dimarts, 21 d’octubre de 2014

CRÒNICA DE LA SECCIÓ BTT. CAP DE SETMANA 12/10/2014

Dins de les sortides que fan els nostres socis, us deixem la crònica de la sortida que va fer JX, Nano i el Sejo el passat 12/10/2014. El text ha estat a càrrec de JX


Tirem petardos  o encen i apaguem focs???

Lo titol  ho diu tot,  desprès de moltes setmanes de tenir la xiqueta de les rodes grosses  (direm que no castigada sinó  en estat de vacances festives),  diumenge  vam sortir a rodar  un poquet.

Dia dificil de descriure  primer una sensació de buaaaaaaaaaa,  per acabar dient  ostic quin mati mos ha quedat ehhh xiquets.

La “encerona” era evident,  va noi sortirem a estirar cames i veure terreno  quant be saps que això i així no serà i més convidat pels dos javalins  Nanocling i JM, 
De sortida i sense dir res pam  a la front, que farem??  ves una volteta planejant a fer algo de senders i arretiro. Vale. Vale.

Asserrin asserant  ja ens hem plantat lo trio lalala, haviem de ser un quartet però la noche me confunde que diria aquell. 
Primer dia de cacera i com ja sabeu  ulls i orelles obertes parsidecas.
Pujadeta per aixecar lo primer cor de colom del dia,  costa gallina,   la segona pujada pel veure com ficar ferro, la tercera i ja estem al lio   fem la de les arnes i anem a fer la senda del mas de lHereu?  Pos va  anem-hi.

Primer contacte i veure que les plugues darreres i dies que un no passa per aquestos andurrials  passa lo que passa i quant un dubta  que si dreta esquerra a la sendera  mal,  te la foten a la cara  
que noi  no t’enrecordaves??  Apuntada.
Terecera pujadeta i  com sempre   cagon lo racó malparit de l’Hereu, evidentment aqui dalt fem l’avituallament del dia, i   au   avui novetats    la segona sendera del dia  la de la Garrafa de la Serena de l’aigua,  bon grip  si senyor i com no la destressa  sempre torna  això vol dir  millors sensacions  i donant a la maneta de fre i al ferodo  canya al mono,   beeeeeeeeeee  anem be de temps i anem bé de veure que no estamos tant mal.

Seguint va, Quarta remontada amb   nou redescobriment, aquell punt d’  on aneu alucinats no es per aqui es per allà,  però en quatre espones de posar lo cor a puesto  ja ens hem fotut a remontar la sendera de la Murciana,  bravo  va que anem bé.
En aquelles altures  lo sentit de va estic en terreno conquerit fa que surtin les males idees  
que fem  `pujem pantanos u ke? No i si provem la del 25%? Ostic quina es aquesta  no las fet mai??   Va pos anem-hi
evidentment lo ritme nose perquè alli ja comença a ser un passo ligero  no mos adormim.

Prova en tres vegades d’aveure que fem si guanyem dos copes del strava u ke  però evidentment lo muro  diu que no  pos au  seguim baixant.

Arribats a l’encreuament ens trobem a l’inici de l Angivós, i com a bon humà  fem Muerte o Remuerte   i avui triem fer aquesta darrera. Nose ja a quin cor de colom estem si al 5 cinquè o al trenta.
Un a ritme de reductura i altres a ritme a dalt a dalt te veurem iniciem l’ascens,  I nose perquè  però fes-ho d’una manera o d¡un altra aquestos kms se te foten al clatell.

Dalt  fem un  que ??  i si fem la de la granja??  Pos va  

Final  una mica estropiciat però amb la sensació que li hem tret suc avui a la forquilla, bravoooo.

Arribats a baix  decidim que per temps, la cocacola esperarà i fem cami de retorn,  avui no hi haurà batalla del pas de barca al pont  es d’agrair tot s’ha de dir.

Lo mati arreglat  bona ruta i millor companyia,  tornem a cavalcar.


Així al dibuixet no sembla res però a les cames tu diré. 42 kms  800 + desnivell  amb 3 horetes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada