dimarts, 9 de juny del 2015

EL SOPLAO carretera 2015

Que dir de l'entrada,  prova amb renom del munderil de la bici, tant de btt com de la de carretera i fins i tot en fan per trailrunning.



Prova que es realitza a Cantabria a la població de Cabezón de la Sal, al costat de Santander  i enguany alguns dels nostres socis han anat a fer-la,

los diezmil del Soplao


Tres recorreguts a triar.

Cicloturista  121 kms  amb 2.367 mts desnivell +

Clàssica       226 kms  amb  4.672  mts desnv +,   aqui hi van los valientes

i la Gran Fondo, 308 Kms amb 6.500 mts desnivell +



Per posar-vos en la pell  aqui teniu  bona crònica



Tot comença quan l’experimentat soci del nostre club, Juanjo, decideix anar a fer la marxa cicloturista de “los 10000 del Soplao”. Estava decidit a fer-la, sol o acompanyat, era el seu repte de l’any i a més amb la intenció de fer el circuit més llarg de tots que era de 310km i 6500+, analitzeu els 2 datos i feu-vos vosaltres mateixos una idea.

Per companyerisme s’hi van acabar apuntant Peret i Javier i així formaven el clàssic trio de mosqueters.
Per desgracia, quant ja estava la inscripció feta i l’allotjament al càmping pagat desde feia mesos,  fent una cervesa la mateixa tarda que vam fer la Mussara, Javier  ens comunica que  per aquelles ocasions en que no pots estar a 2 llocs al mateix temps, no podria fer el Soplao amb Juanjo i Peret.



I acte seguit em diu que hi vagi jo al seu lloc ja que inscripció i allotjament estaven pagats i seria una llàstima no aprofitar-ho.  

Al principi m’ho vaig prendre a conya pero al insistir amb el tema vaig acabar acceptant.

Per a colmo, Juanjo es va posar malalt pocs dies abans de la prova i li van aconsellar no participar.

Això si que em va tocar la moral, haver de pedalar substituint a un company de club i veure com el qui va iniciar tot aquest tinglado tampoc podia participar. De totes maneres, Juanjo va insistir en vindre a Cantabria almenys a menjar-se un CHULETON, era una tasca que tenia marcada a la llista.

Després de gairebé 600 km de trajecte arribem a Cabezón de la Sal per recollir dorsal i veure l’ambient de la petita fira, plou una mica pero no fa fred. 
Estava una mica neguitós pel temps que ens faria l’endemá ja que a principi de setmana hi havia previsió de xaparrón. Cap al camping a sopar amb tota la comitiva ( Pere, Gemma, Pere Jr, Pau, Joana, Juanjo, Lídia, Laia, Jaumet, Neus, Georgina i un servidor) tots plegats en una de les cases que teniem llogades i a les 11 a la piltra.


Vam quedar de ficar el despertador a les 6:30, la cursa es a les 8 i estem a 10 minuts en cotxe. Esmorzar abundant  cuenco de llet fins dalt en cereals, un parell de sobaos per sucar a la llet i sandwich de 2 pisos de pernil dolç i formatge, faltava el got de suc de rigor pero no en teniem. Amb el pap ple carreguem les armes a la furgo i cap a la guerra!
Arribem al lloc de sortida uns 10 minuts abans de les 8, estem dels ultims pero darrera nostre potser encara en tenim 200 o mes ciclistes. 

Donen la sortida amb una traca i ACDC sonant a tope (Gallina de piel !!!!)  no hem escalfat pero es igual, el bucle inicial de uns 15-20 km que ens fa tornar a passar per Cabezón ens servirá per escalfar, a partir d’aquí  començava l’espectacle de tobogans i ports de muntanya sense parar.



Soplao 2015 12670
La nit anterior abans de sopar ja li vaig dir a Peret que aniriem al seu ritme i fariem tota la marxa junts. El bucle abans de començar a fer desnivell el vam fer rápid, 32km/h de mitja, el terreny era pla i l’emoció et porta a agafar aquestes velocitats.

Després de pujar el primer port del dia ens apropem a la costa cantàbrica vorejant durant uns quants quilometres les platges. Durant tota la marxa va fer un dia ennuvolat pero tot i això el paisatje era espectacular, sens dubte lo millor de la ruta son els paisatges que es veuen.
Al km 30 aprox. noto que a les curves em marxa la roda de darrera i Peret em diu que vaig fluix de vent, parem despres de pujar un repetxet i revisem la roda, MERDA he punxat !! començo a treure esl estris de reparació i m’adono que no porto l’extractor de válvula per poder ficar el líquid sellador al tubular, ho tinc tot menys això. 
Toca esperar al cotxe d’assistencia uns 10 minuts, em treu la válvula i posem el líquid sellant ( em va donar la sensació que en vaig ficar molt poc pero no sé perque no n’entrava mes) unflem la roda a mitges amb una bomba de peu mig destartalada i continuem.
Soplao 2015 05845
Passem per San Vicente de la Barquera per començar  amb un seguit de tobogans, pero al km 67 torno a notar que em falta aire a la roda, Peret em diu que torno a tenir la roda baixa. Decidim tirar uns kms més a veure si trobavem algun altre cotxe d’assistència pero no en trobem cap per tant parem un moment i li enxufo una bombona de CO2  que em va deixar el tubular dur com una pedra, ara si que tenia la pressió adecuada.

A tot això ja estávem davant del port del Soplao, amb Peret decidim que jo apretaria el ritme per veure si al cim hi havia assistencia mecánica per solucionar el tema de la roda d’una vegada, pero el cas es que desde el moment d’unflar amb el CO2 ja no vaig perdre mes aire en tota la marxa. Corono el Soplao i pit avall a buscar el primer avituallament del dia, al km96. Arribo a l’avituallament,  menjo com un berro i carrego provisions per mi i per Peret que va arribar uns 5 minuts després. 
Li comento que la punxada s’ha arreglat i seguim direcció Puentenansa, arriba el plat fort del dia, el port de Piedrasluengas , 38km de port, els 16 primers molt portadors (4-5%) a ratos es un fals pla, seguit de 4km durs (10-11%) i despres 18km també bastant portadors. A l’inici del port tenim un grupet de 7 o 8 ciclistes a uns 30 metres, li dic a Peret que ens hi podem acoplar i fer tota la pujada amb ells, Peret diu que OK. Tota la pujada amb el grupet que estava de xarrera a mi se’m va fer molt cómode, evidentment al tram intermig mes dur no xarrava ni cristo.

 cal donar les  gracies a www.altimetrias.net

Les vistes en aquest port son BESTIALS, t’ho poden explicar, veurás fotos, pero aquestes coses s’han de viure en primera persona per apreciar-les bé, SENSE PARAULES. Coronem el port, hi ha un avituallament però ens el saltem perquè anem bé de líquid i sòlid fins al següent, toca disfrutar de 40km de baixada sense parar, els 30 primers em van recordar a la baixada cap a Margalef amb curves molt tancades i els 10 restants eren bastant més plans.



Desde l’inici de la baixada em vaig distanciar de Peret perque acostumo a fer ús dels frens lo mínim possible sigui la baixada que sigui simplement perque m’agrada baixar rápid, pero en aquesta ocasió també ho vaig fer perque feia estona que les plantes dels peus es queixaven i tenia intenció de parar al pròxim avituallament per treure’m un bon rato les sabates i airejar els pinrreles. Peret, en canvi, aquesta baixada li va ocasionar un mal de cames tremendo i va ser el tram de la marxa que més va patir, potser em vaig equivocar deixant-lo sol aquella estona. A l’avituallament torno a menjar com un berro, potser massa i tot, Peret no va tardar ni 10 minuts en arribar. Un cop vam replenar bidons i menjar com toca, seguim per afrontar la part final.

Ens quedaven 3 “tachueles” (collado de Hoz, Collado de Ozcava, collado de Carmona) de 12, 5 i 10 km respectivament, totes amb una pendent del 8% mes o menys.

Les vam salvar totes dignament a un ritme constant anar fent, amb bastanta boira i aquí va fer acte de presencia una pluja molt fina. Al cim del collado de Carmona ens esperaven els nostres seguidors per animar-nos (injecció de moral) s’agraeix molt.
Ja teniem el Soplao al sac, ens quedaven 20 km de baixada i pla fins a Cabezón de la Sal on se’ns va unir per darrera un grup de 6 o 7 ciclistes que anaven com a bales, ens hi acoplem. No sé a quina velocitat anavem pel pla perque al Garmin li va morir  la bateria just al cim de l’ultim port pero superavem els 40km/h segur.  I per fi arribem a meta després de més de 10 hores, 230km i 4300m de desnivell positiu.  Ja tenim el nostre 1º SOPLAO de carretera al sac !!! 



Al arribar al càmping, dutxa ultra-recuperadora i per acabar de rematar el dia, chuleton a la brasa per sopar mentre veiem al barça guanyar la Champions, si senyoooorrr!!!


Aquesta va per tu Gorrion

Guerau i Pere



1 comentari:

  1. Que cabroooooons!!!! bona curtida si senyors i molt bona crònica. Segur que s'ha fet molt més curta del que se us va deure fer la marxa.

    ResponElimina