó tenia. 

A mi em sembla que aquí és nota sí has entrenat bé. Perquè després d’haver fer gairebé 150 quilòmetres i més de 2000 de desnivell + és molt fàcil petar el càrter.

És també, penso, un lloc on el treball mental és important, que també s’entrena. 

El cas és que dels dos companys de Benicarló que haviem començat més o menys junts quedàvem dos. I vam començar l’ascensió.


El  Portalet és més llarg que un dia sense pa, i dur a collons. Algú m’havia dit que no ho era, però rampes fins al 10 %. I de 7, 8 i 9% moltes. De fet només va donar una treva d’aproximadament 1 km, que pujava al 1%. 
El cas és que el port no s’acabava mai. 

També he de dir que ofereix els paissatges més espectaculars de tota la ruta. Els cims nevats, l’aigua brollant pels marges i una llengua infinita de ciclistes que marxen en processó.


A meitat del portalet el company em va dir que baixava el ritme. Jo el vaig anar mantenint i em vaig anar distanciant. I quan faltaven uns quilòmetres, no recordo quants però no massa, va ser quan em vaig trobar amb Guerau i Dani parats a l’ombra d’un arbre. He de dir que la temptació d’afegir-m’hi va ser forta, però vaig continuar amunt.

L’emoció de coronar-lo és indescriptible. Gent animante, esquetlles de vaca sonant. Et pugen 4 o 5 pulsacions de cop. 

Video on board  gentilessa de Guerau Serentill.
Últims metres abans coronar el Portalet.




I després una baixada de por.
Vaig agafar gairebé els 80 per hora. I vaig trobar un parell d’accidents prou greus. Això et fa anar amb compte, perquè del que es tracta es d’acabar bé.

 

Després de la gran baixada va ser el moment de planejar fins a la Hoz de Jaca, l’últim port. El cos està esgotat i has d’agafar algun grup si o si. 

Vaig rodar un parell de quilòmetres sol, i quan va passar un trenet que se m’acoplava m’hi vaig enganxar i a full gas, augmentant la mitjana i baixant les pulsacions considerablement. 

La Hoz de Jaca, tot i estar cansat la vaig pujar de patac. Suposo que de la mateixa inèrcia de la marxa ja t’habitues. 

Només quedaven dues o tres rampetes i planejar uns quants quilometres. Buscar rodes bones, donar algun relleu i endavant dins arribar a Sabiñanigo on una gentada esperava i aplaudia als ciclistes.



Al final 8 h18 minuts, posició 4271; Guerau 8 hores 36 minuts, posició 4921; i Dani 8 hores 37 minuts posició 4938. Penso que tots tres vam fem un paper prou digne  MEDALLA DE PLATA.

 L’any que bé Déu dirà.


Gràfiques ports extretes de www.altimetrias.com





dilluns, 15 de juny del 2015

ANEM D' EXCURSIÓ A LA MOUNTAIN sortida del Club

Com cada any, i ja van essent un clàssic,  a mitjans de juny es prepara i realitza una sortida conjunta de les dos seccions  del C.C. Seròs  fora les nostres contrades, una tradició del  que hem d’intentar no perdre perque és una de les poques ocasions de l’any en que podem “fer club”.

També com a tradició alternem platja/muntanya per variar terrenys, enguany tocava muntanya i vam decidir anar  Ainsa pirineu aragonés i acabar amb tiberi al càmping Peña Montañesa.

Tot això  vol dir una planificació logistica  setmanes previes envers buscar un restaurant on poder dinar tots junts amb els acompanyants, serveis de dutxes etc  i com no buscar per la zona investigant per fer una ruta amb la btt.

Aquest any la participació tant de roda prima com de grosa ha estat més baixa que en anys anteriors.

5 integrants amb la bici de road, els ha tocat matinar per encarar la ruta prevista  Pere Baró, Ernest, Javier, Carles i Pere Monclús,  


 Seròs- Alcolea- Monsó-Barbastre- El Grado- Ainsa,   amb parada inclosa per fer mossada això si.

parada i fonda desprès Barbastre


El tram Seròs-Barbastre bastant pla, de Barbastre fins Ainsa amb els continus tobogans i puja-baixes han fet grand part del desnivell acumulat de tota la ruta, total 138 km i 1300m desn.+

Equipo avanzadilla

Mite'l lo pardalo
al final  amb un acompanyament de luxe  els últims 18 kms per la nova fornada que puja i puja amb ganes. Pere Baró jr,  savia nova.
 Foto a l'arribada al càmping abans de l'espera't liquid regenerador. Alguns van voler agafar la talla XXL de recipient.



 relat crònica del mestre  Guerau 


4 integrants amb  la btt 
Martino, Escaleta, Ramonet i Guerau, s'han desplaçat directament amb furgo amb ganes de tastar això del famós flow de LA ZONA ZERO     que tenen  aquella gent del territori. 



Ho podriem titular “paraiso del Btt” o “no es país para rígidas” com he llegit en algunes altres cròniques beteterils. 

El cas es que ens vam trobar amb un terreny molt diferent al que estem acostumats a rodar, molt més radical.
La ruta escollida l’havia penjat al Wikiloc un company biker de Seròs, però a mesura que anàvem donant pedals vam tenir que escurçar el recorregut per no haver de arribar tard al camping o petar càrter, o les 2 coses.


Ens hem de treure el barret amb la gent de Ainsa, hi han moltes rutes a escollir i totes estan molt ben marcades i netes, si vols no et cal ni GPS ja que hi han marques continuament que et faciliten molt el trajecte. 


Nosaltres vam fer la ruta 4 empalmant amb la 5, catalogada de dificultat bastant técnica.


mapa ruta 4 miradores ainsa y murillo
                       Mapa ruta 5 Peñas Cinglas y Coda Sartén





Llac del Mediano amb la Peña Montañesa al fons
 La pluja caiguda la nit anterior li va donar 1 o 2 punts més de duresa i dificultat al recorregut. 
Desde el poble de Ainsa ja començem a pujar i fort, teniem previst parar a menjar aviat ja que ens van aconsellar fer el bocata al mirador, al km 7, vistes espectaculars val molt la pena parar un moment per contemplar  tot allò. 

La jornada va donar per a tot, caigudes, cagaments, rostides, adrenalina… les fotos donen fe de lo espectacular de la zona. 




flow i més flow
Total 33km i 1200m desn.+, no sembla gaire pero es que les pujades eren tremendes, la meitat caminant amb la bici al costat, i les baixades otro tanto, algunes impossibles damunt la bici i mes encara amb el terreny mullat que vam trobar  on en alguns casos era tot un repte baixar a peu. Fa falta habilitat per traçar bé, tant pujant com baixant. Zona enduro, senyors !!!


Al arribar al camping neteja de bicis obligada, avui li hem tret suc a les suspensions i a les cames. Dutxa ultra-recuperadora i a dinar amb els acompanyants que han arribat mitja hora abans que nosaltres. 

 L’any que ve més i millor.









Caldrà preparar una expedició a la tardor per repetir  o no nois???



dimarts, 9 de juny del 2015

EL SOPLAO carretera 2015

Que dir de l'entrada,  prova amb renom del munderil de la bici, tant de btt com de la de carretera i fins i tot en fan per trailrunning.



Prova que es realitza a Cantabria a la població de Cabezón de la Sal, al costat de Santander  i enguany alguns dels nostres socis han anat a fer-la,

los diezmil del Soplao


Tres recorreguts a triar.

Cicloturista  121 kms  amb 2.367 mts desnivell +

Clàssica       226 kms  amb  4.672  mts desnv +,   aqui hi van los valientes

i la Gran Fondo, 308 Kms amb 6.500 mts desnivell +



Per posar-vos en la pell  aqui teniu  bona crònica



Tot comença quan l’experimentat soci del nostre club, Juanjo, decideix anar a fer la marxa cicloturista de “los 10000 del Soplao”. Estava decidit a fer-la, sol o acompanyat, era el seu repte de l’any i a més amb la intenció de fer el circuit més llarg de tots que era de 310km i 6500+, analitzeu els 2 datos i feu-vos vosaltres mateixos una idea.

Per companyerisme s’hi van acabar apuntant Peret i Javier i així formaven el clàssic trio de mosqueters.
Per desgracia, quant ja estava la inscripció feta i l’allotjament al càmping pagat desde feia mesos,  fent una cervesa la mateixa tarda que vam fer la Mussara, Javier  ens comunica que  per aquelles ocasions en que no pots estar a 2 llocs al mateix temps, no podria fer el Soplao amb Juanjo i Peret.



I acte seguit em diu que hi vagi jo al seu lloc ja que inscripció i allotjament estaven pagats i seria una llàstima no aprofitar-ho.  

Al principi m’ho vaig prendre a conya pero al insistir amb el tema vaig acabar acceptant.

Per a colmo, Juanjo es va posar malalt pocs dies abans de la prova i li van aconsellar no participar.

Això si que em va tocar la moral, haver de pedalar substituint a un company de club i veure com el qui va iniciar tot aquest tinglado tampoc podia participar. De totes maneres, Juanjo va insistir en vindre a Cantabria almenys a menjar-se un CHULETON, era una tasca que tenia marcada a la llista.

Després de gairebé 600 km de trajecte arribem a Cabezón de la Sal per recollir dorsal i veure l’ambient de la petita fira, plou una mica pero no fa fred. 
Estava una mica neguitós pel temps que ens faria l’endemá ja que a principi de setmana hi havia previsió de xaparrón. Cap al camping a sopar amb tota la comitiva ( Pere, Gemma, Pere Jr, Pau, Joana, Juanjo, Lídia, Laia, Jaumet, Neus, Georgina i un servidor) tots plegats en una de les cases que teniem llogades i a les 11 a la piltra.


Vam quedar de ficar el despertador a les 6:30, la cursa es a les 8 i estem a 10 minuts en cotxe. Esmorzar abundant  cuenco de llet fins dalt en cereals, un parell de sobaos per sucar a la llet i sandwich de 2 pisos de pernil dolç i formatge, faltava el got de suc de rigor pero no en teniem. Amb el pap ple carreguem les armes a la furgo i cap a la guerra!
Arribem al lloc de sortida uns 10 minuts abans de les 8, estem dels ultims pero darrera nostre potser encara en tenim 200 o mes ciclistes. 

Donen la sortida amb una traca i ACDC sonant a tope (Gallina de piel !!!!)  no hem escalfat pero es igual, el bucle inicial de uns 15-20 km que ens fa tornar a passar per Cabezón ens servirá per escalfar, a partir d’aquí  començava l’espectacle de tobogans i ports de muntanya sense parar.



Soplao 2015 12670
La nit anterior abans de sopar ja li vaig dir a Peret que aniriem al seu ritme i fariem tota la marxa junts. El bucle abans de començar a fer desnivell el vam fer rápid, 32km/h de mitja, el terreny era pla i l’emoció et porta a agafar aquestes velocitats.

Després de pujar el primer port del dia ens apropem a la costa cantàbrica vorejant durant uns quants quilometres les platges. Durant tota la marxa va fer un dia ennuvolat pero tot i això el paisatje era espectacular, sens dubte lo millor de la ruta son els paisatges que es veuen.
Al km 30 aprox. noto que a les curves em marxa la roda de darrera i Peret em diu que vaig fluix de vent, parem despres de pujar un repetxet i revisem la roda, MERDA he punxat !! començo a treure esl estris de reparació i m’adono que no porto l’extractor de válvula per poder ficar el líquid sellador al tubular, ho tinc tot menys això. 
Toca esperar al cotxe d’assistencia uns 10 minuts, em treu la válvula i posem el líquid sellant ( em va donar la sensació que en vaig ficar molt poc pero no sé perque no n’entrava mes) unflem la roda a mitges amb una bomba de peu mig destartalada i continuem.
Soplao 2015 05845
Passem per San Vicente de la Barquera per començar  amb un seguit de tobogans, pero al km 67 torno a notar que em falta aire a la roda, Peret em diu que torno a tenir la roda baixa. Decidim tirar uns kms més a veure si trobavem algun altre cotxe d’assistència pero no en trobem cap per tant parem un moment i li enxufo una bombona de CO2  que em va deixar el tubular dur com una pedra, ara si que tenia la pressió adecuada.

A tot això ja estávem davant del port del Soplao, amb Peret decidim que jo apretaria el ritme per veure si al cim hi havia assistencia mecánica per solucionar el tema de la roda d’una vegada, pero el cas es que desde el moment d’unflar amb el CO2 ja no vaig perdre mes aire en tota la marxa. Corono el Soplao i pit avall a buscar el primer avituallament del dia, al km96. Arribo a l’avituallament,  menjo com un berro i carrego provisions per mi i per Peret que va arribar uns 5 minuts després. 
Li comento que la punxada s’ha arreglat i seguim direcció Puentenansa, arriba el plat fort del dia, el port de Piedrasluengas , 38km de port, els 16 primers molt portadors (4-5%) a ratos es un fals pla, seguit de 4km durs (10-11%) i despres 18km també bastant portadors. A l’inici del port tenim un grupet de 7 o 8 ciclistes a uns 30 metres, li dic a Peret que ens hi podem acoplar i fer tota la pujada amb ells, Peret diu que OK. Tota la pujada amb el grupet que estava de xarrera a mi se’m va fer molt cómode, evidentment al tram intermig mes dur no xarrava ni cristo.

 cal donar les  gracies a www.altimetrias.net

Les vistes en aquest port son BESTIALS, t’ho poden explicar, veurás fotos, pero aquestes coses s’han de viure en primera persona per apreciar-les bé, SENSE PARAULES. Coronem el port, hi ha un avituallament però ens el saltem perquè anem bé de líquid i sòlid fins al següent, toca disfrutar de 40km de baixada sense parar, els 30 primers em van recordar a la baixada cap a Margalef amb curves molt tancades i els 10 restants eren bastant més plans.



Desde l’inici de la baixada em vaig distanciar de Peret perque acostumo a fer ús dels frens lo mínim possible sigui la baixada que sigui simplement perque m’agrada baixar rápid, pero en aquesta ocasió també ho vaig fer perque feia estona que les plantes dels peus es queixaven i tenia intenció de parar al pròxim avituallament per treure’m un bon rato les sabates i airejar els pinrreles. Peret, en canvi, aquesta baixada li va ocasionar un mal de cames tremendo i va ser el tram de la marxa que més va patir, potser em vaig equivocar deixant-lo sol aquella estona. A l’avituallament torno a menjar com un berro, potser massa i tot, Peret no va tardar ni 10 minuts en arribar. Un cop vam replenar bidons i menjar com toca, seguim per afrontar la part final.

Ens quedaven 3 “tachueles” (collado de Hoz, Collado de Ozcava, collado de Carmona) de 12, 5 i 10 km respectivament, totes amb una pendent del 8% mes o menys.

Les vam salvar totes dignament a un ritme constant anar fent, amb bastanta boira i aquí va fer acte de presencia una pluja molt fina. Al cim del collado de Carmona ens esperaven els nostres seguidors per animar-nos (injecció de moral) s’agraeix molt.
Ja teniem el Soplao al sac, ens quedaven 20 km de baixada i pla fins a Cabezón de la Sal on se’ns va unir per darrera un grup de 6 o 7 ciclistes que anaven com a bales, ens hi acoplem. No sé a quina velocitat anavem pel pla perque al Garmin li va morir  la bateria just al cim de l’ultim port pero superavem els 40km/h segur.  I per fi arribem a meta després de més de 10 hores, 230km i 4300m de desnivell positiu.  Ja tenim el nostre 1º SOPLAO de carretera al sac !!! 



Al arribar al càmping, dutxa ultra-recuperadora i per acabar de rematar el dia, chuleton a la brasa per sopar mentre veiem al barça guanyar la Champions, si senyoooorrr!!!


Aquesta va per tu Gorrion

Guerau i Pere



dimarts, 2 de juny del 2015

SORTIDA ESTIU CLUB a AINSA



Bon dia a tots i totes, com ja us vàrem comentar fa uns dies  estem ja immersos amb  els preparatius per la propera sortida d'estiu  aquest pròxim diumenge 14 de juny,

aquest any  ens desplaçem cap a zona d'Ainsa  (Osca).





Desde ja fa unes temporades, aprofitem i ho fem conjuntament les dos seccions del Club Carretera- Btt, 

els que vulguin fer la sortida amb la bici carretera               Seròs- Ainsa  aprox d'uns 130 kms

i els bikers amb btt,  faran desplaçament amb cotxes directe a Ainsa per realitzar algun del seus recorreguts marcats  aprox. de 4 h.   podeu veure a zona-zero btt les característiques de les diferents rutes.


El dinar, estem fen gestions amb la gent de Cámping  Peña Montañesa,  us passarem detallats menús d'adults i d'infantils perquè trieu.


Si hi esteu interessats, us convidem que aneu dient  les persones que vindreu  a qualsevol de la Junta o amb resposta a  aquest mail del Club. 


Esperem de la vostra assistència.