dilluns, 31 de desembre del 2018

ENTREU AMB GANES AL 2019



Benvolguts socis i sòcies, ens agradaria felicitar-vos per aquest dia i que tingueu una molt bona vetllada i entrada d'Any Nou.


image.png




Salutacions de l'Equip de Junta Directiva

dissabte, 22 de desembre del 2018

NADALS PESSEBRISTES



Dates nadalenques, dies de vacances qui en pugui fer i també dies per retrobar l'activitat d'anar a posar el pessebre, enguany repetim el que sempre ens diu un bon amic i soci:  TRADICIÓ O DEVOCIÓ, i com que som mig aixuts o mustios no dubtem a fer-ho.








Cada any es diferent la seva col·locació i com el temps sempre ens depara sorpreses, tarda amb sol per anar a posar el pessebre i aprofitar per fer ruta betteteril, per desprès fer la torronada.

els artistes pessebristes

Aprofitem per felicitar les festes nadalenques a tots i totes.



Gràcies i si podem repetirem

SALUTS I PEDALS!!



@fotos gentilesa de  X.F i S.P

dilluns, 3 de desembre del 2018

GANA DE CAPTARRERES ABANS DEL DINAR CLUB


Una tardor amb bastants dies de pluja ha fet que realment el terreny que tenim prop de casa nostra,  per fer sortides amb la btt haguin sigut dies difícils i no ha donat per gaire en temes  de poques sendereres i corriols:

En part perquè el fang ha estat present cap de setmana si cap de setmana també.








Una matinal de btt que segons termòmetres anirem de menys a més, disseny de la rutakedada amb 16 integrants delirosos per evidenciar el que entre tots sabem, de ganes sempre n'hi ha.

Val a dir que la cosa només d'inici ja es veia que el personal hi tenia ganes.



Primera incursió i com era d'esperar, terreny immillorablement immillorable. 






Però els astres i les bonanses climatològiques a vegades donent per molt i el nostre 
SherpaLocalPresi i conegut del territori, Nano,  sabia que aquest diumenge la cosa en faria tenir dentetes per testar totes i cadascuna de les possibles variables de senders i corriols que tenim apamats, totes i cadascuna de les captarreres possibles a fer.

Aprofitarem que la motivació escriptora tenia avui el seu punt, http://nanocling.blogspot.com/



Portàvem uns dies que la meteorologia no donava treva per poder agafar la bici, de rodes grosses, i fer altra cosa que no fos pista. Però aquesta setmana, en motiu del dinar del club, teníem la cita, ja gairebé podríem dir tradició, de fer una sortida matinal amb BTT.

     A principis de setmana els pronòstics més optimistes apostaven perquè els camins estarien en perfecte estat per poder rodar però, desprès de passar 3 setmanes sense poder endinsar-nos en cap senda, la gran incògnita era si aquest cop les captarreres estarien ciclables o si ens hauríem de conformar en fer pista pistera cascabelera.

     La mica d'aire de dimarts i dijous, les poques pluges de dimecres i les ullades de sol que ha anat fent durant la setmana, han avivat l'esperança dels més trialeros i això s'ha deixat veure a l'hora de fer quòrum per sortir aquesta matinal. 16 ciclistes, feia molt temps que no coincidíem tantes rodes un diumenge al matí, hem sortit a gaudir del recorregut i de la companyia a les 8:00.

     Com és d'esperar quan hi ha tanta gent rodant junta el principi ha estat lent, el personal parla amb un i altre i ningú vol agafar la capdavantera de la grupeta per marcar ritme, però sobretot ningú vol decidir el recorregut a seguir. Com a Presi, i sobretot perquè tenia que ser a l'hora a lloc, m'he vist obligat a agafar una mica el paper de sherpa i de ritmòmetre per no perdre temps divagant per pistes i camins.

     




Un cop marcat el ritme, sense que ningú es quedés enrere, tocava decidir la ruta a seguir. Tenia claríssim que ens havíem de fer petar alguna senda de baixada, però no sabia quina. Per això primer he decidir d'anar rodant fins al refugi, tot per camí ample i en bon estat, i, un cop allí, fer una mica de debat sobre què podíem fer que no estès massa a l'obaga, perquè els camins estan bé, però a les obagues encara s'hi deixa beure fang i tolls d'aigua, per tant a les sendes encara ho trobaríem pitjor.



     La pujada fins al refugi ha servit per anar ficant les cames a lloc i anar igualant estats de forma. Un cop tots reagrupats la grupeta ha decidit de fer el "bosquet de domingo", pujar la "costa del bocadillo" i encarar la primera baixada per la "senda del cabirol". Tot aquest tram transcorre per cara sol (sobretot la senda del cabirol, el sol feia poc que s'havia aixecat i donava directament als ulls) i l'estat del terreny estava perfecte. Tothom pujava i baixava al seu ritme, sense apressurar ningú a ningú i, al tornar a ajuntar-nos tots ha començat els canvis d'impressions sobre la primera baixada. Els ànims estaven ben amunt, ja solament pensàvem a veure quina altra baixada podíem encarar ara.

     Ens deixem anar fins a trobar la pista i rodem una mica fins l'entrada de la "senda de la cabra". Aquesta la faríem de pujada. La darrera senda que vam poder fer, ara fa 3 setmanes o 4, va ser aquesta de baixada i encara hi vam trobar fang a les zones més planes. Per anar al per de Montmaneu i desviar-nos cap a la "senda de la cucaratxa negra".

     Torno a ficar-me davant a la pujada, amb Jordi empegat a la roda. Tal i com anàvem pujant em venia a la ment la darrera part d'aquesta ascensió, si la fas fins dalt de tot, que té un regall i hi ha molta pedra solta....... ja se'm feia pesada sol de pensar-hi, entre això, les ganes de tornar a baixar i el poc poder de convicció que li ha fet falta a Jordi, enlloc d'arribar fins dalt ens hem desviat per baixar la "senda del Boc" (també s'ha de dir que ningú ha discrepat d'aquesta opció).
    
 

L'estat d'aquesta senda, tot i poder-se baixar, ja no era tan bo. Es feia tota bé i es podia fer rapideta, però s'havia d'anar amb compte perquè a les zones menys empinades hi havia fang i no controlaves la bici.



   









Un cop a baix, amb dos membres menys ( Albert i Pere havien hagut de marxar per obligacions familiars), Hem pujat pel barranc de la mina (espessa Balaguera) per, planejant de nou, anar a buscar la "senda de la cucaratxa negra". L'estat de tota la pujada és perfecte, ara hi ha aquell agarre que deixa més marge a error sense que et marxi la roda.


     I agafem la Cucaratxa negra, i l'agafem amb ganes. El començament està de pel·lícula, però desprès passa com amb la "senda del Boc", no pots deixar-te anar del tot perquè pots llepar en qualsevol lloc. De fet així m'ha passat a mí. A la part del final, quan la pendent ja es suau i et pots deixar anar perquè no hi ha girs tancats, m'ha aparegut una rodada plena d'aigua i fang i no he tingut temps a fer res més que no fos mirar de caure el més tou possible ( em consta que hi ha hagut alguna altra caiguda, alguna pujant i tot).





     Remuntem per la vall fera fent saltar algun que altre tap de l'oli, solament dels que han volgut provar com anaven de compressió al motor, i acabem pujant cap a l'esquerra fins a la costa dels pantanos. Aquí JX ens ha fet un birli-birloque marxant per un costat i tornant per un altre (ja ho té ell això) i desprès, quan ja tornàvem a ser tots junts, s'ha decidit de fer el mas de l'hereu de baixada ( la majoria dels que estàvem allí sempre l'havíem fet de pujada i, la veritat, no se m'hagués acudit a mi de fer-ho així. No m'imaginava que pogués ser tan entretinguda). Ens encarem cap avall i obrim gas. És baixada per camí estret, una mica trencat a llocs i una mica brut, però no es pot anomenar senda. 
Ademés és ràpid, però hi ha alguna curva que s'ha d'anar amb compte perquè sorts de traça ràpid. L'hem gaudit com pocs pensàvem, al menys jo no m'ho esperava.


   


















  A partir d'aquí a mi se m'ha fet tard i he hagut de deixar la grupeta i, tot i que hem fet el mateix camí de tornada, no he pogut acabar de compartir les rialles amb ells, i menys la cerveseta del final, i he apretat fins arribar a casa.

     Encara han sortit, tot i les parades per fer consensos, més de 45 kms i 900m de desnivell. Però en dies com aquest no es valoren les distàncies si no les companyies.




     Gracies a tots per alegrar matins com aquest.



Felicitar com no, amb la seva presència al nou integrant al grup Joan, vas aprovar i amb nota alta.



L' u sempre va amb el dos, i es  la segona part,  es el temps per compartir amb les famílies una taula i també temps per oferir-los el nostre respecte envers la seva paciència.

Una bona taula i una millor sobretaula.


No cal dir que sempre que es pot des del Club volem agrair aquesta predisposició que tenen aquestes persones tant properes de familia i acompanyants.




Gràcies per endavant   SALUT I PEDALS!!


@potographers  Nano, Jordi,Alejandro, Guerau, Gerard, Xavier i Carles.

dilluns, 12 de novembre del 2018

QUE NO ES PERDIN LES BONES COSTUMS


Mes de novembre, programació feta ja feia moltes setmanes, mails i convocatòries enviavades per fer saber als socis que per aquestes dates tenim al calendari intern del Club marcat l'ESMORZAR AL REFUGI,
la logisitica en marxa i només falten els integrants, com sempre EXITÀS.



Els dies d'apretar per sumar ja han passat, (ara tocarà qui ho vulgui i en tingui ganes)  valorar i planificar si es pot la temporada passada i la vivent, la moda es estic fent BASE.



Però una cosa que mirem de que no canvïi es poder fer aquest acte ludic-social-esportiu ja arrelat per aquestes dates  i es que els de caràcter mediterrani tenim que una reunió no es reunió sinó es davant una bona taula i una bona conversa.







Estem dins una dinàmica on la pressa i la inèrcia ens fa perdre avegades sense voler-ho l'acte més important que tenim les persones, el riure, els companyerisme però sobretot disfrutar d'aquestes petites estones.





Com sempre petita KEDADA de RUTA BTT, per poder fer cap a la taula ben parada i acondicionada que sempre amb voluntariatat i gratitud ens ofereixen els nostres professionals de la brasa, els nostres FOGONEROS.







Sense ells tot això no seria possible, altre cop infinitats de gràcies per la vostra paciència i per saber cuidar-nos tant i tant BÉ.











Enguany ja hem començat a tenir dos seccions, el PROTILLOS que per ganes no els guanyarem i  per altre costat la secció de PROTOUR, que van realitzar un acollida a la gent convidada que teniem avui.








Seguint la tradició, la gent del Club Ciclista Fraga ens han fet un inmillorable acompanyament, aquí si que es la màxima, companyerisme compartit.









Altre cop agrair a tots i totes per poder dir que un altre any hem complert les expectatives i podem ja quedar per la propera.


photos @gentilesa de Nano, Alejandro 


SALUT I PEDALS!!

dilluns, 15 d’octubre del 2018

NO MIRIS LA PREVISIÓ DELS TEMPS PERQUÈ IGUAL NO SURTS DE CASA

Segona rutakedada de SORTIDES FORA TERME,  seguint amb la dinàmica inciada aquest estiu  per fer visites a terrenys propers.

Sortida btt,  prevista des del Club cap a  una nova  formula de pedalar en aquest cas: travessar l'altre costat de riu Cinca, cap a Velilla falta gent 12 investigadors disposats a passar un matí diferent.


elegants això si es pot sempre, ancara havien de posar els carrers 


Les previsions durant la setmana no ens mostraven figuradament la cosa massa clara, entre que el nostre sherpa estava en un estat febril  (mig normal per aquestes dates)  i que els meterolegs deien que l'aigua faria acte presencial diumenge ja de bon matí, de  dubtes no direm que no en teniem però com diu la dita: que si no es juga no es pot guanyar.
Reunió dels artistes dels radars que diuen si plourà o no amb la decissió final   de sortir diumenge a pedelar,   no cal dir que ens va quedar una de les millors matinals improvisades, nuvolets d'inici i solet per acabar amb una temperatura ideal de tardor.

Quedats organitzats en temes logistics de transports de vehicles, bikes i persones  fem una mica de matinada per arribar i vestir montures i cavallers amb temps suficient per iniciar la volteta aviat, com abans començem abans acabarem.
Primers dubtes,  paravent xalequet manguitos o a pèl??

processó de groguecs


Veient la temperatura a aquelles hores matinals  i als indicadors dels bikers més fredolics sense tapar-se la cosa quedava bastant clara,  no cal patir  total si plou en 15 min estem al cotxe ens comenta el sherpa., doncs a l'aventura que anem.








 primera del matí
Inicis rodadors per calentar les cames i afrontar la primera del matí, la Magdalena, realment quant la tornes a pujar desprès de molts anys de no passar-hi, sempre tens els mateix pensament sort que ara està asfaltada, com n'era de pestosa abans tota de grava, 

de primeres,  els galgos s'esvaloten deseguida i està clar qui té ganes de suar avui, de pujada nose perquè però sempre es sua tant si fa fresca com si no. 




Tal com estava previst  allò seria un puja baixa,  baixa puja,  calia guardar "cartutxos",  avisats venia la primera pita avall, doncs avall farem cap:  sendera de Sant Valero a la saca.


les llums de primera hora realament son espectaculars




un petit moment de fer una petita mossada

una mica d'emoció mecànica sinó no seria una sortida top





I com que som així d'eixerits sempre portem el plan "fes-ho conjuntament", no podia faltar els recordatoris mecànics res que no es pugui solucionar amb  aixó si ho fas així no durarà a ja t'ho havia dit.


Seguim amb el programa au listos. Ja podem arrear



I com normalment passa,  estàs més rato pujant que baixant; així que
toca segona remontada  per anar a buscar la segona baixada, i com no el moment d'immortalitzar amb fotos i petar la xerrada. rialles a dojo  sempre si es pot sinó perquè hi anem.


la millor manera  es riure  








sempre podem dir que la imaginació ens faràs més pràctics



si hi ha dubtes, feu cas als senyals


la cosa pinta i molt bé,  encara que a cadascun dels bikers si els hi preguntem segurament no tots diriem aixó de baixar mola  però es fa bona grupetta i al final que serien sinó els reagrupaments per valorar l'estat de penúria.










Ens quedarà fer la Gr i altre cop remontada. Més baixa puja. per fer una emboscada del 18%  Les Valls.



Finalment també com no anar a pedalar per llocs que normalment no hi vas et fa veure món, et fa dir coi sembla que per aquí ja hi hagués passat,  el que realment passa es que la ment ens diu no estem tant lluny de casa.
els monegros ben aprop


I com a bon esportistes no pot quedar la cosa sense fer  l'acte social que tots porten dins, l'esperat trofeu.

el tercer temps del matí, esperant l'avituallament



El resum es fàcil,  sortida per si es pot a repetir, segurament hi tornarem, terriotori de la @transvelillense,  38 kms i 1000 mts desnv + de passo.    Bon xurrac que diria un bon amic nostre.





fotografs del dia @jordi, g.s, nano, a. l, x.t i gerard


bona matinal sherpa

SALUT I PEDALS!!


dimecres, 29 d’agost del 2018

VACANCES I MÉS VACANCES

El mes d'agost es sinónim d'aturada en l'aspecte social de grupettes, per una part perquè en l'àmbit de  l'economia del nostre petit poble tot  gira al voltant de la fruticultura i son per aquestes dates quant hi ha més feina, i com ja tots sabem cal recollir per passar un millor hivern i molts dels nostres socis  han de compaginar  tasques de recollida i esport, i l'altre aspecte que fa minvar l'assistència es el mateix mes estiuenc que fa que calgui complementar les activitats familiars de visita a la platja o a la piscina a part dels viatges que puguin sorgir.


Però sempre hi ha excepcions, i aquest cap de setmana la sorpresa dels bikers que tenien ganes de pedalar va ser poder fer una bona grupetta en numero d'assistents.

Es per això que aprofitem que tenim un bon amic Nano que deixa constància al seu blog   http://nanocling.blogspot.com   per també fer dos cròniques per explicar l'esmentat dia.


Com que estem en aires de vacance,  farem un copy/paste



Disfruteu de la seva lectura:


Sortides de diumenge..... Les que més es troben a faltar.

 





  Si es vol assolir un objectiu esportiu no hi ha altra opció que entrenar per aconseguir-ho. Passa igual si vols anar millorant la teva condició física, a l'inici amb poc que facis ja millores però, a mesura que vas agafant forma, la cosa es complica i, si no portes una rutina i una disciplina marcada, t'estanques aviat.

     Aquest fet et porta, al menys a mi, a fer moltes sortides sol. L'ideal seria poder fer una grupeta amb característiques similars i mateixos objectius, però això pocs cops passa.

     Jo no dic que entrenant sol no gaudeixi, perquè sí que disfruto, però, desprès, les sortides com la d'aquest diumenge, amb una bona grupeta, sense cap objectiu d'intensitat, amb llibertat per fer el que et surti dels c......., les xales molt més.

     La ruta començava a les 7:15 des del lloc de sortida habitual. Ens vam congregar 11 ciclistes disposats a passar un bon matí pedalant.

     El recorregut a seguir el va escollir Pep aquest cop; anar a fer la Trialera de la Picarda, a veure com estava, remuntar cap al Monegre i fer la senda rocosa i desprès ja cap a casa.

     L'anada va ser en mode passeig, sense apretar a ningú i parant quan feia falta. Ademés jo vaig arrancar amb la roda de darrera perdent aire per la junta de la coberta amb la llanta. Al arribar al mas de l'hereu em va tocar parar a ficar la càmera perquè no hi havia manera que parés ( per sort el problema era que la darrera sortida en un escaló es va deure destalonar, perquè un cop a casa la vaig repassar i al tornar a inflar-la es va solucionar el problema), aquesta seria la primera parada d'unes quantes més que ens tocaria fer avui.

     Arribem a les antenes, on s'inicia la senda de la Picarda, i parem a fer una mossegada i a donar sortida a les primeres risses intenses de la jornada, el trajecte fins aquí ja havia estat entretingut, parlant amb uns i altres i amb algun punt còmic, però el moment de l'avituallament va ser com el colofó.

     Per sort havíem pogut riure de valent abans de començar la baixada, perquè el descens va ser llastimós. Les pluges havien esbarrancat tota la primera part de la senda, la que havia de ser més fàcil i factible, la segona part, ja complicada de per sí, estava impossible. Això deixava solament la part final per poder gaudir una mica de la bici.

     Aquí ens deixa Jordi, ha començat a pedalar fa dues o tres setmanes per lesió inguinal i encara no està per massa apretades, i nosaltres creuem el pont de Mequinensa per emprendre una pujada llarga i costosa. Hem de donar sort que el temps acompanya. Ens trobem, segurament, en una de les millors èpoques per poder pedalar en quan a climatologia i temperatura.

     La pujada cadascú la fa al seu ritme i aguantant el seu patiment, no entraré en detalls sobre qui ho va fer primer o darrer. Tots vam passar el nostre calvari particular, o almenys amb la intensitat que vam voler.

     Un cop remuntat el Monegre no ens va caldre pedalar gaire per arribar a la segona baixada de la jornada. Vam fer la foto de grup abans de començar el descens i aviat vam comprovar com aquesta senda tampoc estava per filigranes. Bici al coll i a patejar a tots els revolts. El Siux va trencar els rails del seient en un escaló que va agafar sense anar calat. Els demés a entrepussades vam poder sortejar la primera part, que era la més malmesa, i desprès ens vam anar deixant anar. Estàvem tots desperdigats, això sí. Els que van agafar la davantera es van precipitar al enllaçar amb la segona part de la senda i van acabar baixant per camí. Els que ens vam quedar més endarrere encara la vam poder gaudir en la part final.

     Amb el grup partit, Xavi, que va arribar amb els primers a Mequinensa, decideix d'anar tirant a veure si pot arribar a casa pedalant sobre la punta del seient.

     Al poc, mentre esperaven, Guerau veu que la roda de darrere li perd aire i no li sella. També decideix de fer via a veure si pot arribar a casa sense haver de ficar la càmera.

     Els demés esperen a que ens reagrupem i iniciem la tornada a casa. Una tornada a casa que, degut a les diferents parades que hem anat fent, als contratemps i a la lentitud de les baixades, ha de ser alegre. Ens enfilem els 8 que quedem i, a relleus per la carretera, anem fent kilòmetres a bon ritme. Fins que trobem a Guerau parat en una entrada de camí mirant de canviar la roda. Parem l'expedició i, entre tots, fem la feina que podia fer un ( s'ha de dir que la roda ja portava càmera i estava tota enganxada del líquid sellant que hi havia i va dificultar la tasca bastant).

     Finalment, sense cap punxada ni trencadissa més, vam fer carretera i manta fins tancar la sortida amb 55 kms i 850m de desnivell. Però si la matinal es fa amb bona companyia el que s'ha de valorar no són les dades sinó la experiència.

Salut!
   

@fotos gentilesa  Xavi F, Alejandro, Gerard i X.T

Que sigui un bon inici del que ens depara la propera tardor, però que això encara no s'ha acabat.


SALUT I PEDALS !!

dijous, 19 de juliol del 2018

SUADA DE LES BONES EN UN JULUIOL CALURÓS

A principi d'any des del Club es va deixarà caure que cada certes setmanes podríem iniciar una nova manera de provar de fer sortides per veure territoris propers i alhora desconeguts i poder fer gruppetta i sortir a veure món amb la bike, tant es així que la resposta va ser I Tant!!, vamos allà  SORTIDES FORA TERME.

Però com sempre passa, les agendes van plenes i calia buscar primer un territori on anar a pedalar, dos, algú o algunes persones que busquessin o track o ruta o dissenyar-la i tres evidentment dia per anar-hi. Condició mirar de fer no massa transport en cotxe i desconegut alhora.

Les tres situacions semblaven una pòcima dificil de conjuntar però amb ganes i deliri sempre acaben sortint, tant es així que entre pitos i flautes la cosa es va anar retrasant però....

Mirant el calendari finalment es va decidir a principis de juliol,  diumenge 15  al ataque, si ja se sap que no plou a gust de tothom, temps de feina de collir i arroplegar la fruita, però no quedaven gaires dies lliures més
La segona variable va ser fàcil d'empendre, tenim un soci que feia dies ja ens tenia feta una ruta per la seva zona de residència, Riba-roja d'Ebre, a més sabedor que ens faria de "sherpa local" no hi havia dubtes cap allí hi falta gent, sempre coincideix la marxa de Mequinensa amb la de Riba roja i la gent es decanta per la primera  cosa errada potser.

I qüestió de "kedada va ser un pim pam", organització de vehicles i personal per ficar les bici pel transport i   finalment hora de sortida per poder encarar un mati de pur btt amb un disseny brutal per part del nostre sherpa,  Jere.




Matiners perquè no ens agafês la calorada i poder estar alhora a la piscina.

El recorregut seria per quasi la totalitat del que s'havia realitzat a la prova de la xallenge terres de l'ebre del passat mes de maig la LA FIGOT RACE,

Ja de principi la cosa aniria de puja baixa puja baixa i lo que sortís però al acabar no cal dir que les cares de btt havien valgut la la matinada.

No cal dir que les vistes van ser d'aquelles per recordar,les pujades també i les dos trialeres senderes amb la destressa que cal per tenir una matinal de disfrutar i xalar.



Pujar un km amb percentatges de més del 20%   està clar que deixa a cadascú al lloc que li pertoca, suada de la bona i encara no eren ni les 9 del matí, però es lo que hi ha.

La següent ja seria una sendera  amb algun pas no dificil però si atent, crestejant per la zona que va ser escenari de la batalla de l'ebre.

buscant la sombra si es podia
Reagrupament a la base i a per la segona pujada del dia, en principi segons lo sherpa, de no tanta dificultat, tot s'ha de dir tenia raó l'home.

Ara venia la bona bona, sendera de 4 kms aprox crestejant per fer cap a la pressa de Ribarroja, xalera d'aquelles per recordar  bonics passos i encara més de vistes.

Per acabar d'arrodonir venia la tercera part, una petita remuntada pel Gr99 per encara una baixada ràpida, sense  dificultat per travessar el pon sobre l'Ebre i fer cap a l'esperat avituallament de bar, que bona es la beguda fresqueta a la sombra:


cares de suada i d'hidratació. 
 Resum,  primer de tot agrair la seva paciència i felicitar al nostre sherpa local per una disseny 11 de la sortida,  ets un crack Jere.

Està clar que tornarem a venir almenys pels qui per situacions personals no van poder i alhora per tornar a disfrutar d'aquest recorregut o un altre.

Alhora agrair també als companys que van fer la matinada i suada per poder realitzar la sortida programada,  en temps de calor toca suar, però amb la xalera que vam fer s'hi ha de tornar que total tampoc està tant alluny Riba-roja.

Dir que es una sortida dura fisicament per la calorada i el desnivell en alguns trams de pujada, i alhora cal destresa per passar per algun tramet "peliagudo" a les sendes, però res que sigui difícil o dificilissim  clar tot depenent si t'agrada patir pujant o baixant, sinó això no seria btt.

Al final un xurrac amb quasi 1.100 mts de desnivell positiu en poc més de 30 kms, territori Figot Race.


Au SALUT I PEDALS!!

@fotos i report gentilessa de X.F, X.T, Josep R i G.S