Enguany la gent del C.C Balaguer que son qui organitzen la marxa cicloturista de la
montsec-montsec, ja fa setmanes ens van convidar per anar a realitzar-la, i com no aquí al Club que no es agrada perdre cap liada ens hi vam presentar amb les millors gales vestits i amb ganes de fer presència lluint colors, i com que tampoc no fem cap lleig a res vàrem voler estar als tres recorreguts pedalant i veient els paissatges de la Noguera, tant propera i tant llunyana.
I com que sabedors que la millor manera es viure-la desde dins podeu fer lectura de la crònica amb el nostre benvolgut soci i company Jeremy.
MONTSEC – MONTSEC 2018
Després de 3 anys anant a la marxa del GF
La Mussara, enguany tocava la Montsec-Montsec. Cursa de la que havia sentit a
parlar molt be i que hem tenia intrigat. Si a això l’hi sumes que uns quants
integrants del CC Seròs també estirant presents, ja no queden més raons per
anar-hi.
El dia 19 de maig, a les 6:00h, vam quedar
tots els valents i valenta, per tal d’anar junts a Balaguer, lloc de sortida de
la marxa. Per problemes amb l’hora de tornada a Seròs, per diversos motius, va
fer que gairebé tots agafessin els seus vehicles particulars. Així que…Martino,
Nano, Aleix, Josep Xavier, Pere, Gemma, Guerau i un servidor vam arribar a
Balaguer vora les 6:45h, moment en que s’obria la recollida de dorsals. Allí
ens trobem amb Calu, que anava directe de Fraga i alguns integrants del CC
Fraga.
Una vegada tots varem recollir el dorsal,
ens dirigim a fer els últims preparatius…mirar presions dels pneumàtics (alguns
canviant-los a l’últim moment), ficar el dorsal al manillar, preparant els gels,
barretes i beguda isotònica, ja que l’esforç que hauriem de fer al cap d’una
estona no era per estar tranquil.
Crec que mai m’havia ficat tant menjar a
dins el maillot, pero m’esperaven 190km i 3200m +D per davant i tota ajuda era
poca.
Martino i Nano van aparcar al costat del
meu cotxe, per tant, quan tots 3 varem estar preparats, ens vam dirigir on es
trobaven tots els demés, ja que lòrganització ens va separar al moment de
l’arribada. Així doncs, li vam demanar a un amic meu que passava per allí i li
vam demanar que ens fes la foto de rigor, tots ben plantats i preparats.
A les 7:45h ens dirigim a la sortida, per
tal d’agafar un bon lloc. L’ambient es prou bo i es nota que hi han nervis i
ganes per començar.
 |
| que majos estem |
A les 8:00h es dona el tret de sortida,
amb uns primers quilòmetres neutralitzats i on cadascú intenta agafar un bon
lloc de cara al primer port.
Quan arribem al municipi de Gerb, ens
trovem el primer port, Vilanova de la sal, un port asequible, de 8km i 4,3% de
mitja. Ben aviat la gent ja busca el seu grupet i comença a tirar, cadascú al
seu ritme.
Nano, Guerau, Aleix i Martino es troven
30-40m davant meu, així que intento no perdre’ls de vista, ja que així se que
porto un ritme bo i constant.
Sense donar-me compte, comencem el segón
port del dia, el Port d’Àger, una pujada de 5,5km i 5,5% de mitja.
Aquest també és un port asequible i
relativament ràpid, ja que les pendents no són exigents i l’asfalt es trova en
molt bon estat.
Es al coronar el port que hem trobo a
Martino, ja que sembla que tingués alguna averia, però que en el momento de
trobar-lo, ja l’havia sol·lucionat, així que ell mateix ja hem diu que vagi
tirant, que ell també marxava. Dit i fet… no feia ni 1 minut que l’havia passat
que m’adelanta com qui no vol la cosa…si arribo a portar pegatines, les hauria d’haver
recollit del terra.
Aquest port te una baixada bonica i
perillosa, ja que encara que l’asfalt estigui be, la velocitat que es pot
arribar a agafar és molt alta i cal anar amb compte.
Una vegada agafem pla, començo a seguir un
grupet on havien dos companys del CC Ascó, però quan arribem a la zona del Pas
de Terradets, noto que alguna cosa no va bé, ja que les cames no van ni
enrrere. El ritme que portavem no era lent, però el podía aguantar
perfectament. Encara així, baixo ritme i hem prenc un gel, a veure si així
podía millorar, però no…les cames anaven, però no al ritme que podría i
voldria.
En aquell moment vaig trobar-me sol durant
uns 15-20km…i quan dic sol, és sol, sense ningú davant ni darrere (per moments
vaig pensar que m’havia perdut).
No va ser fins deixar la C-74, abans de
començar el Coll de Comiols, que no vaig trobar a ningú, de fet van pasar dos
coses…jo vaig agafar a un grupet de 3 o 4 ciclistes i tot seguit ens van
enxampar un altre de 15-20 ciclistes més.
Vaig agrair trobar-me amb un grupet, ja
que anar sol durant tanta estona, crema molt, així que unes vegades més endvant
i altres enrrere, vaig anar fent dins del grupet.
Un parell de quilòmetres després, començo a pujar el
Coll de Comiols, port de 21km i 3,3% de mitja. Aquest port no te cap tram amb
pendent dura, ni molt menys, el tram més dur és del 7% de desnivell, però és un
port molt llarg i amb els quilòmetres que un porta damunt, ho fa relativament
exigent. Així que, menjo una mica, prenc un gel i
cap amunt!
Les cames fa rato que no van com haurien
d’anar i és durant aquesta pujada que prenc la decisió de retallar i fer el
recorregut mitja de 140km. No és el que voldria, però tampoc és poca cosa… i
quan el cos no acompanya i demana afluixar, millor fer-li cas…ja hauran dies
millors.
Quan coronem el Coll de Comiols, noto que
comença a caure alguna gota, encara que és poca cosa i no pinta que vagi a
apretar gaire. De totes formes, intento fer la baixada del port el més ràpid
posible.
Molts dels que havien pujat al meu grup s’han
parat a l’avituallament, però jo i 3 o 4 més seguim cara avall, per carretera
en bon estat i molt rápida. Una señal indica no pasar els 45km/h, però crec jo
que pocs ho van cumplir.
Una vegada realitzo la baixada del port,
la carretera agafa una combinació de zones planes amb algún repetxonet, on
intento exigir-me una mica, per veure com hem trobo, i encara que la resposta
és bona, ja tinc decidit no desviar-me i seguir en dirección Balaguer.
Encara que hem trobo sol altre cop, he
agafat un ritme bo i vec que poc a poc, als repetxos, vaig adelantant a uns
quants ciclistes i és a partir d’Artesa de Segre que començo a apretar, sabent
que faltava poc i que ja no m’inportava si les cames deien prou, només sabia
que havia de fer un últim esforç per tal d’arribar abans de les 5h, però per
això havia de fer una mitja de 30 km/h fins a meta.
Apreto al pla i apretó encara més a les
pujades, pensant que m’ho havia de pendre com un entrenament de series. I així
és que hem planto a la senyal dels últims 4 km.
En aquest moment se que l’objectiu del plan B (sub 5h)
s’ha complert, però encara així faig l’últim esprint, arriban a Balaguer en
4:56h i una mitja de 27,5 Km/h, que… tot i no tenir les cames com voldria, està
prou be.
SALUT I PEDALS!!
