dimecres, 29 d’agost de 2018

VACANCES I MÉS VACANCES

El mes d'agost es sinónim d'aturada en l'aspecte social de grupettes, per una part perquè en l'àmbit de  l'economia del nostre petit poble tot  gira al voltant de la fruticultura i son per aquestes dates quant hi ha més feina, i com ja tots sabem cal recollir per passar un millor hivern i molts dels nostres socis  han de compaginar  tasques de recollida i esport, i l'altre aspecte que fa minvar l'assistència es el mateix mes estiuenc que fa que calgui complementar les activitats familiars de visita a la platja o a la piscina a part dels viatges que puguin sorgir.


Però sempre hi ha excepcions, i aquest cap de setmana la sorpresa dels bikers que tenien ganes de pedalar va ser poder fer una bona grupetta en numero d'assistents.

Es per això que aprofitem que tenim un bon amic Nano que deixa constància al seu blog   http://nanocling.blogspot.com   per també fer dos cròniques per explicar l'esmentat dia.


Com que estem en aires de vacance,  farem un copy/paste



Disfruteu de la seva lectura:


Sortides de diumenge..... Les que més es troben a faltar.

 





  Si es vol assolir un objectiu esportiu no hi ha altra opció que entrenar per aconseguir-ho. Passa igual si vols anar millorant la teva condició física, a l'inici amb poc que facis ja millores però, a mesura que vas agafant forma, la cosa es complica i, si no portes una rutina i una disciplina marcada, t'estanques aviat.

     Aquest fet et porta, al menys a mi, a fer moltes sortides sol. L'ideal seria poder fer una grupeta amb característiques similars i mateixos objectius, però això pocs cops passa.

     Jo no dic que entrenant sol no gaudeixi, perquè sí que disfruto, però, desprès, les sortides com la d'aquest diumenge, amb una bona grupeta, sense cap objectiu d'intensitat, amb llibertat per fer el que et surti dels c......., les xales molt més.

     La ruta començava a les 7:15 des del lloc de sortida habitual. Ens vam congregar 11 ciclistes disposats a passar un bon matí pedalant.

     El recorregut a seguir el va escollir Pep aquest cop; anar a fer la Trialera de la Picarda, a veure com estava, remuntar cap al Monegre i fer la senda rocosa i desprès ja cap a casa.

     L'anada va ser en mode passeig, sense apretar a ningú i parant quan feia falta. Ademés jo vaig arrancar amb la roda de darrera perdent aire per la junta de la coberta amb la llanta. Al arribar al mas de l'hereu em va tocar parar a ficar la càmera perquè no hi havia manera que parés ( per sort el problema era que la darrera sortida en un escaló es va deure destalonar, perquè un cop a casa la vaig repassar i al tornar a inflar-la es va solucionar el problema), aquesta seria la primera parada d'unes quantes més que ens tocaria fer avui.

     Arribem a les antenes, on s'inicia la senda de la Picarda, i parem a fer una mossegada i a donar sortida a les primeres risses intenses de la jornada, el trajecte fins aquí ja havia estat entretingut, parlant amb uns i altres i amb algun punt còmic, però el moment de l'avituallament va ser com el colofó.

     Per sort havíem pogut riure de valent abans de començar la baixada, perquè el descens va ser llastimós. Les pluges havien esbarrancat tota la primera part de la senda, la que havia de ser més fàcil i factible, la segona part, ja complicada de per sí, estava impossible. Això deixava solament la part final per poder gaudir una mica de la bici.

     Aquí ens deixa Jordi, ha començat a pedalar fa dues o tres setmanes per lesió inguinal i encara no està per massa apretades, i nosaltres creuem el pont de Mequinensa per emprendre una pujada llarga i costosa. Hem de donar sort que el temps acompanya. Ens trobem, segurament, en una de les millors èpoques per poder pedalar en quan a climatologia i temperatura.

     La pujada cadascú la fa al seu ritme i aguantant el seu patiment, no entraré en detalls sobre qui ho va fer primer o darrer. Tots vam passar el nostre calvari particular, o almenys amb la intensitat que vam voler.

     Un cop remuntat el Monegre no ens va caldre pedalar gaire per arribar a la segona baixada de la jornada. Vam fer la foto de grup abans de començar el descens i aviat vam comprovar com aquesta senda tampoc estava per filigranes. Bici al coll i a patejar a tots els revolts. El Siux va trencar els rails del seient en un escaló que va agafar sense anar calat. Els demés a entrepussades vam poder sortejar la primera part, que era la més malmesa, i desprès ens vam anar deixant anar. Estàvem tots desperdigats, això sí. Els que van agafar la davantera es van precipitar al enllaçar amb la segona part de la senda i van acabar baixant per camí. Els que ens vam quedar més endarrere encara la vam poder gaudir en la part final.

     Amb el grup partit, Xavi, que va arribar amb els primers a Mequinensa, decideix d'anar tirant a veure si pot arribar a casa pedalant sobre la punta del seient.

     Al poc, mentre esperaven, Guerau veu que la roda de darrere li perd aire i no li sella. També decideix de fer via a veure si pot arribar a casa sense haver de ficar la càmera.

     Els demés esperen a que ens reagrupem i iniciem la tornada a casa. Una tornada a casa que, degut a les diferents parades que hem anat fent, als contratemps i a la lentitud de les baixades, ha de ser alegre. Ens enfilem els 8 que quedem i, a relleus per la carretera, anem fent kilòmetres a bon ritme. Fins que trobem a Guerau parat en una entrada de camí mirant de canviar la roda. Parem l'expedició i, entre tots, fem la feina que podia fer un ( s'ha de dir que la roda ja portava càmera i estava tota enganxada del líquid sellant que hi havia i va dificultar la tasca bastant).

     Finalment, sense cap punxada ni trencadissa més, vam fer carretera i manta fins tancar la sortida amb 55 kms i 850m de desnivell. Però si la matinal es fa amb bona companyia el que s'ha de valorar no són les dades sinó la experiència.

Salut!
   

@fotos gentilesa  Xavi F, Alejandro, Gerard i X.T

Que sigui un bon inici del que ens depara la propera tardor, però que això encara no s'ha acabat.


SALUT I PEDALS !!

Cap comentari:

Publica un comentari