dimarts, 17 de novembre de 2015

LA BOIRA NO ES CAP IMPEDIMENT EN AQUEST TERRITORI

En aquest racó de Catalunya tenim un fet diferencial  respecte a la resta,  es quant l'home del temps diu la predicció i anomena  la paraula màgica: ANTICICLÓ.

Una tardor sense boira no seria el mateix i rodar amb bici per aquestes contrades de les comarques lleidatanes del Segrià fa que un al final un mateix decideixi si aparca la bici fins al març, carrega la bici i marxa a buscar a altres terres properes el sol o fer com els nostres companys  "au toca que no en fa tanta" que tant dissabte com aquest diumenge van sortir a rodar.

Per fer mostra deixem crònica del nostre amic Aleix que ve de terres on el sol quasi hi es cada dia però que volen o sense voler  enyora la boira i a sortir toca.


Fent pretemporada

Diumenge ens trobàvem al pirata a les 9 del mati Guerau i jo, Aleix, per fer una ruta rodadora com és propi de l'epoca en què estem. Volíem fer quilòmetres i no massa desnivell. Així mateix, el dia es presentava complicat per l'amenaça de la boira. Al final, però, vam decidir fer anar fins a Tamarit però en direcció Lleida, cosa que ni l'un ni l'altre havíem fet mai.

Uns amb solet i d'altres amb aquest paissatge
I vam enfilar cap a la capital de ponent en un dia humit i fred, encara que de moment soportable, i amb l'amenaça de la boira ben a prop. Tot va anar bé fins arribar a Lleida, que estava ocupada per un desplegament de guàrdies urbans. Primer vaig pensar que buscaven algun jihadista donada la imminència dels atemptats de París, però després ens vam adonar que se celebrava un 21k i un 5k. És l'efecte runnig que tot ho abasta. Això ens va a obligar a donar voltes pels carrers de Lleida fins que vam poder enfilar per la carretera d'Osca en direcció a Almacelles. De Lleida a Almacelles va ser el tram més complicat. El perfil de la ruta es va enfilar cap amunt a la Cerdera i la boira, la humitat i el fred van fer acte de presència. Vam baixar dels 6 graus de temperatura, segons el gàrmin. Arribats a Almacelles, però, i en entrar a l'Aragó la boira es va esvair, la temperatura va pujar una mica, vam arribar als 9 graus, i fins arribar a casa la cosa va anar rodada en el sentit literal del terme.


En arribar a Fraga, ens vam separar: Guerau va anar-se'n a casa (ell havia començat la ruta a Fraga, no a Seròs) i jo vaig continuar sol cap a Seròs enfilant Sorolla amunt. Al final em van sortir 99 km i uns 700 metres de desnivell positiu acumulat, que vam fer amb unes 3 hores i 38 minuts pedalats, a una mitja de 27,3 km/h, segons el meu garmin. Va ser una ruta feta sense pressa, amb una pausa i amb bona companyia. No es pot demanar més.  



Salut i pedals companys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada