dilluns, 2 de maig de 2016

AU SOM-HI PEDALA QUE PEDALARÀS

Cap de setmana que es preparava amb inicis de comunicacions, uns dissabte altres diumenges,  bé com cada cap de setmana on les ganes de pedalar no paren i ara menys que les dates s'atansen.

Dissabte alguns valents tot i que el temps estava revolucionat, matí donava petites estones d'aigua i per la tarda vendaval del bo, cerç a dojo van sortir.
semblava els pirineus, pos no es direcció Prades

Pel matí la grupetta de la carretera serossana i un representant de Fraga, van voler anar fins a Prades,a esmorzar i diem anar perquè la tornada va ser com deia aquell home d'un programa de tele, que comodin prefieres  
Comodin de la llamada, es el que van tenir que fer el companys,  de fet la cosa no pintava tant mal però estos del temps amb tant radars al final no l'acaben mai d'encetar  si que ja arriban a les Crestes de la Llena semblava més un dia de ple hivern que de primavera.

Però una pluja fineta a falta de 10 kms per arribar a Prades  allò va rematar la mulladissa, ara la foto de la font no es perd.

Si que fotien bona cara aqui, fa un rato no tant





Les condicions van canviar bruscament el fet que la població de Prades estigui prop dels 1000 mts d'alçada i que desprès de la pluja va entrar el vent de cerç, la sensació tèrmica no era la millor per pedalar tot i que es va intentar.

I com va dir el nostre company, cal pensar amb el cap i no amb les cames.

Una retirada a temps es una gran victòria.



Agrair el temps, la paciència i sobretot deixar escalfar i donar conversa al bar de la plaça major, i les bones rises de Tejero  quin crack.


sort dels diaris i uns s'enfotien
desprès del cacaolat amb conyac la cara canvia



col.locació perfecte 



I com no al que va agafar el telefon i pimpam faig una excursió.  Mil gràcies Enric.




A la próxima s'haurà de mirar més detalladament el temps sino a gastar un altre comodí.

Diumenge matí també lo personal va agafar la bici per fer ruta encara que el vent va afluixar i es va poder rodar prou bé, tant amb la btt com en carretera.



Ara us deixem la crònica del company Aleix C.  de l'event estrella aquest cap de setmana.

Sortida a les 12 h del migdia i fer la MONEGROS ORBEA MARATON



Vent, pols i fang

Amb aquestes tres paraules podríem definir el que va ser Monegros enguany. La previsió meteorologica ja ho havia anunciat: mal dia per agafar la bicicleta, però quatre serosans, Ramon, Sergi, Jeremy (que és un serossà adoptat)  i jo mateix vam enfilar cap a Sariñena per prendre part en la prova de btt més multitudinària. Enguany més de 7000 persones em sembla

Mentre anàvem de camí, aigua. En arribar ja començava a bufar amb força, però nosaltres, amb el dorsal ens vam plantar als calaixos de sortida a veure que passava. Feia tant de vent, que l'arc de la sortida gairebé no s'aguantava dret abans de sortir. Vull fer notar que a l'arribada ja havien retirat tots els arcs i vam creuar meta sense adonar-nos-en. Bé, potser se'ls havia endut el vent.

La sortida va ser relativament ràpida. Tothom intentava esquivar bicicletes i tolls d'aigua i això va protagonitzar alguna caiguda. Però vam anar fent sense problemes. Jo només sortir ja vaig anar sol, com sempre, tot i que a la sortida estava amb Jeremy i un amic seu de Ribaroja. Ramon i Sergi, que vam sortir amb Loren, un company de Benicarló, estaven en un altre calaix i ja no els vaig veure.

Fins al quilòmetre 60 vam anar fent. En alguna curva que l'aire pegava de cara ja s'anunciava el que vindria. Però a partir del quilòmetre 60 fins al final, al quilòmetre 118, la cosa va ser un patiment constant, fins i tot baixant. Aire de cara a 45 km/h de mitjana i ràfegues de 75 km/h. Jo fins aquí anava prou bé i amb la intenció de fer un bon temps, almenys com a la Trotamons, però donades les circumstàncies m'ho vaig treure del cap i em vaig fixar l'objectiu d'acabar i intentar patir el mínim. I així vaig anar fent, agafant rodes. Vaig parar dues vegades, una a omplir bidons i dues engrassar la cadena, que no la vaig petar de miracle: aigua i pols ressec són una mescla perillosa, anunciada per un nyic-nyac constant que se'm clavava al cervell com al maleït vent..

Al final vaig pedalar unes 5h 41 minuts, a una mitjana de 20.6 km/h segons els garmin. El temps total definitiu encara no el sé, però el provisional són 5h 48 minuts segons he vist. Els companys van fer de temps: Jeremy 6.05 h, Ramon i Sergi 6.26 h els dos, que van anar junts. Ara, només acabar-ho ja va ser prou.


Per acabar-ho d'adobar, vam haver d'aparcar a uns 2 km de la zona de dutxes. Vaig haver de fer 2 km a peu per dutxar-me, i un cop arribo en trobo unes lones que tapaven unes 200 o més persones en pilotes dutxant-se de forma similar a com es devia fer a Auswitz. A sobre fotia una ventada que es colava per tot arreu. I dic, pues vamos allà!, a veure si ho acabem de petar tot. Després un plat de pasta, una hamburguesa sintètica i un iogurt que em vaig haver de menjar amb forquilla perquè no hi havia culleres. Un error d'aquest el pot tindre qualsevol empresa que organitze un acte per a milers de persones, és clar. Almenys, cervesa fresca n'hi havia a dojo. En definitiva, va ser un bon entrenament psicològic i físic abans, durant i després de la marxa. L'any que bé qui ho vulga ja ho sap. Pel que fa a mi, si no hi estic no m'espereu.

Falta un

Au SALUT I PEDALS!!

Cap comentari:

Publica un comentari