dimarts, 17 de gener de 2017

TENIM UN GALGO AL CLUB I NO HO SABÍEM

Inciem una nova manera de reemprendre el nostre blog, el racó que ens permet deleitar-nos en lectures que fan que d'una manera o altra ens hi veiessim reflectits.

Encentem així que el company de Club, el Jeremi que com dirien en l'argot es un galgo, li va això de corre i posar-se a punt damunt la bici i d'altres modalitats, ens ha sorprès amb la seva capacitat de superar-se tant que ens ha escrit una crònica en primera persona.


OPEN TARRAGONA XC 2017

Tarragona, 15 de desembre de 2017.

Enguany es celebra, gracies als companys de Megabici i després de molts anys, l’Open Tarragona XC, campionat que consta de 3 curses…a Tarragona (Pont del Diable), Miami i Masdenverge (antic circuit del campionat d’Espanya XC).
terreny immillorable




Cal dir que no va fer falta matinar gaire per tal de preparar-nos de cara a la primera cursa de la temporada, ja que aquesta donava el tret de sortida a les 10:00h, al parc del Pont del Diable, a Tarragona.

L’entrega de dorsals començava a partir de les 8:30h, pel que el meu company de fatigues, el Joan, i jo, vam quedar a les 8:45h al centre de la ciutat, amb un grup de companys i amics, entre els que es trobava el nostre trainer Pau Marzá. D’allí aniriem amb bicicleta fins el Parc del Pont del Diable, lloc on es trobava el circuit de l’Open.


Una vegada tenim el dorsal (número 88), ens reunim un bon grupet de bikers i donem 2 o 3 voltes per la zona més “famosa” e interesant de la cursa…la famosa zon de “la viga”, zona amb arrels, salts i pedres…una part tant bonica com dificil.

Son les 9:45h i ens situem a la linia de sortida. Deunidor…quin nivel trobem a la primera fila…Pau Marzá, Pau Romero, Marrasé, Roger Serrano, Xavi Jornet, Sergio Vivancos, Marcos Vazquez…bbbffff…sabia d’un inici que no tenia res a fer, però…poder competir amb gent de tant nivell, et fa millorar i treure el millor de tu mateix.

mireu quina destressa de l'obrer
Només a la sortida notes la diferencia entre uns i altres…però jo estic molt tranquil…no es la meva guerra lluitar amb els “galgos” i agafo el meu ritme de cursa i vaig fent volta a volta.

Cal dir que la cursa consistia en 4 voltes a un circuit de 7,2 km. Circuit pedregós durant molta part del circuit, senderes ràpides i precioses, salts de 2 pams d’alçada i pujades pedregoses i molt exigents, en definitiva…circuit molt i molt tècnic.

Normalment la primera volta et pot servir per estudiar la millor traçada de cara a la resta de la cursa, però ja coneixia el terreny del dia anterior, així que ja sabia on ficar la roda a cada moment. Això hem va ajudar a l’hora d’anar adelantant a uns quants bikers.

Arribada
Després de finalitzar la segona volta, hem vaig trobar que no tenia ningú darrere, i la diferencia amb el de davant era tal que podia pujar una mica el ritme (el que hem donaven les cames), d’aquesta forma, a la zona de “la viga” vaig poder agafar a 2 bikers més.

L’última volta va ser una lluita per aconseguir una bona posició de cara a la classificació de la categoría (M-30), pel que ens vam estar adelantant mutuament durant els últims instants.

Al final vaig arribar en la posició 31 de la categoría M-30 (d’un total de 55), ja que a l’Open Tarragona XC, la classificació és per categories. La veritat és que no està gens malament, tenint en compte que M-30 és la categoría més difícil i el nivell que havia a la cursa era molt i molt alt.

Ara toca pensar en la següent cursa de la Temporada…”La Pica”, però sense perdre de vista la propera batalla de l’Open, que tindrà lloc a Miami, el proper 18 de març.
famos pont del diable

















les fotos son @gentilesa del mateix cronista J.S

Salut i pedals

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada