dimecres, 21 de març del 2018

XALLENGE DAVID DUAIGÜES 2018



Altre cop  agraïm al nostre company de Club, Sergi P   per fer la crònica en els seu pensaments i deixar en frases 





Després de dos dies ajudant als companys a ultimar detalls i preparatius de la  9ena Xallenge David Duaigües,  http://xallengedavidduaigues.com/
preparant i currant molt dur perquè el mateix dissabte va fer una bona ploguda i caldria veure com estaria el terreny.

Ens vestim per poder pedalar altre any a la segona prova de la XDD a Seròs.

Com cada dia de cursa, els nervis sempre estan presents, i mes si corres a casa ,al teu poble. Però no es pot fer res millor que ficar-te el culot i el maillot i pujar a la bici.




La gent ha començat a ocupar tots els carrers del poble, amb les seves muntures, amunt i avall per a calentar les cames una mica. Fins arribar ven aprop de l’hora que tothom i a va agafant el seu lloc davant l’arc de sortida.






Sense més miraments i després de les paraules de benvinguda i recordatoris pels que ja no hi son amb nosaltres, sempre es bo recordar,  donen el tret de sortida i com era d’esperar i sense defraudar a tot el públic que s’aglomera a les tanques que l'Organització prepara amb cura.
S'arrenca amb un ritme infernal i en molt poca estona ja tenim el “bucle” fet i iniciem la pujada cap a la nostra zona de ciclar, Montmaneu.

La sortida tant forta em passa factura a la pujada i les poques hores d'entreno que duc també  cames calentes als primers quilometres, però tranquilament trobo un bon ritme i començo a estar be amb les meves cames i responc be a les pujades. Com cada marxa que he participat la gent que et trobes pel camí sempre tenen batalletes a contar i al final tothom surt sent mig família.

Després de 2 hores 30 minuts pedalats arribo al segon avituallament i a partir d’aquell punt, la cosa agafa un caire no massa bo, el ritme constant i bo que portava desapareix i comencen les rampes, fins al pont  a 2 kms de l'arribada i ja veient el poble les cames no poden mes, però continuo fen els últims esforços i al final torno a veure l’arc a la punta del carrer i un munt de gent animant a tothom que sento al speaker i la música això la veritat anima i molt quan arribes apuradet.

Després d'una llesca de pa torrat i cansalada i una bona cervessa fresca, el mal de cames desapareix i sol ens queda explicar que com cada any, no ens defrauden.

Aquest de la Xallenge s'ho curren i de quina manera: Enhorabona.

Salut i pedals





@fotos gentilessa dels nostres amics fotografs de la XDD

dilluns, 5 de març del 2018

NO FEM SINÓ ALLÒ QUE ENS AGRADA, NO SABREM QUE ENS ESPERA

Ràpidament passa el temps pel bo o pel que no no voldriem que fos així.

Tot i que sempre cal mirar les coses pel costat positiu i no aferrar-nos a records tot i que cal tenir la memòria fresca.

Fa encara ni 365 dies feiem una crònica per aquest petit espai, explicant les bondats que tenim del petit jardí al costat de casa per poder disfrutar fent el nostre esport, sigui quina sigui les ganes de pedalar. Extens i alhora encara ens deixa expreme'l amb tota la motivació que hi posem.

PODEM ESCOLLIR ALLò QUE ENS AGRADI MÉS:
pista pistera cascaberela, puja baixa senders i corriols, pedres amunt pedreres avall i fins i tot noves descobertes del nostre racó de casa, i com no podia èsser tornem a repetir el missatge.

eina o eines 
A les portes d'una 9 ena edició de la Xallenge cal fer ús de les noves tecnologies per fer la kedada anual per cohesionar el grup, que bé ens queda aquesta parauleta,  que no es res més que quedar amb el amics per compartir allò que ens va i ens "mola", rialles i fer petar la xarrada, cosa dificil ara per ara, amb tants entrenos, tantes taules i buscar lloc al horari familiar i esportiu.

Però ens repetim més que l'all, per tant tampoc no us volem cansar abans d'hora.







Altre cop podrem tornar a ensenyar a amics i coneguts i algun/a que sempre treu el cap per iniciar-se en el món betteril i que millor aparador que la Xallenge David Duaigües.

En dos cap de setmana ja tornarà a ésser un record per guardar dins la nostra memòria que deiem en un inici.


Ara com diu el refrany  "que nos quiten lo bailao", nosaltres seguirem intentar millorar allò que sigui millorable, i convidant a qui vulgui ser partícep d'aquesta història que ja fa uns dies llargs vam iniciar.

Ens complau dir-vos que com no enguany trobàreu novetats, sempre mirem entre els que estant per la zona buscar nou alicients.

El  treball i la feina està feta, esperem que la climatologia es comporti i alhora no sigui l'impediem per desprès ens pedenim de quedar-nos a casa,

allò que tot biker busca  el flow 


quants els romans es preparaven per conquistar nous territoris tenien unes paraules, ara ens l'apropiem i diem:


 Alea jacta est



Salut i pedals!!


fotos gentiles@ pep, xavi