Sembla
que fos ahir i ja fa més de sis anys que vaig decidir tornar a fer esport i
vaig triar la bici. Sempre m’havia agradat
i en tenia una de vella que vaig arreglar una mica. Sabia que a Seròs hi
havia un club ciclista i una gent que sortia els diumenges, així que em vaig
posar en contacte amb ells. El que més coneixia era Augusto i així vaig conèixer de més a prop a Javier i
Juanjo.
En aquests
anys ens vam animar i vam començar a proposar-nos reptes nous: sortides
familiars, sortides de tot el cap de
setmana ...fins a emprendre odissees com la Quebrantahuesos i altres marxes.
Juanjo no en tenia mai prou i al final sempre ens arrossegava, suposo perquè
també ho volíem.
Hem passat
uns moments que mai oblidaré. Hem pedalat per carreteres per on mai suposo
hagués passat.
Se que tinc
molt amics i bons, perquè m’ho han demostrat sobradament. Tinc una família que
m’estimem i els estimo, però segur que trobaré a faltar MOLT a Juanjo i a Javier. El que m’han donat
durant aquests anys de bici compensen sobradament la profunda tristesa que
sento ara.
Crec que
ara és el moment de “pedalar més fort” per superar-ho, com feia Juanjo quan venia el vent en contra.
Descanseu
en pau amics.
Pere
