Refugi-Montmaneu-TrialeraLaGranja-Pantanos-LaClàssica

Distància: 24,47
Ascens aculumat: 720 metros
Cota mínima: 82 m
Cota màxima: 495 m
Pendent positu màxim: +55%
Pendent negatiu màxim: -55% pita avall

Crònica
Diumenge 14 de Febrer del 2010, les 08:45 am.
Un grup de bikers se disposen a realitzar una prova que, tot i estar en ment de tots possiblement des de feia molt temps, encara no havia fet ningú del terreno, i els pocs que ho havien intentat, “reciescam in pacem”.


Tot i un petit retràs, degut a problemes intestinals d’un dels integrants de l’expedició, l’hora de partida del poble va ser l’acordada.

A les 09:00 tot l’equip estava al refugi dels caçadors començant a empolainar les montures

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 






Ràpidament i plens de delit, vam ensenyar als tres convidats (Xavi “lo pelat”, Ricard “seurman” i Juan Carles “Juanki”) el Woodpark by boladito (petit homenatge a l’escrit de la lluna del cotxe d’Abel Balada “Tunning by abelito”). I com no, tot el que baixa puja. Aquesta vegada u vam fer per la pujada de la xallenge 2010 per anar tot dret a la falda de Montmaneu.


I ...........................sí senyooooooooooor, sense pensau dos vegades, bicis al coll i cap amunt.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 



 
 
La veritat és que la pujada és una mica dura, però a peu es trampeja bastant bé, excepte un parell de passos plens de pedres, que ja de pujada vai veure que me tocarie fotre lo peu a terra.


Bueno, pues ya estavem en les bicis a dalt de Montmaneu.


 

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 





 
Ara ya només faltave baixar, primer se van aviar los dos pepinos: lo Seurman i lo pelat; igual que dos tiros, después Juanqui i yo, lo cunyao feie les fotos (un u altre les havie de fer, si no lo coronel mos fot bronca) i después va fer l’últim tram de baixada.
 
 

 

 

Después d’aquet alliberament d’adrenalina vam anar planejant  buscant alguna baixada que pogués donamos unes sensacions pareixudes al descens de Montmaneu, i aquesta baixada és la trialera de la Granja, impressionant!!!. Si et fiques detràs de dos tios que baixen ràpid tu també apretes lo ritme,.... i així me va nar. Resultat: un llantazo a la camara slim, que per molt moc que soltés no tenie collons a tapar-lo.

Después de la sessió de taller, i aprofitant lo paron per a menjar algo, una altra vegada mos tocave pujar, i par on? Pués per la costa dels pantanos. Ya la coneixeu tots i suposo que l’hau patit a les vostres cames, per tant ya no entro en descripcions. 

Lo bo és que mos pensavem que ya haviem passat lo pitjor, però a l’encaminamos per a fer “la Classica” vam començar a trobar fang, i fang mal parit que s’enganxe a la roda i no "nya" manera de soltal, tot i això vam arriesgar i vam decidir fe-la igualment. Resultat: Una aterrissada de lo pelat, relliscades varies per a tots, i la bici feta una merda.

Ya per acabar vam pujar pel “0 a l’esquerra” ( a peu evidentment, perquè en bici estave impracticable) i vam arribar al refugi que ere on teniem los cotxes. 

Així es va acabar la ruta del diumenge 14 de febrer.
Resultat: una càmara rebentada, dos aterrissades (yo vai caure pujant pel 0 a l’esquerra), relliscades vàries, un fart de riure, i “emociones a raudales”.

Aquí teniu els track sobre mapa i l'altimetria feta...

P.D. Si de bon matí noteu que al passar pels camins les rodes fan crec crec, de tornada, quan lo fang se desgele pillareu catxo.

Crònica By Nano.