dimarts, 16 de febrer del 2010

Refugi-Montmaneu-TrialeraLaGranja-Pantanos-LaClàssica

Distància: 24,47
Ascens aculumat: 720 metros
Cota mínima: 82 m
Cota màxima: 495 m
Pendent positu màxim: +55%
Pendent negatiu màxim: -55% pita avall

Crònica
Diumenge 14 de Febrer del 2010, les 08:45 am.
Un grup de bikers se disposen a realitzar una prova que, tot i estar en ment de tots possiblement des de feia molt temps, encara no havia fet ningú del terreno, i els pocs que ho havien intentat, “reciescam in pacem”.


Tot i un petit retràs, degut a problemes intestinals d’un dels integrants de l’expedició, l’hora de partida del poble va ser l’acordada.

A les 09:00 tot l’equip estava al refugi dels caçadors començant a empolainar les montures





 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 






Ràpidament i plens de delit, vam ensenyar als tres convidats (Xavi “lo pelat”, Ricard “seurman” i Juan Carles “Juanki”) el Woodpark by boladito (petit homenatge a l’escrit de la lluna del cotxe d’Abel Balada “Tunning by abelito”). I com no, tot el que baixa puja. Aquesta vegada u vam fer per la pujada de la xallenge 2010 per anar tot dret a la falda de Montmaneu.


I ...........................sí senyooooooooooor, sense pensau dos vegades, bicis al coll i cap amunt.





 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 



 
 
La veritat és que la pujada és una mica dura, però a peu es trampeja bastant bé, excepte un parell de passos plens de pedres, que ja de pujada vai veure que me tocarie fotre lo peu a terra.


Bueno, pues ya estavem en les bicis a dalt de Montmaneu.


 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 





 
Ara ya només faltave baixar, primer se van aviar los dos pepinos: lo Seurman i lo pelat; igual que dos tiros, después Juanqui i yo, lo cunyao feie les fotos (un u altre les havie de fer, si no lo coronel mos fot bronca) i después va fer l’últim tram de baixada.
 
 



 

 
















Después d’aquet alliberament d’adrenalina vam anar planejant  buscant alguna baixada que pogués donamos unes sensacions pareixudes al descens de Montmaneu, i aquesta baixada és la trialera de la Granja, impressionant!!!. Si et fiques detràs de dos tios que baixen ràpid tu també apretes lo ritme,.... i així me va nar. Resultat: un llantazo a la camara slim, que per molt moc que soltés no tenie collons a tapar-lo.
Después de la sessió de taller, i aprofitant lo paron per a menjar algo, una altra vegada mos tocave pujar, i par on? Pués per la costa dels pantanos. Ya la coneixeu tots i suposo que l’hau patit a les vostres cames, per tant ya no entro en descripcions. 
Lo bo és que mos pensavem que ya haviem passat lo pitjor, però a l’encaminamos per a fer “la Classica” vam començar a trobar fang, i fang mal parit que s’enganxe a la roda i no "nya" manera de soltal, tot i això vam arriesgar i vam decidir fe-la igualment. Resultat: Una aterrissada de lo pelat, relliscades varies per a tots, i la bici feta una merda.
Ya per acabar vam pujar pel “0 a l’esquerra” ( a peu evidentment, perquè en bici estave impracticable) i vam arribar al refugi que ere on teniem los cotxes. 
Així es va acabar la ruta del diumenge 14 de febrer.
Resultat: una càmara rebentada, dos aterrissades (yo vai caure pujant pel 0 a l’esquerra), relliscades vàries, un fart de riure, i “emociones a raudales”.






















Aquí teniu els track sobre mapa i l'altimetria feta...
































P.D. Si de bon matí noteu que al passar pels camins les rodes fan crec crec, de tornada, quan lo fang se desgele pillareu catxo.

Crònica By Nano.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada