Dins de les sortides que fan els nostres socis, us deixem la crònica de la sortida que va fer JX, Nano i el Sejo el passat 12/10/2014. El text ha estat a càrrec de JX
Tirem petardos o encen i apaguem focs???
Lo titol ho diu tot, desprès de moltes setmanes de tenir la xiqueta de les rodes grosses (direm que no castigada sinó en estat de vacances festives), diumenge vam sortir a rodar un poquet.
Dia dificil de descriure primer una sensació de buaaaaaaaaaa, per acabar dient ostic quin mati mos ha quedat ehhh xiquets.
La “encerona” era evident, va noi sortirem a estirar cames i veure terreno quant be saps que això i així no serà i més convidat pels dos javalins Nanocling i JM,
De sortida i sense dir res pam a la front, que farem?? ves una volteta planejant a fer algo de senders i arretiro. Vale. Vale.
Asserrin asserant ja ens hem plantat lo trio lalala, haviem de ser un quartet però la noche me confunde que diria aquell.
Primer dia de cacera i com ja sabeu ulls i orelles obertes parsidecas.
Pujadeta per aixecar lo primer cor de colom del dia, costa gallina, la segona pujada pel veure com ficar ferro, la tercera i ja estem al lio fem la de les arnes i anem a fer la senda del mas de lHereu? Pos va anem-hi.
Primer contacte i veure que les plugues darreres i dies que un no passa per aquestos andurrials passa lo que passa i quant un dubta que si dreta esquerra a la sendera mal, te la foten a la cara
que noi no t’enrecordaves?? Apuntada.
Terecera pujadeta i com sempre cagon lo racó malparit de l’Hereu, evidentment aqui dalt fem l’avituallament del dia, i au avui novetats la segona sendera del dia la de la Garrafa de la Serena de l’aigua, bon grip si senyor i com no la destressa sempre torna això vol dir millors sensacions i donant a la maneta de fre i al ferodo canya al mono, beeeeeeeeeee anem be de temps i anem bé de veure que no estamos tant mal.
Seguint va, Quarta remontada amb nou redescobriment, aquell punt d’ on aneu alucinats no es per aqui es per allà, però en quatre espones de posar lo cor a puesto ja ens hem fotut a remontar la sendera de la Murciana, bravo va que anem bé.
En aquelles altures lo sentit de va estic en terreno conquerit fa que surtin les males idees
que fem `pujem pantanos u ke? No i si provem la del 25%? Ostic quina es aquesta no las fet mai?? Va pos anem-hi
evidentment lo ritme nose perquè alli ja comença a ser un passo ligero no mos adormim.
Prova en tres vegades d’aveure que fem si guanyem dos copes del strava u ke però evidentment lo muro diu que no pos au seguim baixant.
Arribats a l’encreuament ens trobem a l’inici de l Angivós, i com a bon humà fem Muerte o Remuerte i avui triem fer aquesta darrera. Nose ja a quin cor de colom estem si al 5 cinquè o al trenta.
Un a ritme de reductura i altres a ritme a dalt a dalt te veurem iniciem l’ascens, I nose perquè però fes-ho d’una manera o d¡un altra aquestos kms se te foten al clatell.
Dalt fem un que ?? i si fem la de la granja?? Pos va
Final una mica estropiciat però amb la sensació que li hem tret suc avui a la forquilla, bravoooo.
Arribats a baix decidim que per temps, la cocacola esperarà i fem cami de retorn, avui no hi haurà batalla del pas de barca al pont es d’agrair tot s’ha de dir.
Lo mati arreglat bona ruta i millor companyia, tornem a cavalcar.
Així al dibuixet no sembla res però a les cames tu diré. 42 kms 800 + desnivell amb 3 horetes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada