PER UN NOU 2018

​S'acaba un any i en comença un altre, un per fer resums i un altre per començar a fer nous reptes i com que no volem ser aixuts us volem desitjar una molt bona entrada per aquest 2018.

​

ANAR A POSAR EL PESSEBRE I TORRONADA

Dates nadalenques que cauen en aquest mes de desembre i que no les podem treure del calendari però que ens porten a fer celebracions, on per a alguns els agraden i altres no tant  però que no vol dir que no tinguem un punt de coincidència per anar a posar el pessebre al nostre territori.


Una activitat que any rera any anem tenim més socis i sòcies que hi participen, i com diu un bon amic nostre: cal triar TRADICIÓ O DEVOCIÓ.

Nosaltres com que som així de simplons o mustios no preguntem.

Anticicló es igual a boiron

arribats al punt de col·locació

treball preparatius

treball d'assentament

ja el tenim col·locat i visitable

L'altra cara més calentets

Aquest any com a novetat i sembla que la cosa ha agradat, hem fet un canvi d'horari i dia d'anar a posar el pessebre, fer una sortideta directa amb les bicis de btt al lloc de deixar el pessebre i retorn també ràpid i fer cap al nostre petit despatx-local veient que potser estariem millor calentets i fer una bona taula de torrons i poder fer petar la xarrada i felicitar les bones festes.

provant els dolços

Felicitacions i parlaments, xarrera i comentaris

I com que sempre tenim socis explèndits, ens han convidat a ratafia de casa i cava fresquet per poder remullar els dolçosamb el grup.Des d'aquí agraïm a Pere i Josep Maria la seva col·laboració.

Gràcies per venir i compartir l'estona.

SALUTS I PEDALS!!



@fotos gentilesa de Ramon i Xavier

INICI DEL DESEMBRE COM SEMPRE DAVANT UNA BONA TAULA

El mes de desembre es per excel·lència el mes de les taules,  son setmanes de properes festes nadalenques i també dels famosós sopars d'empresa i històries varies totes acabant davant aquest moble de quatre potes.

Però al C.C Seròs ja fa uns quants anys li vàrem canviar el sentit horari a aquest esdeveniment i vàrem passar a fer el dinar cloenda del Club, aprofitant així el poder realitzar una ruta sortideta abans d'entaular-nos davant el plat.

Aquest any el nostre cicerone va ser el company Nano que va dissenyar una sortida pels voltants del terme, amb previsió que si l'horari fos tardaner o altres contratemps es poguès fer un retorn ràpid cap a casa, més amb previsió d'atmosfera canviant que ganes de pedalar.

Durant la setmana el canal via torradetes electròniques començaven a treure fum,  aquest hivern ha arribat un pèl més tard però això no faria sinó que l'assistència al punt de reunió fos nombrosa  encara que el termometre marques pels sota 0ºC, pedalar fa treure el fred diuen.

Arribats aquí, foto dels integrants tot i que en falta algun perquè o s'havia deixat alguna prenda o tenia una algun encàrrec important, total  15 participants amb la presència ja en aquest grup d'una bona amiga, es a dir començem a tenir presència femenina, tot un luxe i alhora veure que som un petit grup obert a tothom.

Sortida gèlida per buscar la remontada que portaria al grup cap a la zona d'avituallament, com sempre al Refugi es fa la mossada, no abans tenint una visió de la fauna autòctona que ens acompanya molts cops i que ens costa veure-la però avui ha regalat un seguiment de bon exemplar de javalí a la plana que ha permès gaudir de comentaris a posteriori.

Arribats al primer avituallament ja s'observa per ciceroa que el timing previst no es podria aconseguir sino es volia fer tard per tant tocaria fer una retallada de la zona buscant alternatives per mirar d'estar a l'hora a lloc.

El segon retall ja era direcció cap a casa, el matí finalment no ha quedat tant malament com les previsions deien, fred si però no que no sigui factible poder practicar esport. Tapats però amb sol.

50 kms entre pujades, baixes, senderes i corriols per fer gana.

I desprès venia la segona part,  temps per compartir amb les famílies la nostra passió però també temps per oferir-los el nostre respecte envers la seva paciència.

Una bona taula i una millor sobretaula.

No cal dir que sempre que es pot des del Club  volem agrair aquesta predisposició que tenen aquestes persones tant properes oferint un petit detallet, i aportant també el suport dels nostres artesants.

Tot el punt culminat sempre es poder compartir i disfrutar, amb qui tens al costat i t'aguanta més.

Gràcies per endavant   SALUT I PEDALS!!


@fotos gentilesa Nano i Jordi

PROTEGINT-NOS D' "EOLOS" O "EL INOMBRABLE"

Crònica facilitada pel nostre company Carles A.

Tot just ara fa 2 anys estava a l'altra punta del mòn disfrutant del món disfrutant d'Argentina, la seva naturalesa i la seva gent.

Si mai teniu opció d'anar-hi us recomanaria un lloc especial... El Calafate i, sobretot, El Chalten. Allí tindreu opció de menjar dels millors "corderos patagónicos" que hi ha, però també coneixereu "El Inombrable".

Ara exclamareu "i quina parrafada ens està fotent aquest noi!!!".

"El Inombrable" és la forma en que els natius argentins descriuen el vent en una zona on hi ha molts dies d'aquest fenòmen meteorològic.

Doncs en els últims dies, "El Inombrable" ha estat present en la nostra zona. Diumenge 05/11/2017 ja ens vam refugiar d'ell fent btt per la zona d'Almatret. Les valls d'aquesta població ofereixen descensos vertiginosos i que fan disfrutar d'allò més als bikers, però també ens ofereix camins per poder remontar les muntanyes a refugi de l'aire.

Aquesta última setmana no ha parat de bufar contínuament i ens plantàvem un altre cop al cap de setmana amb el mateix panorama que l'anterior.

Aquest cop ens hem decidit per agafar el cotxe i marxar a fer bici de carretera en una zona a refugi. El lloc escollit... EL PRIORAT (y la madre que lo parió (JRM)).

Hem de reconèixer que a molts els del CC Seròs ens encanta aquesta zona. Ens ofereix protecció a inclemències meteorològiques, zona de poca circulació, desnivell, un paisatge impressionant, ...

Així doncs que a les 8:00 ja estem a Seròs carregant les bicis per desplaçar-nos fins a Flix (Tarragona), punt d'inici de la marxa.

A les 8:30 comencem a pedalar direcció a Bovera. Fa fresca, no bufa l'aire encara i la temperatura corporal la fem pujar al ritme del desnivell positu de la carretera.

Un cop arribats a Bovera agafem l'antic camí que portava a La Palma d'Ebre. Aquest camí, ara asfaltat, té un tram bastant dolent al seu inici, però el ferm millora molt tot just arribar a la província de Tarragona.

En arribar a Palma d'Ebre, ens enfilem cap a La Bisbal de Falset, però abans d'arribar allí pugem per una pista forestal cap a la zona de Bellaguarda. En aquesta zona esperem que bufi l'aire, però no és així. Avui donen molt aire. En el Parc Eòlic de La Granadella els aerogeneradors no paren de rodar, però nosaltres no notem el vent. Anem bé!!!

Un cop remontat ens llencem cap a Margalef. He estat molts cops a prop, per la dreta, per l'esquerra, ... però mai hi havia estat. Un poble acollidor i bonic, la veritat.

Un cop fet el cafè a la Fonda del poble, reemprenem el camí cap a La Bisbal de Falset i La Palma d'Ebre. Un cop arribat aquí ja ens trobem "El Inombrable". Realment tot el matí hem anat a refugi d'ell, protegits per la serra del Montsant i el seu entorn, però ara ens tocarà tota l'estona de cara durant el nostre retorn a Flix.

Resum del dia:
72 km
1300 m +
IBP 94

Salut i pedals!!

ESMORZAR AL REFU

Encara que les temperatures no ho marquin per l'àmbient càlid que tenim aquest dies, al calendari ens marca que la tardor ha arribat i per quedar-se.

Els paissatges així ho marquen i en un vist i no vist tindrem altre cop els arbres caducifolis mancats de les seves fulles,  amb un colors que veritablement ens fan les delícies però per poder alimentar no només l'ànima sinó també la nostra panxa cal fer el pas que el tenim marcat al nostre petit Club Ciclista,  la "kedada" per fer l'esmorzar al nostre benvolgut REFU, un acte en lletres grans que l'enmarquen com lúdic-gastronòmic i social.


Compartir una estona de taula i de conversa amb companys i companyes que durant l'any ens costa a tots per fer una sortida conjunta sigui per agendes però avui es d'aquells dies que qui falta es per raó major.
Brasa, una bona taula, un tall de carn i una torrada fan que els que hi podem ser no deixem de perdre el moment per  donar-nos un petit obsequi en forma de companyerisme , enguany la gent del C.C Fraga ha tornat a visitar-nos.

Ja vindran dies d'apretar, de potser no poder sortir per la manca d'objectius o de la nostra preciada boira que encara que tard arribarà.

L'esmorzar al Refugi es un moment que tots esperem,hi ha una feina al darrera de buscar dia, feina de tenir les coses apunt i sobretot la feina que molts cops no es veu però que sense ells tot això no seria possible.

Aquelles persones que anònimament fan que tot estigui al punt, que no falti res i que cada petit detall sigui on cal.

Ells estan i seran els mestres de cerimònies d'aquest matí, MOLTÍSSIMES GRÀCIES SOUS GRANS PERSONES PERÒ ENCARA MILLORS PROFESSIONALS.

Mil gràcies  Agusto, als Joseps, Manel, Edgar i com no Gemma, vosaltres sous els cracks de la jornada.

Volem donar també les gràcies a tots/es socis, que any rera any fan que aquest acteal Refugi sigui més nombrós i demostra que a la gent li mola ser del CC.Seròs i lluir els seus colors.

@fotos gentilesa dels socis

SALUT I PEDALS!!

RECOMANDA EQUIPACIÓ C.C.SERÒS

Escoltant les diverses peticions que ens heu fet arribat en temes de compra de roba.

Us voldríem informar que encetem un període per preparar i tornar a fer una NOVA RECOMANDA D'EQUIPACIONS DEL NOSTRE CLUB.

Tornarem a repetir amb el fabricant TACTIC (es amb qui vàrem fer en l'anterior vegada) per mantenir els colors i el disseny que tenim com a Club.

Evidentment encara no podem donar el preus finals al ser una RECOMANDA, (segons la petició d'articles i quantitats de peces que demanarem finalment)  però calculeu un valor semblant.

Comentar-vos que es mirarà de poder fer totes les peces disponibles que tenim, tant d'hivern com d'estiu i els accessoris de paravent i jaquetes, així en models i tallatges de nens, homes i també en dones.

Cal recordar que hi ha un temps de fabricació aprox. d'unes setmanes entre l'entrada a fàbrica i enviament i rebuda de tota l'equipació. 

Donat que si hi ha moltes peticions per equipatge  d'hivern, mirarem de fer primer aquesta remesa per tenir-ho el més aviat possible, per tant no us despisteu en la reserva. 

Data límit a principis de novembre.

Es per això que si esteu interessats/des aneu mirant de dir-ho el més aviat possible per poder tenir un llistat de la gent i de peces a demanar,  per poder agilitzar tot el procés i per ser més eficients en petició i reserva d'articles.

Per qualsevol consulta podeu contactar amb la gent de Junta o passeu a informar-vos pel Poliesportiu en horari d'atenció al públic o al mail del Club.

Us atendrem amb molt de gust.

Salutacions

BTT SOLIDARI I REDESCOBRINT TERRITORI PROPER

A vegades no cal buscar cap excusa per poder ser solidari amb els altres i menys si amb la nostra petita aportació  ho fem amb l'esport, alhora ens permetrà veure o pedalar per territoris que normalment no hi anem,SER SOLIDARI ES GRATIS.

Fa un anys dins el calendari btt de la província de Lleida i per proximitat, a la població d'Almenar es realitzava una prova molt representativa, La Santapedalada, i la l'ultima va ser el 2013, ho diem amb passat perquè ja molt temps que ha caigut d'aquest calendari però aquest any per segona edició s'ha organitzat  aquest passat cap de setmana: la TRANSPLANTBIKE 

Conjuntament el Club Esportiu Rocko d'Almenar i Alfaventur d'Alfarràs han dissenyat dos recorreguts que han permès rodar per aquests territoris propers del Pantà de Santa Anna i ermita de Cèrvoles.

Una marxa solidària i alhora per fer divulgació i promoció amb la DONACIÓ D'ÒRGANS, i perquè que no pedalar fora de les nostres contrades.

Dins el Club som i serem solidaris i no podiem faltar a l'esdeveniment,  es per això que els nostres dos companys, Nano i Xavi  van fer acte de presència.

Us deixem la cròncia que ens ha fet arribar X.F i us deixem l'enllaç del seu blog de Nano

Per segon any  i per part meva intentare no faltar-hi mai, hem anat junt amb Nano a Almenar a la Transplantbike.

treball d'equip

Arrenca a les 9:00 amb un grup d’uns 250 bikers, comença pels carrers d’Almenar fins arribar dalt dels plans, la primera pujada aguantant als que porten la iniciativa de la cursa ens fa treure la carbonilla. Aguantem amb el grup de davant fins al km 10, fem la primera baixadeta i a la següent remontada es comença a estirar el grup. Nano be, però jo fa massa temps que no pedalo i l’esforç hem comença a pasar factura. Arriben els primers corriols i la primera trialera, NO ESTA MAL!!! . 



Remontem pel costat del sifó del canal de pinyana i arribem al partidor entre curta i llarga i com teniem planejat ens encarem cap a la curta i cap a casa, nomes queden 9 km planets i llest!

Destacar que aquesta cursa té l’objectiu de fomentar i recolzar els projectes relacionats amb el mon del transplant d’òrgans i l’exercici físic i fomentar la seva DONACIÓ, motius suficients que fan que mentre hi puguem ser no s´hi pot faltar i més quan algú en qui hi tens una gran amistat hi està involucrat!

bon recorregut vàrem fer

També voldria dir que tant l’organització com el circuït, que per ser de 30 km combinava camins i corriols suficients per divertir-te, i el marcatge del mateix que estava perfectament senyalitzat van estar de 10!!

I finalment vora 400 mts de desnivell d'una sortideta realment explosiva però amb moltes ganes de tornar a agafar ritme de btt.

Quant hi ha gent que sap el que es fa, els resultats son bons!!

Felicitats i fins la TRANSPLANTBIKE 2018

Com sempre ens esperava el nostre company de l'equip a l'arribada, encara no pot pedalar, però que tant fa de teammanager et fa un ou ferrat, merci Xavi

Salut i Pedals!!

fotos gentilesa de @transplantbike, @genaromassot i @x.ferran i @x.t

VOLTANT PEL PETIT MÓN DEL PAÍS DELS PIRINEUS

Seguint amb les possibilitats que ens permet l'estiu, avui uns deixem la crònica del nostre company J.Sanchez  per terres Andorranes, com ens havia promès."lo prometido es deuda".


Ell l'ha fet per segona vegada en aquesta novedosa marxa amb bici de carretera  LA PURITO   organitzada per l'exciclista Joaquim Rodriguez  més conegut com Purito (resident a aquest petit país i per això el nom de la prova).

No cal dir que el nostre company amb les seves explicacions ens fa posar la boca aigua, ja que els ports que anomena per on ha passat  mítics que han sigut etapes del Tour o la Vuelta.



 VEURE QUE ENS COMPTA

STAGE A ANDORRA

Tal i com vam fer l’any passat, la primera setmana d’agost tocava pujar a Andorra.

La Purito 2017 ens esperaba i nosaltres no vam fallar…o si.

Enguany vam aprofitar i vam arribar el divendres dia 4, dos dies abans de la marxa cicloturista, per tal de tenir temps per descansar i preparar-nos per tot el que ens vindria diumenge.

Dissabte 5, el meu company de fatigues, Joan, i jo, vam decidir sortir un ratet a estirar les cames, per tal de no agafar-nos freds el dia següent, però bueno… ja sabem el que passa en aquestes ocasions…que la gent t’enreda i acabes fent més del que pensaves en un inici.

Vam acabar pujant d’Encamp (on teniem l’hotel) al Coll d’Ordino i d’allí vam baixar a Canillo, per tal de baixar fins Encamp novament. Total… 1200m de desnivell i 44km. Ara tocava descansar per la guerra que ens esperaba el dia següent.

Diumenge 6, el dia “P”, el dia de La Purito.

Quedem per aixecar-nos a les 7:00h, així tenir temps d’asmorçar i arribar fins Sant Julià de Lòria, lloc d’on surt la marxa.

Són les 7:50h i ens dirigim a la sortida, però abans d’arribar al destí, ens creuem amb els ciclistes del recorregut llarg (145km / 5300m +D). És quan puc veure per primer cop a José Hermida, Joaquím “Purito” Rodriguez, Ibon Zugasti, Beloki i un seguit d’exprofesionals.

Són les 8:10h i ens plantem a la linia de sortida. Són moments de concentració i de decidir estrategia per acabar de la millor manera i a ser posible…rebaixar temps respecte l’any passat.

El meu company i jo ho tenim clar…tranquils fins el tercer port, l’alt de la Comella, saltar-nos el primer avituallament i no perdre temps als demés. Només fent això, rebaixariem temps.

Són les 8:30h i donen el tret de sortida. Ens esperen “La Rabassa”, “La Gallina”, “l’Alt de La Comella” i “Cortals d’Encamp”… 80km i 3400m +D…quasi res.

Només portem 5min damunt la bici, comença a ploure una mica fort. És moment en el que per sorpresa, molts donen mitja volta i tornen cap a casa. Per sort només van ser 10 min de pluja i poc a poc va anar sortint el sol i a fer calor.

El ritme que portem és més alt que l’any anterior, però ens trobem amb bones sensacions, suposem que és per l’entrenament.

Així doncs, poc a poc anem mantenint el ritme de cursa i anant guanyant alçada.

El port de “La Rabassa” l’acabem pujant quasi sense donar-nos compte, ja que vam rebaixar el temps 10 min respecte l’any anterior.

Una vegada dalt, quedem en no aturar-nos i anar directes a buscar el segón port de la marxa…”La Gallina”. És llavors quan poc a poc ens anem distanciant el meu company i jo, ja que ell no és molt de baixades i l’asfalt no es trobava en condicions de baixar molt rapid.

Quan només faltava 1 km per arribar al poble de Sant Julià, tinc un petit ensurt en una corba tancada, ja que la roda de davant hem va lliscar al pasar per damunt d’una tapa de clavegueram. Per sort no hem vaig a terra, però hem va fer parar durant un parell de minuts, temps suficient per veure com 4 o 5 ciclistes anaven al terra pel mateix motiu que jo.

Tot seguit, un motoristes hem venen i diuen que el meu company havia punxat 3 o 4 corbes mes amunt i que demanava que l’esperés… però clar… al final van ser 20 min!!!

Finalment ens tornem a trobar i tornem a la marxa, pero PAM!!! El tio va i torna a punxar!! Total… que entre una cosa i l’altra perdem al voltant de 40 min. Fet que va fer que el meu amic es desmotives i hem demanes saltar-nos el segón port i anar directe al tercer, “l’Alt de la Comella”.

Com és una marxa i a un company no se l’abandona mai, vaig aceptar i ens vam dirigir cap a l’esmentat port.

Aquest port és curt, uns 4 km, però enganya… i molt, ja que el primer quilòmetre es dur de collons, amb rampes del 9-10%, però com no ens trobem fatigats, podem pujar a molt bon ritme.

Quan arribem dalt, decidim parar 2 min per carregar els bidons d’aigua, menjar fruita i agafar forces pel port final.

Fem la baixada cap a Escaldes Esgordany, una baixada rápida i sense dificultats, ja que l’asfalt es trova sec i presenta molts trams rectes i és després d’una recta en baixada, que iniciem el fals pla fins la localitat d’Encamp, punt d’inici del port cronometrat de “Cortals d’Encamp”.

Aquest port trobo que no presenta la dificultat de “La Gallina”, però no es pot pendre a la lleugera, ja que els primers 5 km són molt exigents, ja que el desnivell no baixa del 9% practicament, amb rampes del 10-12% en alguns trams.

Des d’un primer moment tinc clar que en aquets últims 9 km treuré tot el que hem queda dins, ja sigui per la impotencia de no poder fer-la sencera, com per rebaixar temps en la cronometrada.

El ritme que porto és bastant alt comparat amb l’any passat, encara que porto 1000m menys de desnivell, però encara així hem trobo molt be. Els quilòmetres, per durs que siguin, van passant sense donar-me’n compte, quan hem trobo a 2,5 km de la meta, moment en que puc observar l’arc d’arribada i la gent que no ha volgut perdre’s aquesta experiencia.

Decideixo no apretar més del compte, ja que trobo que el temps que porto ja és prou bo, però com hem conec… a l’últim quilòmetre apretó una mica més, passant per l’arc amb un temps de 3:42:18, rebaixant en 7 min la cronometrada de “Cortals d’Encamp” de l’any anterior.

Justament, 7 minuts després arriba el meu company, content per poder pujar sense problemas d’esquena però fotut per les punxades a La Rabassa.

Dilluns 7, dia per desfogam.

Després de l’experiencia del dia anterior, vaig decidir que no podía marxar d’Andorra sense tornar a sortir i completar els 1000m que hem faltaven per fer La Purito, és per això que cap allà les 8:00h maixeco, hem vesteixo i surto direcció al Pas de la Casa, en dejú.

La intenció que tenia era la de pujar el Port d’Envalira, port que desde la població d’Encamp te una distancia de 21,3 km (1562m +D) i supera els 2400 m snm.

Aquest port és preciós, les vistes són increíbles a mesura que anem guanyant alçada i és nota que ens trobem en una zona d’alta muntanya, ja que les vaques i cabres fan acte de presencia.

No presenta cap dificultat, tret de la distancia que cal recorrer, ja que tret d’algun petit tram, no hi ha descansos, però el desnivell és molt asequible.

Potser, la part més difícil són els últims 2-3 km, amb unes quantes corbes molt tancades, però res comparat amb tot el que havia pujat el dia anterior.

Finalment, completo la pujada en 1:30 h. moment per disfrutar de les vistes, fer unes fotos i dirigir-me cap a l’hotel el més ràpid posible, ja que havia de dutxar-me i preparar les coses abans de tornar cap a casa.

Durant els 3 dies que vam estar a Andorra, vaig fer un total de 142,8 km i 5606 m de desnivell positiu, acumulant 7:47 h.

No cal dir que es un crack, I HA TORNAR-HI LA PROPERA. 

SALUT I PEDALS!!

REPTES ESTIUENCS QUE REPETEIXEN I AMB GANES

Els messos d'estiu permeten un millor entrenament o sortides  amb més hores de sols, uns horaris més laxe i alhora si hi ha les merescudes vacances  per disfrutar i fer de l'esport que ens agrada, aquells reptes que al llarg de la primera part del semestre un ha preparat.

Al nostre petit Club tenim entre els socis dos cercles ben marcats a l'agenda viatjera, en part perquè són repetidors de les proves (i això vol dir si o si que s'intentarà millorar en allò que sigui possible, o les sensacions o temps)  i alhora permet compartir també amb la família un cap de setmana diferent.

tanto monta monta tanto     PLATJA O MONTANYA???

MARXA AMB BICI CARRETERA LA PURITO  que el nostre company Jeremi S.  ens passarà crònica en breu  

NANOCLING I LA SEVA TRIATLÒ A TARRAGONA, que en això de les tres disciplines es un artista consagrat, 

@gentilessa de Mikel Azparren

Esperem que la lectura sigui de l'agrat de tothom  

SALUT I PEDALS!!

I com diria el refrany,  tria i disfruta

129 KM DE BONA FEINA

O també es podria titular: El Segrià i el Baix Cinca és pla.

Diumenge al matí, alguns integrants del Club se’n va a la Marxa Cicloturista de Mequinensa, altres optem per anar amb el C. C. Fraga a rodar.

7:00. Estació d’Autobusos de Fraga i sol 6 persones. Es nota que és estiu i que la gent té molts compromisos socio-familiars. Normalment el grup hauria estat molt més nombròs. Tot i això, el fet de poder rodar amb grup i per carretera, et fa sentir més protegit i visible de cara al trànsit de cotxes i camions.

Ruta: Fraga - Binéfar - Tamarite (esmorzar al Joselito) - Altorricó - Almacelles - Gimenells - Fraga.

Sembla el cap de setmana de les improvisacions. Arribem a Saidí i enlloc de tirar cap a Albalate i pujar cap a Binéfar es decideix tirar directament cap a Altorricó i allí decidirem si pugem a Binéfar o anem a Tamarite. 

A falta d’1 km per arribar a Saidí ens hem trobat al Carles (lo gendre de l’Aixut) que s’uneix al grup. Ell ha sortit d’Almacelles a buscar-nos i ja porta una punxada i reparació. 

Sol fem que sortir de Saidí i encarar cap a Vencilló i 2a punxada del dia per a Carles. Fem reparació ràpida i Tejero ens fot a ritme militar per recuperar temps. Que fuerte estás pequeño!!!

Passat Vencillón li toca el turno a Tejero de punxar. 2a reparació de roda amb tot el grup. Ara és Villas i Tejero els que marquen el ritme per recuperar temps. Tots els altres callats com a putes i a roda, que prouta feina tenim per no quedar-nos penjats.

Arribem a Tamarite en bona hora. La noia del Joselito es pensa que enlloc de ciclistes som una banda de joves que tornen de festa. Li arrasem la barra de tapes. Ella contenta i nosaltres amb el cul calent a tornar a pedalar. Durant l’esmorzar ha arribat Joaquin Buenacasa, el seu nebot i 2 socis més. 

Va, a la feina. Ens aixequem de la taula i decidim allargar la ruta cap a Alfarràs i després cap a Almacelles (així recuperem km). Passem una zona de carretera bastant dolenta i ja estem a Almacelles.

Fem el retorn per Gimenells i tenim algún atac de’n Carles quan sona el “Bandera verde!!!”. I el Froome fragatí, alias Tejero, s’encarrega de neutralitzar l’atac. Bon intent, Carles.

Hora prevista per arribar a Alcarràs? 12:00. Hora d’arribada 11:48. Anem bastant bé, així que decidim fer el retorn cap a Fraga per Seròs. Això sí, hem de respectar l’arribada a La Bodeguita abans de les 13:00.

Puntuals a l’hora, cervesa en mà i compartir 2 riures i l’amistat del grup. Bona gent aquests fragatins…

129,59 km en 4:26 hores.

SORTIDA NOCTURNA 2.017

O també es podria titular: 8 eren 8, i com a 8 que eren, 8 van fer

Divendres 07/07/2017, 21:30 hores. Calu està al lloc, però acabant de montar les llums. El tòpic continua.  Seria un dia ideal per estar a Pamplona celebrant els Sant Fermins, però que hi voleu fer, som esportistes i ens agrada la bici.

Avui toca la sortida anual nocturna del C.C. Seròs. 

Amb els dubtes de la gent que serem definitivament, la Junta havia montat un circuit assequible per a totes les edats i estats de forma. Però a l’hora de la veritat solament estàvem 8 persones per a disfrutar d’una nit de pedalades, focus i rellampecs. 

Així doncs, quan tot estava llest començàvem la marxa: Pere, Delfí, Alejandro, Josep d’Escaleta, Víctor Baró, Joan Latorre, el Sioux i Calu.

El recorregut? Meitat el previst, meitat d’imprevist. Vam enfilar la Carrerada i el camí d’Aitona per l’altre costat de riu. La veritat que al ploure el dijous no s’aixecava gaire pols i el pedalar amb grup pels camins es feia més divertit. 

Arribats a la Canadiense vam començar a improvisar. La ruta planejada era el retorn per Aitona i els camins de l’horta cap a Seròs. Però els 8 integrants de l’expedició teníem un nivell força adequat i ens vam plantar a la Canadiense bastant ràpid. Allí vam decidir de tirar cap al secà per tal d’allargar la volta, que ens sortís una mica més de desnivell i aprofitar la nit.

Tirant cap al secà semblava que ens ficàvem a la gola del llop, el cel era tot ennuvolat i es veien els llamps cap a la zona de Maials, però nosaltres a la nostra. Remontada cap a la zona del mas del Teixidó. 

Arribats a aquest punt, 2n moment d’improvisació de la jornada. Fem tornada cap al poble o allarguem més la ruta? “Si sol portem 50 minuts!!!” és sent. A bodes ens convides, allarguem la ruta!!!

Anem direcció la carretera de Maials, creuem cap a Aluminsa i a buscar la Torre del Fideuer. I d’allí cap a les piscines del poble.

Allí teníem una nit de pintxos bascos, amb col·laboració amb Tavosport, on els socis podien disfrutar del bar de les piscines i les seves meravelloses tapes a un preu molt assequible i poder banyar-se a la piscina en modalitat nocturna (i amb alevosia). 

Resumint, bona ruta i millor companyia. 21,82 km de conducció nocturna amb menys de 70 min. No està gens malament

SORTIDA DE CLUB PRE-ESTIU, Noguera paradise

Pedalar amb bona companyia és de les millors coses d'aquest esport de la bike, sigui en la modalitat que es trii, anem a pams i expliquem el perquè de tot plegat.

Avui aquesta crònica ens donarà per escriure molt sembla que serà llargaaaaaaaaaaaaa:

Com cada any es prepara un sortida-ruta fora dels límits de les nostres contrades, (un any platja i l'altre de mitja montanya o montanya), i enguany tocava aquesta darrera, així que la feina fou buscar primer un lloc atractiu amb una ruta prevista, (gràcies pel consell company C. Pujol), el company Sioux fa la busqueda i la proposta i descarregar-la al Gps i apa a pedalar, es una matinal que permet moltes vegades poder fer cohesió de grup que diuen els entessos, per altre costat, l'altra tasca es de buscar lloc per dinar, el tema logistica i tenir als acompanyants contents, mans a l'obra enguany cap a la comarca de la Noguera, a la població d'Àger, restaurant localitzat,  servei de dutxes per desprès treure el salobre de la suada i millor un bon dinar.

Aquest cap de setmana serà per emmarcar a la memòria per explicar si arribem a vells, per les rialles, per la ruta en sí o pel pedregal que vam passar, bé de pedregal a tartera nose jo si hi ha alguna diferència potser de tamany de les pedres i poc més i que tampoc ens esperavem al finalitzar, però que seria de les sorpreses en aquesta vida.

I ara a fer el que toca, disfrutar d'una sortideta., enguany cap a la Noguera tot i que la tenim a prop relativament i es fan diverses proves al llarg de l'any ens cau una mica a desamà, ruta que tenia dos "punxetes" de pujada, una vista al balconet de Santa Alinya, que tot s'ha de dir nosaltres som de territori d'aigua i ens va sorprendre i per finalitzar una baixada per arribar al lloc d'inici, quasi com una etapa de pro's, 

Finalment per temes d'agenda 14 bikers amb les seves montures de btt  han fet una  matinal per realitzar el desplaçament a la ruta prevista  que tenia inici i finalització a Ager, i dos més amb rodes fines de bici de carretera que sortirien de Seròs per arribar a lloc de dinar.

52 kms i poc més de 1300 mts desnivell +, a l'horeta a dinar

Iniciem la ruta i com sempre passa cap a munt hi falta gent i com que als serossans ens agrada saber del món, al passar pel costat de l'ermita de Sant Llobí la pregunta es fàcil i si fem un foto?? i clar com que tots portem aquests megamòbils, au un primer selfie sexmachine.

Proseguim segons el track i ens portarà a una bona remontada del 20% res un tramet curt i iniciem  un descens amb bona traçada cap al Massos de Millà, nose perquè però sempre en aquests llocs de pedres i dificultat tècnica no tenim mai fotos.

raonablement aquesta es la part baixa i es de més facilitat ciclacle.

Tots a l'arribar a baix, van fer comentari,que si la ruta hagues sigut al inreves hagués sigut pillada total però mira aquesta vegada: encertada no ha calgut fer cap paraula malsonant.

paissatge talment noguera, pedres, matalls baixos, sembrats i serretes

Seguint camí, descent planer i suau a buscar ja el creuament amb la carretera i directes el punt d'avituallament, la gent comença a tenir gana, es en aquest punt on surt la frase que constituirà la tònica pel que queda de ruta.

Val més ser  Cap de ratolí que cua de lleó,  amb això està tot dit.

el que en l'argot bikers es: o jugues a champions o a segona regional, tu tries on vols estar.

La calor de juny es enganyosa i cal tenir una previsió de repostatge d'aigua i líquid, en aquest cas al bar personalitza't de la població de Santa Alinya punt intermig en quilometratge, segons càlculs anem bé de temps.

Equip fosforito, reomplir i cap al balconet

(truques a un telf i t'obren i et fan un tracte individualitzat).

pel qui vulgui una taronjada diferent, també en tenen

Reagrupament i anem cap al Balcó amb vistes al pantà de Camarasa, que permet fruir dels paissatges que tenim al costat de casa.

Es el punt de recomanació visual de la ruta d'avui., com sempre el oH oH  que xulo que macuuuu

es la frase més escoltada.

toma 1  provando provando, falta un sobra això ....

que bonic   es el selfie 

aquest si, la foto d'equip

Van refer camí i a remontar cadascú al seu ritme,  fins a coronar dalt del port

un petit tram incial amb posada a to de l'habilitat tècnica dels integrants que cadascú passa amb molt bona nota.

bé les imatges es un recopilatori de tot un tram que no cal dir cal provar per dir desprès, crec que ningú va veure res.

Ahí va eso:

La calçada de la Via Romana d'Àger tenia una amplada regular de quatre metres i mig, es a dir que permetia el pas de carruatges i esdevenia així una important via de comunicació comercial.

La Via Romana d'Àger era un ramal secundari de la Via Augusta que partint de  l'antiga ciutat de Ruscino (l'actual Castell Rosselló aprop de Perpinyà) travessava els Pirineus per la Cerdanya ,passava per la ciutat romana d'Aeso (l'actual Isona del Pallars Jussà) i es dirigia cap al  Mons Sectus (Montsec)  travessant-lo pel Coll d'Àres, baixava després fins a Àger i tornava a remuntar la carena de la Serra de Montclús, a l'altre banda de la vall, fins al "Cap de la Creu" (aquesta era la designació toponímica d'aquest coll abans que fos rebatejat, com a Port d'Àger, en fer la carretera nova). Es dirigia tot seguit cap a Balaguer i Lleida, a les terres del Segre, i posteriorment continuava per la depressió de  l'Ebre fins a Caesaraugusta (l'actual Saragossa).

Com se sap la Via Augustaera una de les més importants vies de comunicació de l'Imperi a Hispània i era la continuació de la Via Domitia que procedent de Roma travessava la Gàl·lia per la província Narbonensis, enllaçava amb la Tarraconensis i corria paral·lela al Mare Nostrum (us sona això del Corredor Mediterrani passant per les importants ciutats de Gerunda (Girona), Tarraco (Tarragona), Dertosa (Tortosa), Saguntum (Sagunt), Valentia (València), Saetabis (Xàtiva), Ilici (Elx), Carthago Nova (Cartagena); per travessar després la Bètica i arribar fins a Corduba (Córdoba), Hispalis (Sevilla), Portus Gaditanus (El Puerto de Santa Maria), Gades (Cadis) i les Columnes d'Hércules (Gibraltar) a les portes d'Àfrica.

ara ja quedava només un pensament de no res tot i tenir que remontar un petit rierol per arribar fins el poble i tancar el cercle, com sempre cal guardar l'ultim cartutxo i la traca final creuar pont i "rampon "de formigó per deixar les cames tivietes que diu sempre el presi.

Ruta perfecte  companyia perfecta i resultat :

Resultat final, un selfie més per posar

BONA SORTIDA PER  REPETIR



fotos gentiles@ nano, raul, pep, jordi, xavi's,carles,sergi i delfi



SALUT I PEDALS!!! I FINS LA PRÒXIMA