BUSCANT LA FRESCA SI ES POT CLAR!!!

Aquest cap de setmana  teniu doble lectura, a disfrutar

Aidi-Tirvia-Farrera Coll del So- Sendera fins Llavorsí

43  kms   1645 mts desnivell +

Aprofitant que hi havia una programació de sortida amb les families a la montanya,per la zona de la Vall de Cardós  (Pallars Sobirà), i sabedors que també hi era el nostre amic Natxopi,  es va començar a gestionar diverses possibilitats via whassatps i mail durant tota la setmana,  per fer ruta dissabte matí però està clar que el sherpa va tirar un am dificil de no picar,

Vistes del nostre Pirineu i Vall de Cardós

va nois,  farem una remuntada fins vora el 1.9000 mts d'alçada i esmorzarem amb les millors vistes, per encarar un descens continuat tot per sender,   qui es qui no li agrada??

Així que bicis preparades matinar,  bocata a la camelback i amunt que hi falta gent.

DEIXEM LA CRÒNICA QUE EL MATEIX IGNASI  ENS HA FET  PER NOSALTRES  AMB MOLT D'AMOR.

Trobada pirinenca de BTT

Com d’altres anys, ens vam trobar la colla marxosa de beteteros de Seròs , (sense el meu amic Xavier, lesionat) i  el que escriu, l’afegit Lleidatà Natxo Pijuan.

Desprès d’alguns dubtes, amb insistència per part meva, vam decidir fer una ruta que ja havia fet, pujant a Farrera i al Coll de So i baixant la trialera de 12 km. fins a Llavorsi.

A les 7’15 h. del dissabte 18 de juliol de 2015, ens trobem a l’encreuament de Tirvia. El Nano, Bolado i Mòdol que baixaven des de Rivera de Cardòs i jo que baixava des d’Aidí.

Amb la fresqueta del matí comencem a pujar les rampes del 12 % de la carretera de Tirvia . De seguida es nota que els de Seròs no han dormit gaire i, sobretot, que la nit va ser mogudeta. Efectivament, va haver saqueig d’alcohol a la tenda d’intendència... es a dir, que els cubates van circular a dojo...

Tot i la ressaca que portaven vam anar pujant a bon ritme, sempre per carretera i amb desnivell constant del 7 o 8 % fins al poble de Farrera.  A mesura que passaven els kilòmetres les restes d’alcohol, anaven supurant pels poros de la pell, fins i tot, unes misterioses gotes d’un líquid groc regalimaven coll avall d’un dels integrants de l’expedició. 

Desprès de Farrera començava una pista ferma que pujava en pendent continua del 6-7% durant 7 km. Com a coses curioses, en aquest tram, ens va avançar un tractor amb una carreta amb dos cavalls i mes amunt ens vam trobar una empresa de Jaen fent tala de pins.

Quartet al Coll del So  abans entrada sender

Desprès d’alguns rènecs i molta suor arribem al Coll de So. Punt mes alt de la ruta. Rodejats de vistes espectaculars, Tirvia al fons, pics de 3000 metres al voltant...

Mentre sona algun pet de ressaca i expliquem les anècdotes de la nit, ens fotem el bocadillo amb unes bones risses.

De sobte, de darrera unes mates ens apareix en Jaume. 

Un caçador-guarda de Tírvia que ens explica alguns secrets dels caçadors de la zona i de l’òs del Pirineu. El Jaume ens comenta que la trialera està molt neta per la cursa de la ribalera de al setmana anterior, menys un tros a la sortida, molt trencat per les pluges. 

Encara ara tenim la incògnita de si l’instrument que portava a l’esquena era un rifle, un subfusell o un Kalafnicoff i si mesurava dos pams, un metre o un metre i mig.

Després de la foto de rigor, ens llancem cap a baix. Tal com havia predit el nostre amic Jaume, els primers 50 metres son un calvari. Una espècie d’arena molla, barrejada amb rocs i una inclinació de 20 º, ens fan prendre precaucions extremes.

A partir d’aquí, però, la cosa s’arregla i el corriol es fa molt mes portador, amb algun saltet entre rocs , camí de terra entre prats d’herba, una zona d’aiguamolls i un trosset de pista estreta que ens portarà fins a Farrera altre cop.

Aquí ens trobem amb el segon personatge del dia. Un amic de Lleida, el Josep Mª Perera, un rodamón que s’està restaurant una borda perduda al mig del “no res”. Ens va ensenyar el seu super Tot Terreny, un Jeep Comando, d’abans de la guerra, que qualsevol dia el deixarà tirat per un barranc de per allà..

Continuem el nostre corriol després de Farrera per el tram més bònic, una combinació de sender de terra,  amb esglaons de roca, corbes tancades i sobretot, com diu Bolado, molt Flow. 

Passem pel costat d’una ermita, travessem un barranc, perdem el camí... fins arribar al poble de la Glorieta de Montesclado. A partir d’aquí el terreny s’aplana molt i anem seguint per un corriol paral·lel al riu i amb algun tram passat per aigua. Arribem a Tirvia per un corriol de pujada. Es una rampa curta, estreta i molt intensa. Alguns aconseguim superar-la amb més força que estil, jejeje.

Un cop a Tirvia, va haver moments d’incertesa. Uns volien continuar el sender fins a Llavorsí i altres volien emprendre el camí de tornada per carretera fins a Ribera. Finalment, desprès d’intents  frustrats de persuasió, donat que era tard, ens vam separar una mica sobtadament. Els de Seròs van tornar per carretera fins al Camping i jo vaig continuar la ruta fins a Llavorsí i fins a Aidí. La veritat és que la baixada de Tirvia a Llavorsí estava impecable, molt neta i amb el terreny immillorable.

Com a resum de la ruta, ens vam pegar una bona suada, una baixada disfrutona, amb bons paissatges i unes bones risses. 

Personalment vaig disfrutar molt i espero poder tornar a gaudir de la companyia dels meus amics de Seròs.

Aquí deixo el track del meu recorregut i el perfil de la ruta.

l'altra secció que es va quedar a la plana lleidatana, va fer volta aprofitant l'entorn que també tenim de tocar de casa       Ribera d'ebre-Priorat-les Garrigues

Seròs- Flix-La Palma d'Ebre-La Bisbal de Falset-Margalef-La Granadella-Seròs

Parada i fonda

el nostre benvolgut amic Aleix  ens deixa també la seva crònica.

A les 7 del matí sortíem del Pirata Pere, Juanjo, Xavi Martino, Xavier Muñoz, Ramonet, Pere Monclús, que es va incorporar a última hora, i un servidor.

La ruta s'havia decidit el dia anterior: Seròs-Maials-Flix-La Palma d'Ebre-La Bisbal de Falset-Margalef-Granadella-Maials-Seròs. Una ruta d'uns 110, perquè vam fer la via curta, tot i que passant pels mateixos pobles hauriem pogut fer-ne uns 120. I uns 1400 metres de desnivell. 

Al final vam tardar unes 4h 20 minuts a una mitja de 25 Km/h. Sense pressa i amb algunes pauses, doncs.

Malgrat la calor, que va anar incrementant-se en les darreres hores del matí, va ser un dia de pedal agradable, sobretot perquè la pluja del dia anterior, tot i ser escassa, va refrescar bastant el territori. 

Vam anar a un ritme prou portador, malgrat que en alguns moments puntuals el personal va treure el ganivet. La sang, però, no va arribar al riu ni de bon tros en  cap moment.

Aquesta és una de les sortides de diumenge més boniques que es poden fer des de Seròs. És un constant puja i baixa, però aquesta es precisament l'orografia de l'entorn del nostre poble. Cal dir, finalment, que exceptuant el tros que va de Maials a Flix, vam trobar les carreteres molt tranquil.les amb el cant de les cigarres com a únic soroll de fons.

Salut i pedals companys