Aquesta setmana volem donar visió al nostre soci Guerau que va fer ja fa dies la seva participació a la
cat i gat, i ens ha enviat la seva visió personal.
La prova que la veritat el seu format es totalment diferent a una marxa convencional de btt, pel caràcter integrador de poder fer les coses conjuntament i donar una feina de coordinació de planificació envers al territori en aquest cas el Pla d'Urgell.
Ja hi havia ganes de ficar-se un dorsal davant
del manillar. Independentment de la condició física a la que et troves sempre
t’ho acabes prenent una mica com una competició encara que sigui contra un
mateix per vuere fins on pots arribar. Ja feia un parell d’anys que tenia ganes
de fer la Catigat pero entre unes coses i unes altres fins enguany no hi he
pogut anar.
Recorreguts de 45, 75 i 105 km. Per debutar vaig triar el llarg de
105, GAASS!
Catigat o potser millor CatiFANG ¿?
Les previsions donaven una mica d’aigua durant
tot el mati i una mica de vent a ratxes, i la veritat es que van encertar les 2
coses tot i que de aigua no se n’esperaba tanta.
El cas es que em vaig plantar
a les 8 a Vilanova de Bellpuig que enguany era el poble que organitzava
l’event, al ser un circuit on es passen pels 18 pobles del Pla d’Urgell cada
any van canviant de poble organitzador. De fet vaig arribar just de temps, tant
just que nomes em va donar temps de anar a buscar la bossa del corredor i
canviar-me de roba.
Les prediccions meteorologiques donaven aigua i cel
ennuvolat tot el dia, pues CLAVAT! Tot just arranquem a pedalar i sortim del
poble comença a plovisquejar, a ratos pluja fina i a ratos res pero va ser una
pluja que ens va acompanyar tot el matí fins just abans d’arribar a meta.
El
primer tram de circuit em va resultar divertit perque com que vaig començar per
la part de darrere anava avançant ciclistes al mateix temps que es va formar
una grupeta de 6 o 7 prou maja on tots
colaboravem tirant del carro(fins i tot un biker amb bici de gravel que vam
anar junts casi tota la marxa) intentant atrapar una grupeta capdavantera que
teniem a uns 100 metres que era cap de cursa, pero ells anaven a un ritme mes
fort que nosaltres.
La principal característica d’aquesta marxa es que té molt
poc desnivell , la orografía del pla d’urgell es així, pero no sabia que al pas
per Miralcamp hi havia una versió reduída del “Muro de Huy”, potser només eren
40 metros pero almenys a mi em va semblar que estaba al 20%, aquesta no me
l’esperava, a punt de ficar el peu a terra menos mal que era un carrer asfaltat
dins del poble sino m’hauria tocat baixar de la burra. Uns km després de
MIralcamp i previ pas per un tram on vaig acabar enfangat fins a les orelles,
vam fer la única senda del circuit, plana i fácil.

Em va tocar tirar jo sol uns 10km, amb vent de cara i plovent fins que vaig
veure que 100 metres darrera venia un grup a un ritme molt paregut al meu.
Després de lluitar contra el vent un bon rato lo millor era afluixar i deixar
que m’agafessin. A partir d’aquí i fins arribar al Bike-park a Vilasana vaig
anar en aquest grup, allí ens esperava un “speaker” que ens donava anims, la
veritat es que poder rodar pel circuit de BMX va ser un detall curiós i
original. Al sortir del bike-park la grupeta se’m va escapar uns metres, i després d’un repetxonet van ser
uns metres mes, nois estic fundit!!!
L’ultim tram el faig com puc, el sol ja fa una
estona que ha sortit per quedar-se ja tot el dia i l’entrada a meta a Vilanova
de Bellpuig amb molta gent aplaudint s’agraeix i mes si vas enfangat de dalt a
baix.
L’any que be si es pot s’ha de venir en grupeta del club.
SALUT I PEDALS!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada