MATINAR PER PODER FER LA FEINA AVIAT

Iniciats ja els messos de bon temps primaveral, una de les sortides a la que ens conviden la gent del C.C Fraga des de ja fa uns anys, es la de desplaçar-nos a terres que molts cops ens costaria anar-hi, els Pirineus.

Desprès de moltes setmanes pendents del temps i de cabòries de com anirien els transports aquest dissabte l'hem pogut realitzar.

Puntuals a la Kedada per, a les 5.30 h de dissabte, iniciar el viatge.  Com sempre tenim un bon cronista per acabar de relatar amb molt bones descripcions una jornada matinal per emmarcar.

Aquí deixem les impressions del nostre company Nano:

   

 Sempre es agradable de poder rodar amb una bona grupeta i si, a sobre, ho fas per zones que no sols passar, encara més.

     Dissabte vam anar a una sortida que organitzava un grup de companys del Club Ciclista Fraga per Jaca. Del nostre club hi anàvem 4; Xavi "Sioux", JX, Calú i un servidor.

     Com sempre cadascú hi anava amb les seves expectatives i intencions. Uns a passar una jornada contemplativa rodant acompanyat, uns altres a preparar alguna marxa que tinguessin propera, altres a fer el que poguessin. Però la tònica general era anar a passar un bon dia amb bona companyia, i així va ser.

     La jornada començava molt aviat, com no podia ser d'altra manera si havíem d'arribar a Jaca per iniciar la ruta a les 8:00, a les 4:30 m'alçava del llit i iniciava un dia una mica atapeït.

     L'hora de sortida, des de l'estació d'autobusos de Fraga, era a les 5:30 però, com passa sempre que vas gent, es va sortir una mica més tard.   

     Viatge de 2 hores i escacs, que es va fer molt portador, i ens disposem a descarregar les bicis i acabar-nos de vestir...... amb una mica més de fresca de la que ens esperàvem però, tot i això, el tipus de vestimenta a portar seguia sent calça curta, "manguitos" i "xaleco". En part perquè esperàvem una millora considerable de la temperatura, en part perquè no portava res més.

     Amb 10' de retrás sobre l'horari marcat comencem la ruta que, segons el plànol, ens duria a fer 102 kms i 1600m de desnivell passant per les localitats de; Jaca, Castiello de Jaca, Aratorés, Borau, Aisa, Jasa, Puente de la Reina, Santa Cruz de la Seròs, el Monestir de San Juan de la Peña, i a Jaca de nou.

      No cal dir que, encara que els nivells físics eren diferents ( tants caps tants nivells), sempre mires de pedalar acompanyat i anar reagrupant-te per no despenjar o no despenjar-te molt dels companys. Per tant cadascú viu la ruta de forma particularment diferent a la resta del grup. En conseqüència les impressions i vivències que llegireu en aquest blog són les meves que poden variar, i segurament ho fan, amb els altres 16 components de l'expedició.

     Amb moltes ganes, gairebé les mateixes que fred, encarem els primers kilòmetres del recorregut en grupeta. Les primeres vistes dels pirineus feien preveure que seria una ruta marcada per la vistositat del paisatge, i així va ser. Continuament, sobretot quan rodàvem per carreteres embarrancades, agafaven ganes de parar i immortalitzar els quadres que anàvem descobrint pel camí.

     L'inici del recorregut és amb tendència baixadora, això accentua encara més la sensació de "rasca matutina", però dura poc. Sobre el Km 5, amb escassos 10 minuts de ruta, la tendència canvia i iniciem una pujada suau que no acabaria fins al cap de 10 Kms.

Això dels ports és curiós, hem estat pujant 10 Kms però de port solament n'hem fet 3....... a partir de quin % es considera port i en quin no?

     La primera baixada ha estat entretinguda, amb alguna curva compromesa, però es podia fer bé i rapideta. I, com que per aquestos "lares" o es puja o es baixa, sol deixar la baixada tornem a agafar port. 3 kms més per guanyar un altre cop 200m de desnivell.

     El 1r, 2n i 3r ports han estat molt pareguts, tant en llargada com en pendents. Força portadors ja que no hi ha hagut cap pendent que fos dura i llarga. La única diferència que hi ha hagut ha estat en l'estat de l'asfalt. Sobretot en el 3r, desprès d'Aisa que agafàvem una pista "asfaltada", pujant ja es veia que la conservació no era massa bona, però és que baixant......... baixant ha estat una odissea. Tramades de més de 100 m amb grava grossa i trencada durant uns 5 Kms, de fet ha estat en aquest tram on hem tingut la única punxada de la jornada. Però bé, les imatges un cop hem sortit d'aquesta zona gravel, han fet oblidar molt aviat el petit calvari passat.

Al agafar la carretera bona, amb tendència baixadora fins a Puente de la Reina de Jaca, la grupeta s'ha ficat a fer relleus. Ha estat un dels moments engrescadors del dia, veure com van passant els kilòmetres amb rapidesa, amb el vent a la cara i amb poc esforç......... És una de les drogues d'aquesta modalitat de bici.

     I Parada a repostar. A Puente de la Reina teníem reservat l'esmorzar. Entrepans de TXistorra, llonganissa i bacó amb formatge, amb el pa sense sucar amb tomàquet això sí..... estem a mig camí entre Huesca i Pamplona, Truita de patates, truita de TXistorra i torreznos. Evidentment aquestes viandes no es poden remullar si no és amb vi i, amb molta moderació, així ho vam fer.

     45 minuts més tard repreníem la marxa. Aquesta segona part havíem de recórrer els mateixos kilòmetres que la primera i més o menys el mateix desnivell, però era on hi havia la pujada més llarga i, alhora, amb les pendents més fortes encara que eren curtes.

     Amb l'esmorzar encara sense pair començar a pedalar s'ha fet dur, i al iniciar la primera pujada la Txistorra i la oliassa dels torreznos no han trigat a treure el cap. Per a més INRI aquesta primera pujada ha estat la més llarga, 8 kms, encara que les pendents han estat portadores fins desprès del Monestir vell de San Juan de la Peña, parada obligada a fer foto. Desprès hi ha un parell de rampons on he vist passar del 20% la pantalla del GPS. Però tot es poc quan la baixada s'ho mereix, i la que hem fet desprès s'ho mereixia, pel traçat i per les vistes.

     Per acabar encara quedava la darrera ascensió, per alguns agosarats la penúltima, amb un perfil semblant a les tres primeres, però amb un kilòmetre menys. Les cames encara tenien gasolina i he mirat de treure'n una mica..... per allò de no arribar a casa amb la sensació d'haver pogut fer més.

Al final el Sioux i jo hem marxat una mica a la bretona, doncs a la tarda teníem un compromís.

     Si s'ha de resumir la ruta en una frase diria que ha estat una ruta espectacular, amb una companyia inmillorable..... jornada memorable.

@fotos gentilesa de X.F, Joaquin M, X.T, i Nano

Salut i Pedals!!!!

VOLTANT PEL MÓN VOLCAT 2018

La passió o afició pel ciclisme et permet si un vol conèixer nous móns,  siguin aquí mateix al costat o més enllà.

Un del nostre socis comparteix també equipació amb el seu trainer i  aquesta deria cap de setmana si cap de setmana també, realment té el cuc de l'esport ben arrelat.

Avui ens deixa la seva crònica pel pas per la VOLCAT,   https://www.volcatbtt.com/    tres etapes de btt dins el cor de Catalunya a Igualada, disfruteu de la lectura com ell va disfrutar la volcat.

VOLCAT 2018

    

Els dies 30, 31 de març i 1 de d’abril hem trobava amb la segona cursa per etapes de la temporada i segona prova de foc. Aquesta vegada ens esperaven les muntanyes de l’Anoia, muntanyes plenes de senders espectaculars.

El dijous 29 de març, els meus amics Oriol i David i jo, arribem a Igualada, punt de partida de les 3 etapes i lloc on passem a recollir els dorsals i bossa del corredor. L’ambient es impresionant, amb bikers de nivell nacional i/o internacional.

D’allí marxem cap a l’hotel, ja que cal acabar de preparar les coses, donar els últims retocs a la bici, sopar i descansar per al dia següent, sempre pensant en la tàctica a seguir a l’etapa 1.

ETAPA 1 (63km / 1700m +D)

Divendres 30 de març.

Hem quedat a les 8:00h al restaurant, per tal de poder asmorçar com Deu mana i dirigir-nos a la linia de sortida, ja que a les 10:00h arrancavem motors.

Només iniciar-se la cursa ens donem compte de que la gent està molt forta, ja que el ritme és ben alt desde el primer minut i cal apretar les dents si es vol aconseguir una bona posició.

La intenció és no apretar d’un inici i mirar d’agafar un ritme ràpid però còmode, ja que són 3 dies durs i no vull desgastar-me més del necessari.

Fins al km 14 trovem la primera pujada, enllaçant rampes per pista i baixades per curtes senderes. A partir d’allí podem descansar les cames, ja que ens trovem amb la primera gran sendera de baixada, un singletrack molt ràpid, amb corves peraltades i arrels, tot un goig.

Arribem quasi a meitat d’etapa, quan iniciem la que seria la part més dura del dia, combinant rampes per damunt del 13% i senderes argiloses, que més d’un ensurt hem va donar. El fet d’haver de combinar tantes pujades i baixades, fa que les cames comencin a cremar i en més d’un moment cal apretar les dents i tirar endavant.

Una vegada arribo al km 35 per fi puc respirar una mica, ja que m’esperen 6 km de baixada, enllaçant 3 o 4 singletracks i trams de pista.

A partir d’aquí tot el que queda és disfrutar de lúltima pujada pistera, no gaire dura però l’etapa està sent exigent i és fa més llarga del que és realment.

L’última part de la etapa transcorre pels voltants del poligon industrial d’Igualada, entre horts i ponts de fusta, amb alguna petita pujada abans d’encarar el que seria l’últim quilòmetre i que es repetiría les següents 2 etapes.

Al final han sigut 3:46h, més lent del que voldria, però d’un inici el meu objectiu és ser finisher, res més.

Després de la cursa ens dirigim a l’hotel, on ens dutxarem i dinarem, ja que després toca sessió de compex, massatge i estirar cames amb una suau caminata.

Ben aviat, cap allà les 21:00h sopem i es preparem les coses pel dia següent, ja que es tracta de l’Etapa reina, la més llarga i exigent de les 3.

ETAPA 2 (74km / 2300m +D)

Dissabte 31 de març.

Són les 7:00h i hem quedat a l’habitació d’un dels meus companys, per tal d’asmorçar junts, ja que avui la cursa comença a es 9:00h i no tenim temps d’anar al restaurant.

A les 7:45h carreguem les bicis al cotxe i ens dirigim cap a Igualada. Les cames es troven perfectament després d’una bona recuperació i això fa que tingui més ganes de pendre la sortida.

En aquesta segona etapa, la sortida es fa segons la classificació del dia anterior. Això fa que davant tingui uns quants ciclistes.

Una vegada sortim,el ritme torna a ser alt, però aquesta vegada intento apretar més que el dia anterior, de forma que aconsegueixo adelantar a un bon número de ciclistes, fins juntar-me amb un grupet bo i del meu nivel, almenys durant aquell moment.

Aquesta etapa és molt trencacames, cosa que es demostra desde ben d’hora, ja que tan aviat baixes una sendera espectacular, com comences una pujada per damunt del 12%.

Tot això fins arribar al km 35 aproximadament, moment en que comença, per mi, el tram més dur de la Volcat, un segment de 2 km amb una mitja del 15% i pics per damunt del 21%.

És aquí on les cames arriben al punt d’ebullició i on has de apretar les dents més que mai. Un 32-46 és suficient, però no hauria dit que no a un 50T.

Despres d’aquesta pujada tornem a baixar i a pujar varies vegades, cada vegada amb és fatiga i més cadencia,alternant pista amb sendera, aquesta vegada amb zones enfangades, degut a la pluja de la nit anterior.

Després del km 57 ens endinsem a fer l’última pujada dura de l’etapa i d’allí cap a una zona rocosa i amb tolls amb un pam d’aigua. Ja ‘estranyava a mi que hagués tanta gent en aquella zona…

Després de superar aquesta zona tornem a enllaçar 2 o 3 singletracks impresionants, amb pedres, arrels i corves rebirades, cosa que fa oblidar per uns instants el cansament que porto damunt.

Els últims 3 km són pràcticament iguals al dia anterior, així que apretem una mica (no podía apretar gaire més) i passem l’arc d’arribada, on ens esperaba un bon plat de pasta per recuperar forces.

Al final han sigut 4:56h. Podia haver reduit temps, però el meu objectiu és acabar i guardar.

ETAPA 3 (39km / 1100m +D)

Diumenge 1 d’abril.

EL tercer i últim dia toca matinar una mica més, ja que toca buidar l’habitació i deixar l’hotel, per això a les 6:00 m’aixeco, acabo de recollir les coses i les carrego al cotxe.

A les 7:30h hem quedat al restaurant de l’hotel per asmorçar. És l’última etapa i cal carregar les piles pel que pugui ser, ja que les cames están tocades i caldrà apretar les dents més del compte.

A les 8:45h ens situem a l’arc de sortida segons classificació i a les 9:00h es dona el tret de sortida.

Els primers classificats de seguida marxen al capdavant, están fets d’una altra pasta i això fa que la cursa es parteixi en 2 grups.

Aquesta etapa no presenta molta dificultat, però el fet d’arrosegar tants quilòmetres i desnivell, fa que el ritme sigui més baix del que hauria de ser.

Les pendents no són molt elevades i fins al primer avituallament (km 14) arribo fácil i relativament ràpid. A partir d’aquí disfrutem d’una baixada de 6 o 7 km, enllaçant baixades per pista amb alguna sendera neta, sense pedres, cosa que també s’agraeix després de tant traqueteig.

Al km 23 trovem lúltima pujada exigent de l’etapa. És una pujada per pista i allí es pot observar que molta gent pateix l’esforç dels 2 dies anteriors. Són 3 km i després d’allí tot és disfrutar i disfrutar.

Iniciem un tram d’uns 2 km amb tobogans i més tobogans, on algún que altre salt vam haver de fer. D’allí ens topem amb el que es coneix com la sendera de la Lluna, lloc mític de la Volcat, on tothom vol fer-se una foto. Sendera on el més normal seria que fos un rierol, traçada molt tancada, amb corva i contracorva i terreny argilós.

A partir d’allí arribem a una zona amb més d’un punt amb fang i on més d’una relliscada vaig tenir, però al final res de res.

Encarem els últims 3 km, com sempre i creuo l’arc d’arribada i donant per finalitzada la meva participación a la primera Volcat.

Temps final de 2:22h

Temps total:  11:04h

Desnivell total:  5100 m +D

apa nois  SALUT I PEDALS!!

I QUANT S'ACABA LA XDD QUÈ??

Co-organitzar un event com es la Xallenge David Duaigues, XDD
com a entitat, el Club Ciclista Seròs i fa una part important,  té diverses parts en quant a logística.

Per una part tota la feina de messos endarrera de preparatius, (documentacions, expedients, predissenys del possibles recorreguts, variants, feines organitzatives internes) i demès que moltes vegades no es veuen però sense tenir un pla estratègic no serien possible.

Desprès estan aquelles feines conjuntes de moltes persones i moltes mans en ajudar els dies abans dels events, (organitzar grups de treball i feines, temes logístics per tenir tot a punt pel mateix dia, montatges i distribucions de tasques al personal voluntari, i altres que no cal esmentar).

Diriem una liada parda.

I al final de tot queda el post-xdd,  o sigui aquell moment que realment ni es veu però que cal fer, és a dir, recollir amb el mínim d'hores o dies possibles tot l'enrenou que ha esdevingut tanta feina.

Tres apartats que un sense l'altre no serien possibles.

Tres conjuncions que han d'anar ben organitzades i avui volem parlar d'aquest tercer apartat, el post.

No cal dir que sense totes aquestes anònimes persones tot això seria impensable, al final desprès de ja un munt d'edicions molts aspectes estant distribuits per treballs delegats, i que millor forma d'agrair la feian feta és diuent-ho.

MIL GRÀCIES A TOTS I TOTES PER FORMAR PART DE LA XDD


Doncs bé un dels aspectes que hi tenim molta incidència des de l'Organització es el fet que al final es la zona on sortim cada cap de setmana o quant bonament es pot i estimem el nostre petit territori biker, pertant mirem de no embrutar-lo o almenys allò que fem que sigui el més respectuós possible amb el nostre pas a la natura.

El pensament sempre es el mateix, mirar de seguir els principis de no embrutar per no tenir que netejar desprès.

Avui dia però amb la senyalització dels recorreguts per la XDD,  (sabedors que encara que el tema de dur gps, o estris per no perdres es ja bastant usual al món de la bici), entenem que la gent que vé a fer el dia de  XDD no es coneixedor dels camins, creuaments etc ... i cal unes mínimes indicacions per no perdre's es per això que seguim mantenint el sistema de senyals on pot haver-hi una ni que sigui una petita confusió.

Això vol dir un treball anterior d'anar a ficar aquestes valisses, i evidentmet cal una posterior revisió i recollida d'aquestes.

Donsc bé, com que molts dels nostres companys bikers el dia de l'event no poden pedalar perquè estant de voluntaris, sempre es fa una kedada els caps de setmana posteriors per repassar el que hem dit anteriorment,  el fet de fer una sortida disfrutant i alhora fent si cal una recollida de petites senyals que han pogut quedar.



Sense dubtar-ho la feina es fa amb ganes, primer perquè saps que segurament encara disfrutaràs molt més de veure com ha quedat les tasques de molts messos de preparatius però sobretot de saber que pedalaràs pel teu territori i el veuràs com tu voldries, net i polit.


Es una manera d''agrair tot l'esforç de molta gent i alhora començar a ja a pensar en nous projectes cara a la pròxima edició d'aquesta Xallenge, aquesta XDD   que arribarà a la 10 ena edició.



Us esperarem amb les nostres millors ganes.


SALUT I PEDALS!!

@foto gentilessa de Nano