XALLENGE DAVID DUAIGÜES, A PER LA SEGONA

Diumenge dia 13 de març, es presenta un dia per disfrutar, es la segona prova de la XDD i ja fem la traca final.

Serà un dia llarg  i alhora serà curt però intens de satisfaccions, perquè quant les ganes, la motivació i alhora l'esperit d'equip fan que coses que esperes, quant has treballat durant hores, setmanes i messos planificant passin en un obrir i tancar d'ulls,  ens quedarà això sí el regust bonic que hem fet la feina el millor possible, no som professionals sinó tristos aprenents que intentem millorar cada edició, pulint detalls.

Ensenyant el nostre territori, el pati de casa nostra  que anomem alguns, on les sortides de cada cap de setmana  fan que sorgeixen quimeres, del que podriem fer per la Xallenge  això, allò o pensaments que queden en un racó esperant el seu torn, potser  la propera edició, ja es veurà.

Avui el dia s'ha fet esplèndid, alguns hem vist la sortida del sol  i també la de molts bikers amb ganes de pedalar, amb ganes de que ens han preparat aquestos de Seròs.

La imatge de les taules parades esperant als assitents, l'olor a fum de la llenya quant es crema a les barbacoes fent-se la brassa lentament es també un clàssic que no ens cansa.

El degoteig de nervis i que arribin  tots els participants i veure alhora també si allò que els hem preparat els ha agradat, sense esperar cap mena de lloança sinó la cara i el somriure del qui avui s'ho ha passat realment molt bé,son ja set edicions on els nostres voluntaris/es i col.laboradors, amics s'aboquen en fer atractiva aquesta XDD que molts ja se la senten una part seva.

Aquesta es la filosofia que voliem amb el David quant es va idear i aquesta es la filosofia que volem continuar,  el lema de treball es el mateix que vinguin i coneguin  aquest petit paradís que tenim per la btt, pel senderisme o solament per gaudir dels racons.

El Club,  s'ha fet gran  no en nombre, sinó en veure que darrera ara ja sabem que tenim una continuïtat, hi ha gent que ens esperona,  aixó realment no es bo es boníssim perquè la feina no es d'un es de tots.

Agrair a cadascuna de les persones seria una llista llarguissima  només dir-vos gràcies per estar al costat de l'Equip Organitzatiu.

Es per això que per molts de nosaltres gràcies a aquest event hem conegut  persones que segurament no hauriem mai coincidit, segurament aquesta XDD tindrà una propera edició per tant començem a treballar ja pensant amb que voldrem sorpendre, qui lo sap.


Un dia d'aquells on com molt bé ha dit un participant  AQUESTA XALLENGE TÉ ÀNIMA,

Salut i pedals!!

@fotos gentilessa de C.Agusti iC.Palecha

facebook XALLENGE D.D

XALLENGE DAVID DUAIGÜES, ANEM PER LA 7 EDICIÓ

Si mirem enrera el temps a vegades passa molt depressa o molt poc a poc, tot es qüestió del costat que es miri.

Aquest 2016, ja es va per la 7 edició de la XDD, però en realitat el projecte va començar un any abans, un projecte de visió de potenciació del territori i alhora un format mai vist en terres lleidatanes, tant es així que ens podem sentir orgullosos que truquessin a la nostra porta com CLUB CICLISTA SERÒS, per acompanyar, donar la nostra opinió i ser un referent el tot l'àmbit dels bikers, es per això enguany més que mai hi posarem totes les nostres ganes perquè aquests dos dies surtin els més bonic, rodat i alhora engrescador dia de btt.

En tot aquest temps hem vist i hem aprés coses, hem fet molts amics i amigues però sobretot ens ho hem passat molt i molt bé disfrutant en idees a materialitzar com coorganitzadors amb els companys del CLUB CICLISTA I EXCURSIONISTA D'ALMATRET.

Ja hi som, estem a la meitat de la XDD 2016. Molts companys del nostre club i van participar pedalant i gaudint, un bon grup lluint equipació.

Podeu veure opinions i fotos i moltes més coses, ja u diuen una imatge val més que mil paraules mal escrites.
https://www.facebook XALLENGE D.D

Davant tot el proces sorgeixen dubtes, (si tindrem inscrits, si el recorregut agradarà,  etcc)  però la gent que fa moltes messos  hi estem treballant i en son moltes les persones implicades i no cal posar noms; mirem que tot surti el millor aquells dos dies,  treballarem per millorar tot allò que sigui millorable i sempre hem tingut una màxima:

QUE TOTS I CADASCUN DELS PARTICIPANTS A LA XDD  surtin contents i que vulguin tornar a pedalar per aquests entorns tant espectaculars que tenim prop de casa,  aquí mateix al Segrià.

Tots els participants i voluntaris/es, veniu i disfruteu, els proper cap de setmana  us esperarem a casa nostra, l'hem netejat, arreglat, pulit però sobretot hem disfrutat fent-t'ho.


SALUT I PEDALS!!

AIGUA, AIGUA I MÉS AIGUA

Un altre cap de setmana on poder realitzar el nostre hobby seria un xic més difícil, res més perquè pintava el tema meterològic una mica revolucionat i com diu la dita: el que no pisca no arrisca.

Tot i aixì la programació de dissabte tarda de dos companys del Club era fer, nova disciplina.

Deixem la crònica de Guerau per situar-vos. 

El dia 27 de febrer  tocava fer el duatló de Fraga, no pintava gens bé ja que donaven aigua i fort vent durant tota la jornada, apart del fred.  Pero per sort la pluja va parar unes hores abans de començar la prova i el vent només es va deixar notar una mica, al tram de bici.

2 intrépids del Club ciclista Seròs,  Prudi i un servidor, participávem a la prova com ja vam fer l’any passat. Al ser la primera competició de l’any el nivell físic tant pedestre com ciclista no és l’óptim i, si a això hi sumem que ens fiquem en un campionat d’aragó, els nostres noms haurien d’apareixer cap al final de la classificació. Pero aquest fet no té gens d’importáncia, l’objectiu del dia era i sempre es “disfrutar sufriendo” com deia un gran amic del nostre club ciclista.

L’estratègia a seguir, apretar fort (pero sense petar) al primer sector de RUN i fer una transició ultrarápida sense cambiarnos el calçat. Tot això per poder agafar un bon grup al tram ciclista. La idea de pedalar amb les bambes de còrrer pot semblar estranya, arriscada o una tonteria, pero al tractar-se de només 26km amb bici de carretera tot estava enfocat a esgarrapar una mica més de temps .

a full gas barrufet

Comença la cursa i el Prudi ja se m’escapa uns metres, no intento atrapar-lo. El tema córrer se li dona bastant bé tot i no haver entrenat gairebé gens. Durant els 5km el tinc a la vista pero poc a poc em va agafant metres de distáncia, jo vaig en un grup amb bastants integrants del C.C Fraga. Entrem al pavelló del Sotet per fer la 1º transició, Prudi en 20’ i jo en 20’25”, transició rapidíssima, el sector de bici es del Sotet fins a Massacoreig i tornar, 2 voltes. Tinc a Prudi instalat amb 4 duatletes més a uns 100 metres i no puc permetre que se m’escapin així que tiro  “a muerte”. Només eren 100 metres de distáncia pero  no puc atrapar-los fins al pont de l’autopista, amb la llengua fora saludo a Prudi i ens animem mutuament.

Fins a Massalcoreig em resguardo dins del grup per recuperar-me de l’esforç. De tornada cap a Fraga ens passa un veterá que va com una moto, A RUEDAAA!! crido al grup. Aquest canvi de ritme fa que la mitja de velocitat pugi i anem engullint molts duatletes.

mite'l  casc amunt  amb ganes tot es igual 

 Al arribar al Sotet per tornar cap a Massacoreig  Prudi comença a patir i es despenja una mica del nostre grup que ara ja es de uns 10. La 2º volta vaig colaborant fent relleus pero sense emocionar-me. Arribem una altra vegada al Sotet parcial de bici 44’58” (34,7km/h) i Prudi 51’39” (30,2km/h). 2º transició també molt rápida i a correr 2,5km més. Entrada a meta, paro el crono en 1:16:03, Prudi en 1:24:09.

Al final hem aconseguit l’objectiu, disfrutar i sufrir que es del que es tracta, l’any que ve si podem ho repetirem

SALUT I PEDALS

I el cap de setmana com que les ganes eren pedalar, i vistos els litres caiguts i que canviar de territori no passa res,  uns valientesi algun que altre negre, van sortir a pistejar a la matinal del diumenge, perqùe massa cosa més no es podia fer, a no ser que el dillums un volgués anar a veure al mecànic.

Aquestos su treballen bé això del senyalitzat tot s'ha de dir

No es podia fer més, fang a dojo i pistejar 

Per tant, buscant els camins durs, asfaltats per no fer cap malessa, sabedors que les Lliteres sempre tenen un tram amagat d'argila van arribar prop de Saidí, retorn per mont ral, i a tenir encara per fer un tercer temps que feia setmanes que no seguiem la tradició.

tot i aixì finalment 62 kms i a lo tonto per aquelles valls i valletes 650 de desn.

Altres companys van fer sortida amb la Flaki amb la gent del CCFRAGA, però com que son així d'aixuts no van fer cap foto ni cap crònica decent.

ara si SALUT I PEDALS!!